Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 14 de març del 2009

S'intensifica el pas d'orenetes

A primera hora d'aquest matí, sobre l'ermita de Santa Madrona (coneguda popularment com l'ermita del Palau), al barri del Palau, s'ha detectat un bon nombre d'orenetes en migració, totes elles volant en direcció nord. En total es van comptabilitzar 9 orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i 4 orenetes vulgars (Hirundo rustica).

En un ampli camp d'herba baixa situada davant de l'ermita, a l'altre costat de la riera del Palau, es van detectar un mínim de 15 titelles (Anthus pratensis). Aquesta espècie es pot trobar tot l'hivern en aquest punt, però en baix nombre (un 5-10 exemplars com a màxim). Ara ja es començen a barrejar les titelles migradores amb les hivernants.

A més de les titelles s'han detectat també altres espècies:

- Cogullada vulgar (Galerida cristata): 2 exemplars
- Pardal comú (Passer domesticus): 2 exemplars femelles
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros): 3 exemplars (2 femelles i 1 mascle)
- Esparver comú (Accipiter nisus): 1 exemplar femella en vol
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)

Titella (Anthus pratensis)

Cogullada vulgar (Galerida cristata)

divendres, 13 de març del 2009

Primers corriols petits (Charadrius dubius)

Aquest matí al riu Llobregat al seu pas per Sant Andreu de la Barca han estat observats 2 exemplars de Corriol petit (Charadrius dubius). Aquesta és la primera citació prenupcial d'aquest any per a aquesta espècie a la zona. En anys anteriors, s'ha detectat abans, a començaments de febrer, peró aquest han fet una mica tard.

El Corriol petit (Charadrius dubius curonicus), és un ocell limícol d'aparició estival, tot i que excepcionalment s'han detectat exemplars hivernants. Nidifica al riu Llobregat; a Sant Andreu de la Barca es manté una població nidificant d'unes 3-4 parelles. Antigament, fa un parell d'anys, també nidificava una parella en un descampat nu de vegetació al costat de la riera del Palau, on actualment hi ha el nou polígon industrial, davant de la caserna de la Guàrdia Civil.

dijous, 12 de març del 2009

Piccole Isole 2009

Cada primavera, milions d'ocells migratoris retornen a les seves àrees de cria des dels quarters d'hivernada d'Àfrica i del sud d'Europa. El projecte internacional Piccole Isole ("Petites Illes" en català) es dedica a estudiar la migració d'aquests ocells a l'àrea Mediterrània mitjançant una àmplia xarxa d'estacions de seguiment; moltes d'elles situades en petites illes, d'aquí el nom del projecte iniciat fa més de 20 anys a Itàlia.

Des d'aquest web (afegit en aquest blog a l'espai "Xarxa fenológica" de la columna dreta) i el portal Recerca en Acció, podreu seguir, gairebé en temps real, l'evolució d'aquest estudi. Una iniciativa promoguda conjuntament pel portal Recerca en Acció i el W Piccole Isole Research Group (format per l'Institut Català d'Ornitología, el GOB-Mallorca, l'institut d'Estudis Menorquins, el Grup Au d'Ornitología i el Groupe de Recherche pour la Protection d'Oiseaux au Marroc (University Chouaib Doukkali).

Des de mitjans de febrer fins a principis de juny, al portal Recerca en Acció podreu veure els resultats de l'estudi, cóm és la feina dels investigadors i les fotos més interessants del que passa a cada estació de seguiment. També podreu resoldre enigmes i fer experiments relacionats amb els ocells, i fins i tot, participar en un concurs! Paral·lelament en aquest web s'actualitzen diàriament la informació que es recull al camp en forma de gràfiques i comparatives per a un determinat grup d'estacions i d'espècies.


Feu un cop d'ull al web i descobriu més coses sobre aquest projecte i els seus protagonistes!

http://www.ornitologia.org/piccole/piccole_isole_2009_pres.htm

El desert del Sàhara és la primera gran barrera geogràfica que han de travessar els ocells migradors de camí cap a les àrees de cría a Europa.

La majoria dels ocells migratoris necessiten més d'un dia per creuar-lo, però ho fan pràcticament sense alimentar-se durant tota la travessa: volen de nit i descanses de dia, encara que sigui sota una pedra al bell mig del desert.

Alguns ocells però, tenen la sort de poder aprofitar algun dels oasis que hi ha al Sàhara.

L'illa de l'Aire és una petita illa situada prop de la costa sud-oest de Menorca i compta amb una estació de seguiment del projecte Piccole Isole des de 1992.

La seva proximitat a Menorca (està a poc més d'un quilòmetre), no impedeix que atregui molts ocells que es troben en plena travessa pel Mediterrani.

En els moments de màxima activitat, s'arriben a capturar més de 600 ocells diaris.

Les demandes energètiques per als migrants són immenses. Han de consumir moltes reserves de greix i proteïna i aixó fa que sovint arribin a les àrees de descans ben magres. A més, el seu tracte digestiu també es redueix durant la migració i fa poc adient menjar preses difícils de digerir.

A la primavera, els ocells migradors que s'aturen a les illes semblen haber trobat la solució a aquests problemes: alimentant-se del néctar i el pol·len de les flors, una font d'aliment enèrgicament rica i fàcil de digerir.

Totes aquestes fotografíes i textos han estats extrets del portal Piccole Isole 2009.

Nou portal web d'intercanvi d'informació ornitológica: ORNITHO.CAT

Ornito.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells de Catalunya. Aquesta nova eina està destinada a la recopilació i difusió d'observacions ornitològiques de forma molt àgil i ràpida. Gràcies a la participació de nombrosos ornitòlegs, aficionats i professionals podran compartir en «temps real» les seves observacions. Però ornitho.cat no és només això, ja que aquesta nova forma d’informació facilitarà un millor coneixement de l’avifauna catalana.

Aquesta és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia vinculada amb el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, promogut pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.


El portal ja és operatiu, el podeu visitar i participar clickant en aquesta adreça: http://www.ornitho.cat/index.php

Més orenetes

Aquest matí han estat observades, sobre la colònia del Palau, un grup mixte d'orenetes vulgars (Hirundo rustica) i orenetes cuablanques (Delichon urbicum). En total uns 10 exemplars de les primeres i unes 4 de les segones.

dimarts, 10 de març del 2009

Més cigonyes i les primeres orenetes vulgars a Sant Andreu de la Barca

Aquest matí, sobre el riu Llobregat al seu pas per Sant Andreu de la Barca, s'ha detectat un grup d'unes 20 cigonyes blanques (Ciconia ciconia) remuntant-se en una tèrmica. Poc després van ser detectades 5 orenetes vulgars (Hirundo rustica) volant riu amunt a mitja alçada, sent per aquesta espècie la primera observació de pas prenupcial que es fa a la zona.

La aprobació del Parc Natural de Collserola és inminent

Per fí, la serra de Collserola, que des de l'any 1987 va ser declarat com a parc "a seques", passarà a ser nomenada com a Parc Natural.

Aquesta notícia va ser emesa per el diari "La Vanguardia" avui (10/03/2009).

Los ecologistas piden que el parque gane 1.270 ha. en zonas de prados y cultivos.

El parque natural de Collserola es inminente. Así lo anuncia el Departament de Medi Ambient, que inició hace tres años el proceso para convertir el enclave forestal en un espacio protegido con todas las de la ley. El Govern hará públicos en dos semanas los detalles sobre el decreto que dará forma al parque natural. La negociación con los ayuntamientos por fin ha concluido. Ya están trazadas las fronteras encargadas de levantar las murallas contra el ansia de expansión urbana del área metropolitana. No obstante, el parque no resolverá por sí mismo los conflictos sobre este territorio disputado en el cogollo de la conurbación barcelonesa, ni pondrá fin a las diferencias entre entre los partidarios de su plena conservación y quienes ven aquí un lugar donde liberar las estrecheces urbanísticas y el emplazamiento ideal para nuevos servicios e infraestructuras. El parque tendrá muchos agujeros en su interior. Será como un queso emmental: un traje a medida para contentar a todos los municipios.

Medi Ambient se incorporará antes de finales de mes al consorcio del parque de Collserola - integrado por los ayuntamientos y la Diputación-,de manera que inmediatamente el Govern aprobará el decreto y lo someterá a información pública. Estos pasos deben ser el epílogo del largo proceso negociador.

La necesidad de proteger Collserola se debe sobre todo a que esta zona se ha convertido los últimos años en una isla verde, con un cinturón gris - los municipios-que aprieta cada vez más. Collserola se salvó como espacio forestal gracias al Plan General Metropolitano de 1976, pero se ha ido transformando en un reducto sitiado y rodeado de construcciones, pero cuarteado y sin conexión con los llanos del Vallès. Muchos municipios han ido arañando territorio con excusas diversas, porque en muchas ocasiones esta vía de expansión era la única manera de romper su encorsetamiento urbano.

Collserola tiene diversas figuras de protección, pero no es parque natural. Ése es su pecado original. Su protección actual se circunscribe a los espacios de bosque, mientras que muchas tierras agrícolas exteriores, sobre todo en la vertiente del Vallès, están clasificadas como zonas urbanizables o de equipamientos. Y son estas zonas las que sufren mayor presión urbanística. Los terrenos agrícolas y ambientes no forestales atesoran un gran valor natural, y el funcionamiento de un parque natural depende de esta biodiversidad externa, si no se quiere acabar confinando las especies del bosque en un gueto.

El pacto entre Medi Ambient y los ayuntamientos se ha alcanzado tras unas conversaciones en las que se pactado "metro a metro" la frontera del parque. Uno de los asuntos más polémicos ha sido configuración del posible trazado de los nuevos túneles (central y de Horta) previstos en el Plan General Metropolitano de 1976; o cómo regular los agujeros sin protección en su interior.

El elemento que ha desbloqueado la negociación ha sido el reconocimiento de un régimen especial de los denominados espacios periurbanos de regulación especial (EPRE), zonas excluidas de la protección que continuarán salpicando el interior del parque (edificaciones, equipamientos, ejes viarios...). El pacto consolidará lugares del parque con una presencia ya muy signifitiva de viviendas, así como zonas en que se desarrollarán nuevos equipamientos públicos y espacios libres que hagan de enlace entre los municipios y el parque para mejorar los accesos.

Espacios en Vallvidrera, Les Planes o el barrio de Cal Notari, en Barcelona, son algunos de los ejemplos. De hecho, se ha previsto que el decreto hará una delimitación aproximada de esos espacios de regulación especial y sobre ellos podrán aprobarse planes para crear instalaciones docentes, sanitarias, culturales, deportivos y otros equipamientos. No obstante, en la vertiente de Sant Cugat, el Ayuntamiento ha pactado que la zona de Torre Negra se incorpore al parque.

La creación del parque dará un reconocimiento ambiental a Collserola - en donde viven especies de gran interés ecológico-,que hasta ahora ha tenido una protección sólo desde la planificación urbanística. Sin embargo, al centrar la protección en los valores naturales se producirá un cambio de perspectiva. "Vamos a pasar de poner límites a un parque a centrar el enfoque en la idea de que hay que poner un límite al crecimiento de la ciudad", dice Manel Cunill, director de la Liga par la Defensa del Patrimonio Natural (DEPANA). El parque obligará a planificar y ordenar las actividades y a restringir los usos que puedan dañar su conservación.

Depana propone ampliar el parque en 1.270 has (hasta sumar 8.827 ha). Los ecologistas piden descatalogar las zonas residenciales dentro de Collserola y crear nuevos conectores de alto valor ecológico (espacios fluviales, prados...) La falta de un plan territorial de conectividad ecológica de la región para que el parque se una con Sant Llorenç y otras zonas naturales es uno de los lastres del parque, según personas que ayudado a impulsarlo.

diumenge, 8 de març del 2009

Les tortugues d'aigua dolça amenaçades

Més informació aquí: Manual de identificación de los Galápagos Autóctonos y Exóticos

Els quelonids o tortugues es classifiquen en tres grans grups segons el medi en el que naturalment viuen: tortugues marines, tortugas terrestres i tortugues d'aigua dolça. A la Península Ibérica, Illes Balears i Illes Canàries, les tortugas terrestres queden enquadrades a la família testudínids, les espècies marines es troben a les famílies quelónids i dermoquélids i per últim les espècies d'aigua dolça, s'enquadren a la família dels emídids.

A Sant Andreu de la Barca, i concretament al riu Llobregat, s'ha localitzat, tot i que en baix nombre, la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans), espècie exótica alliberada deliberadament.


Els dos únics representants autóctons de les tortugues d'aigua dolça que viuen a Catalunya són la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga d'estany (Emys orbicularis). Pel que fa a les tortugues terrestres, podem trobar poblacions aïllades a l'Albera i al Garraf de tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Pel que fa a les tortugues marines, es poden veure diverses espècies, pero només la tortuga babuaba (Caretta caretta) ha criat recentment a les costes catalanes, concretament a Premià de Mar.

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

Tortuga d'estany (Emys orbicularis)

Malgrat aixó no és rar veure exemplars escapats o posats en llibertad per aquelles persones que van decidir desfer-se'n d'aquelles tortuguetes a les que els seus fills mai canviaven l'aigua i que feien mala olor, fet que ha provocat un seriós desajustament ecològic, especialment per l'esmentada tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans). Dit desajustament va propiciar que la Comissió Europea prohibís la seva importació i venda en tot el territori de la Unió Europea (Reglament (CE) No 252/2005 del 14 de febrer de 2005). La mateixa prohibició existeix respecte a la tortuga pintada (Pseudemys picta).

Peró els traficants d'animals exòtics van trigar poc en substituir les importaciones de dita subespècie per la molt similar tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta). Juntament amb ella, una altra dotzena d'espècies de tortugues exòtiques es comercialitzen, en qualitat d'animals de companyia, amb absoluta impunitat, i els seus exemplars apareixen posteriorment abandonats per diferents llocs de la geografía catalana, provocant els posteriors danys a la fauna autòctona.

Tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta)

Actualment a Catalunya hi ha almenys 4 espècies de tortugues exòtiques que estàn aconseguint establir-se en colònies permanents de cria. Es reprodueixen de forma incontrolada ja que no tenen paràsits ni depredadores específics, sent també grans oportunistes amb una enorme capacitat d'adaptació a noves latituds.

L'espècie més estesa és la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) originària dels Estats Units. Prohibida avui la seva venda, aquestes tortuguetes s'importaven en grans quantitats per a la venda al públic i amb frequència quan algú es cansa de tenir-les a casa, les deixa anar al primer riu o estany que troba. Així, resulta, que al riu Llobregat i encara més al seu delta, tenim tortugues de Florida a tort i a dret. Aquestes tortugues es diferencien bé de les nostres tortugues d'aigua dolça perque tenen la regió ventral de color groc amb taques arrodonides fosques ben definides i als costats del cap mostren una taca rectangular de color rogenc. La seva elevada taxa de reproducció es el factor que està provocant el deesplaçament de les tortugues d'aigua dolça autòctones.

Tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans)

Mai s'ha de deixar anar cap animal fora del sitio del lloc on es va recollir, fins i tot encara que sapiguem que l'espècie en qüestió viu allà, ja que podríem provocar canvis genètics en les poblacions, amb conseqüències poc desitjables.

Si algú es troba algun exemplar d'aquestes espècies pot avisar al COMAM (Centre de recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya - C.R.A.R.C.) ubicat a Masquefa.

Aprofito per recordar que quasi totes las espècies d'amfibis i rèptils estàn protegides, i per tant, sancionada la seva captura.

Capítol del programa de TV3 "El Medi Ambient" emés el 15/01/2008, amb el títol: Tortugues, de mascota a amenaça