Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 27 de juny del 2009

Nova espècie de papallona per a Sant Andreu de la Barca: la Colias alfacariensis

Aquest matí, al riu Llobregat. s'han detectat dos exemplars de Colias alfacariensis. Primera citació per a Sant Andreu de la Barca.

Amb un aspecte general semblant al de la papallona de l'alfals (Colias crocea), la Colias alfacariensis se'n diferencia clarament per la seva coloració, d'un groc llimona en els mascles i d'un blanc brut en el cas de les femelles. En la part superior de les ales anteriors presenten una franja negra ocupant les zones marginal i submarginal, franja tacada de groc o de blanc segons el sexe. La cara inferior de les ales és molt semblant a la que presenta la papallona de l'alfals, això sí, una mica més clara.

Colias alfacariensis és present arreu dels Països Catalans, tot i que més localitzada ja que només vola pels terrenys calcaris on pot trobar la planta nutrícia per a les larves. És una espècie polivoltina que agrada d'indrets secs i pedregosos i on sigui present el desferracavalls (Hippocrepis comosa), planta de la qual s'alimenten les larves.

Mascle de Colias alfacariensis - Fotografia de Peter Eeles

Femella de Colias alfacariensis - Fotografia de Peter Eeles

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 27/06/2009

Al riu Llobregat el dia ha començat ben assolellat i calorós.

Han hagut però poques novetats ornitològiques, destacant peró la observació d'una polla d'aigua (Gallinula chloropus) adulta amb un pollet. També s'han detectat dos territoris nous de nidificació de corriol petit (Charadrius dubius), en que els adults (mascle i femella) cridaven contínuament i sobrevolaven a baixa alçada, tot fent cercles, sobre tot el qui passava a prop del lloc. Per sort, no he vist mai ningú sortir del camí i, per tant, posar en perill, trepitjant per error, els ous de la parella de corriols, ja que aquests estàn molt ben camuflats entre els códols.

S'han observat també els polls de roquerol (Ptyonoprogne rupestris), tot i que al niu es van observar 4 i ara només n'hi havíen 2, ja fora del niu, i aturats al pont de formigó de l'AP-7 amb els adults que els alimentaven. També s'ha visitat el niu, ara sense pollets, on un dels adults s'hi ajeia a sobre, segurament per covar els ous de la segona posta d'aquest any.

Destacable ha estat també la detecció de 2 exemplars femelles de Colias alfacariensis, una espècie de papallona força comuna en espais oberts i secs, però mai citada, fins ara, a Sant Andreu de la Barca, per tant és una nova espècie que cal afegir a la llista. (Tingueu en compte que la catalogació de papallones a Sant Andreu de la Barca va començar fa poc més d'un any i encara van sortint espècies noves). També s'ha detectat un altre exemplar de cascall marí (Glaucium flavum).

Exemplar femella de Colias alfacariensis

Cascall marí (Glaucium flavum)

Gran part dels xipresos (Cupressus sempervirens) que van plantar als accesos del Llobregat des de la nova palanca de Sant Andreu de la Barca, s'estàn assecant, segurament per no haber-se adaptat a aquest hàbitat, que no correspon a aquests espais de ribera.
No s'ha vist avui cap moto de cross ni cap quad, peró sí que han passat un parell de cotxes, tots dos pel camí habilitat per al pas de persones i bicicletes (segons deia el projecte de restauració o recuperació del Llobregat, no és permés el pas de vehicles de motor,...peró on és la senyalització que ho indica?).
S'ha vist també un abocament residual en una sortida d'aigües al riu Llobregat, i axó pel costat de Sant Andreu de la Barca.
A la zona de picnic algú s'ha ha passat molt bé celebrant la Revetlla de Sant Joan, ja que el terra era ben ple de petards i coets, i a pocs metres molta herba seca, amb el risc de que s'hagués produït un incendi. Aixó és el que té el fet d'apropar a la gent al riu, si almenys hi hagués conscienciació i vigilància...o encara millor: papereres, amb un dibuixet que expliqui que sha de llençar la brossa allà per a que tothom ho pugui entendre.

Xipresos (Cupressus sempervirens) plantats, ara assecant-se

Vehicle circulant pel ben mig de camí per a vianants i bicicletes

Aigües residuals (o potser són olis?) en una sortida d'aigües al riu Llobregat

Restes de petards i coets ben repartits per la zona de picnic, i molt a prop de la vegetació seca

Espècies d'ocells detectades avui:

- Ballester (Tachymarptis melba)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Falciot negre (Apus apus)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Garsa (Pica pica)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Tudó (Columba palumbus)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus): destacant 1 exemplar adult amb 1 poll petit
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos): destacant 1 femella amb 3 polls mitjans
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 1 sol exemplar detectat en tot l'itinerari
- Corriol petit (Charadrius dubius): un total de 5 exemplars detectats en tot l'itinerari (destacant 2 parelles a prop del niu)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 1 sol exemplar detectat en tot l'itinerari
- Roquerol (Ptyonoprogne rupestris): 4 exemplars al pont de l'AP-7 (2 adults i 2 joves de l'any)
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 1 sol exemplar detectat en tot l'itinerari

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) adulta amb un pollet

Trist (Cisticola juncidis)

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) adult al niu, en la darrera foto s'observa l'ocell covant

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) adult

Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) joves, esperant a que els adults els alimentin

I també...

- Conill (Oryctolagus cuniculus)
- Musaranya comuna (Crocidura russula)
- Tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans)

Grupet de tortugues de Florida (Trachemys scripta elegans) prenent el sol

divendres, 26 de juny del 2009

Els Monegres aragonesos a punt de desaparèixer

La setmana passada es va anunciar la construcció a Los Monegros del segon complexe de casinos més gran del món després de Las Vegas. Aquest s'anomenarà Gran Scala y contindrá 32 casinos, 70 hotels, 232 restaurants, 500 comercis, un camp de golf, un hipòdrom, una plaça de toros, un càmping, répliques de las piràmides egípcias, dels temples romans y fins una del Pentàgon que servirà d'hotel per a Spyland, un parc temàtic sobre l'espionatge.

Hi han diverses qüestions: d'on treuràn l'aigua i l'energía necessària per a tot aquest complexe? En una època on el medi ambient es troba en la ment de tothom, on el canvi climàtic està fent estralls a tot arreu, aquí en una regió espanyola es vol construir un complex turístic enorme que necesitarà unes despeses energètiques descomunals.



Article del "Diario del Alto Aragón" emés ahir 25 de juny de 2009:


Las Cortes de Aragón aprueban la Ley que permitirá construir Gran Scala


Con los votos a favor de PSOE y PAR, el rechazo rotundo de CHA e IU y la abstención del PP en la mayoría de sus artículos


ZARAGOZA.- Las Cortes de Aragón han aprobado hoy, con los votos a favor de PSOE y PAR, la Ley de Centros de Ocio de Alta Capacidad, una norma que permitirá la instalación en la Comunidad de Gran Scala, el macroproyecto de ocio y juego que un consorcio internacional pretende construir en Ontiñena (Huesca).

El texto legal ha contado con el rechazo rotundo de los grupos de CHA e IU, que consideran que varios de sus apartados pueden ser inconstitucionales, y la abstención del grupo del PP en la mayoría de sus artículos.

La Ley regulará las instalaciones de gran impacto turístico y, según el Gobierno de Aragón, "tiene rígidas garantías legales y exige la presentación de avales por parte de los promotores por valor de seis millones de euros", además de que establece las dimensiones mínimas que debe tener este tipo de instalaciones, mil hectáreas, creación de más de 3.000 empleos y la oferta de al menos 8.000 plazas hoteleras.

El grupo promotor de Gran Scala, el consorcio internacional ILD, ha anunciado inversiones multimillonarias de hasta 17.000 millones de euros, para construir decenas de hoteles y casinos, y varios parques temáticos, creando decenas de miles de empleos.

El diputado del PAR Javier Callau, quien ha defendido la Ley en el pleno celebrado hoy en la cámara, ha insistido en que se trata de una norma que facilita la instalación de proyectos en la Comunidad con una generación importante de riqueza y empleo, y ha valorado el "elevado grado de consenso" obtenido en la tramitación.

Callau, tras destacar que el Ejecutivo de Marcelino Iglesias considera muy importante el desarrollo de Aragón, ha lamentado el "aprovechamiento partidista" que algunos grupos parlamentarios pretenden hacer, teniendo en cuenta que "esta Ley tiene un impacto mediático superior a cualquier otra".

Eloy Suárez, del PP, aunque ha mostrado su apoyo a proyectos de este tipo que generan un gran número de empleos, ha explicado que su grupo se ha abstenido en todos los artículos "susceptibles de incurrir en inconstitucionalidad" y ha criticado la "tramitación tortuosa y difícil" de una norma "compleja y con muchas aristas".

Chunta Aragonesista (CHA) rechaza esta Ley no sólo "por ser inconstitucionalidad", sino porque "es una barbaridad legislar a la carta" y que se "siga apostando por un modelo especulativo que nos ha conducido a la crisis", y no por "un modelo más sano basado en la innovación y el conocimiento", ha dicho su diputado Chesús Yuste.

En este mismo sentido se ha posicionado Adolfo Barrena, portavoz de IU, quien ha enfatizado que la ley es propia "de un Gobierno bananero", donde se cambian normas con facilidad para que proyectos privados puedan seguir adelante, y ha agregado que se va a permitir la apertura de un "guantánamo territorial".

Por su parte, el diputado del PSOE José Ramón Ibáñez ha resaltado que quien gobierna debe dejar de tener vértigo a la hora de tomar decisiones, y ha argumentado que no se debe demonizar ningún sector económico.


Article original a: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=578102



Perquè protegir els Monegres?


Alosa becuda (Chersophilus duponti), espècie en greu perill d'extinció a Espanya, on les seves poblacions es van reduïnt any rere any, a Catalunya ja s'ha extingit del tot

Article del web de SEO/BirdLife "SEO/BirdLife considera ambientalmente incompatible el proyecto “Las Vegas II” en Los Monegros" publicat el 30 de novembre de 2007:


SEO/BirdLife ha conocido por los medios de comunicación el proyecto que se ha denominado: “Las Vegas II” y su posible ubicación en las proximidades de Los Monegros. SEO/BirdLife quiere trasladar su preocupación directamente al Consejero de Industria, debido a los impactos ambientales que generaría una iniciativa de este tipo, que la hace completamente incompatible desde el punto de vista medioambiental.

En general los proyectos de esta magnitud, independientemente de la ubicación seleccionada, implican un impacto ambiental grave y difícil de compatibilizar salvo que el emplazamiento se encuentre en un estado de degradación elevado. Pero en las proximidades de un espacio natural de importancia mundial como son Los Monegros es absolutamente inviable ambientalmente. Los Monegros es una de las comarcas esteparias más importantes del continente desde el punto de vista de la biodiversidad.

Existen 103.000 has. de zona ZEPA (ES0000181 La Retuerta y ES0000180 Saladas de Sástago, Estepas de Monegrillo y Pina, ES0000180 El Basal, Las Menorcas y Llanos de Cardiel y ES0000180 Valcuerna, Serreta Negra y Liberola) y 11.700 más como LIC (ES2430083 Montes de Alfajarín y del Saso de Osera), y aun son pocas las hectáreas protegidas si tiene en cuenta las singularidades que Monegros alberga: especies de flora y fauna únicas, endémicas de la Depresión del Ebro; especies de plantas y artrópodos que demuestran la relación que hubo en el Terciario entre las estepas del centro de Asia y el Mediterráneo Occidental; especies de área disyunta y otras endémicas relacionadas con especies asiáticas; flora gipsícola y halófila; el último sabinar bien conservado de la Depresión del Ebro; muy importantes poblaciones de avifauna esteparia, con alcaravanes, gangas, ortegas, terreras marismeñas, alondra de Dupont, cernícalos primillas, avutardas…; y un muy extenso etc.

Sin contar todavía con información concreta, se puede afirmar que un proyecto como el anunciado consumiría tanta agua y energía y produciría tanta perturbación en el entorno en forma de infraestructuras, residuos y contaminación que resultará completamente insostenible para un entorno como Los Monegros.

Particularmente preocupante es el previsible consumo hídrico en una comarca tan árida. La original ciudad de Las Vegas, situada como todo el mundo sabe en una comarca semidesértica del estado de Nevada, consume tanta agua que ha provocado una sequía permanente sobre el río Colorado, hasta el punto de que muchos años no llega caudal a su desembocadura. Un proyecto tan descomunal como el anunciado podría superar todas las previsiones de la Confederación Hidrográfica del Ebro, poniendo en riesgo el consumo aguas abajo.

Por otra parte, el Gobierno de Aragón tiene varios compromisos pendientes tras la queja europea interpuesta por el macroproyecto de ampliación de regadíos en la zona. En 2004 tenían que haberse aprobado los Planes de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN) de Monegros occidental y oriental y planes de conservación para las siguientes especies amenazadas: águila perdicera, avutarda, sisón, ganga, ortega y alondra ricotí (rocín). Por este motivo SEO/BirdLife considera imposible ejecutar un nuevo proyecto de la magnitud del propuesto en Los Monegros sin disponer de todas estas herramientas de conservación y ordenación del territorio.

A favor de iniciativas compatibles con los espacios naturales SEO/BirdLife está a favor de los proyectos de desarrollo basados en la red de espacios naturales (Red Natura 2000) como un modelo compatible con el medio ambiente que permite sostener la población rural y conservar el patrimonio natural de Aragón. Tal es el caso del Parque Nacional de Ordesa, el Parque Natural de Guara o el Parque Natural del Moncayo donde se están sumando municipios para verse beneficiados del impulso que supone un espacio natural protegido para una comarca. Este sería el caso de Monegros si los espacios naturales se hubieran aprobado en 2004 cuando se comprometió el Gobierno de Aragón privando de esta manera a la población de la comarca de una alternativa sostenible frente a iniciativas faraónicas e incompatibles con el medio ambiente como esta.

Article original a: http://www.seo.org/sala_detalle.cfm?idSala=2272&CFID=31950863&CFTOKEN=65399754&jsessionid=aa3046c1f947732dd342


El millor de tot es que per a la majoria de gent aquest projecte és bo!!!!

S'han visitat fórums i enquestes en les quals la majoria de persones consideren aquest un bon projecte. La conscienciació mediambiental es destrueix.

Webs d'interès en contra d'aquest complex:
http://losmonegrosnosevenden.blogspot.com/
http://stopgranscala.blogspot.es/


dijous, 25 de juny del 2009

Espais Naturals del Riu (El Prat de Llobregat) - 25/06/2009

Avui he anat als Espais Naturals del Riu (RN Delta del Llobregat) on, al començament els temps era força agradable, amb estones de sol i núvols que mantenien una bona temperatura, peró després els núvols van anar marxant i el va sortir el sol, que ràpidament va fer pujar la temperatura i amb molta xafogor.

No hi havia gaire moviment d'ocells, però s'han localitzat espècies interessants. Pels itineraris ha havien vàries cueretes grogues (Motacilla flava) aturades dalt dels petits arbrets i sobrevolant les llacunes, també s'han sentit alguns faisans (Phasianus colchicus) i una puput (Upupa epops) cantant. Quasi arribant a l'aguait del Sabogal es va aturar ben a prop un grupet de becs de corall senegalesos (Estrilda astrild), que van trigar ven poc en amagar-se dins del canyíssar.

Itineraris i Calaixos de depuració

Des de l'aguait del Sabogal hi destacava, en una illa i ben amagats entre la vegetació, un poll i un adult de gavina corsa (Larus audouinii), fet que comfirma la nidificació d'aquesta espècie al delta del Llobregat. També es va observat un mascle de teixidor daurat (Euplectes afer), espècie procedent de l'Àfrica subsahariana que va ser introduïda a Espanya i Portugal, segurament fruit d'escapaments com a ocell de gàbia; al delta del Llobregat va ser detectat per primer cop l'any 1994.

Passarel·la cap a l'aguait del Sabogal

Llacuna de Cal Tet des de l'aguait del Sabogal

Més varietat i quantitat d'ocells es va detectar des de l'aguait de Cal Tet, on es van localitzar diversos morells de cap roig (Aythya ferina), que hi nidifiquen a la zona, bernats pescaires (Ardea cinerea) amb adults i joves nascuts aquest any, també una oca vulgar domèstica (Anser anser var. domestica) amb el disseny de plomatge típic de les oques vulgars salvatges, però delatava la seva domesticació pel seu cos tant graçonet. Hi havia també un grup de gavines vulgars (Larus ridibundus), amb algunes gavines capnegres (Larus melanocephalus) i gavians argentats (Larus michahellis). Es van detectar diversos pollets de cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) força crescuts, encara alimentats pels pares.

Aguait de Cal Tet

Llacuna de Cal Tet, des de l'aguait de Cal Tet

A la pineda propera a l'aguait de Cal Tet, es va sentir cantar un mosquiter comú (Phylloscopus collybita), espècie molt comuna com a hivernant, però força rara com a nidificant arran de mar (tot i que nidifica al Maresme, la Selva i el Baix Empordà, però bàsicament esdevé comuna a la Garrotxa, a Osona, al Ripollès, la Cerdanya i d'altres comarques pirinenques i pre-pirinenques, on es distribueix dels 500 als 2.200 metres d'altitud.

Pineda de Cal Tet

De camí cap a la torre de la platja de Ca l'Arana, vaig veure dos exemplars de papallona tigre (Danaus chrysippus), una espècie gran i espectacular, parent de la famosa papallona monarca, procedent de l'Àfrica que realitza llargues migracions, i que fins l'any 1980 era totalment desconeguda a la península Ibèrica, ha protagonitzat diverses irrupcions i s'ha reproduït excepcionalment al delta del Llobregat. No obstant això, no ha suportat els freds hivernals i no s'hi ha establert definitivament.

Papallona tigre (Danaus chrysippus)

La platja de Ca l'Arana estaba ben animada, amb un grup d'un centenar llarg de gavians argentats (Larus michahellis), amb alguns grupets aïllats de gavines corses (Larus audouinii). Per les basses dels sorrals humits hi voltaven diversos corriols petits (Charadrius dubius) i camanegres (Charadrius alexandrinus). Es va detectar també dues garses de mar (Haematopus ostralegus), que malgrat que s'alimentaven una força distanciada de l'altre, no seria gens estrany que fossin parella nidificant a la zona. El més destacable però va ser la localització de 4 exemplars de xatrac menut (Sterna albifrons), en que dos d'ells romanien ajeguts a terra, resguardats darrere d'algunes pedres grosses, mentre que els altres dos romanien aturats a prop i foragitaven qualsevol intrús que s'apropés massa als individus que jeien a terra; perque em realitat estaven covant al niu. En conclusió: hi han dues parelles de xatrac menut nidificant a la platja de Ca l'Arana al delta del Llobregat.

De camí al mirador de Ca l'Arana, amb el riu Llobregat a l'esquerra

Platja de Ca l'Arana

Desembocadura del riu Llobregat des de la torre d'observació

Ocells observats avui als Espais Naturals del Riu:

- Cuereta groga (Motacilla flava)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Cogullada vulgar (Galerida cristata)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Falciot negre (Apus apus)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Tudó (Columba palumbus)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Faisà (Phasianus colchicus): mínim de 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Puput (Upupa epops): 1 exemplar mascle cantant des del sostre d'una casa
- Ballester (Tachymarptis melba)
- Bec de corall senegalès (Estrilda astrild): un grup de 4 exemplars pels itineraris
- Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Corriol petit (Charadrius dubius)
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
- Fotja vulgar (Fulica atra)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Polla blava (Porphyrio porphyrio)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Gavina vulgar (Larus ridibundus)
- Martinet menut (Ixobrychus minutus): 2 exemplars (1 mascle i 1 femella) detectats en tot l'itinerari
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
- Gavina corsa (Larus audouinii): destacant un exemplar adult amb un poll a la llacuna de Cal Tet
- Teixidor daurat (Euplectes afer): 1 mascle a la llacuna de Cal Tet
- Ànec griset (Anas strepera)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea)
- Morell de cap roig (Ayhtya ferina): mínim de 10 exemplars a la llacuna de Cal Tet
- Oca vulgar domèstica (Anser anser var. domestica): 1 exemplar a la llacuna de Cal Tet
- Gavina capnegra (Larus melanocephalus): 5 exemplars (2 de segon estiu i 3 de primer estiu) a la llacuna de Cal Tet
- Martinet blanc (Egretta garzetta)
- Ànec cullerot (Anas clypeata): 2 exemplars a la llacuna de Cal Tet
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita): 1 exemplar cantant a la pineda propera de camí a l'aguait de Cal Tet
- Xatrac menut (Sterna albifrons): 2 parelles nidificants a la platja de Ca l'Arana
- Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
- Garsa de mar (Haematopus ostralegus): 2 exemplars (parella?) a la platja de Ca l'Arana
- Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)

Parella de cueretes grogues ibèriques (Motacilla flava iberiae), amb el mascle a dalt i la femella a baix



Teixidor daurat (Euplectes afer) mascle

Polla blava (Porphyrio porphyrio) jove

Gavina corsa (Larus audouinii) adulta a la dreta i el poll a l'esquerra

Bernats pescaires (Ardea cinerea): dos joves a l'esquerra i al centre, i un adult a la dreta

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) de segon estiu, amb gavines vulgars (Larus ridibundus) adultes

Gavina vulgar (Larus ridibundus) jove

Polls de cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) alimentats per un adult



Trist (Cisticola juncidis)



Xatrac menut (Sterna albifrons)

Xatracs menuts (Sterna albifrons) als nius