Durant aproximadament una setmana el blog no s'actualitzarà perque marxo uns dies a Extremadura (Monfragüe, Llanos de Cáceres, Valle del Jerte, Sierra de Gata...). Sens dubte la propera entrada que faci serà força completa.
Fins aviat!!!
divendres, 3 d’abril del 2009
Àguila marcenca (Circaetus gallicus) sobre Sant Andreu de la Barca
Aquest matí ha estat observada una àguila marcenca (Circaetus gallicus) sobrevolant a molta alçada el Parc de Vallpalau en direcció Nord-est.
dimecres, 1 d’abril del 2009
Concert d'amfibis a la riera del Palau
Aquest vespre a la riera del Palau i el seu entorn al seu pas entre Sant Andreu de la Barca i Can Sunyer (Castellví de Rosanes), malgrat que no plovía, s'han pogut escoltar algunes espècies d'amfibis cantant, dels quals s'ha detectat Tòtil (Alytes obstetricans), Gripau corredor (Bufo calamita) i Gripau comú (Bufo bufo).
Anellament al Remolar Filipines (RN Delta del Llobregat) - 01/04/2009
Jornada d'anellament plujosa a la reserva natural Remolar-Filipines (Reserves Naturals del Delta del Llobregat). Durant la primera part del matí plovía sense parar, cambiant d'intensitat peró, en general, de forma moderada. Durant aquest període van haber-hi batudes de 0 ocells capturats, després va anar minvant la pluja, fins que va parar i, fins i tot, el sol treia el nas entre els núvols.
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) femella jove
El més destacable va ser un control d'un Capsigrany balear (Lanius senator badius). Aquest exemplar va ser anellat dos díes abans al mateix espai.
L'activitat va ser duta a terme amb l'anellador expert Marc Llobet i la col·laboració dels anelladors auxiliars Paco Martínez i Víctor Sanz (un servidor).
Aquest es el resum d'espècies anellades avui:
- 5 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
- 4 pit-rojos (Erithacus rubecula)
- 8 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
- 1 capsigrany balear (Lanius senator badius) mascle adult
- 1 merla (Turdus merula) femella adulta
- 1 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) femella jove
- 1 oreneta vulgar (Hirundo rustica) femella
Capsigrany balear (Lanius senator badius) mascle adult
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) adult
dimarts, 31 de març del 2009
Nova espècie d'ocell per a Sant Andreu de la Barca: l'Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica)
Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) adulta - Fotografía de Daniele OcchiatoL'oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica; també anomenada Cecropsis daurica) és una espècie d'ocell de la família del Hirundínids molt escassa com a nidificant i regular com a migradora a les nostres contrades.
La seva distrinbució mundial és força àmplia i que assoleix des del sud d'Europa i Àfrica fins a l'Àsia, on es troba el gruix de la població. Les poblacions septentrionals són només estivals mentre que les meridionals són residents. A Catalunya la trobem en tres nuclis de cría principals: la primera és a les comarques de Girona, especialment al nord del Cap de Creus, a la serralada de l'Albera; la segona a les comarques del sud de Tarragona; i el tercer se centra a La Noguera, l'Alt Urgell i el Solsonés. Existeixen 11 subespècies, a nosaltres ens correspon la subespècie Hirundo daurica rufula.
És bastant semblant a l’Oreneta vulgar (Hirundo Rustica) també anomenada Oreneta de pagès i que tots coneixem, però se’n diferencia bàsicament perquè té les plomes del clatell d’un color rovellat així com també la base superior de la cua, també anomenat carpó, d’aquest mateix color (d’aquí li ve el nom de cua-rogenca).
Prefereix ambients menys humanitzats que les altres orenetes, i se la pot trobar a penya-segats litorals, pendents de muntanyes poc elevades amb força roques, coves i balmes on pugui niar i formar fins i tot petites colònies. Construeix un niu de fang tancat, perllongant la seva entrada amb un túnel que el converteix sens dubte en el més el.laborat de tots els nius d’oreneta. A vegades el pot fer en llocs tant curiosos com barraques abandonades, en búnquers, sota dels ponts d’algunes carreteres, etc.Pel mes de maig pon de 3 a 5 ous que coven tant el mascle com la femella i solen tirar endavant dues pollades a l’any.
Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) adulta en vol - Fotografíes de Tomi Muukkonen
Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) al riu Llobregat al seu pas per Sant Andreu de la Barca
Durant aquests darrers díes hem tingut pluges a gran part de Catalunya. A Sant Andreu de la Barca plou des del dissabte a la nit, de forma débil i intermitent.
Aquests díes plujosos són ideals per detectar espècies d'ocells migradors que, generalment baixen i s'aturen a esperar l'arribada del bon temps.
Aquest fet s'ha notat especialment al riu Llobregat. Aquest matí hi havía un bon nombre d'orenetes volant arran d'aigua, capturant insectes que emergeixen de la seva anterior vida aquàtica. Algunes orenetes, fins i tot, s'aturaven a les canyes. Es repartíen per tot el recorregut del riu.
Van ser detectades prop d'unes 200 orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i unes 100 orenetes vulgars (Hirundo rustica).
El més destacable va ser la localitació d'una Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica), sent d'aquesta espècie la primera citació per a Sant Andreu de la Barca des que es va iniciar l'estudi dels ocells a la zona. Volaba barrejada amb les altres espècies, però es distingia prou bé.
També es van detectar altres espècies destacables:
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum): més de 200 exemplars en tot l'itinerari
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica): més de 100 exemplars en tot l'itinerari
- Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica): 1 exemplar en vol sobre el riu
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): un mínim de 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Titella (Anthus pratensis): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 4 exemplars (2 adults i 2 joves) en una illeta del riu
- Blauet (Alcedo atthis): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
Entre d'altres més habituals....
Aquests díes plujosos són ideals per detectar espècies d'ocells migradors que, generalment baixen i s'aturen a esperar l'arribada del bon temps.
Aquest fet s'ha notat especialment al riu Llobregat. Aquest matí hi havía un bon nombre d'orenetes volant arran d'aigua, capturant insectes que emergeixen de la seva anterior vida aquàtica. Algunes orenetes, fins i tot, s'aturaven a les canyes. Es repartíen per tot el recorregut del riu.
Van ser detectades prop d'unes 200 orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i unes 100 orenetes vulgars (Hirundo rustica).
El més destacable va ser la localitació d'una Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica), sent d'aquesta espècie la primera citació per a Sant Andreu de la Barca des que es va iniciar l'estudi dels ocells a la zona. Volaba barrejada amb les altres espècies, però es distingia prou bé.
També es van detectar altres espècies destacables:
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum): més de 200 exemplars en tot l'itinerari
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica): més de 100 exemplars en tot l'itinerari
- Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica): 1 exemplar en vol sobre el riu
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): un mínim de 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Titella (Anthus pratensis): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 4 exemplars (2 adults i 2 joves) en una illeta del riu
- Blauet (Alcedo atthis): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
Entre d'altres més habituals....
El ilegal 'parany' logra apoyos de PP y PSPV para que sea patrimonio cultural
Article del diari "El País" sobre la pràctica de caça mitjançant el parany a la Comunitat Valenciana. Aquesta mètode de caça és no selectiu i, per tant, completament il·legal, malgrat que hi ha alguns partits polítics que ho volen legalitzar.
La Diputación de Castellón y una veintena de ayuntamientos de la provincia han aprobado ya una declaración institucional en la que se solicita a la Consejería de Cultura de la Generalitat que declare la caza por el método del parany como un elemento de la cultura tradicional valenciana. La declaración, presentada por el PP, ha contado con el apoyo de los grupos socialistas.
El parany es un método de caza masivo y no selectivo, un método ilegal, tal como han dictado el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, el Supremo y el Tribunal de Justicia de la Comunidad Europea. Sin embargo, los paranyers, debido al arraigo que esta tradición tiene, sobre todo, en la provincia de Castellón, y a la gran cantidad de personas que la practican, han logrado no sólo el apoyo del PP sino también del PSPV.
Pese a que este sistema de caza ha sido prohibido por los tribunales, son muchas las instalaciones en las que anualmente se sigue ejerciendo este método. Aunque la Generalitat ha abierto expedientes sancionadores, los ecologistas consideran que la vigilancia sobre los cazadores es prácticamente inexistente. Así, el Grupo para el Estudio y Conservación de los Espacios Naturales (Gecen) presentó una denuncia ante la fiscalía de Castellón en la que adjuntó un listado de más de un centenar de paranys y las coordenadas en las que se encontraban, con el objetivo de buscar y encontrar a los responsables de esta práctica ilegal y a quienes la permiten. Aún así, la Consejería de Medio Ambiente se reunió con el colectivo de paranyers y les prometió la búsqueda de una solución.
El PP, en su último congreso provincial, fue el primer partido que expuso abiertamente su apoyo al parany. Después, la Diputación de Castellón, gobernada por los populares, aprobó una declaración institucional en la que se insta a la Consejería de Cultura a declarar este método de caza como elemento de la cultura tradicional valenciana, con lo que pasaría a ser permitido. La declaración insta además a las Cortes Valencianas a que, "de forma urgente", adecuen la ley de caza para que se regule la práctica del parany. El texto, presentado por el PP, contó con el apoyo de todo el grupo del PSPV, pese a que algunos de sus diputados se mostraban contrarios al apoyo a esta práctica ilegal.
Ahora son los ayuntamientos los que están debatiendo y aprobando la declaración. De momento, el escrito ya ha salido adelante en municipios como L'Alcora, Vinaròs, Traiguera, Sant Jordi, Peñíscola, Herbés, Montanejos, Burriana, Vila-real y Onda.
El colectivo de Acció Ecologista Agró ya ha criticado este apoyo de las instituciones y considera que no es más que un intento de "colar por la puerta de atrás" este método ilegal en Europa. Aún así, pronostican que la "maniobra" será rechazada por el Parlamento Europeo.
Més informació a la web de SVO (Societat Valenciana d'Ornitología):
http://www.mediterranea.org/cae/parany.htm
La Diputación de Castellón y una veintena de ayuntamientos de la provincia han aprobado ya una declaración institucional en la que se solicita a la Consejería de Cultura de la Generalitat que declare la caza por el método del parany como un elemento de la cultura tradicional valenciana. La declaración, presentada por el PP, ha contado con el apoyo de los grupos socialistas.El parany es un método de caza masivo y no selectivo, un método ilegal, tal como han dictado el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, el Supremo y el Tribunal de Justicia de la Comunidad Europea. Sin embargo, los paranyers, debido al arraigo que esta tradición tiene, sobre todo, en la provincia de Castellón, y a la gran cantidad de personas que la practican, han logrado no sólo el apoyo del PP sino también del PSPV.
Pese a que este sistema de caza ha sido prohibido por los tribunales, son muchas las instalaciones en las que anualmente se sigue ejerciendo este método. Aunque la Generalitat ha abierto expedientes sancionadores, los ecologistas consideran que la vigilancia sobre los cazadores es prácticamente inexistente. Así, el Grupo para el Estudio y Conservación de los Espacios Naturales (Gecen) presentó una denuncia ante la fiscalía de Castellón en la que adjuntó un listado de más de un centenar de paranys y las coordenadas en las que se encontraban, con el objetivo de buscar y encontrar a los responsables de esta práctica ilegal y a quienes la permiten. Aún así, la Consejería de Medio Ambiente se reunió con el colectivo de paranyers y les prometió la búsqueda de una solución.
El PP, en su último congreso provincial, fue el primer partido que expuso abiertamente su apoyo al parany. Después, la Diputación de Castellón, gobernada por los populares, aprobó una declaración institucional en la que se insta a la Consejería de Cultura a declarar este método de caza como elemento de la cultura tradicional valenciana, con lo que pasaría a ser permitido. La declaración insta además a las Cortes Valencianas a que, "de forma urgente", adecuen la ley de caza para que se regule la práctica del parany. El texto, presentado por el PP, contó con el apoyo de todo el grupo del PSPV, pese a que algunos de sus diputados se mostraban contrarios al apoyo a esta práctica ilegal.
Ahora son los ayuntamientos los que están debatiendo y aprobando la declaración. De momento, el escrito ya ha salido adelante en municipios como L'Alcora, Vinaròs, Traiguera, Sant Jordi, Peñíscola, Herbés, Montanejos, Burriana, Vila-real y Onda.
El colectivo de Acció Ecologista Agró ya ha criticado este apoyo de las instituciones y considera que no es más que un intento de "colar por la puerta de atrás" este método ilegal en Europa. Aún así, pronostican que la "maniobra" será rechazada por el Parlamento Europeo.
Article original:
Més informació a la web de SVO (Societat Valenciana d'Ornitología):
http://www.mediterranea.org/cae/parany.htm
dilluns, 30 de març del 2009
Les restes de la ventada de gener?
En una clariana del Serrat d'en Canals, a l'entrada a Sant Andreu de la Barca des de Corbera de Llobregat (carretera de Corbera), a l'altra banda de la font de Can Canals, ja fa aproximadament dos anys que acumulen les restes de poda triturada procedents dels treballs de manteniment de les zones ajardinades municipals de Sant Andreu de la Barca, tot i que possiblement també, gran part, podríen procedir de jardins privats.
Ubicació exacta de "planta de compostatge" municipal
Restes de poda triturada (compost)
Degut al fort temporal de vent, produït el passat mes de gener, molts arbres van caure, i de fet encara n'hi ha de caigut al mig del bosc. Les restes dels arbres caiguts, sobretot sobre víes comunicació, sembla que van ser acumulats aquí, van ser esporgats i tallats. Ara formen part d'aquesta planta de compostatge, tot i que, possiblement, encara hi hagin restes per triturar. El que està molt clar es que s'ha omplert de fusta tallada i en descomposició gran part d'aquesta àrea, impossibilant també el pas de les persones cap a un corriol que duia a un camí forestal. 
Aquests materials, fins fa poc no hi eren. Per la part del darrere hi ha una pista oberta, ideal per a que hi puguin descarregar grans camions. Són restes de construccions i de brossa (procedents, segurament, de les destrosses materials produïdes per la ventada). Aquests materials sí que no hi tenen cabuda aquí. Converteixen aquest racó en un abocador.
El tenir una petita planta de compostatge...bé, es un sistema força ecològic.
Però que passa quan trobes un abocador de runa al costat???
Sembla ser que les restes vegetals acumulades aquí també poden ser interpretades que han estat abocades allà amb la única intenció d'embrutat el medi.
De tota manera caldrà anar veient que es fa amb tot aixó, si es que s'en fa alguna cosa.
El fet és que totes aquestes restes vegetals (i no vegetals també) triturades s'acumulen per tal de produïr compost. Ja que s'ha comprobat que aquestes matèries són sovint carregades en camions, suposadament per adobar. Sens dubte que el procés de compostatge és completament efectiu (descomposició produïda per bacteris, protozous, etc...), en díes freds surten fumeroles dels monticles i la olor que fan és bastant forta (emissió de CO2).
No tinc coneixement de si aquesta zona és adecuada per tenir aquesta mena de "planta de compostatge" o si, pot ser, l'Ajuntament té coneixement i ha donat permís per tal de fer-la. Destaco que els jardiners que normalment treballen als jardins municipals són regularment vistos en aquesta àrea carregant compost o descarregant més material de poda. Fins aquí ho podríem definir com a "correcte", tot i que no m'acaba de fer el pes.
Ubicació exacta de "planta de compostatge" municipalRestes de poda triturada (compost)Degut al fort temporal de vent, produït el passat mes de gener, molts arbres van caure, i de fet encara n'hi ha de caigut al mig del bosc. Les restes dels arbres caiguts, sobretot sobre víes comunicació, sembla que van ser acumulats aquí, van ser esporgats i tallats. Ara formen part d'aquesta planta de compostatge, tot i que, possiblement, encara hi hagin restes per triturar. El que està molt clar es que s'ha omplert de fusta tallada i en descomposició gran part d'aquesta àrea, impossibilant també el pas de les persones cap a un corriol que duia a un camí forestal. Es quedaràn aquí aquestes restes?
Tot i aixó, sembla que es va aprofitar la "confusió" de les feines de neteja, per llençar altra matèria que té poca utilitat com a compost.
Aquests materials, fins fa poc no hi eren. Per la part del darrere hi ha una pista oberta, ideal per a que hi puguin descarregar grans camions. Són restes de construccions i de brossa (procedents, segurament, de les destrosses materials produïdes per la ventada). Aquests materials sí que no hi tenen cabuda aquí. Converteixen aquest racó en un abocador.El tenir una petita planta de compostatge...bé, es un sistema força ecològic.
Però que passa quan trobes un abocador de runa al costat???
Sembla ser que les restes vegetals acumulades aquí també poden ser interpretades que han estat abocades allà amb la única intenció d'embrutat el medi.
De tota manera caldrà anar veient que es fa amb tot aixó, si es que s'en fa alguna cosa.
diumenge, 29 de març del 2009
Rareses anellades a Catalunya
Papamosques de collar (Ficedula albicollis), anellat al Remolar el 07/05/2008. Joan Castelló, Víctor Sanz, Judit Mateos i Berta Balcells.L'anellament a Catalunya ha anat sumant, al llarg dels anys, moltes captures d'espècies considerades rares o accidentals, en molts casos convertint-se en l'única prova de la seva presència al nostre territori ja que, tractant-se sovint d'ocells amagadissos, sense l'anellament passarien completament desapercebuts.
En aquest renovat espai podeu descarregar-vos una taula PDF a on s'inclouen totes les dades publicades d'anellaments de rareses a Catalunya. S'ha pres com a referència el llistat de rareses del CAC amb una excepció, Lanius senator badius, ja que moltes de les dades publicades es consideren dubtoses.
La taula s'actualitzarà regularment, doncs el nombre de rareses anellades no deixa d'augmentar, sobre tot durant els períodes migratoris. Aquesta secció permet obtenir una visió global i sempre al dia dels anellaments de rareses a Catalunya, doncs hi trobareu també publicats en format notícia els darrers anellaments destacats.
Enllaç web: http://www.rings.cat/rareses.html
Primers falciots negres (Apus apus) a Sant Andreu de la Barca
Avui, sobre la rotonda d'accés de la N-II a Sant Andreu de la Barca, s'ha detectat un nombrós grup mixt d'orenetes vulgars (Hirundo rustica), orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i els primers exemplars de falciot negre (Apus apus) d'aquest any. El total de totes les espècies juntes voltaven sobre els 30 individus, només de falciots negres (Apus apus) es van contabilitzar un mínim de 5 exemplars.
A dins de la vila s'han localitzat orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i orenetes vulgars (Hirundo rustica) a les seves àrees de nidificació. Entrant i sortint contínuament dels nius. Els ballesters (Tachymarptis melba) també volten per la zona, tot i que, encara, en baix nombre i ja començen a investigar els forats dels edificis alts.
A dins de la vila s'han localitzat orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i orenetes vulgars (Hirundo rustica) a les seves àrees de nidificació. Entrant i sortint contínuament dels nius. Els ballesters (Tachymarptis melba) també volten per la zona, tot i que, encara, en baix nombre i ja començen a investigar els forats dels edificis alts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)