Un dels trets característics de l'illot és un dels petits rèptils que hi habita, la sargantana balear (Lacerta lilfordi lilfordi), endèmica de l’illa de l’Aire. També constitueix un pas migratori de primer ordre per als ocells i acull colònies de reproducció de diverses espècies d'aus marines. La bellesa de la seva zona marina, plena de coves submergides sota els seus penya segats i grans praderies d'algues, han motivat la creació de diversos clubs de busseig al seu voltant. També s'hi han trobat nombrosos jaciments arqueològics.
Des de fa anys, es reclama la declaració de l'Illa de l'Aire i els seus voltants com a reserva natural.

La migració dels Ocells per l’illa de l’Aire
Un desert de mar, uns oasis de pedra; la Mediterrània, després del desert del Sàhara, és la segona i darrera gran barrera geogràfica que han de travessar els ocells migradors abans d’arribar a Europa.

Aparentment inhòspita, l’illa de l’Aire atreu milers d’ocells. És per això que des de l’any 1992 es duu a terme campanyes d’anellament científic, dins del projecte Piccole Isole. En els moments de màxima activitat, s’arriben a capturar més de 600 ocells diaris.
