S'ha observat la forma característica que té aquesta espècie de patrullar pel seu territori (veure més informació a sota d'aquestes línies), tot volant seguint el curs de la riera a baixa alçada i a pocs centímetres de l'aigua.
S'ha pogut contemplar també una parella fent un "tàmdem" i la femella donant copets a l'aigua amb l'abdomen, podría ser que estigúés realitzant la posta dels ous.
Cordulegaster boltonii mascleIdentificació d'adults de Cordulegaster boltonii
Exúvia de Cordulegaster boltoniiIdentificació d'exúvies de Cordulegaster boltonii
Els Odonats com a bioindicadors
Els odonats ocupen posicions centrals o superiors a les xarxes tròfiques dels ambient aquàtics, tant en l’estadi larvari com en l’adult. Això, juntament amb les exigències que manifesten respecte a la selecció d’hàbitat, fa que s’hagi utilitzat aquest grup com a bioindicador, especialment en el cas de medis d’aigües corrents.
Els odonats ocupen posicions centrals o superiors a les xarxes tròfiques dels ambient aquàtics, tant en l’estadi larvari com en l’adult. Això, juntament amb les exigències que manifesten respecte a la selecció d’hàbitat, fa que s’hagi utilitzat aquest grup com a bioindicador, especialment en el cas de medis d’aigües corrents.
Hi ha estudis que mostren, fins a un cert punt, una relació entre la diversitat de les comunitats d’odonats i la diversitat de macroinvertebrats aquàtics: una comunitat d’odonats rica en espècies es correspon amb una comunitat diversa també d’invertebrats aquàtics, i amb un bon estat ecològic del medi; una comunitat pobra es relaciona amb una baixa diversitat de macroinvertebrats aquàtics. Tanmateix, una diversitat mitjana d’espècies de libèl·lules no necessàriament comporta un baix nombre d’espècies de macroinvertebrats ni tampoc un estat ecològic negatiu de l’ecosistema en qüestió (veieu Torralba Burrial, 2007). Per tant, utilitzar la diversitat d’odonats com a bioindicació de la qualitat del medi ha de contemplar aquestes limitacions importants.
Hi ha, però, vàries espècies sensibles a la qualitat del medi, i la seva presència ens informarà d’un bon estat de conservació de l’ecosistema on es troben. Igualment, la disminució de les seves poblacions o la seva desaparició d’un lloc determinat, pot ser indicativa d’una minva de qualitat ecològica. Dins de l’àmbit dels odonats ibèrics, hi ha 3 espècies on s’ha comprovat la seva propietat de bioindicació de l’estat ecològic dels rius, tant en fase de larves (Ferreras Romero, 1988, 1994 i 1997) com en fase d’adults (Torralba Burrial, 2007). Es tracta d’Onychogomphus uncatus (Charpentier, 1840), Boyeria irene (Fonscolombe, 1838) i Cordulegaster boltonii (Donovan, 1807), totes tres presents a Catalunya.
D’aquestes tres espècies, B. irene i C. boltonii són bones candidates a ser utilitzades a Catalunya en programes de seguiment de poblacions de cara a avaluar l’estat del medi on viuen, donat que són fàcilment identificables (adults, exúvies i larves d’últim estadi) i, amb un petit entrenament, ni tan sols cal capturar-les, donant peu a la possibilitat d’integrar voluntaris en el programa de seguiment (veieu Torralba Burrial, 2007).
No passa el mateix amb O. uncatus. A Catalunya viu també O. forcipatus unguiculatus, espècie molt propera a la primera i amb la qual es fàcil de confondre sense captura d’individus. El seu ús en el programa de seguiment comportaria un gran esforç de mostreig.
Hi ha una altra tàxon, reòfil com els anteriors, que és molt sensible a l’alteració del seu hàbitat. Es tracta del zigòpter Calopteryx virgo meridionalis. El present projecte servirà també per estudiar i valorar si és un tàxon amb capacitat bioindicadora.
Més informació sobre el Projecte OB (Odonats Bioindicadors) del Grup d'estudi dels Odonats de Catalunya (Oxygastra)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada