Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 28 de febrer del 2009

Nidificació de Falcó pelegrí (Falco peregrinus) a les serres de l'Ordal

En un punt de la serra de l'Ordal, a la comarca del Baix Llobregat, s'ha localitzat una parella de falcons pelegrins (Falco peregrinus) amb el seu niu i actualment estàn covant la posta. La nidificació d'aquesta espècie en aquest mateix lloc ja ve d'anys anteriors, per l'acumulació d'excrements en diversos punts próxims.

S'observaba com el mascle feia el relleu a la femella, i viceversa, a l'hora d'accedir al niu, fet que ens pot donar a entendre que aquesta ja ha post els ous.

Juntament amb en Paco Martínez, vam fotografiar i grabar en vídeo la femella adulta que s'aturava en diversos punts no gaire llunyans del niu.

També vam poder sentir un Trencapinyes (Loxia curvirostra).

Falcó pelegrí (Falco peregrinus) femella

divendres, 27 de febrer del 2009

Anellament a Can Dimoni (Sant Boi de Llobregat) - 27/02/2009

Avui he anat a anellar ocells a la bassa gran de Can Dimoni, al terme municipal de Sant Boi de Llobregat. Malgrat que ha estat un día una mica fluix pel que fa a captures, hem pogut gaudir d'una agradable jornada amb observacions molt interessants. He participat en aquesta activitat juntament amb en Xavi Larruy, en Marcel Gil, la Irene Jiménez i en Paco Martínez

Els ocells anellats van ser:

- Rossinyol bord (Cettia cetti): 1 control
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita): 4 anellaments
- Pardal comú (Passer domesticus): 3 anellaments
- Teixidor (Remiz pendulinus): 6 anellaments + 1 control
- Pit-roig (Erithacus rubecula): 1 anellament
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla): 1 anellament

Rossinyol bord (Cettia cetti) mascle

Teixidor (Remiz pendulinus) mascle adult

Teixidor (Remiz pendulinus) femella adulta

Pit-roig (Erithacus rubecula) jove

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) mascle

Al lloc d'anellament s'han observat també algunes espècies interessants, sobretot pel que fa a primeres arribades d'espècies estivals:

- Oreneta vulgar (Hirundo rustica): 4 exemplars
- Cucut reial (Clamator glandarius): 2 exemplars
- Torlit (Burhinus oedicnemus): 4 exemplars en un camp a prop de la bassa
- Esparver vulgar (Accipiter nisus): 2 exemplars (1 d'ells era un mascle)

Alguns de vosaltres no sabreu ben bé que es l'anellament, així que us exposaré quatre línies que defineix aquesta activitat:

L'anellament científic d'ocells és una eina per a l'estudi de les aus, mitjançant la captura i posterior alliberament, després de pendre una sèrie de dades (datat i sexat, muda, biometría, estat físic, etc). Amb aquests estudis es coneixen qüestions com: patrons de migració, longevitat, tendències poblacionals, etc, i que contribueixen a un millor coneixement per a la protecció dels ocells. Aquesta activitat només pot ser duta a terme per persones expertes i autoritzades.

Xarxes d'anellament muntades en batería

Ens va cridar molt l'atenció una gran concentració d'insectes hemípters de l'espècie Lygaeus equestris, apilotonats en el tronc d'un pollancre (Populus nigra)

dijous, 26 de febrer del 2009

Els teixidors (Remiz pendulinus) ja començen a refer el niu

Al riu Llobregat hi ha una gran activitat de teixidors (Remiz pendulinus), amb molts mascles cantant, batusses i diversos exemplars recollint material per als seus nius.

Avui día 26/2/2009 s'han localitzat, al riu Llobregat, almenys dos nius de teixidor en construcció (s'observaba com el mascle portava material i l'afegía a l'estructura): un que tot just s'està començant a fer i un altre que pràcticament queda acabat (veure els vídeos).

Fins l'any 2003, el Teixidor era una espècie de la qual es teníen molt poques cites al riu Llobregat a l'alçada de Sant Andreu de la Barca. A partir de llavors, a la zona es manté una població nidificant d'unes 4-6 parelles. Aquest ocell el podrem observar durant tot l'any a la nostra zona, amb observacions gairebé diàries.

Una mica d'informació sobre el niu del Teixidor (Remiz pendulinus)

Els nius dels teixidors són inconfusibles, ja que tenen forma de sac, amb un tub d'entrada i resta penjant de l'extrem d'una branca. D'aquí vénen alguns noms populars españols que se li atribeuixen a aquesta espècie, com ara "bolsero", "botijero" o "pialero" (el darrer nom fa referéncia al "pial", que són uns mitjons que es fan d'una sola peça).

El construeixen de material vegetal tou, com ara les llavors cotonoses de la boga (Typha angustifolia) o del canyís (Phragmites australis), totes dues espècies presents al nostre tram del riu, així com també llana d'ovella i altres fibres vegetals. Els arbres que escullen per ubicar els nius són, preferentment, els àlbers (Populus alba) i el pollancres (Populus nigra), tot i que també ho poden fer sobre salzes (Salix sp.).

El mascle és l'únic encarregat de construir el niu per atraure una femella. Si aquest no té sort, pot fer-ne fins a 3 de seguits, però si la femella l'accepta, llavors aquesta l'ajudarà a enllestir-lo. La construcció d'un niu triga a fer-se en uns 8-16 díes.

El niu està tan ben equilibritat i enganxat a la branca, que pot suportar vents de fins a 80 km/h, però també la pluja intensa. Desfer aquests nius és una feina difícil per lo entreteixits que están. Aixó explica que aguantin any rere any.

La bibliografía consultada diu que els mascles començen a cantar a partir de la segona quinzena de març i començen a construir el niu a l'abril, però ara sembla que s'han avançat força.

Mascle de Teixidor (Remiz pendulinus) cantant

El mateix mascle dels vídeos d'abans, al seu niu

dimecres, 25 de febrer del 2009

Nova espècie d'ocell per a Sant Andreu de la Barca: el Durbec (Coccothraustes coccothraustes)

Aquest migdía, a la riera del Palau, han estat observats i fotografiats 2 exemplars de durbec (Coccothraustes coccothraustes) que estaven aturats en un arbre de la riba de la riera, sent aquesta la primera observació d'aquesta espècie que es realitza a Sant Andreu de la Barca.

Mascle adult a l'estiu de Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Fotografía de Armando Aguilera Pérez

El durbec (Coccothraustes coccothraustes) és el fringíl·lid més gros de Catalunya. Fa 18 cm de llarg, té un aspecte rabassut, el cap i el bec grossos, i el coll i la cua curts. Quan camina, recorda un ànec, però té un vol ràpid.

Els dos sexes no són gaire diferents, a tots dos el bec se'ls torna de color blau grisenc metàl·lic a la primavera, coincidint amb l'època de cria, però la femella té el plomatge de colors més apagats. Els joves tenen tonalitats groguenques al cap i al pit.

Passa la major part de la seva vida als arbres i cria als boscos caducifolis o mixtos.

A Catalunya se'l coneix principalment per la seva població hivernant, amb irrupcions importants alguns anys, però també és un nidificant, encara que molt escàs. El Durbec s'ha trobat fonamentalment als quadrant nord-est de Catalunya, a l'Albera, la Garrotxa i la zona situada a cavall del Montseny oriental i el Montnegre-Corredor, on arriba molt a prop del litoral. Malgrat, i atès que és una espècie difícil de localitzar en època de cría, no es descarta que pugui nidificar també a les Guilleries i al Prepirineu.

La femella, que és l'única que cova, construeix un bonic niu de branquillons amb algun liquen. El mascle és el principal proveïdor de menjar a l'època de cria, que és principalment al maig.
Els polls són alimentats amb insectes i llavors estovades prèviament dins el pap.

El bec fort i gros del durbec, que pot exercir una pressió de mossegada de 45 kg, fa que aquest ocell sigui un granívor especialitzat capaç d'extreure llavors de dins de pinyols difícils de trencar com, per exemple, els de les cireres. També menja fruits i insectes. Amb el seu bec potent trenca fàcilment la forta cuirassa d'alguns escarabats.

Femella adulta a l'estiu de Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Fotografía de Pablo Fernández Pero

Adult a l'hivern de Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Fotografía de Francisco Javier Salas Lausín

Detall del bec del Durbec (Coccothraustes coccothraustes) mascle - Fotografía de Javier Milla López

La riera del Palau (Sant Andreu de la Barca) - 25/02/2009

Observacions a la riera del Palau, entre el pont del Restaurant "El Palau Vell" fins a l'entrada del bosc cap a San Sunyer. Al migdia era plena d'ocells banyant-se.

- Tord comú (Turdus philomelos): molt abundant
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Gratapalles (Emberiza cirlus): 1 mascle aturat a la tanca metàl·lica
- Verdum (Carduelis chloris)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Pardal de bardissa (Prunella modularis): 2 exemplars a la riera
- Tudó (Columba palumbus)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Passerell comú (Carduelis cannabina): 1 exemplar femella a la riera
- Garsa (Pica pica)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Titella (Anthus pratensis)
- Durbec (Coccothraustes coccothraustes): 2 exemplars aturats en uns arbres al marge de la riera. NOVA ESPÈCIE PER A SANT ANDREU DE LA BARCA

Durbec (Coccothraustes cocchothraustes)

Pardals comuns (Passer domesticus) i pinsans (Fringilla coelebs) banyant-se

Pit-roig (Erithacus rubecula)



Tords comuns (Turdus philomelos)

Gratapalles (Emberiza cirlus) mascle

Mallerenga carbonera (Parus major) femella

dilluns, 23 de febrer del 2009

Corb (Corvus corax) sobre Sant Andreu de la Barca

Avui ha estat observat un corb (Corvus corax) volant a molta altitud (ha estat localitzat inicialment pel reclam) sobre Sant Andreu de la Barca.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Noves dades de les gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) a Catalunya

La recopilació d'observacions que hem fet fins ara de les gavinetes de tres dits ha resultat molt positiva amb un total, com a mínim, de 655 exemplars diferents. Els darrers dies, la majoria d'observacions s'han concentrat a la costa i pràcticament ja no es reben observacions de l'interior, tot i que algunes encara hi romanen. Un exemple d'això seria l'embassament de Riba-roja on el 19 de febrer només hi quedaven 7 exs. dels 90 que s'hi van observar. Seria interessant saber què passa amb aquestes gavines i fins quan romanen en aquests indrets atípics.

Per ara ja no s'observa cap gavineta de tres dits al riu Llobregat a Sant Andreu de la Barca. Tampoc riu avall fins a la seva desembocadura (riu amunt encara menys).

Carrera armamentística entre cucuts i boscarles

Fotografies de: Esquerra: Ravenloft (Wikipedia, GNU Free Documentation License), Mig-Dreta: Sergey Yeliseev (Flickr, Creative Commons).

En les guerres ningú guanya, però cada vegada tenim més armes

El cucut (Cuculus canorus) neix en un niu d’una altra espècie i esdevé fill únic eliminant els ous “germans”; rebent així totes les atencions dels pares adoptius. Fins aquí res de nou, però Justin A. Welbergen i Nicholas B. Davis de la Universitat de Cambridge encara tenen molt a dir sobre aquesta relació paràsit-hostatger tant estudiada.

Durant vuit anys d'estudi van trobar 9.8% d’un total de 697 nius de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) parasitats per cucut. Així, van poder fer l’estadística suficient per obtenir un índex de la probabilitat de parasitació (perillositat) de cada niu, calculat a partir de diverses característiques del niu. Posant cucuts dissecats a prop de 191 nius van veure que els propietaris de nius perillosos feien molt més “mobbing” que els que tenien nius segurs. A més, els ocells que feien més “mobbing” en zones perilloses reduïen considerablement el risc de ser parasitats. Per tant, les boscarles, no només fan “mobbing” com a adaptació per reduir el parasitisme, sinó que ho fan d’una manera sofisticada, fent servir aquest comportament quan és beneficiós, ja que també comporta perills...

Un d’aquests perills és confondre un esparver (Accipiter nisus) amb un cucut. De fet, els autors suggereixen que, així com la coloració dels ous dels cucuts i dels hostatgers ha coevolucionat com en una guerra armamentística, la coloració dels cucuts pot haver coevolucionat amb la capacitat de l'hostatger (com les boscarles) per diferenciar un cucut (foto del mig) d'un esparver (foto dreta). La guerra continua ...

Welbergen, J.A. i Davis, N.B. (2009) Strategic variation in mobbing as a front line of defense against brood parasitism. Current Biology 19: 235-240

Ja han aparegut les primeres violetes

Pels espais forestals de Sant Andreu de la Barca, en punts ombrívols i humits, sovint als marges del camí, s'han trobat ja els primers exemplars de violetes, l'espècie trobada penso que es podria tractar de Viola boscana (Viola alba).

De tota manera dintre de poc tinc pensat fer una mena d'herbari virtual sobre les plantes que hi ha a Sant Andreu de la Barca. Ja us informaré per endavant.