Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caça. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de maig del 2014

La hombría en la jaula


Aquesta pràctica de captura de fringíl·lids es duu a terme a freqüència a Sant Andreu de la Barca. Però molt més encara la d'agafar polls dels nius, modalitat del tot il·legal. Hi ha massa gent passejant petites gàbies tapades com si fossin "bolsos de noche".
 
Per quina raó s'ha de tenir engabiat un petit ocell fringíl·lid amb l'excusa de sentir-lo cantar, sent espècies que ocupen també ambients urbans i ens envolten amb el seu cant lliure?
 
Article de "El Diario.es".
 
 
En los concursos de pájaros cantores no hay hembras, los pequeños animales cautivos obligados a competir siempre son machos. De hecho, la gracia del asunto está en demostrar que tu pajarito es el más potente, el más valiente, el más resistente y, como ellos mismos dicen, el más “encelado” de todos.

En los concursos de canto apenas hay mujeres. Las pocas que participan son una excepción, un punto de exotismo en un mundo testosterónico, envejecido, anacrónico y profundamente machista.
 
En los concursos de pájaros cantores hay nervios, bromas obscenas y hombres que pasean jaulas diminutas como si fueran bolsos. Jaulas más pequeñas que una caja de zapatos. Cárceles de 19 x 13 x 25cm en las que los animales ni siquiera pueden extender las alas y en las que muchos pasarán el resto de su vida, si han tenido la mala fortuna de “servir para cantar”.
 
La socióloga brasileña Flávia de Mattos ha analizado este fenómeno, llegando a una conclusión sorprendente: “El animal que emite un mayor número de cantos vence en la prueba dejando testimonio de su virilidad y superioridad de macho luchador sobre los demás participantes. Lo interesante es que existe una profunda identificación entre el pájaro y su dueño, y que el desempeño del pájaro repercute sobre la identidad, y particularmente sobre la masculinidad, del propio dueño”.
 
Sólo en Catalunya existen 572 asociaciones “ocellaires”, con unos 8.000 federados. En su mayoría, hombres, señores que refuerzan su masculinidad manteniendo cautivos a seres que apenas pesan 20 gramos. Obviamente, los argumentos que ellos utilizan para defender su entretenimiento son otros, prácticamente idénticos a los usados por los taurinos: pasión por la naturaleza, amor por los animales y, cómo no, tradición. Un amor y una pasión claramente mal enfocados. El amor a la naturaleza y a sus habitantes se expresa a través del conocimiento, la protección y el respeto. Y en cuanto a la tradición, no es una patente de corso para justificar cualquier tipo de práctica cruel. Las sociedades avanzan en progreso moral cuando eliminan las prácticas que causan sufrimiento y dañan a los seres vivos. Encerrar a estas pequeñas aves en una jaula nada tiene que ver con el amor y es un auténtico crimen contra su vida y su especie.
 
Protegidas en sus países de origen, masacradas en España
 
Las aves migratorias recorren miles de kilómetros cruzando Europa hasta llegar al Mediterráneo, en donde pasarán los meses cálidos o repondrán fuerzas para continuar su viaje. Se trata de animales que son protegidos con mimo en sus países de origen, y que se encuentran, al llegar a España, con un destino cruel. SEO/Birdlife estima que, sólo en nuestro país, más de 4 millones de aves son capturadas con métodos ilegales.
No existe un método de caza que no implique un terrible sufrimiento para el animal. La barraca, el parany, pegamento, vesc o liga, la red abatible con su correspondiente cimbel o pájaro vivo como reclamo… todos los métodos conllevan dolor, roturas de alas o patas, caídas, golpes, pérdida de plumaje, intoxicación por las sustancias empleadas, angustia y miedo.
 
Carme Fitó es doctora en antropología social y una de las pocas científicas que ha estudiado el fenómeno de la caza y cautividad de pájaros cantores desde el punto de vista del sufrimiento animal: “Después de la captura, los pájaros son encerrados dentro de una jaula rectangular muy plana llamada jaulón, donde se mantienen a oscuras para que se dañen lo menos posible en su desesperación por huir. Algunos se hieren en la cabeza. A partir de ese momento, seguirán un largo proceso de adaptación al encierro, a la nueva alimentación y al adiestramiento para el canto. Muchos pájaros mueren durante el proceso de adaptación. Estas muertes son debidas a la separación del medio grupal y natural, al cambio alimentario y al estrés del confinamiento, pues su entorno ha sido completamente alterado. Vencidos y debilitados dejan de comer, se acurrucan haciendo una bola y se abandonan a la muerte. Se dice que “mueren de añoranza” y seguramente es cierto”.
 
“En los que sobreviven se puede observar su permanente desazón; se echan contra las rejas sin cesar en un vano intento por escapar, algunos las cogen con el pico intentando separarlas. Debido a este comportamiento, se les suele medicar con sedantes y mantener la mayor parte del tiempo con la jaula enfundada, en penumbra o a oscuras.”
Según datos de los propios cazadores, el 80% de las aves se vuelve a soltar porque “no son lo suficientemente valientes, no se amansan, no le gustan al pajarero o no sirven para cantar”. Pero la liberación se produce a menudo a muchos kilómetros de donde han sido capturados y en medios urbanos. No es extraño que se les suelte enfermos y con la musculatura de las alas debilitada por el cautiverio, hecho que los coloca a merced de los depredadores y de la enfermedad. Nadie sabe si sobreviven.
 
Después de meses, o incluso años en cautividad, la reintroducción a la naturaleza no puede hacerse de forma repentina. En el Centro de Recuperación de Fauna Salvaje de Torreferrusa, cerca de Barcelona, lo saben bien. Los pájaros, traumatizados y desnaturalizados, deben pasar primero por una jaula mediana o intermedia en la que se relacionarán con otros ejemplares. Poco a poco, si la adaptación es correcta, podrán pasar a jaulas más grandes, en las que finalmente se les deja una puerta abierta para que puedan salir si así lo desean.
 
Ausencia de voluntad política
 
Actualmente, la Directiva Europea sobre Aves permite excepciones de caza para casos muy concretos: en “pequeñas cantidades”, “siempre que no exista otra alternativa” y mediante “métodos selectivos”.
Pero las medidas de control son prácticamente imposibles de aplicar, la caza ilegal sigue estando muy extendida y no hay forma de saber si los animales se usarán para concursos, como “stock cautivo” para cría o acabarán fritos en la barra de algún bar. A pesar de que el parany o caza con pegamento ya ha sido prohibida por todas las instancias judiciales posibles (el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, el Tribunal Supremo, el Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas y el Tribunal Constitucional), el Partido Popular incorpora la defensa de esta práctica ilegal y cruel en su programa electoral para las próximas europeas. La propia comunidad de anilladores científicos de aves aprovechó su último congreso en San Sebastián para hacer un llamamiento unánime de repulsa hacia esta técnica, que se pretende perpetuar en la Generalitat de Valencia con el pretexto de un interés científico.
El pasado mes de febrero se inauguró la Escola de Parany de Villarreal (Castellón) con la presencia del alcalde socialista del municipio, José Benlloch. Qué profunda tristeza considerar como seña de identidad de un pueblo una práctica que se ha probado cruel, no selectiva y que mata seis veces más ejemplares de especies protegidas que el veneno.
 
“Los pájaros nacidos en jaulas creen que volar es una enfermedad” – Alejandro Jodorowski
 
La alternativa propuesta por los legisladores para que los silvestristas puedan seguir practicando su afición es la cría en cautividad. Se entiende que se trata de un mal menor, pero sigue siendo una aberración desde el punto de vista de los derechos de los animales. ¿No será más gratificante proteger nuestro patrimonio natural para poder observar, admirar y escuchar el canto de estas aves en su propio hábitat?
 
Hace pocos días concluía en Alemania la décima edición de la “Hora de los pájaros de jardín 2014 – Stunde der Gartenvögel 2014”, en la que los ciudadanos participan observando y haciendo recuento de las aves de su entorno. Cualquiera que lo desee puede hacerlo, desde el balcón, el jardín, el parque o uno de los numerosos bosques que existen en todas las ciudades. Este año, más de 30.000 aficionados han localizado a más de 740.000 pájaros. Es una actividad que se realiza en familia, pero también se organizan excursiones guiadas para salir en grupos.
 
Y en nuestro país, el Instituto Catalán de Ornitología (ICO) ha puesto en marcha este año una iniciativa similar llamada Pájaros de los Jardines – Ocells dels Jardins. Un estupendo proyecto de ciencia ciudadana abierta a todos los interesados y que se apoya en una plataforma online didáctica y fácil de manejar, cuyos resultados serán posteriormente analizados por expertos ornitólogos. En pocos meses de funcionamiento, el proyecto cuenta ya con 300 usuarios.
 
Por otro lado, con el fin de fomentar entre los ciudadanos el rechazo a la caza ilegal, SEO/Birdlife ha lanzado junto con otras asociaciones internacionales la campaña “Volar, viajar, vivir”, que realizará hasta el año 2015 actividades educativas en aquellas comunidades en las que estas tradiciones están más arraigadas.
 
Los silvestristas y cazadores suelen llenarse la boca hablando del componente social que tiene su actividad, como si la única opción de reunirse para salir al campo fuese a capturar o matar. 
 
Señores pajareros, si necesitan escuchar el canto de los pájaros para reforzar su hombría, no compren jaulas, planten árboles.
 
Enllaç de la notícia original:

dilluns, 25 de gener del 2010

Signa contra la caça del corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

Des de fa uns anys la política de diverses Administracions públiques en relació a la conservació del Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) ha fet un gir de cent vuitanta graus. L’espècie, que va estar en greu perill d’extinció a mitjans del segle XX, gràcies a unes estrictes mesures de conservació es va recuperar espectacularment, fins al punt que a algunes zones d’Europa va esdevenir força abundant i es va convertir en un problema pels interessos de determinats sectors (pescadors, aqüicultors). La Directiva 79/409/CEE del Consell de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus salvatges, garantia una protecció absoluta de l’espècie a tots el Estats membres de la Unió Europea, de tal manera que la seva caça era impossible. Era evident, però, que hi havia un conflicte social que calia solucionar amb urgència. Així al 2008, el Parlament Europeu, en una proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla europeu de gestió de les poblacions de corbs marins grossos per a reduir les creixents repercussions sobre els recursos pesquers, les pesqueries i l’aqüicultura, va intentar posar les bases d’una política paneuropea en relació a la gestió d’aquesta espècie. Entre d’altres coses, va instar els Estats membres a promoure una gestió sostenible de les poblacions dels corbs marins grossos. Però la paraula sostenible, en segons quines mans, és un d’aquests paranys que serveixen per obrir esquerdes. I al text hi apareix un concepte de polèmica concreció: perjudici.

Precisament aquest mot sembla que ha resultat clau per a començar a prendre mesures contra (subratllat i amb lletres ben grosses) l’espècie. El creixement de la població de corbs marins grossos va fer que canvies el seu estatus, de tal manera que al 2004 va ser exclosa de la llista d’espècies amenaçades de l'Estat espanyol, i tot i que no podia ser objecte de caça, permetia a les administracions competents engegar plans d’actuació per fer un control sostenible de l'espècie; plans que determinats col·lectius, especialment els pescadors “esportius”, van veure amb bons ulls, ja que feia temps que els reclamaven. I tot perquè els corbs marins menjant peixos, i pel que diuen alguns, en megen massa. Altrament dit, hi havia massa corbs marins i eren uns importants competidors pels pescadors.

Així doncs el conflicte estava servit. La pressió dels col·lectius de pescadors va ser prou forta per a què algunes comunitats autònomes, com ara Astúries i Castella i Lleó, obressin campanyes de control (quin eufemisme!). Els corbs marins estaven acabant amb les poblacions piscícoles fluvials i algú havia d’aturar-los. Aquesta tesi, mai ha estat avalada per cap estudi cientific seriós. No obstant això, les Administracions, contradient els seus propis informes, van iniciar les primeres campanyes de eliminació “controlada”. Des del seu començament, a Astúries, per exemple, es van matar oficialment uns 500 exemplars, i un nombre indeterminat d’exemplars abatuts il·legalment.

El que va començar a un lloc, s’està estenent com una taca d’oli. A Catalunya, la demanda va arribar de mans d’Agustí López, diputat per CiU al Parlament, qui va presentar una proposta de Resolució reclamant “l’establiment de mesures urgents per al control de la població de corbs marins de terra endins a la xarxa fluvial catalana". El Corb marí va ser qualificat com a “voraç i oportunista”, com “un perill per al patrimoni ictiològic de la xarxa fluvial catalana” i la seva presència al rius podia provocar “una pèrdua de fauna ictiològica de dimensions catastròfiques”.

Fins ara el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha pres mesures com ara foragitar les colònies de corbs marins mitjançant trets amb prohibició rigorosa d’abatre cap exemplar. Però amb això sembla que no hi ha prou, “no han aportat resultats positius”. Sembla que calen mesures més contundents. Es demanen estudis, informes i el que calgui, però tot ha de conduir a declarar una guerra oberta, encara que encoberta per eufemismes, al Corb marí gros, perquè com va dir l’esmentat diputat “sense cap mena de dubte són els principals actors de la considerable davallada de les poblacions piscícoles fluvials (...)”. Però, què passa amb la gestió dels rius, amb les infraestructures que afecten a la llera fluvial, amb la qualitat de les aigües, amb la pressió dels pescadors i altres amenaces? Això no es té present.

Doncs bé, en
Ricard Gutierrez i el David Álvarez han obert una causa a Facebook contra la matança i la criminalització d’aquestes aus. És molt important que la gent prengui conciència, que s’hi impliqui. Des d’aquí us animo a que signeu i doneu el vostre recolzament a aquestes aus que formen part del riu:

Stop a la matanza de cormoranes / Stop killing Cormorants

Moltes gràcies al David i al Ricard per engegar campanyes com aquestes i a tots els que us preocupeu per la millora del nostre entorn.

Signa contra la caça il·legal d'ocells a Malta

BirdLife Malta està duent a terme una campanya contra la caça il·legal d'aus migratòries a Malta. La seva situació estratègica a la Mediterrània entre Europa i l'Àfrica, la fa essencial per a les aus migratòries que creuen aquest mar durant els seus desplaçaments.

La campanya internacional va adreçada al primer ministre maltés, Lawrence Gonzi, per tal d'exigir la correcta aplicació de la Directiva d'Aus de la Unió Europea en aquest país que cada temporada protagonitza una matança d'aus migratòries protegides. El país compta amb uns 12.000 caçadors, la densitat més alta d'Europa per kilòmetre quadrat.

Aquí podeu signar la petició contra la caça il·legal en Malta.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

diumenge, 23 d’agost del 2009

Riu Llobregat (Abrera) - 23/08/2009

El matí al riu Llobregat al seu pas per Abrera s'ha presentat molt calorós i amb xafogor, especialment a les zones tancades amb més vegetació, ja que aquesta era molla de la rosada de la nit anterior.

El primer que ha sobtat, pel que fa als ocells, és la la gran quantitat d'oriols (Oriolus oriolus) que hi havia a la zona, s'han comptabilitazat un mínim de 8 individus, i es concetraven especialment a les figueres (Ficus carica) per menjar-ne els fruits madurs. Ha estat escoltat, només arribar, un picot garser petit (Dendrocopos minor), tot i que avui no se n'ha pogut observar cap. Pels canyars es bellugaven petits grups de becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) i un bon nombre de boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) que es troben en pas migratori. Per acabar s'han observat en vol 3 esplugabous (Bubulcus ibis), volant sobre la vila d'Abrera.

S'han detectat també diverses espècies d'insectes, dintre de les que destacaven algunes papallones com Ochloes venata, alimentant-se del nectar de les flors de la salicària (Lytrium salicaria), força freqüent a la zona. També s'han vist espècies d'odonats zigópters com Ischnura graellsii i Platycnemis latipes.

Han estat localitzat també un punt de captura d'ocells fringílids on, de bon matí, ja hi eren els ocellaires caçant amb xarxes de terra, tot i que no van trigar gaire a marxar.

Punt de captura d'ocells fringílids

Figuera (Ficus carica), arbre i fruits

Salicària (Lytrium salicaria)

Hespèrid de l'espécie Ochloes venata

Espècies d'ocells detectades:

- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
- Garsa (Pica pica)
- Tudó (Columba palumbus)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Abellerol (Merops apiaster)
- Oriol (Oriolus oriolus): un mínim de 8 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Picot garser petit (Dendrocopos minor): 1 exemplar cantant detectat en tot l'itinerari
- Bec de corall senegalés (Estrilda astrild)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Esplugabous (Bubulcus ibis): 3 exemplars en vol sobre Abrera
- Picot verd (Picus viridis)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus): un mínim de 10 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Picot garser gros (Dendrocopos major): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Merla (Turdus merula)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos): un mínim de 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 1 exemplar en vol sobre el riu
- Blauet (Alcedo atthis): 1 exemplar en vol sobre el riu
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Martinet blanc (Egretta garzetta): 1 exemplar en vol sobre el riu
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)

Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)

Garsa (Pica pica) jove

Oriols (Oriolus oriolus)

dijous, 13 d’agost del 2009

Calendari específic per a la captura d'ocells Fringil·lids durant l'any 2009

Informació extreta de la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

- Pinsà comú (Fringilla coelebs):

Mes: Dies permesos

Agost: Prohibida captura d'exemplars adults. (Només individus de 1r any els dies 27, 29 i 30)
Setembre: Dies 17, 19, 20, 24, 26 i 27
Octubre: Dies 1, 3, 4, 8, 10, 11, 12, 15, 17, 18, 22, 24, 25, 29 i 31
Novembre: Dies 1, 5, 7, 8, 12, 14, 15, 19, 21, 22, 26, 28 i 29
Desembre: Dies 3, 5, 6 i 8

- Cadernera (Carduelis carduelis):

Mes: Dies permesos

Agost: Prohibida la captura d'exemplars adults. (Només individus de 1r any els dies 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 27, 29 i 30)
Setembre: Prohibida la captura
Octubre: Dies 1, 3, 4, 8, 10, 11, 12, 15, 17, 18, 22, 24, 25, 29 i 31
Novembre: Dies 1, 5, 7, 8, 12, 14, 15, 19, 21, 22, 26, 28 i 29
Desembre: Dies 3, 5, 6 i 8

- Verdum (Carduelis chloris) i passerell (Carduelis cannabina):

Mes: Dies permesos

Agost: Prohibida la captura d'exemplars adults. (Només individus de 1r any els dies 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 27, 29 i 30)
Setembre: Dies 20 i 27
Octubre: Dies 1, 3, 4, 8, 10, 11, 12, 15, 17, 18, 22, 24, 25, 29 i 31
Novembre: Dies 1, 5, 7, 8, 12, 14, 15, 19, 21, 22, 26, 28 i 29
Desembre: Dies 3, 5, 6 i 8


Veure taula original clickant aquí.

divendres, 17 de juliol del 2009

Temporada de caça 2009-2010

RESOLUCIÓ MAH/1970/2009, de 30 de juny, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2009-2010 en tot el territori de Catalunya.

Atesos l'article 23 de la Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça, i l'article 25 del seu Reglament, de 25 de març de 1971, sobre limitacions i períodes hàbils de caça aplicables a les diferents espècies;

Atès el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals;

Atesa la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat;

Vist que els consells territorials de Caça i el Consell de Caça de Catalunya han informat del projecte, segons el que estableixen els articles 4.b) i 6.a) del Decret 108/1985, de 25 d'abril;

Vistos els informes dels serveis tècnics competents, i a proposta de la Direcció General del Medi Natural,

Resolc:


.1 Espècies cinegètiques

Les espècies que poden ser objecte d'aprofitament cinegètic en el territori de Catalunya en la temporada 2009-2010 són les que figuren a l'annex 1 de l'Ordre de 17 de juny de 1999 (DOGC núm. 2922, de 2 de juliol de 1999), per la qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça a Catalunya, amb l'excepció de l'estornell negre (Sturnus unicolor), que no es considera espècie susceptible d'aprofitament cinegètic.


.2 Períodes hàbils de caça menor a tot el territori de Catalunya

En el territori de Catalunya per a la temporada 2009-2010 els períodes hàbils de caça menor són els següents:

2.1 Caça menor en general.

Entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el primer diumenge de febrer (dia 7), ambdós inclosos.

2.2 Previsions singulars per a determinades espècies.

Per a la perdiu roja (Alectoris rufa) i la perdiu xerra (Perdix perdix), el període hàbil de caça és el comprès entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el primer diumenge de gener (dia 3), ambdós inclosos.

Per a l'ànec griset (Anas strepera) i la fredeluga (Vanellus vanellus) el període hàbil és el comprès entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el tercer diumenge de gener (dia 17), ambdós inclosos.

2.3 Mitja veda.

2.3.1 La caça en el període de mitja veda només es pot practicar en els terrenys cinegètics de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu pla tècnic de gestió cinegètica.

2.3.2 S'estableixen com a períodes i dies hàbils per a la caça de les espècies guatlla (Coturnix coturnix), tórtora (Streptopelia turtur), tudó (Columba palumbus), colom roquer (Columba livia), garsa (Pica pica), i estornell vulgar (Sturnus vulgaris) els següents:

a) Barcelona.

Dies hàbils: dies 16, 23 i 30 d'agost i dia 6 de setembre.

b) Girona.

Dies hàbils: dijous, diumenges i festius no locals dins el període comprès entre el 15 d'agost i el 6 de setembre, ambdós inclosos.

c) Lleida.

Dies hàbils: dijous, dissabtes, diumenges i festius dins el període comprès entre el 15 d'agost i el 13 de setembre.

d) Tarragona.

Dies hàbils: dies 16, 23 i 30 d'agost i dia 6 de setembre.

La caça de la tórtora, el tudó, el colom roquer, l'estornell vulgar i la garsa s'ha de realitzar des de llocs fixos.

e) Terres de l'Ebre.

Dies hàbils: dies 16, 23 i 30 d'agost i dia 6 de setembre.

La caça només s'ha de realitzar des de llocs fixos i no es permet l'ús de gossos.

Resta prohibida la caça de la guatlla.


.3 Dies hàbils per a la caça menor

Durant els períodes hàbils per a la caça menor descrits als apartats 2.1 i 2.2, en els terrenys cinegètics d'aprofitament comú, l'exercici de la caça resta limitat als dijous, diumenges i festius, i en el cas de la falconeria, també els dissabtes.

En els terrenys cinegètics de règim especial, els dies hàbils són els que estableix el corresponent pla tècnic de gestió cinegètica, excepte per a la perdiu xerra que serà exclusivament un dia per setmana i quedarà fixat en l'esmentat pla.


.4 Períodes hàbils de caça major a tot el territori de Catalunya

En el territori de Catalunya per a la temporada 2009-2010 els períodes hàbils de caça major són els següents:

4.1 Caça del porc senglar (Sus scrofa).

Entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el primer diumenge de febrer (dia 7), ambdós inclosos.

4.2 Caça de l'isard (Rupicapra pyrenaica), la cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica), el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama) i el mufló (Ovis musimon).

En les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada el període hàbil de caça és el que indiquin els diferents plans tècnics de gestió cinegètica.

En les àrees privades i locals de caça, el període hàbil de caça de l'isard és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el quart diumenge de desembre (dia 27), ambdós inclosos i per a ambdós sexes.

El període hàbil de caça de la cabra salvatge és entre el primer diumenge de març (dia 7) i el darrer dissabte de maig (dia 29), ambdós inclosos i exclusivament per a mascles, i entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el darrer dilluns de desembre (dia 28), ambdós inclosos i per a ambdós sexes.

El període hàbil del cérvol és entre el segon diumenge de setembre (dia 13) i el quart diumenge d'octubre (dia 25), ambdós inclosos i exclusivament per a mascles i en la modalitat d'acostament, i entre el quart diumenge d'octubre (dia 25) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos i per a ambdós sexes.

El període hàbil de la daina i del mufló és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el segon diumenge de febrer (dia 14), ambdós inclosos i per a ambdós sexes.Per a l'isard i la cabra salvatge només es permet la modalitat de caça per acostament.

4.3 Caça del cabirol (Capreolus capreolus).

En les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada el període hàbil de caça és el que indiquin els plans tècnics. En les àrees privades i locals de caça el període hàbil és entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el tercer diumenge de novembre (dia 15), ambdós sexes i en qualsevol modalitat, i entre el segon diumenge d'abril (dia 11) i l'últim diumenge de juliol (dia 25), exclusivament per a mascles i en les modalitats d'aguait o acostament.


.5 Dies hàbils per a la caça major

Durant el període hàbil esmentat als apartats 4.1 i 4.2, en els terrenys cinegètics d'aprofitament comú, la caça del porc senglar i el mufló queda limitada als diumenges i festius. A les comarques de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona s'afegeixen els dijous i els dissabtes.

En els terrenys cinegètics de règim especial, els dies hàbils són els que indica el corresponent pla tècnic de gestió cinegètica, excepte per al porc senglar i el cabirol que seran tots els dies de la setmana.


.6 Previsions específiques de caràcter territorial per a la caça menor i major

6.1 Comarques de Girona

El període hàbil per a la caça del porc senglar a les comarques de Girona és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.

6.2 Comarques de Barcelona

El període hàbil per a la caça del porc senglar a les comarques de Barcelona és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.

6.3 Comarques de Lleida

El període hàbil de caça del porc senglar a les comarques de Lleida és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.

6.4 Comarques de Tarragona

El període hàbil de caça del porc senglar és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.

Els tudons en passos tradicionals poden caçar-se entre l'1 d'octubre i el 30 de novembre, ambdós inclosos, sense limitació de dies hàbils, als indrets següents: la Budallera (terme municipal de Tarragona), dins l'àrea privada de caça T-10.123; Coll de Balaguer (terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant), dins l'àrea privada de caça T-10.127; Mas Cusidó (terme municipal de Tarragona), dins l'àrea privada de caça T-10.327, i Mas Grimau, del mateix terme municipal, dins l'àrea privada de caça T-10.262.

6.5 Comarques de les Terres de l'Ebre

El període hàbil de caça de la fotja (Fulica atra) és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el segon diumenge de febrer (dia 14), ambdós inclosos.

El període hàbil de caça de l'ànec collverd (Anas platyrhyncos) és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el primer diumenge de març (dia 7), ambdós inclosos.

La planificació i posterior aprofitament cinegètic de la fotja són determinats, a la vista de la població nidificant i hivernant, pels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre, a proposta de l'Àrea de Medi Natural i amb l'informe previ del Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Els tudons en passos tradicionals poden caçar-se entre l'1 d'octubre i el 30 de novembre, ambdós inclosos, sense limitació de dies hàbils, als indrets següents: les Forques (terme municipal de l'Ametlla de Mar) dins l'àrea privada de caça T-10.104 i Puig Moltó (terme municipal de l'Ametlla de Mar), dins l'àrea privada de caça T-10.150. Entre l'1 d'octubre i el segon diumenge d'octubre (dia 11), aquesta cacera només s'ha de realitzar des de llocs fixos i no es permet l'ús de gossos.

Excepcionalment, per les característiques i usos agronòmics propis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, els Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre poden autoritzar previ informe favorable del consell territorial de caça i amb les limitacions escaients, la caça de conill amb gos a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC fins al 31 d'agost, sempre que l'abundància de conills en aquestes comarques causi danys a l'agricultura i la pràctica d'aquesta caça no perjudiqui els cultius, ni la fauna protegida.


.7 Variació dels períodes i dies hàbils

Els serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge poden variar les condicions de cacera descrites als apartats anteriors quan sigui necessari per a la correcta gestió de les espècies de caça i sempre que les circumstàncies biològiques, sanitàries, meteorològiques i/o catàstrofes naturals ho aconsellin.


.8 Mesures especials de protecció de la fauna salvatge

8.1 No és permès caçar durant el període hàbil de caça major les femelles del porc senglar acompanyades de les cries, ni tampoc les cries. Es consideren cries els individus ratllats, denominats també lletons, porcells o raions.

8.2 No és permès caçar, en qualsevol època, les femelles acompanyades de cries i els exemplars menors de dos anys de l'isard i la cabra salvatge, excepte a les reserves nacionals de caça, zones de caça controlada i àrees de caça autoritzades, quan per raons biològiques sigui necessària autoritzar aquesta actuació pel director/a dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

8.3 En les àrees privades de caça no es podran caçar com a mascles no medallables, exemplars mascles de cabra salvatge amb una puntuació de les banyes superior als 204 punts ni isards amb una puntuació de les banyes superior als 74 punts. Tampoc es podran caçar com a mascles medallables cabres salvatges de menys de 10 anys.

8.4 No es pot dur a terme l'exercici de la caça durant tota la temporada hàbil 2009-2010 en els terrenys afectats pels incendis forestals ocorreguts a partir de l'1 de gener de 2008. El detall de les zones afectades per aquests incendis es pot consultar a les bases cartogràfiques dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Tampoc es podrà dur a terme l'exercici de la caça als enclavaments no cremats de menys de 250 ha situats dins d'aquestes àrees incendiades.

8.5 No és permesa la caça de les espècies isard, cabra salvatge, cérvol, daina i cabirol en terrenys cinegètics d'aprofitament comú.

8.6 No es pot dur a terme l'exercici de la caça menor i d'ocells aquàtics per sota dels 1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra. Tampoc es pot caçar enlloc en dies de neu quan aquesta cobreixi de forma contínua el terra, llevat del porc senglar.

8.7 Per preservar la fauna salvatge no es pot dur a terme l'exercici de la caça en els passos de fauna d'infraestructures viàries.

8.8 No és permesa la caça de les espècies estornell vulgar (Sturnus vulgaris), tord comú (Turdus philomelos), tord ala-roig (Turdus iliacus), griva (Turdus viscivorus) i griva cerdana (Turdus pilaris) a les comarques de les Terres de l'Ebre en terrenys cinegètics d'aprofitament comú confinants amb la reserva nacional de caça dels Ports.

8.9 No es pot dur a terme l'exercici de la caça en els terrenys sotmesos a aprofitament cinegètic comú que es trobin a l'interior dels espais naturals de protecció especial i al de les reserves naturals de fauna salvatge. Excepcionalment, de manera justificada i a proposta del director/a tècnic/a de l'espai natural afectat, l'àrea de Medi Natural pertinent pot autoritzar l'aprofitament cinegètic controlat.

8.10 No és permesa la caça de la becada (Scolopax rusticola) a l'espera o aguait entre la posta i la sortida del sol. El nombre màxim de captures de becada és de tres exemplars per caçador i dia.

8.11 El nombre màxim de captures de perdiu xerra (Perdix perdix) és de dos exemplars per caçador i dia.

8.12 El nombre màxim de captures de tórtora (Streptopelia turtur) és de dotze exemplars per caçador i dia.

8.13 Per garantir la conservació de les poblacions d'àliga cuabarrada, d'àliga daurada i de trencalòs, entre el dia 8 de febrer i el 31 de març no es podrà exercir la caça en aquelles zones o àrees de nidificació que estiguin delimitades per la Direcció General del Medi Natural per a les esmentades espècies i incloses en els espais d'interès natural. Els serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge notificaran als titulars dels terrenys cinegètics afectats, les esmentades zones o àrees de nidificació.

8.14 No es pot subministrar aliment als exemplars de porc senglar fora del seu període hàbil de caça, llevat que estigui autoritzat excepcionalment pels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge per raons de control poblacional.


.9 Autoritzacions excepcionals

9.1 Quan en una determinada comarca o àmbit territorial es produeixi una abundància d'individus d'una espècie de manera que resulti perillosa o nociva per a les persones o perjudicial per a l'agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals o la caça, els/les directors/es dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, a proposta de les corresponents àrees de Medi Natural, poden autoritzar la caça d'aquestes espècies en èpoques de veda. Com a mesura de control per a l'erradicació d'espècies al·lòctones introduïdes, també es poden autoritzar la caça de cotorretes de pit gris (Myopsitta monachus). La Direcció General del Medi Natural dictarà les instruccions tècniques oportunes per a l'adequada aplicació d'aquestes autoritzacions.

9.2 Les autoritzacions excepcionals han d'especificar:

a) L'espècie o espècies objecte d'autorització.

b) Les causes excepcionals que les motiven.

c) El període concret de les autoritzacions.

d) La modalitat o modalitats i arts autoritzades.

e) El caràcter d'aquestes autoritzacions.

f) La/les persona/es autoritzada/es.


.10 Falconeria

El període hàbil per a la pràctica de caça amb ocells de falconeria és el comprès entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos. L'exercici de la caça ve determinat per l'Ordre de 3 d'octubre de 1990, per la qual es regula la pràctica de la falconeria.


.11 Mamífers depredadors

Es consideren mamífers depredadors la guineu (Vulpes vulpes) i el visó americà (Mustela vison). La seva captura en viu només s'autoritzarà en els terrenys cinegètics en règim especial i amb caràcter excepcional quan les guineus puguin ocasionar danys a la fauna autòctona o a les repoblacions cinegètiques i, en el cas dels visons americans, pel seu control per a la seva erradicació com a espècie al·lòctona introduïda. Aquestes autoritzacions excepcionals són emeses pels directors/es dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. La Direcció General del Medi Natural dictarà les instruccions tècniques oportunes per a l'adequada aplicació d'aquestes autoritzacions. Les autoritzacions excepcionals han de contenir les indicacions previstes a l'apartat 9.2 d'aquesta Resolució.


.12 Règim cinegètic aplicable a Era Val d'Aran

A Era Val d'Aran, en virtut de la Llei 16/90, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Val d'Aran, i dels decrets de transferència de competències i serveis de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau dera Val d'Aran, l'ordenació, planificació i gestió de l'activitat cinegètica a la reserva nacional de caça del territori aranès i a la zona de caça controlada estan establerts pels plans tècnics de gestió cinegètica corresponents, els quals són aprovats anualment pel Conselh Generau d'Aran.



Barcelona, 30 de juny de 2009

Francesc Baltasar i Albesa
Conseller de Medi Ambient i Habitatge

dimarts, 16 de juny del 2009

Comunicat de la Directora General de Medi Natural sobre la caça amb vesc a la Catalunya central

A través d'aquesta pàgina podeu consultar el comunicat emès el mes de maig per la Directora General de Medi Natural, Núria Buenaventura, en relació a l'ús de vesc per a caçar a la Catalunya Central.

COMUNICAT DE LA DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL

La directora general, Núria Buenaventura, emet el següent comunicat:


I.- LA CAÇA EN VESC A LA CATALUNYA CENTRAL.

L’activitat ocellaire, fonamentada en la captura en viu a la natura d’ocells fringíl·lids per a la seva posterior tinença i gaudiment dels seus cants en els concursos, té un fort arrelament a Catalunya i forma part de la tradició i la cultura de molts pobles, com afició i activitat esportiva generada mitjançant les societats ocellaires locals. Els mètodes tradicionals de captura en viu a Catalunya han estat la xarxa abatible i el vesc (substància enganxosa o cola que es col·loca sobre arbusts i que es basa en el fet que els ocells quedin enganxats impregnant les plomes amb aquesta cola).

L’obligació de preservar la biodiversitat i la nova sensibilitat ambiental, implica l’adaptació d’aquestes pràctiques als nous temps i al marc normatiu europeu i estatal de conservació de la fauna salvatge.

Tant la normativa vigent europea (Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació dels ocells silvestres) com estatal (Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat) prohibeixen l’ús de vesc, entre altres, com a mètode de captura per ser un procediment no selectiu. Tot i això, tant l’article 9 de la Directiva com l’article 62.3 a) de la Llei 42/2007 estableixen que aquesta prohibició podrà no ser d’aplicació si no hi ha altra solució satisfactòria alternativa, i es podrà autoritzar excepcionalment en condicions estrictament controlades i mitjançant mètodes selectius, en petites quantitats i amb les limitacions precises per garantir la conservació de les aus.

En aquest sentit, la xarxa abatible és el mètode excepcional de captura en viu d’ocells més estès arreu de Catalunya, Espanya i a la Unió Europea i és un mètode de captura en viu considerat més selectiu que el vesc, i per tant compleix els requisits de forma satisfactòria. La xarxa abatible és un mètode de captura que requereix ser activat per una persona, ja que és una xarxa de dues fulles que s’instal·la horitzontalment a terra i és suportada per unes vares de fusta, a l’extrem de les quals se situen dos cables o tensors per tal de fixar i tensar el parany. Disposa també de dos cables o tiradors que van enganxats a l’extrem de les vares i són tibades per la persona per fer tancar la xarxa. Per tant, el procediment de captura és directament accionat per una persona aconseguint seleccionar les espècies d’ocells. Si la xarxa abatible no s’activa, aquesta no captura cap ocell. En canvi el vesc al ser una substància enganxosa que es col·loca sobre arbusts, actua de forma indiscriminada i no selectiva sense triar l’espècie d’ocell, ja que no actua cap persona directament per realitzar la captura de forma selectiva.


II. – LA COMISSIÓ EUROPEA.

El vesc va ser informat desfavorablement per la Unió Europea com a mètode de captura d’ocells l’octubre de 2007. Concretament, va informar negativament un projecte de Decret que el Departament de Medi Ambient i Habitatge estava tramitant l’any 2007 i que regulava la captura de tords amb el mètode tradicional del vesc (propi de les Terres de l’Ebre). La Comissió Europea constatava la plena negativa a recolzar el projecte de Decret per no ajustar-se a les previsions de la Directiva 79/409/CEE pel seu caràcter no selectiu del mètode de captura amb vesc.

Pel que fa a la normativa autonòmica, l’article 9.2. del Decret Legislatiu 2/2008, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, prohibeix l’ús de coles o substàncies enganxoses com a mètode per a controlar animals vertebrats, excepte l’ús del vesc, amb l’autorització prèvia del departament competent en matèria de medi ambient , per a la captura de petites quantitats d’ocells, en condicions estrictament controlades i de manera selectiva.

A l’any 2008 el Departament no va autoritzar la captura de fringíl·lids amb el mètode de vesc arreu de Catalunya.


III. POSICIONAMENT DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

PRIMER.- S’han mantingut reunions i converses amb els sectors més implicats (ecologistes i caçadors) i amb responsables de la UE.

SEGON.- De les converses amb els responsables de la UE es constata la seva negativa a permetre la caça en vesc a Catalunya, per no ajustar-se a les previsions de la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació dels ocells silvestres.

TERCER.- L’estudi previst per a la Catalunya central, amb l’objectiu d’analitzar el grau de selectivitat d’aquest mètode de caça, es troba emmarcat pel posicionament esmentat de la UE.

QUART.- Ara com ara, i si no apareixen elements nous que siguin intensament aclaridors en el propi estudi, el Departament de Medi Ambient i Habitatge considera que el vesc no pot considerar-se mètode selectiu amb tots els efectes que això comporta.”


Barcelona, maig de 2009


Direcció General de Medi Natural


Veure el Comunicat original: La caça amb vesc a la Catalunya Central

dilluns, 2 de febrer del 2009

Protestes contra la caça de fredelugues (Vanellus vanellus) i altres limícols protegits

Captura de fredelugues: una escandalosa postura de França i la Comissió Europea

Passeu aquesta informació a les vostres llistes de contactes: Caçadors i trampers francesos (i també espanyols) tenen carta blanca per a caçar un bon nombre d'espècies protegides.

Un clar exemplo d'aixó és la captura i assasinat de centenars de mil·lers de fredelugues (Vanellus vanellus). Aquesta espécie està desapareixent gradualment de moltes zones humides i terrenys agrícoles a Europa. La "tradicional" pràctica d'instal·lar xarxes abatibles per atrapar fredelugues, daurades grosses (Pluvialis apricaria) i altres espécies d'ocells limícols ès permesa pel Ministeri francès d'Ecología i tolerat per la Comissió Europea.

És hora d'acabar amb aquesta situació.

Per obtenir més informació, incloent un video de la CABS (Center for Applied Biodiversity Science) en que es mostra el mètode de captura de fredelugues a França i un enllaç a un correu electrònic al Proact on podreu enviar la vostra indignació per aquest tema al Ministeri francès d'Ecología i a la Comissió Europea.

Per accedir a Proact campanyes de protesta, visiteu:

http://www.komitee.de/en/index.php?youtube_france

i afegiu el vostre recolçament a la protesta a la Comissió Europea i al Govern francès.



MISSATGE ORIGINAL

[EBN] Lapwing trapping: A scandalous stance by France and the European CommissionPlease pass this information to your lists and contacts:

French (and Spanish) hunters and trappers have ‘Carte blanche’ to hunt and eat declining protected bird species. A particularly crass example of this is the trapping and killing of hundreds of thousands of lapwings (Vanellus vanellus). This species is gradually disappearing from many farmland and wetland habitats in Europe. The ‘traditional’ practice of laying out pond complexes with huge clap nets to trap Lapwings, Golden Plover (Pluvialis apricaria) and other wader species is permitted by the French Ecology Ministry and tolerated by the European Commission.

It is time that this scandalous practice was put a stop to. For more information, including a CABS video clip of lapwing trapping in France and a link to a Proact campaigns protest Email, please visit:

http://www.komitee.de/en/index.php?youtube_france

and add your support to the protest to the European Commission and the French Government.