Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Webcam en directe en un niu d'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) al Parc Natural del Garraf

Parella d'àguiles cuabarrades (Hieraaetus fasciatus), amb el mascle a l'esquerra (més petit) i la femella a la dreta (més gran). Fotografía de Andrés Miguel Domínguez (extreta de la web de Fotonatura).


Programa del Pla de seguiment i conservació de l'àliga cuabarrada

L'àguila perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), classificada espècie vulnerable per la UICN, és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf.

Des de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona es desenvolupa el Pla de seguiment i conservació de l'àliga perdiguera que inclou fonamentalment les següents línies de treball: la millora d'hàbitat, el seguiment del procés reproductiu, l'anàlisi de la dieta i el radioseguiment d'exemplars.

L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la nstal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. L'any 2006 es va instal·lat una càmera en un altre niu dins l'àmbit del parc. Ambdues càmeres han permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie.

El radioseguiment es porta a terme conjuntament amb el Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona i el Ministerio de Medio Ambiente. La instal·lació de les càmeres als nius és possible gràcies a la col·laboració dels Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya i el visionat de les imatges en l'exposició de l'àliga perdiguera, a l'Oficina del Parc a la Pleta, gràcies a la col·laboració de Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA).

Primer pla d'una àguila cuabarrada adulta. Fotografía de Ricardo Perarlta Ayala (extreta de la web de Fotonatura).

Vídeo resum del seguiment i conservació de l'àliga cuabarrada

En el següent vincle us oferim un vídeo on es resumeix el seguiment que se'n fa d'aquest rapinyaire, on es pot veure la instal·lació de càmeres, la preparació del niu, el naixement i la criança dels polls, la presa de dades biomètriques, el marcatge i el radioseguiment.



Vídeo resum del seguiment i conservació de l'àliga cuabarrada.

Per veure, per mitjà de la webcam, el niu de l'àguila cuabarrada en directe, feu click en el següent enllaç:

http://www.diba.cat/parcsn/parcs/aliga.asp?parc=0&m=164&s=1239

De com es passa d’un espai natural a un parc urbà ajardinat (exemple del riu Tordera)

Al blog de "La Natura a la Baixa Tordera" s'ha publicat una entrada molt interessant que parla de les infraestructures, tràmits i disseny d'un espai ajardinat al costat del riu Tordera. Una transformació que podría ser comparada amb la que s'està fent al riu Llobregat (tot i que no sembla gaire lògica).
Quan s'acabin les obres i surti novament la vegetació veurem com ha quedat i com va evolucionant amb el temps.

Feu click en aquest enllaç:

http://natura-tordera.blogspot.com/2009/02/de-com-es-passa-dun-espai-natural-un.html

Cigonyes blanques (Ciconia ciconia) sobre Sant Andreu de la Barca

Aquest matí s'han observat dues cigonyes blanques (Ciconia ciconia) volant a baixa alçada sobre el cinema Atrium i el Caprabo (davant de la rotonda de la font a l'antiga N-II), volant en direcció sud-oest.

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 14/02/2009

Ja es començen a notar els primers canvis estacionals a la natura, amb la inminent entrada de la primavera. Els ocells hivernants com ara els mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) i els lluers (Carduelis spinus) ja canten animadament; els teixidors (Remiz pendulinus) també es mostren molt actius. Els ànecs collverd (Anas platyrhynchos) ja es troben emparellats.

La primavera ès molt evident també en les plantes. Els salzes blancs (Salix alba) i les sargues (Salix eleagnos) ja tenen flor i les ravenisses blanques (Diplotaxis erucoides) formen uns magnífics tapissos de flors blanques, i de fet, ja fa uns quants díes que alguns ametllers (Prunus dulcis) aïllats que es troben a peu de carretera al marge esquerre del riu també tenen flor.

Es continuen plantant arbres, i a sobre són plataners (Platanus x hispanica), als marges del riu de forma alineada

Suposadament aixó ès el camí, però està fet malbé pel les roderes del camions

Aquí el camí fa una corva, mentre que a l'esquerra hi ha un altre. Envoltarà una illa d'arbres?

Prop de la palanca de color blau han abocat i aplanat terra fina que sembla que serà el camí original, pero...(vegeu fotografíes inferiors)

Serà tan exageradament ample?

Bonica estampa i detall de les ravenisses blanques (Diplotaxis erucoides)

Flors masculines de Salze blanc (Salix alba)

Avui han estat observats les següents espècies d'ocells:

- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Martinet blanc (Egretta garzetta): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Trist (Cisticola juncidis)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Teixidor (Remiz pendulinus): 8 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Garsa (Pica pica)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Lluer (Carduelis spinus): 1 mascle cantant, i un grup de 5 exemplars volant sobre el riu
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus): 1 exemplar detectat en l'itinerari
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Titella (Anthus pratensis)
- Fredeluga (Vanellus vanellus): 13 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Gavina vulgar (Larus ridibundus)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Esplugabous (Bubulcus ibis): un estol de 14 exemplars volant riu amunt
- Verdum (Carduelis chloris)
- Bitxac comú (Saxicola torquatus): 1 mascle detectat en tot l'itinerari

Pardal xarrec (Passer montanus)

Caderneres (Carduelis carduelis)

Fredeluga (Vanellus vanellus)

Ànec collverd (Anas platyrhycnhos), parella

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), de 1er hivern (jove)

Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)

divendres, 13 de febrer del 2009

Viatgers de primavera

Informació extreta del Butlletí electrònic nº 275 de l'ICO (Institut Català d'Ornitología)

Oreneta vulgar (Hirundo rustica) femella, anellada a la primavera del 2008 al Remolar (RN Delta del lLlobregat)

Cada primavera arriben a Catalunya milions d'ocells provinents d'Àfrica. Alguns es queden a reproduir-se, però la gran majoria continuen viatge cap al centre i nord d'Europa. Es tracta del major desplaçament animal en massa que afecta les nostres contrades. Es tracta també d'un fenomen que pot ser observat amb relativa facilitat per qualsevol persona interessada.

Entre el 1 de març i el 30 de maig de 2009, el portal Recerca en Acció (
www.recercaenaccio.cat) vol fer el seguiment d'aquest procés. Setmana a setmana anirà anunciant quins ocells arriben a Catalunya gràcies a diverses estacions d'anellament situades a Catalunya, illes Balears i nord d’Àfrica. Coneixerem quins són els ocells migradors, quan hi arriben, d'on venen i a on van... Sabrem com pot ser que el mosquiter de passa, amb només 15 grams de pes, pugui desplaçar-se de Sudàfrica fins a Suècia, i quan triga a fer-ho.

L'ICO col·labora amb el portal Recerca en Acció del Departament de Recerca de la Generalitat de Catalunya. S'ofereix la possibilitat a les escoles amb alumnat d'ESO i de Batxillerat de participar activament a les campanyes d'anellament de primavera fent seguiment on-line dels resultats de les campanyes i amb una visita a algunes de les estacions d'anellament actives.

Més informació a:
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/info/090205-projecte-viatger.jsp

i a
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/noticia/090205-fem-recerca-mari.jsp

dijous, 12 de febrer del 2009

Sobre les basses temporals mediterrànies

Les basses temporals són hàbitats prioritaris, segons estableix la Directiva Hàbitats. La seva escassesa, fragilitat, singularitat i exclusivitat en la conca mediterrània les fan mereixedores d’aquesta consideració. Són, sens dubte, un dels hàbitats més importants de la regió mediterrània atesa l’elevada biodiversitat que contenen.

Concretament a Sant Andreu de la Barca hi podem trobar algunes d'aquestes basses, tant als espais forestals com a la riba del riu Llobregat, i que contenen una fauna i una flora tant interessant com important.

Tot i que en l'enllaç següent fa referència a l'illa de Menorca, el sistema i mètodes d'estudi i conservació són (o hauríen de ser) els mateixos per a tot arreu.

dimecres, 11 de febrer del 2009

Primera escolta de Tòtil (Alytes obstetricans) a Sant Andreu de la Barca

Aquesta nit s'ha escoltat el primer Tòtil (Alytes obstetricans) a Sant Andreu de la Barca, a l'espai forestal que voreja la riera del Palau entre la Colònia i Can Sunyer (Castellví de Rosanes).

Fotografía extreta del fórum d'Acuaterra

Coneguem una mica millor aquesta espècie:

El Tòtil (Alytes obstetricans), conegut en castellà com a "Sapo partero común" ès un amfibi de la família dels anurs (granotes i gripaus) de mida petita, assolint uns 5 cm de longitud com a màxim.

Té un aspecte rabassut, amb el cap gros i front arrodonit, ulls prominents (pupil·la vertical, iris daurat amb taquetes fosques). Timpà visible i més petit que l'ull. La pell és granulosa amb verrugues petites, agrupades als costats en dues fileres. Les potes són fortes i curtes, les del davant amb tres tubercles metacarpians, i les del darrere amb membrana interdigital reduïda i un tubercle metatarsià petit. Per sobre és de color gris a marronosa, amb taquetes verdes, rogenques o negres poc marcades; per sota és de color clar.

Es pot trobar en molts hàbitats diferents com ara boscos temperats, matollars, rius, llacs i pantans d'aigua dolça, deserts temperats, camps de cultiu, pastures i zones urbanitzades.

S'alimenta de petits invertebrats acords a les seves dimensions. Les larves (capgrossos) consumeixen vegetals, carronya i invertebrats aquàtics.

És bàsicament actiu durant el crepuscle i la nit, durant el dia roman amagat en esquerdes o sota grans pedres, sovint en grup. Sol ser poc territorial, tant sols els mascles competeixen acústicament en època de zel. Les femelles sí poden atacar-se entre elles per accedir a un mascle. Sol ser d'hàbits força terrestres, rarament visita l'aigua, únicament ho fan regularment els mascles amb ous per humitejar-los.

Els mascles començen a cantar, emetent un so breu i agut, com un "tuc", a començaments de primavera, atraient a les femelles que emeten també un so de resposta. Quan copulen, la femella deixa anar un cordó d'ous que el mascle fecunda i que transportarà enganxats en les potes del darrere fins que deixi anar els capgrossos a l'aigua.

A Catalunya hi trobem la subespècie Alytes obstetricans almogavarii (en total a Espanya hi han 4), catalogada com a NT (gairebé amenaçada). La seva principal amenaça és la pérdua d'hàbitat. Es tracta d'una espècie que pateix un desenvolupament larvari prolongat i que requereix punts d'aigua quasi permanents i sense peixos. Ès molt susceptible a les malalties que afecten a la població amfíbica d'arreu del Món degut al canvi climàtic.

dimarts, 10 de febrer del 2009

AQUA, el riu vermell

Director: Manel Almiñana - Documental / Documentary - 100min. - 35mm. - Dolby Digital - 2006

AQUA el riu vermell.

Un pescador, una prostituta, els veïns del delta, un treballador de les colònies industrials, una família gitana, els miners de Fígols, un horticultor, els habitants d’un poble submergit, un pintor que busca un paisatge…Són els protagonistes de les histories que descobrim al llarg del recorregut pel riu Llobregat. Històries que canvien i que s’entrellacen com ho fa el curs del riu. Històries que ens parlen de la lluita, dels somnis, de les tradicions, dels records, dels sentiments…“Cada història cerca un desig, com el riu anhela el mar.”

Si la podeu veure sencera millor, jo només us puc ensenyar el tràiler...



dilluns, 9 de febrer del 2009

Els lluers i els pit-rojos ja canten

Avui al riu Llobregat, al seu pas per Sant Andreu de la Barca, ja s'han començat a sentir els primers mascles de Lluer (Carduelis spinus) cantant. Malgrat ser una espècie hivernant, als inicis de la primavera, molts mascles d'aquesta espècie emeten el seu cant per marcar territori (tot i que no nidifiquen aquí) i atraure femelles.

Ara també, sobretot a la nit, es pot sentir també el cant del Pit-roig (Erithacus rubecula) en parcs urbans i àrees forestades (aquesta espécie sí que nidifica aquí, tot i que a l'hivern rebem exemplar procedents del centre i nord d'Europa).

diumenge, 8 de febrer del 2009

Les basses de Can Dimoni (Sant Boi de Llobregat) - 08/02/2009

És el primer cop que visito les basses de Can Dimoni i m'han semblat molt maques, tot i que, almenys avui, les he trobat una mica pobres pel que fa a varietat i quantitat d'ocells (tot i així es poden veure espècies interessants).

En total hi han tres basses, però només es pot visitar la més gran.

Aquest espai està declarat com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) i pertany a les Reserves Naturals del Delta del Llobregat. Es fa també, en aquesta zona, campanyes d'anellament científic d'ocells.

Bassa gran de Can Dimoni

Camins circumdants a la bassa

En canvi, val la pena fer uns quants cops d'ull als horts, canals i camps cultivats de l'entorn, on es pot trobar una gran varietat d'ocells típics d'ambients agrícoles. La zona també ès molt interessant pel que fa a la flora.

La ruta ès molt atractiva per fer-la en bicicleta, malgrat que també es pot fer a peu i podreu veure amb més deteniment la natura de l'entorn, però és una mica llarga (12 km anar i tornar, en el cas que sortiu de la estació de tren de Sant Boi).

A continuació us adjunto unes pàgines d'un llibre virtual de rutes pel Baix Llobregat que detalla com arribar-hi:

Si voleu consultar sencer el llibre virtual, entreu en aquest enllaç:

Es tracta d'una zona eminetment agrícola, amb camps de cultiu i canals arreu.

Accés a la bassa de Can Dimoni i zona de picnic

Ara a l'hivern, pels camps es poden observar gran quantitat d'ocells fringíl·lids, com ara gafarrons, caderneres, verdums i pinsans. Als camps llaurats, grups d'aloses, que sovint formen grans estols, i barrejats amb aquestes es poden observar cueretes blanques, titelles i cotxes fumades. Tot i així, les titelles són freqüents als camps amb herba i als cultivats amb carxofes.

Camp de carxofes

Camp llaurat ideal per observar aloses (Alauda arvensis)

En tota la ruta trobareu cases de pagés, sovint amb bestiar (sobretot cabres i ovelles) pasturant en les proximitats, tot i que també es troben en tancats a les granjes. Als camps on són presents aquests animals, es poden observar esplugabous, cueretes blanques, titelles i també grups de polles d'aigua que picotejen el terra com si fossin gallines domèstiques.

Hivernacle amb la Zona Metropolitana de Barcelona i Collserola en segon terme, més al fons s'aprecía el Montseny nevat

Detall del Montseny ben enblanquinat

A l'ampli canal de Riera Roja (el que trobeu creuant per un pont a l'entrada de les basses de Can Dimoni), s'observen cueretes blanques i grassets de muntanyes, i avui he pogut detectar una polla blava, que sembla ser menys freqüent en aquest sector.

Destaquen també els gatells (Salix atrocinerea), que en aquesta època tenen flor i donen un toc atractiu als marges d'alguns trams del camí.

Bonica imatge dels gatells florits al marge del camí, contrastant amb la vía del tren de l'altre costat

Flor masculina del Gatell (Salix atrocinerea)


Papallona reina (Vanessa atalanta) en una flor masculina de Gatell (Salix atrocinerea)

Hauré de visitar més vegades aquesta zona del delta i veure com va evolucionant amb les èpoques de l'any i les maravelles naturals que es poden trobar.

Les espècies d'ocells observades en el dia d'avui són les següents:
- Alosa vulgar (Alauda arvensis)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Titella (Anthus pratensis)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Gavina vulgar (Larus ridibundus)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Bitxac comú (Saxicola torquatus)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos): diversos exemplars a la bassa
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 1 exemplar a la bassa
- Fotja vulgar (Fulica atra): diversos exemplars a la bassa
- Esplugabous (Bubulcus ibis)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Faisà (Phasianus colchicus): 2 exemplars escoltats als camps pròxims a la bassa
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 2 exemplars en tot l'itinerari a través dels conreus
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus): diversos exemplars a la bassa i les seves proximitats
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 1 exemplar juvenil sobrevolant la bassa
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Teixidor (Remiz pendulinus): 1 exemplar a la bassa
- Tudó (Columba palumbus)
- Garsa (Pica pica)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Grasset de muntanya (Anthus spinoletta): 2 exemplars a la Riera Roja
- Polla blava (Porphyrio porphyrio): 1 exemplar adult a la Riera Roja
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Cogullada vulgar (Galerida cristata)
- Verdum (Carduelis chloris)

Polles d'aigua (Gallinula chloropus) alimentant-se en grup al costat d'un tancat amb ovelles, ben a prop de la bassa de Can Dimoni

Polla blava (Porphyrio porphyrio) amagada entre les herbes a la Riera Roja (només deixa veure el cap, al centre de la imatge)

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Tudons (Columba palumbus) descansant en un plataner (Platanus x hipanica)

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) femella o mascle de 1er hivern

Gafarrons (Serinus serinus) mascles

Gafarró (Serinus serinus) mascle menjant llavors de bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris)

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) cercant insectes a la Riera Roja


Grasset de muntanya (Anthus spinoletta) a la Riera Roja

Aloses vulgars (Alauda arvensis)