Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 12 de desembre del 2009

Nova espècie d'ocell per a Sant Andreu de la Barca: el Torlit (Burhinus oedicnemus)

Exemplar adult de torlit (Burhinus oedicnemus) - Fotografía de David Fajardo

El torlit (Burhinus oedicnemus), conegut també a Mallorca com sebel·lí, és un ocell limícol de la família Burhinidae.

És un au camallarga, de mida mitjana, amb un fort bec de color groc i negre, grans ulls grocs (que li donen un aspecte reptilià i un plumatge adient per al camuflatge. El nom científic fa referència a les prominents articulacions que té a les potes, que són de color groc o verdós. És molt bon volador, amb les ales amb marques blanques i negres.
Tot i estar classificat com un ocell limícol (ordre Charadriiformes), prefereix els hàbitats secs i oberts amb sòl descobert. És predominantment nocturn, especialment quan canta; el seu cant, semblant a gemecs, és fort i es pot detectar a molta distància.

Torlit (Burhinus oedicnemus) en actitut de camuflatge - Fotografía de Víctor Sanz

Torlit (Burhinus oedicnemus) en vol - Fotografía de Tommy Holmgren

La seva alimentació es basa en els insectes i altres petits invertebrats, però també atrapa sargantanes. Diposita 2 o 3 ous en estretes esquerdes del terreny.
Es troba per tot Europa, el nord d'Àfrica i el sud-oest asiàtic. És un au migratòria que passa els estius a les parts europea i asiàtica de la seva àrea de distribució i els hiverns a Àfrica.

A Catalunya ès una espècie migradora i hivernant, de forma local al litoral, i més àmpliament distribuïda a l'interior. Resident nidificant a la depressió central i rodalies, a l'Empordà, i un petit nucli a la Cerdanya (aquest compost per unes poques parelles) que pot comportar-se com a migrador parcial.

Directiva 79/409/CEE: Annex I (Espècie d'interès comunitari objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats)
Ley 42/2007: Annex IV (Espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat)
Reial Decret 439/1990: Annex II (Espècie d'Interès Especial)
Decret Legislatiu 2/2008: Espècie protegida (Categoria C)

Torlit (Burhinus oedicnemus) a Sant Andreu de la Barca - 12/12/2009

Aquesta nit, sobre les 20:30 hores, ha estat escoltat amb tota claredat un torlit (Burhinus oedicnemus) en vol per una zona oberta d'herba baixa i l'aparcament dels laboratoris Almirall, dins del barri del Parc de Vallpalau a Sant Andreu de la Barca.

Es tracta de la primera citació d'aquesta espècie al municipi.

Riu Llobregat (Abrera) - 12/12/2009

Tudons (Columba palumbus) amb les primeres llums del dia

Aquest matí m'he apropat a primera hora al riu Llobregat al seu pas per Abrera. Es comença a notar el canvi de temps anunciat, amb moltes nuvolades i ambient fred. No hi havia massa humitat ja que l'herba no era molla.

Hi havia força activitat d'ocells, només arribar ja es va sentir un picot garser petit (Dendrocopos minor), a prop de l'ermita de Sant Hilari. A la plana fluvial del riu ja hi havia molt moviment d'estornells vulgars (Sturnus vulgaris), tudons (Columba palumbus) i fringílids de diverses espècies que s'anaven despertant. Al baixar al riu es va observar un agró blanc (Egretta alba)
caminant amb solemnitat pel marge de códols, tot i que una mica lluny.

S'han detectat també altres espècies hivernants destacables, com un grasset de muntanya (Anthus spinoletta) que sembla ser poc freqüent en aquest punt del riu, un durbec (Coccothraustes coccothraustes) i lluers (Carduelis spinus).

A la tornada, sobre els camps que envolten Sant Hilari hi volava un corb (Corvus corax), comú com a hivernant a la zona.

Paisatges de l'entorn

Riu Llobregat al seu pas per Abrera

Espècies d'ocells detectades:

- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Estornell vulgar (Strurnus vulgaris)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Tudó (Columba palumbus)
- Garsa (Pica pica)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Titella (Anthus pratensis)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Merla (Turdus merula)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Picot garser petit (Dendrocopos minor): almenys 2 exemplars detectats en tot l'itinerari

- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 1 exemplar volant a molta alçada sobre el riu
- Durbec (Coccothraustes coccothraustes): 1 sol exemplar detectat en tot l'itinerari

- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Gavià argentat (Larus michahellis): 3 exemplars volant riu amunt
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
- Picot verd (Picus viridis)
- Cogullada vulgar (Galerida cristata)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Grasset de muntanya (Anthus spinoletta): 1 exemplar aixecat a la llera dreta del riu

- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Blauet (Alcedo atthis): 1 exemplar volant riu avall
- Agró blanc (Egretta alba): 1 exemplar aturat al marge dret del riu
- Lluer (Carduelis spinus): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Xivita (Tringa ochropus): 1 exemplar aixecat al riu
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
- Aligot comú (Buteo buteo): 1 exemplar en vol sobre el riu
- Picot garser gros (Dendrocopos major)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Corb (Corvus corax): 1 exemplar en vol sobre Sant Hilari



Agró blanc (Egretta alba)

Parella d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

Picot garser gros (Dendrocopos major) femella

Picot verd (Picus viridis) femella

divendres, 11 de desembre del 2009

Impactes ambientals per part de la Canya (Arundo donax)

El Grup d’Especialistes d’Espècies Invasores (ISSG) de la Unio internacional per la Conservació de la Natura (UICN) l’ha classificat com una de les 100 espècies exòtiques invasores pitjors del món. Cliqueu aquí per veure’n l’informe.

La canya és una espècie que provoca molts impactes sobre l’ecosistema fluvial. Aquí n’expliquem alguns:

- Desplaça a la vegetació autòctona. Redueix l’hàbitat i altera la xarxa tròfica. Desplaça espècies com salzes, pollancres, joncs,… amb les que competeix en les seves fases inicials. A més a més, allibera al medi una seria de substancies químiques nocives, com el sílice, triterpines, esterols, glicòsids cardiovasculars, àcids hidroxàmics i altres alcaloides, que actuen com a inhibidors per la germinació i regeneració d’altres espècies naturals.

- Proporciona poc hàbitat i aliment. L’hàbitat que proporciona per especies autòctones és molt pobre. No subministra aliment com fruits que fan altres espècies arbustives. L’hàbitat es veu especialment empobrit, per manca de refugi i aliment, especialment per ocells, que fan el seu niu en branques, forats i cavitats dels arbres.

- Redueix l’abundància i diversitat d’invertebrats disponibles, especialment artròpodes, reduint el valor de l’hàbitat per altres espècies d’interès, la dieta dels quals esta composta principalment d’insectes presents en els boscos autòctons.

- Canvia l’estructura de la vegetació. La disminució de la heterogeneïtat del hàbitat i la falta de depredadors herbívors genera una massa vegetal dominada per la canya dona refugi per bon numero d’invertebrats, però és un hàbitat menys propici que un bosc autòcton amb un sotabosc o estrat arbustiu ben desenvolupat. Això principalment és degut a la gran densitat que fan les comunitats de canya, que impedeixen la penetració de la llum.

- Disminueix la disponibilitat de sòl. Sota les aglomeracions de canya, és menys apte per invertebrats pel poc sòl lliure que hi ha, disposat de menys refugis per petits micromamífers.

- Pèrdua de biodiversitat. Les masses monoespecífiques de canya suposen una pèrdua de la riquesa natural.

- Augmenta el risc d’incendis. Els rius suposen autèntics tallafocs en cas d’incendis forestals. Tot i que a la conca baixa del Llobregat el foc no és un problema a priori, en altres zones pot facilitar la propagació per la seva alta inflamabilitat i combustibilitat. A més a més, regenera ràpidament desprès del foc. L’incendi és una pertorbació natural en zones de clima mediterrani, però suposa un fort impacte en l’hàbitat del riu. La presència de grans masses de canya fa que s’incrementi la probabilitat de que tingui lloc un incendi i que aquest sigui molt més intens. Desprès de l’incendi, es converteix en una massa monoespecífica.

- Risc d’inundacions. En cas d’avingudes importants del riu, la canya es desprèn del sòl i pot arribar a fer grans taps en ponts i aqüeductes, amb el conseqüent perill de desbordament i col•lapse de la infraestructura.

- Consumeix molta més aigua que la vegetació autòctona. Tres vegades més que la vegetació autòctona. I en rieres semiàrides fins a 20 vegades més. Degut a aquesta alta evapotranspiració, en algunes zones és utilitzada per la dessecació de fangs residuals de depuradora.

- Disminueix la qualitat de l’aigua, amb més temperatura i menys oxigen. Proporciona poca ombra al riu, el que provoca un augment de temperatura de l’aigua (a diferència de salzes, pollancres, àlbers, verns, etc.), baixa la concentració d’oxigen i disminueix la presència de macroinvertebrats i vida aquàtica. Incrementa el pH (alcalinització) ja que les algues augmenten l’activitat fotosintètica amb més llum. L’alcalinitat de l’aigua facilita la conversió de l’amoníac a la forma tòxica desionitzada i un empitjorament de la qualitat de l’aigua.

La canya representa una amenaça per la viabilitat d’ecosistemes aquàtics, que pot alterar ràpidament els processo ecològics dels sistemes riparis i el seu funcionament i estructura en un període relativament curt, amb l’empobriment conseqüent de l’hàbitat i la biodiversitat.

Presencia fármacos en río Llobregat genera pérdida de biodiversidad insectos

Article extret del diari ADN la data del 3/12/2009.

Presencia fármacos en río Llobregat genera pérdida de biodiversidad insectos

La contaminación del río Llobregat por la presencia de restos de fármacos comunes, como antiinflamatorios, analgésicos, antibióticos o antidepresivos, ha provocado una disminución en la biodiversidad de algunas especies de insectos acuáticos, según un estudio de varios entidades científicas.

"A mayor concentración de fármacos, menor diversidad de macroinvertebrados", ha señalado hoy en rueda de prensa Damià Barceló, director del Instituto Catalán de Investigación del Agua (ICRA), una de las entidades que ha participado en este trabajo que ha analizado muestras de agua en siete puntos del Llobregat y su afluente el Anoia.

Los compuestos químicos analizados son metabolizados por el cuerpo y expulsados a través de la orina, por lo que es posible determinar qué sustancias se han consumido en una determinada área geográfica a través del análisis de sus aguas residuales, y ahora se ha querido conocer su influencia en la vida de estos pequeños insectos, cuya presencia en la cuenca se ha reducido.

Entre los restos de fármacos más presentes en las muestras de agua tomadas en la cuenca del Llobregat están antiinflamatorios comunes como el diclofenaco (comercializado como Voltaren) o el ibuprofeno, al igual que antibióticos como el sulfamethoxazole.

Barceló ha incidido en que mientras los restos del ibuprofeno pueden ser eliminados con bastante efectividad en su tratamiento en las depuradoras actuales (casi al 90%), no ocurre lo mismo con el diclofenaco, que se mantiene en torno al 50%.

Existe una relación directa entre el tiempo de retención de las aguas en la depuradora -antes de volver a verterse a los ríos- y el porcentaje de eliminación de los residuos.

"El Llobregat es un río complicadillo", afirma Barceló, quien explica que se trata de una cuenca que suministra a una población elevada de personas, unos tres millones, aunque su caudal es muy escaso y está "muy castigado" por la industria.

Estas circunstancias lo convierten en un "río interesante" para estos estudios de tipo ecológico, ya que las cuencas del norte de Europa tienen casi cien veces más de caudal, y sus características son muy diferentes.

Junto al ICRA han colaborado en la investigación el departamento de Ecología de la Universidad de Barcelona y el Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Medio Ambiente (IDAEA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Barceló ha señalado que además de la contaminación química por fármacos, en la pérdida de la biodiversidad detectada hay que tener en cuenta el aumento registrado en la temperatura del agua.

El director del ICRA ha subrayado que el hecho de que en Cataluña se disponga de datos sobre contaminación, ya sea por fármacos, como por otros productos (drogas u otras sustancias químicas) no se debe a que los ríos estén más contaminados, sino a que existen más estudios que en otras comunidades autónomas españolas.

Barceló ha adelantado que el ICRA tiene previsto elaborar el próximo año un estudio de similares características sobre los efectos de contaminación por restos de fármacos sobre especies de vertebrados como los peces.

Otros estudios recientes apuntaban que estas concentraciones no suponen un peligro para la salud humana, ya que para introducir en el organismo de una persona la misma cantidad de principio activo que contiene, por ejemplo una pastilla de Ibuprofeno, sería necesario que bebiera cerca de 2.000 litros de este agua.

Barceló ha apuntado además que el envejecimiento de la población, puede llevar a un aumento de la presencia de restos químicos en el agua de los ríos, ya que las personas mayores consumen más fármacos que la media de la población.

En este sentido, ha recordado que España es el séptimo u octavo país con mayor consumo de estos productos, un hábito favorecido por las subvenciones de la sanidad pública.

A este factor se añade que se ha convertido en un país de "turismo de hospital", con un gran número de personas que vienen a recibir tratamiento médico a España.

Article original a: http://www.adn.es/tecnologia/20091203/NWS-2485-Presencia-Llobregat-biodiversidad-insectos-farmacos.html

dijous, 10 de desembre del 2009

Grup de gratapalles (Emberiza cirlus) a la riera del Palau - 10/12/2009

Aquest migdia han estat observat un petit grup de 4 gratapalles (Emberiza cirlus) alimentant-se al terra a la riera del Palau al tram que queda entre la caserna de la Guàrdia Civil i el polígon industrial La Clota.

Riera del Palau - 10/12/2009

El matí s'ha llevat assolellat i amb força fred a primera hora, que poc a poc va anar esvaint-se així que avançava el dia.

Poques espècies d'ocells destacables, el que més ha estat un mascle de lluer (Carduelis spinus) que acompanyava altres espècies de fringílids. També ha estat observada una pauta de comportament tròfic força interessant en una femella de picot verd (Picus viridis), la qual s'alimentava dels fruits d'un lledoner (Celtis australis). En aquesta època moltes espècies d'ocells típicament insectívors, com ès aquest cas, s'alimenten de fruits i llavors de molts tipus de plantes.

Espècies d'ocells detectades avui:

- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Garsa (Pica pica)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Titella (Anthus pratensis)
- Tudó (Columba palumbus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Picot verd (Picus viridis): 2 exemplars (1 mascle i 1 femella) detectats en tot l'itinerari
- Pardal de bardissa (Prunella modularis): un mínim de 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Verdum (Carduelis chloris)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Lluer (Carduelis spinus): 1 mascle aturat en un arbre al marge esquerre de la riera
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Rossinyol bord (Cettia cetti): 2 exemplars cantant a la riera
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

- Merla (Turdus merula)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 1 exemplar en vol sobre la riera
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Lluer (Carduelis spinus) mascle

Picot verd (Picus viridis) femella menjant fruits de lledoner (Celtis australis)

dimecres, 9 de desembre del 2009

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 09/12/2009

Aquest matí s'ha mantingut completament assolellat, sense cap núvol al cel i amb una temperatura força agradable per a l'època en que estem.

Pel que fa als ocells s'ha observat una bona quantitat i varietat en general. Els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) estaven molt actius i a més eren nombrosos amb més d'una cinquantena d'exemplars. Al marge de códols on habitualment hi han les fredelugues (Vanellus vanellus), s'ha relocalitzat també la femella de xarxet comú (Anas crecca) que s'alimentava actívament i també, al costat de les fredelugues, un becadell comú (Gallinago gallinago) que hi reposava. Una mica més endavant s'ha tornat a veure el cabusset (Tachybaptus ruficollis) que va aparèixer divendres passat, en canvi no s'ha detectat l'ànec mut (Cairina moschata), el qual deu haver anat a un altre lloc ja que era perfectamente capaç de volar. Al final de la ruta, ja a la resclosa del costat del pont de l'AP-7 es va aixecar un grasset de muntanya (Anthus spinoletta), molt escàs enguany.

En un dia laborable com avui, la presència humana pel riu ha estat més aviat fluixat, amb algun ciclista i corredor solitari. No s'ha detectat presència de vehicles, tan sols un camió d'operaris de sanejament d'aigües que sembla que estaven netejant alguna canonada del costat de la carretera. En general un dia molt tranquil.

Espècies d'ocells detectades avui:

- Gavià argentat (Larus michahellis): diversos exemplars en vol i 1 exemplar de 1er hivern aturat a la primera resclosa
- Mallerenga carbonera (Parus major): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Martinet blanc (Egretta garzetta): 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Trist (Cisticola juncidis)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Titella (Anthus pratensis)
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 14 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Tudó (Columba palumbus)
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus): un mínim de 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tallarol de casquet (Sylvia melanocephala)
- Becadell comú (Gallinago gallinago): 1 exemplar aturat detectat en tot l'itinerari
- Fredeluga (Vanellus vanellus): un grup de 10 exemplars aturats en un marge del riu
- Xarxet comú (Anas crecca): 1 femella menjant al riu
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Blauet (Alcedo atthis): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis): 1 exemplar capbussant-se en un punt del riu
- Verdum (Carduelis chloris)
- Grasset de muntanya (Anthus spinoletta): 1 exemplar a la segona resclosa
- Gafarró (Serinus serinus)
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 1 exemplar buscant preses des dels fanals de llum de l'A-2
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) femella

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Fredelugues (Vanellus vanellus) i becadell comú (Gallinago gallinago) a dalt a la dreta

Becadell comú (Gallinago gallinago)

Xarxet comú (Anas crecca) femella

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)

Gavià argentat (Larus michahellis) de 1er hivern

Blauet (Alcedo atthis)

dimarts, 8 de desembre del 2009

Passerell comú (Carduelis cannabina) a la riera del Palau - 08/12/2009

Aquest migdía s'ha detectat un passerell comú (Carduelis cannabina) volant riera del Palau en amunt entre la caserna de la guàrdia civil i el polígon industrial La Clota, a Sant Andreu de la Barca.

Riu Anoia (Martorell) - 08/12/2009

Ja feia mesos que em picava la curiositat de fer un cop d'ull als ambients i als ocells que es poden veure pel riu Anoia (afluent del riu Llobregat) al seu pas per Martorell, i avui ha estat el dia escollit. Únicament havia passat anteriorment per un camí exterior pel marge dret de l'Anoia cap a l'esglèsia de Santa Margarida de Martorell (la qual actualment està sent reformada) i ja havia vist molts becs de coralls senegalesos (Estrilda astrild) i pardals de bardissa (Prunella modularis), però poc m'esperava que hagués molta més diversitat.

Riu Anoia a totes dues bandes al final de l'itinerari

No m'hi he estat gaire, ja que el recorregut en aquest tram no era massa llarg (uns 1.500 m aproximadament). L'itinerari d'avui ha començat al pontet que creua l'Anoia, molt a prop de pont nou de l'avinguda de Pau Claris tot seguint el marge esquerre riu amunt fins a l'Escola Taller on es creua el riu fins a l'esglèsia de Santa Margarida. El paisatge està constituït bàsicament per zona agrícola, especialment al marge esquerre i bosc de ribera, sobretot al marge dret. Aquesta mena de mosaic afavoreix molt a la fauna.

Ambient agrícola al marge esquerre de l'Anoia

Exterior de l'edifici de l'Escola Taller

El que ès al riu Anoia en sí, s'han vist poques espècies d'ocells, alguns ànecs collverds (Anas platyrhynchos), cueretes (Motacilla sp.) i polles d'aigua (Gallinula chloropus). Als camps cultivats moltes titelles (Anthus pratensis), pardals xarrecs (Passer montanus), tudons (Columba palumbus) i garses (Pica pica), entre molts d'altres; a més, la presència d'arbres grans i taques de bosc de ribera afavorien la presència d'espècies més forestals. Als herbassars hi destacaven els pardals de bardissa (Prunella modularis).

Creuat el pont i seguint una pista cap a l'esglèsia de Santa Margarida, s'han vist menjant al terra en un camp un grup de gratapalles (Emberiza cirlus), barrejats amb alguns pinsans comuns (Fringilla coelebs) i gafarrons (Serinus serinus). Ja al final de la ruta va sorgir l'estrella de la sortida d'avui: primerament sento un reclam que em recordava ben be a un picot garser petit (Dendrocopos minor), em vaig apropant a una pollancreda madura i veig alguns estornells vulgars (Sturnus vulgaris) que l'imitaven, aquí ja ho vaig donar per impossible, peró immediatament després sento un repiqueig ràpid sobre un tronc i descobreixo amb el telescopi un veritable picot garser petit (Dendrocopos minor) femella pujant per les branquetes i volant d'un arbre a l'altre, sense dubte una bona sorpresa, ja que l'espècie fins ara havia arribat només fins a Abrera, ara ja és a Martorell, la seva expansió és evident.

Encara tinc curiositat per prospectar un altre tros de riu que hi ha més amunt, aixó serà un altre dia. Sens dubte l'entorn del riu Anoia a Martorell és una zona molt rica en biodiversitat.

Espècies d'ocells detectades:

- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 2 exemplars volant riu amunt a força alçada
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos): un total 5 exemplars (2 parelles i 3 mascles sols) detectats en tot l'itinerari
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Garsa (Pica pica)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Titella (Anthus pratensis)
- Tudó (Columba palumbus)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Pardal de bardissa (Prunella modularis): un mínim de 6 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Merla (Turdus merula)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Gratapalles (Emberiza cirlus): 9 exemplars menjant al terra en un camp
- Picot garser petit (Dendrocopos minor): 1 femella en una pollancreda davant del Cementiri
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
- Bec de corall senegalés (Estrilda astrild)

Picot garser petit (Dendrocopos minor)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Gratapalles (Emberiza cirlus)