Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 8 d’agost del 2009

Cordulegaster boltonii, a fons... (Riera de Mas Mitjans - 08/08/2009)

Aquest matí han estat observats un màxim de 4 exemplars de Cordulegaster boltonii a la riera de Mas Mitjans i 2 més a la riera del Palau (un d'aquests darrers exemplars fou capturat per fer-li fotografíes i posteriorment alliberat).

Aspecte general en mà

Detall del cap i del tórax

Cap vist de front

Detall de la base de les ales (es veu el color groc característic dels marges davanters de les ales)

Vista de la part superior del tórax

Abdomen (l'exemplar capturat és un mascle)

Tant els mascles com les femelles de Cordulegaster boltonii presenten el cos de color negre amb taques grogues seguint un patró característic. Aquestes taques poden ser més o menys amples. Els ulls són verds, i en visió dorsal es toquen en un punt.

El comportament ens pot ajudar també a la seva identificació. Els mascles acostumen a patrullar pel mig del corrent on viuen amb un vol ràpid, a pocs centímetres de l’aigua, preferentment per zones ombrejades. Es mostren agressius entre ells. De tant en tant poden aturar-se sobre una ranqueta o tija de la vegetació de ribera, però rarament ho fan sobre una roca. Les femelles realitzen la posta d’una forma força espectacular, adoptant una posició d’uns 45º respecte de la vertical i introduint l’ovipositor entre la sorra de la llera del riu o rierol.

Més informació a: http://www.oxygastra.org/ob/documentacio/fitxa_cordulegaster_adults.pdf

Fauna aquàtica a la Riera de Mas Mitjans - 08/08/2009

Crustacis amfípodes del génere Gammarus i escarabat aquàtic Colymbetes fuscus

Al tractar-se d'un espai fluvial d'aïgues netes i ben oxigenades, tal i com ho comfima la presència de l'odonat Cordulegaster boltonii, era d'esperar, que a la riera de Mas Mitjans, hi hauria una important presència de fauna aquàtica de tota mena, des de petits crustacis amfípodes (Gammarus), passant per diversos insectes i les seves larves, com per, fins i tot, capgrossos d'amfibis.

A continuació us mostrem uns quants exemples:

Capgrossos de granota verda (Pelophylax perezi)

Crustacis amfípodes del génere Gammarus

Escarabat aquàtic Colymbetes fuscus

Nedador d'esquena de l'espècie Notonecta glauca

Larva d'odonat, aparentment del génere Sympetrum (tot i que no s'han trobat exemplars adults d'aquest génere en aquesta zona, únicament hi són presents Orthetrum brunneum i Orthetrum coerulescens)

divendres, 7 d’agost del 2009

Comfirmada la cria de Cordulegaster boltonii a la riera de Mas Mitjans

Aquest matí, a la riera de Mas Mitjans (terme de Castellví de Rosanes) s'han detectat 2 mascles de Cordulegaster boltonii, una espècie d'odonat anisópter molt important ja que té un important funció com a bioindicador del bon estat dels cursos d'aigua i de l'hàbitat on són presents.

S'ha observat la forma característica que té aquesta espècie de patrullar pel seu territori (veure més informació a sota d'aquestes línies), tot volant seguint el curs de la riera a baixa alçada i a pocs centímetres de l'aigua.

S'ha pogut contemplar també una parella fent un "tàmdem" i la femella donant copets a l'aigua amb l'abdomen, podría ser que estigúés realitzant la posta dels ous.

Cordulegaster boltonii mascle

Identificació d'adults de Cordulegaster boltonii

Exúvia de Cordulegaster boltonii

Identificació d'exúvies de Cordulegaster boltonii

Els Odonats com a bioindicadors

Els odonats ocupen posicions centrals o superiors a les xarxes tròfiques dels ambient aquàtics, tant en l’estadi larvari com en l’adult. Això, juntament amb les exigències que manifesten respecte a la selecció d’hàbitat, fa que s’hagi utilitzat aquest grup com a bioindicador, especialment en el cas de medis d’aigües corrents.

Hi ha estudis que mostren, fins a un cert punt, una relació entre la diversitat de les comunitats d’odonats i la diversitat de macroinvertebrats aquàtics: una comunitat d’odonats rica en espècies es correspon amb una comunitat diversa també d’invertebrats aquàtics, i amb un bon estat ecològic del medi; una comunitat pobra es relaciona amb una baixa diversitat de macroinvertebrats aquàtics. Tanmateix, una diversitat mitjana d’espècies de libèl·lules no necessàriament comporta un baix nombre d’espècies de macroinvertebrats ni tampoc un estat ecològic negatiu de l’ecosistema en qüestió (veieu Torralba Burrial, 2007). Per tant, utilitzar la diversitat d’odonats com a bioindicació de la qualitat del medi ha de contemplar aquestes limitacions importants.

Hi ha, però, vàries espècies sensibles a la qualitat del medi, i la seva presència ens informarà d’un bon estat de conservació de l’ecosistema on es troben. Igualment, la disminució de les seves poblacions o la seva desaparició d’un lloc determinat, pot ser indicativa d’una minva de qualitat ecològica. Dins de l’àmbit dels odonats ibèrics, hi ha 3 espècies on s’ha comprovat la seva propietat de bioindicació de l’estat ecològic dels rius, tant en fase de larves (Ferreras Romero, 1988, 1994 i 1997) com en fase d’adults (Torralba Burrial, 2007). Es tracta d’Onychogomphus uncatus (Charpentier, 1840), Boyeria irene (Fonscolombe, 1838) i Cordulegaster boltonii (Donovan, 1807), totes tres presents a Catalunya.

D’aquestes tres espècies, B. irene i C. boltonii són bones candidates a ser utilitzades a Catalunya en programes de seguiment de poblacions de cara a avaluar l’estat del medi on viuen, donat que són fàcilment identificables (adults, exúvies i larves d’últim estadi) i, amb un petit entrenament, ni tan sols cal capturar-les, donant peu a la possibilitat d’integrar voluntaris en el programa de seguiment (veieu Torralba Burrial, 2007).

No passa el mateix amb O. uncatus. A Catalunya viu també O. forcipatus unguiculatus, espècie molt propera a la primera i amb la qual es fàcil de confondre sense captura d’individus. El seu ús en el programa de seguiment comportaria un gran esforç de mostreig.

Hi ha una altra tàxon, reòfil com els anteriors, que és molt sensible a l’alteració del seu hàbitat. Es tracta del zigòpter Calopteryx virgo meridionalis. El present projecte servirà també per estudiar i valorar si és un tàxon amb capacitat bioindicadora.

Més informació sobre el Projecte OB (Odonats Bioindicadors) del Grup d'estudi dels Odonats de Catalunya (Oxygastra)

Per la riera del Palau i la de Mas Mitjans - 07/08/2009

Aquest matí he fet ruta sortint des de la riera del Palau fins a la riera de Mas Mitjans, concretament fins a la tanca de la finca del mateix nom. El dia era ben assolellat i calorós, malgrat alguns núvols alts que no tapaven gens ni mica el sol, peró l'ambient era agradable sobretot en el darrer tram, ja que l'ambient de ribera era ben fresc i humit.

Seguint camí paral·lel a la riera de Mas Mitjans

Riera de Mas Mitjans

Típica imatge del nostre entorn (realment lamentable)

Pel camí s'han detectat diverses espècies d'ocells forestals força comunes. Destaquen peró els oriols (Oriolus oriolus), en que s'han localitzat un màxim de 6 exemplars (la majoria joves). Al final de l'itinerari, s'ha escoltat reclamar un pinsà comú (Fringilla coelebs), nidificant a la zona.

Tot caminant per un sender estret tot cobert de vegetació (ambient conegut com a "bosc túnel") paral·lel a la riera del Palau, vaig descobrir un exemplar mascle, probablement immadur, de l'odonat Aeshna cyanea. Probablement l'exemplar d'Aeshna observat ahir al mateix lloc no fos Aehsna mixta sino Aeshna cyanea.

Al final de tot, a la riera de Mas Mitjans, ja tocant a la tanca, s'hi forma un petit toll on s'ha trobat molta fauna aquàtica, com ara capgrossos (no identificats), però probablement siguin de granota verda (Pelophylax perezi). També hi havia presència de sabaters (Gerris lacustris), hidromensors (Hydrometra stagnorum), nedadors d'esquena (Notonecta glauca), i un impresionant adult de ditisc (Dytiscus marginalis).

A la mateixa zona hi havia una bona diversitat d'odonats i de papallones; pel que fa a aquestes hi abundaven les nacarades (Argynnis paphia), les nimfes dels rierols (Limenitis reducta), Celastrina argiolus i Mellicta deione, entre d'altres. En quant als odonats s'ha detectat un bon nombre de Calopteryx haemorrhoidalis, Orthetrum coerulescens, Sympetrum sp. i Cordulegaster boltonii.

Hipparchia fagi, livant minerals a la riera de Mas Mitjans

Limenitis reducta

Calopteryx haemorrhoidalis mascle

Aeshna cyanea mascle

Orthetrum brunneum femella

Cordulegaster boltonii mascle

De Cordulegaster boltonii han estat observats 2 mascles amb territori, un dels quals tenia agafada a una femella en "tàmdem" i aquesta ponent els ous en una basseta a la riera. També ha estat trobada una exúvia pertanyent a un exemplar d'aquesta mateixa espècie.
Es tracta d'una espècie molt valuosa i important, ja que és un fidel bioindicador del bon estat dels cursos aquàtics.

Espècies d'ocells detectades:

- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cadernera (carduelis carduelis)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Garsa (Pica pica)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Picot garser gros (Dendrocopos major): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Picot verd (Picus viridis): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Oriol (Oriolus oriolus): màxim de 6 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Merla (Turdus merula)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Rossinyol bord (Cettia cetti): 1 exemplar cantant a la riera de Mas Mitjans
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Abellerol (Merops apiaster): un grup escoltat en vol sobre Can Sunyer
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs): 1 exemplar reclamant a la riera de Mas Mitjans

Tórtores turques (Streptopelia decaocto)

Tudó (Columba palumbus)

Oriol (Oriolus oriolus) jove

dijous, 6 d’agost del 2009

Larva de libèlula trobada a la riera del Palau - 06/08/2009

Al migdia, en un petit tram, ben amagat entre la vegetació, s'ha trobat una petita bassa amb una bona quantitat d'aigua, i en ella hi havia, com a mínim, una larva d'odonat anisópter (libèlula) d'una bona mida.

Es troba en el tram de ribera que és territori de Cordulegaster boltonii, tot i que, per les seves característiques físiques, no sembla que es tracti d'aquesta espècie. Malgrat que podria tractar-se també d'una larva d'Anax imperator o d'Aeshna mixta; aquesta darrera espècie ha estat detectada avui per primer cop a Sant Andreu de la Barca, riera avall. La seva identificació encara està en estudi.

Larva de libèlula

També s'han localitzat dos exemplars de Lestes viridis en aquest mateix punt.

Lestes viridis mascle

Més odonats al serrat d'en Canals - 06/08/2009

Al serrat d'en, just a l'entrada, hi ha un punt d'aigua (indicada com a "No potable"), en que s'han trobat alguns odonats mascles, com ara Crocothemus erythraea i Orthetrum cancellatum. Pels voltants, a les clarianes del bosc, s'hi detecten exemplars joves i femelles.

Crocothemis erythraea mascle

Sympetrum striolatum mascle jove

Sympetrum striolatum femella jove (teneral)

Orthetrum cancellatum femella