Fotografía extreta del fórum d'Acuaterra
Coneguem una mica millor aquesta espècie:
El Tòtil (Alytes obstetricans), conegut en castellà com a "Sapo partero común" ès un amfibi de la família dels anurs (granotes i gripaus) de mida petita, assolint uns 5 cm de longitud com a màxim.
Té un aspecte rabassut, amb el cap gros i front arrodonit, ulls prominents (pupil·la vertical, iris daurat amb taquetes fosques). Timpà visible i més petit que l'ull. La pell és granulosa amb verrugues petites, agrupades als costats en dues fileres. Les potes són fortes i curtes, les del davant amb tres tubercles metacarpians, i les del darrere amb membrana interdigital reduïda i un tubercle metatarsià petit. Per sobre és de color gris a marronosa, amb taquetes verdes, rogenques o negres poc marcades; per sota és de color clar.
Es pot trobar en molts hàbitats diferents com ara boscos temperats, matollars, rius, llacs i pantans d'aigua dolça, deserts temperats, camps de cultiu, pastures i zones urbanitzades.
S'alimenta de petits invertebrats acords a les seves dimensions. Les larves (capgrossos) consumeixen vegetals, carronya i invertebrats aquàtics.
És bàsicament actiu durant el crepuscle i la nit, durant el dia roman amagat en esquerdes o sota grans pedres, sovint en grup. Sol ser poc territorial, tant sols els mascles competeixen acústicament en època de zel. Les femelles sí poden atacar-se entre elles per accedir a un mascle. Sol ser d'hàbits força terrestres, rarament visita l'aigua, únicament ho fan regularment els mascles amb ous per humitejar-los.
Els mascles començen a cantar, emetent un so breu i agut, com un "tuc", a començaments de primavera, atraient a les femelles que emeten també un so de resposta. Quan copulen, la femella deixa anar un cordó d'ous que el mascle fecunda i que transportarà enganxats en les potes del darrere fins que deixi anar els capgrossos a l'aigua.
A Catalunya hi trobem la subespècie Alytes obstetricans almogavarii (en total a Espanya hi han 4), catalogada com a NT (gairebé amenaçada). La seva principal amenaça és la pérdua d'hàbitat. Es tracta d'una espècie que pateix un desenvolupament larvari prolongat i que requereix punts d'aigua quasi permanents i sense peixos. Ès molt susceptible a les malalties que afecten a la població amfíbica d'arreu del Món degut al canvi climàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada