Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 22 d’agost del 2009

Vespres d'orenetes

En els darrers díes, cada vespre, el cel de Sant Andreu de la Barca s'omple de centenars d'orenetes vulgars (Hirundo rustica) i orenetes cuablanques (Delichon urbicum).

En aquest moment del dia, les orenetes es cencentren per cercar algun lloc per passar la nit, abans de continuar la migració cap al sud. No s'ha localitzat cap dormidor d'oreneta vulgar, pero sí d'oreneta cuablanca, que solen aturar-se als terrats i les façanes dels edificis.



divendres, 21 d’agost del 2009

Pas postnupcial d'orenetes vulgars (Hirundo rustica) per Sant Andreu de la Barca

Ja fa uns dies que es detecten, per tot Sant Andreu de la Barca, petits grups d'orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanques (Delichon urbicum) en pas migratori en direcció sud, especialment a darrera hora de la tarda.

Aquest matí ha estat localitzada una petita concentració d'orenetes vulgars (Hirundo rustica), entre les quals hi havíen adults i joves de l'any, aturades en uns cables a la colònia del Palau. Clarament aquest exemplars es troben en pas migratori i han fet una aturada abans de continuar el viatge cap a l'Àfrica.

Concentració d'orenetes vulgars (Hirundo rustica) en uns cables a la colònia del Palau

Serrat d'en Canals - 21/08/2009

Un matí ben assolellat i força calurós al serrat d'en Canals. Pel que fa a la fauna hi ha poques novetats: es continuen observant diverses espècies d'ocells típiques estivals, com ara rossinyols comuns (Luscinia megarhynchos) en gran part juvenils, també mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli) i abellerols (Merops apiaster).

S'han detectat també uns quants exemplars d'orenetes vulgars (Hirundo rustica), orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i ballesters (Tachymarptis melba) en pas migratori.

També s'han vist alguns esquirols (Sciurus vulgaris) juvenils als pins blancs.

Esquirol (Sciurus vulgaris) jove

Espècies d'ocells detectades avui:

- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Garsa (Pica pica)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Merla (Turdus merula)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Tudó (Columba palumbus)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos): mínim de 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Abellerol (Merops apiaster): diversos exemplars en vol a molta alçada
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Picot verd (Picus viridis): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Picot verd (Picus viridis) mascle jove

dimecres, 19 d’agost del 2009

Invertebrats d'una bassa temporal del riu Llobregat exposats al microscopi

A més del anostracis de l'espècie Branchipus schaefferi, a les basses temporals formades per la pluja als marges del riu Llobregat, s'han trobat d'altres espècies de crustacis microscópics com ostràcodes, copépodes i cladócers (puçes d'aigua). Els dos primers grups esmentats són propis del zooplancton marí, malgrat que moltes espècies també havien en aigua dolça, i a més en tolls continentals.

Han estat capturats alguns exemplars i estudiats al microscopi, en que ha estat possible, fins i tot, fer algunes fotografies i vídeos, que han estat transformades a format blanc i negre per tal de poder estudiar amb més detall la seva estructura.

A continuació farem una breu esmena dels diversos grups de petits crustàcis trobats a les basses temporals del riu Llobregat al seu pas per Sant Andreu de la barca, juntament amb les fotografíes i vídeos esmentats en el paràgaf anterior.

ANOSTRACIS

Els anostracis (Anostraca) són un ordre de crustacis branquiòpodes, l'únic de la subclasse Sarsostraca. La seva espècie més coneguda és Artemia salina.

Els animals pertanyents a aquest subgrup manquen de closca i el seu cos és allargat amb els segments molt marcats i un gran nombre de potes. Els ulls són pedunculats. El tèlson acaba en dos apèndixs no articulats que és la furca.

Com molts dels branquiòpodes, els anostracis viuen en petites basses. En pondre, els ous queden al llot del fons. Si es dona el cas que la bassa s'asseca, els ous entren en estat latent, i es revitalitzen quan l'aigua flueix un altre cop. Algunes espècies a més d'ous es poden reproduir directament mitjançant nauplis sense passar per fase d'ou, sempre que les condicions siguin les adequades.

Un anostraci molt particular és l'Artemia salina, que viu en aigua salada, i és capaç de resistir nivells de concentració de sals tan altes que no són adequades per a cap altre ser. La seva coloració és vermellosa degut a que posseeix hemoglobina. La longitud dels apèndixs d'aquests branquiòpodes està directament relacionada amb la salinitat del medi en el que viuen. Poden ser partenogenètics per la qual cosa és possible trobar en una sola bassa individus només de sexe femení; tanmateix, la reproducció sexual és preferible a la partenogenètica.

Informació extreta de Viquipèdia

Parts d'un Anostraci: 1 antènula, 2 antena, 3 ull compost, 4 primer segment toràcic, 5 primer fil·lopodi, 6 onzé segment toràcic, 7 onzé fil·lopodi, 8 primer segment abdominal, 9 penis, 10 vuité segment abdominal, 11 télson, 12 furca

Esquema extret del volum 9 (Artòpodes I) de la Història Natural dels Països Catalans

Grup nombrós d'anostracis de l'espècie Branchypus schaefferi en una bassa temporal al riu Llobregat

Detall d'una de les antenes d'un anostraci de l'espècie Branchypus schaefferi

Detall d'un ull compost d'un anostraci de l'espècie Branchypus schaefferi


Detall al microscopi de les antenes d'un anostraci de l'espècie Branchypus schaefferi

CLADÒCERS

Els cladòcers (Cladocera) són, de molt, el més nombrós dels subgrups dels crustacis branquiòpodes. Són de mida petita i viuen fonamentalment en aigües dolces exceptuant alguns gèneres marins. El cladòcer més conegut és el gènere Daphnia, i els seus individus se'ls anomena popularment puces d'aigua a causa de la seva capacitat per donar grans salts. També es fan servir en investigació, com per exemple, per a provar la toxicitat de determinats productes químics o per a conèixer el grau de contaminació de les aigües on viuen.
Són pràcticament transparents. Són de mida petita, entre 0,2 i 4 mm, si exceptuem el gènere Leptodora que pot arribar als 18 mm. Estan protegits per una closca bivalva similar al dels concostracis, que s'obre per permetre mobilitat a l'animal. La closca cobreix la major part del cos exceptuant els apèndixs. En algunes famílies, la closca només cobreix l'efipi o bossa on queda protegida la posta d'ous.

La major part de les espècies també tenen una cua, o projecció espinosa de la closca. Només uns quants grups tenen "cues veritables" que se segmenten i són una projecció del cos.

El cap està separat típicament del cos per una osca profunda, però en alguns casos pot no estar separat. Gairebé totes les espècies tenen un gran ull compost que és el resultat de la fusió dos ulls i un ocel·le. Les mandíbules són fortes i, pel contrari, les maxil·les i les maxíl·lules són molt petites.

Tenen dos parells d'antenes: les antènules, més petites, que contenen òrgans sensorials olfactoris, i les segones, les antenes més grans, que s'utilitzen per a menjar i per a la natació.

Tenen un sol ull que correspon a dos ulls fusionats. Tenen dues antenes formades per dues branques, cada una amb abundants pèls plomosos que són usats per l'animal per desplaçar-se. A diferència dels altres branquiòpodes, els cladòcers tenen un reduït nombre de potes que en molts casos no supera els quatre parells i en els que més, arriba a sis apèndixs.
És fàcil trobar-les en basses, estanys i llacs i moltes vegades s'aclimaten al mar. Són animals increïblement prolífics, i gràcies a la partenogènesi, és possible que la progènie d'una sola femella pugui arribar a la respectable xifra de 10.000 milions de cries en un període de 60 dies, si les condicions són favorables. Així mateix són aliment per a multitud de predadors com peixos i altres animals aquàtics. Com tots els altres grups de branquiòpodes els ous, en períodes de sequera o temperatures molt fredes, poden sobreviure bastant temps en estat latent.

Algunes de les espècies de cladòcers són les que conformen el plàncton dels llacs, i tenen adaptacions que els permeten flotar fàcilment. Milions d'exemplars formen el que es coneix com a mantells lacustres de plàncton. Aquests individus tenen closques molt reduïdes i apèndixs llargs per augmentar l'àrea de sustentació.

Informació extreta de Viquipèdia

Parts d'un Cladòcer: 1 antena, 2 ull compost, 3 rostre, 4 antènula, 5 mandíbula, 6 primer apèndix toràcic, 7 cinqué apèndix toràcic, 8 furca caudal, 9 espines anals, 10 postabdomen, 11 sedes abdominals, 12 espina caudal, 13 processos abdominals, 14 cambra incubadora, 15 elm cefàlic

Esquema extret del volum 9 (Artòpodes I) de la Història Natural dels Països Catalans

Cladòcers de la família dels dàfnids, coneguts com a puçes d'aigua, del génere Daphnia

OSTRÀCODES

Els ostràcodes (Ostracoda), són una classe de crustacis de mida molt petita, moltes vegades microscòpica. Tenen una closca bivalva, que depenent de l'espècie pot ser tova o molt calcificada, i en tancar-se cobreix totes les parts toves de l'animal, donant-li l'aspecte d'una diminuta cloïssa. El lligament que uneix les closques tendeix a separar-les mentre que el múscul interior actua en el sentit contrari, per ajuntant-les. D'aquesta forma no es requereix un múscul addicional per a l'obertura de les valves aconseguint-se una major eficiència i una menor despesa energètica.

Algunes de les espècies tenen una obertura en la part inferior, que roman oberta encara que les valves estiguin tancades. Per aquesta obertura l'animal treu les antenes per usar-les com a rems. Són animals de cos poc segmentat, normalment no pas més de vuit segments, i pocs apèndixs, que comprenen les antenes, dos apèndixs bucals i dos d'addicionals. En moltes espècies d'ostracodes aquests últims han desaparegut.

La reproducció és principalment partenogenètica i els mascles, en moltes de les espècies, són molt escassos o se'n desconeix l'existència. En néixer, ja tenen la closca formada i el seu desenvolupament sol ser directe. Es poden trobar en hàbitats força variats, tant en aigua dolça com en aigua salada, i en aquest últim hàbitat se'ls troba tant a grans profunditats com en la superfície formant part del plàncton.

Se n'han trobat algunes espècies que segreguen una substància lluminosa que té un efecte defensiu.

Informació extreta de Viquipèdia


Parts d'un Ostràcode: A vista per sota les balves, B aspecte extern en el cas d'espècies d'aigua dolça, 1 antènula, 2 antena, 3 mandíbula, 4 maxil·la, 5 múscul abductor, 6 primer parell d'apèndixs toràcics, 7 segon parell d'apèndixs toràcics, 8 tercer parell d'apèndixs toràcics, 9 furca, 10 exopodi transformat en placa vibràtil, 11 ull compost

Esquema extret del volum 9 (Artòpodes I) de la Història Natural dels Països Catalans

Ostràcode fotografiat sense microscopi probablement de l'espècie Heterocypris incongruens

Ostràcode Heterocypris incongruens al microscopi

Detall de l'antènula (plomall superior) i l'antena (plomall inferior) de l'ostràcode Heterocypris incongruens

Detall del segon parell d'apèndixs toràcics de l'ostràcode Heterocypris incongruens

COPÈPODES

Els copèpodes (Copepoda), són crustacis de mida molt petita, generalment microscòpics, que es troben abundantment, tant en aigua dolça com salada.

Aquest grup de crustacis no tenen closca, i el seu desenvolupament s'inicia a partir d'una larva naupli. El copèpode d'aigua dolça més estudiat és Cyclops que ofereix un quadre general del grup bastant representatiu. El seu aspecte és el d'un crustaci decàpode, amb una porció anterior amb forma de pera que inclou la regió cefàlica i els dos primers segments del tòrax. A continuació es troben tres segments del tòrax mòbils, i finalment l'abdomen, sense apèndixs i que acaba en una cua en forma de forca, amb filaments plomosos. Tenen un sol ull, que és una evolució dels dos ulls fusionats, i les antenes principals, molt articulades són molt més grans que les secundàries. Posseeixen 4 parells d'apèndixs toràcics que els serveixen per nedar i vestigis d'un cinquè parell que en altres espècies de copèpodes són més evidents. A més de les mandíbules i maxil·les, el primer parell d'apèndixs toràcics ha evolucionat fins a convertir-se en maxil·les secundàries.

La gran majoria dels copèpodes neden lliurement però existeixen algunes espècies que s'han convertit en paràsites. Moltes d'aquestes últimes conserven un aspecte similar al de les formes lliures mentre d'altres han arribat a l'extrem de perdre les seves característiques de crustaci i fins i tot d'artròpode, observant-se molt més en el cas de les femelles. Per poder classificar aquestes últimes espècies dins dels copèpodes, es parteix de l'estudi de mascles joves, els quals no estan gaire modificats.

Informació extreta de Viquipèdia

Parts d'un Copèpode: 1 antènula, 2 cefalosoma, 3 ull, 4 antena, 5 mandíbula, 6 maxíbul·la, 7 maxil·la, 8 maxil·lípede, 9 cinqué pereiopodi, 10 sac d'ous, 11 tercer segment del perèion, 12 furca

Esquema extret del volum 9 (Artòpodes I) de la Història Natural dels Països Catalans

Copèpode d'espècie desconeguda (tot i que podrien ser fins i tot diferents); l'exemplar de la fotografia inferior ès una femella amb ous

dimarts, 18 d’agost del 2009

Més anostracis al riu Llobregat

Després de les plujes dels darrers dies, encara hi quedaba una mica d'aigua als bassals temporals del riu Llobregat amb presència d'uns quants anostracis de l'espècie Branchypus schaefferi. També han estat detectats en bon nombre de puçes d'aigua (Daphnia sp.).

Aquest cop alguns exemplars han estat capturats per poder fer fotografies que permetin veure més acuradament els seus detalls morfológics. Posteriorment van ser alliberats.

Anostracis de l'espècie Branchypus schaefferi, mascle a la dreta i femella amb ous a l'esquerra

Mascles de Branchypus schaefferi

Detall del cap d'un mascle de Branchypus schaefferi

Femella amb ous de Branchypus schaefferi

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 18/08/2009

El dia a primera hora del matí es presentà ben assolellat i amb una brisa fresca força agradable que, així que avançava el dia, va anar desapareixent i, en lloc seu, es va començar a notar un ambient de calor i xafogor intensa.

Com a més destacable pel que fa als ocells, ha estat la observació de 7 martinets blancs (Egretta garzetta), en que 4 exemplars, força aïllats els uns dels altres, romanien aturats als marges del riu, els altres 3 volaven junts aigües avall a baixa alçada.També han estat detectats 3 blauets (Alcedo atthis) al llarg de tota la ruta, 1 xivita (Tringa ochropus) volant riu avall i 2 esplugabous (Bubulcus ibis) volant també riu avall a força altitud. Per altra banda, cal destacar un nombrós grup d'uns 100 gavians argentats (Larus michahellis) aturats en una illa, acompanyats d'un exemplar jove de gavina vulgar (Larus ridibundus), també ha estat observada una femella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) remuntant-se en una corrent térmica sobre l'autovia fins que va marxar riu amunt, en direcció al Congost.

Un cop més han estat vistos els pollets de roquerol (Ptyonoprogne rupestris), que nidifiquen a sota del pont de l'autovia del Mediterrani sobre el riu Llobregat. La vegada anterior es van comptabilitzar 4 polls, ara només s'han localitzat 3, que ja estàn molt estrets al niu i poc els hi falta per empendre el primer vol.

Algunes tortugues de Florida (Trachemys scripta elegans) ja sortíen a mig matí a pendre el sol (termorregulació) a sobre dels troncs i les pedres de la riba. La sorpresa vui ha estat la observació d'un llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) que feia el mateix des d'una illeta a sobre de la segona resclosa del riu.

Mentrestant les agressions al riu i el seu entorn continuen: encara hi circulen vehicles pel camí, mentre que d'altres desconeixen l'existència de zones d'aparcament (si no es posen indicadors és normal) i estacionen els seus vehicles allà on volen; s'hi fan treballs realitzats per part de l'empresa "Aigües de Barcelona" i deixen anar alguna mena de líquid nociu que mata a la vegetació; també els motoristes han deixat la seva petjada, i mai més ben dit, al voltant d'una bassa temporal on hi ha presència d'anostracis han aparegut al voltant petjades d'un quad tot fent cercles, sembla que per acció de "subidón" per part del conductor del vehicle.

Cotxe circulant pel ben mig del camí

Punt des del qual s'ha vessat alguna mena de líquid que ha mort tota la vegetació per allà on ha passat, inclosos grans arbres

Niu de Teixidor (Remiz pendulinus) en un dels arbres morts pel contaminant

Roderes de quad al voiltant d'una bassa temporal amb presència d'anostracis

Espècies d'ocells detectades avui al riu:

- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Mallerenga carbonera (Parus major): màxim de 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Bitxac comú (Saxicola torquatus): 1 exemplar a prop de la palanca de Sant Andreu de la Barca
- Martinet blanc (Egretta garzetta): 7 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 5 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Gavià argentat (Larus michahellis): uns 100 exemplars aturats al riu
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Blauet (Alcedo atthis): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos): màxim de 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Garsa (Pica pica)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Gavina vulgar (Larus ridibundus): 1 exemplar jove aturat al riu
- Corriol petit (Charadrius dubius): 1 sol exemplar detectat en tot l'itinerari
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Esplugabous (Bubulcus ibis): 2 exemplars volant a molta alçada riu avall
- Tudó (Columba palumbus)
- Xivita (Tringa ochropus): 1 exemplar en vol sobre el riu
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 1 femella en vol sobre l'autovia, després marxa riu amunt
- Roquerol (Ptyonoprogne rupestris): 2 exemplars adults i 3 polls molt grans al niu, al pont de l'AP-7 sobre el riu

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Cadernera (Carduelis carduelis) jove

Corriol petit (Charadrius dubius)

Gavina vulgar (Larus ridibundus) jove

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Polls molt crescuts de roquerol (Ptyonoprogne rupestris) al niu

A més...

- Conill (Oryctolagus cuniculus)
- Tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans)
- Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida): 1 exemplar immadur en una illeta a la segona resclosa

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) immadur