Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 4 de juliol del 2009

Odonats a la riera de Nespres al seu pas per Rocafort (El Pont de Vilomara) - 04/07/2009

Aquest matí m'he desplaçat amb el grup de l'ADENC fins a la riera de Nespres, al terme de Rocafort (que pertany al municipi d'El Pont de Vilomara), a la comarca del Bages, dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

La sortida d'avui consistia en observar i identificar les diverses espècies d'odonats (libèlules i espiadimonis) que podem trobar en aquesta zona. Juntament amb la companya d'en Xavi, pertanyent al Grup d'estudi dels odonats de Catalunya (Oxygastra), que ens va facilitar la identificació de les diverses espècies observades i capturades, així com unes explicacions molt interessants sobre la seva biologia i caràcters per diferenciar algunes espècies d'altres semblants.

En total es van detectar 11 espècies, amb un nombre força variable, sent Orthetrum brunneum i Crocotemis erythraea les més abundants.

Espècies d'odonats detectades:

- Callopteryx haemorrhoidalis
- Ischnura graellsii
- Coenagrion puella
- Coenagrium caerulescens
- Platycnemis latipes
- Anax imperator
- Onychogomphus forcipatus
- Orthetrum brunneum
- Orthetrum coerulescens
- Sympetrum striolatum
- Crocotemis erythraea

Mascle de Crocothemis erythraea

Mascle de Calopteryx haemorrhoidalis

Mascle de Coenagrion puella

Mascle de Orthetrum brunneum

Parella de Coenagrion caerulescens copulant

divendres, 3 de juliol del 2009

Nova espècie de papallona per a Sant Andreu de la Barca: la Hipparchia semele

Aquest matí a la riera del Palau s'ha detectat un exemplar mascle de Hipparchia semele. Primera citació d'aquesta espècie per a Sant Andreu de la Barca.

Es tracta d'una espècie del gènere Hipparchia fàcilment reconeixible pel disseny i color de les ales. Els mascles, de mida més petita que les femelles, presenten, en la cara superior i sobre un fons marronós, unes bandes postdiscals de color taronja i que en el cas de les ales anteriors queden reduïdes a tres taques en dues de les quals hi destaquen dos ocels negres de pupil·la blanca. En les posteriors la banda és contínua i conté un ocel prop de l'angle anal. Pel que fa a les femelles la fragmentada banda postdiscal de les ales anteriors presenta una tonalitat més groguenca i és de mida més grossa. Les ales posteriors són semblants a les dels mascles, amb banda postdiscal ataronjada i amb ocel pròxim a l'angle anal. Pel revers ambdós sexes són similars, amb una clara diferència entre les ales anteriors i les posteriors: les primeres vistoses, d'un groc ataronjat amb dos visibles ocels, i les segones críptiques, amb tons grisos i ocres que li permeten passar desapercebuda quan roman immòbil a terra o fixada en les escorces dels arbres. És una espècie univoltina que apareix al mes de juny però que passa un cert temps estivant cosa que fa que sovint no s'observi fins a mitjans de juliol.

Prefereix els espais oberts però amb vegetació arbustiva o arbòria propera. Sovint podem observar-la prenent el sol en camins pedregosos. Les larves poden alimentar-se d'una gran varietat de gramínies (g. Arrhenaterum, g. Brachypodium, g. Festuca, g. Stipa, entre altres).

És present arreu dels Països Catalans amb excepció de les Illes Balears.

Font extreta de la web "Papallones del Berguedà".

Hipparchia semele femella - Fotografia extreta de Wikipedia

Hipparchia semele - Fotografia extreta de Wikipedia

Riera del Palau - 07/03/2009

Un matí ben assolellat i calorós, i es que de fet encara continua l'onada de calor, que es posa de manifest arreu del territori.

Poques novetats pel que fa als ocells, destacant la probabilitat de nidificació d'una parella d'oriol (Oriolus oriolus) a la mateixa riera, en uns pollancres propers a la colònia del Palau. Fa ja molts dies que es detecta un mascle voltant per la zona, no seria estrany que la femella es trobés al niu.
També s'ha escoltat un mascle de pinsà comú (Fringilla coelebs) cantant.

S'han detectat també vàries espècies de papallones, que són fortament atretes per les primeres floracions de l'herba-sana borda (Mentha suavolens), que omplen la riera. Així s'han detectat espècies com Mellicta deione, Pieris rapae, Gonepteryx cleopatra, Polyommatus icarus, etc..., tot i així destacaren altres espècies menys freqüents com Polyommatus escheri, Colias alfacarensis i una nova espècie detectada per a Sant Andreu de la Barca: Hipparchia semele.

També s'han vist algunes espècies d'odonats (libélules), mostrant molta activitat al voltant de les femelles: com ara Anax imperator, Cordulegaster boltonii, Orythetrum coerulescens, Sympetrum fonscolombii i Sympetrum striolatum.

Blaveta comuna (Polyommatus icarus) mascle

Anax imperator mascle, fotografiat en vol

Anax imperator femella, fotografiada en vol

Orythetrum brunneum mascle

Espècies d'ocells detectades:

- Mallerenga petita (Parus ater)
- Garsa (Pica pica)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs): 1 mascle cantant a la zona del bosc
- Gafarró (Serinus serinus)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Oriol (Oriolus oriolus): 1 mascle cantant des d'uns pollancres al marge de la riera
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Tudó (Columba palumbus)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Falciot negre (Apus apus)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Merla (Turdus merula)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Pardal comú (Passer domesticus)

Tórtores turques (Streptopelia decaocto)

dijous, 2 de juliol del 2009

Estudis faunístics del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Atles de distribució dels Amfibis i Rèptils del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i àrea de protecció perifèrica

El coneixement de l’herpetofauna del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat ha estat fins fa ben poc gairebé desconegut i les úniques citacions que es coneixien eren les de la base de dades de la Societat Catalana d’Herpetologia. Tanmateix, no s’ha trobat cap estudi específic realitzat a la zona sobre amfibis i rèptils. Aquest desconeixement de l’herpetofauna de Montserrat va originar la realització del present estudi, de dos anys de durada i que conclou amb la realització de la present memòria.

Els estudis de distribució, constitueixen una eina molt important per conèixer l’extensió del poblament faunístic dins d’un territori i les problemàtiques d’algunes espècies, generalment lligades a modificació o destrucció dels biòtops inicialment ocupats. Així doncs i a tall d’exemple, els amfibis constitueixen uns excel·lents indicadors de l’estat de degradació d’ecosistemes aquàtics. Quan un ecosistema es troba força degradat, davallen les poblacions d’amfibis. El coneixement acurat de l’ocupació del territori dels amfibis i rèptils i les seves problemàtiques de conservació suposen una eina molt important pels responsables de la zona a l’hora de gestionar bé els ecosistemes, ja que no es pot gestionar i protegir allò que es desconeix.


Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Per a la realització del present estudi s’ha portat a terme, de manera planificada, un treball de camp a diferents parcel·les representatives dels diferents hàbitats de la serra, per tal de descriure de manera preliminar les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural i, alhora, esbrinar en cada cas, quines són les espècies més rellevants, i quins són els elements bàsics, envers a la malacofauna, de les grans unitats del paisatge de la Muntanya.

S’han estudiat un total de 320 mostres de cargols terrestres, i com a resultat s’han identificat 50 espècies. Les espècies més ben representades han estat Pomatias elegans, Pseudotachea splendida, Helicigona lapicida, Abida polyodon i Otala punctata.

L’estudi també amplia el catàleg faunístic de mol·luscs de Montserrat, essent Paralaoma servilis, Punctum pygmaeum, Microxeromagna lowei i Hygromia (Hygromia) cinctella espècies noves a l’àmbit d’estudi.

Finalment, es proposen línies de recerca i de conservació de l’endemisme propi d’aquesta part de la serralada prelitoral catalana, Xerocrassa montserratensis, així com per al seguiment futur dels diferents grups taxonòmics de la fauna malacològica del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.


Estat de la població de còlit negre (Oenanthe leucura) al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i voltants - any 2008 -


Els dos fets principals que se citen en gairebé tots els estudis com a causants de la disminució d’efectius de còlit negre (Oenanthe leucura): freds intensos i augment de la cobertura vegetal, s’han donat alhora a la zona d’estudi durant tres anys seguits dels darrers quatre.

Els freds intensos augmenten directament la mortalitat del còlit negre mentre que l’augment de la cobertura i de l’alçada de la vegetació en redueixen la qualitat de l’hàbitat i, per tant, causen indirectament la seva desaparició. Les dues causes contribueixen a la reducció d’efectius de còlit negre i, si com ha passat recentment, es produeixen alhora, és posible que cadascuna tingui un efecte multiplicador sobre l’altra.

Vist tot això, i tenint present que la població de còlit negre al Massís de Montserrat i voltants podria limitar-se a tres-quatre parelles el 2008, es pot concloure que aquesta espècie tornarà a desaparèixer a mig o curt termini si, als seus llocs de nidificació, continua el procés natural de tancament de la vegetació. Si, a més, es tornen a donar hiverns freds continuats, aquest procés podria accelerar-se i portar a l’extinció local de l’espècie en pocs anys.

Estudi dels Quiròpters del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (informe any 2003)
Els ratpenats constitueixen l’ordre dels quiròpters (paraula d’origen grec que significa mans alades). És l’únic grup de mamífers capaç de realitzar veritables vols similars als que duen a terme les aus. Les ales són formades per una fina i nua membrana anomenada patagi, la qual és sostinguda pels dits de la mà, els braços, les cames i la cua (Serra-Cobo i Balcells 1987). Els quiròpters constitueixen el segon ordre de mamífers amb major diversitat d'espècies (més de 1.000 descrites fins ara arreu del món). A Catalunya s’han trobat 25 espècies diferents (Serra-Cobo i Balcells 1987; Serra-Cobo i López-Roig 2003). El grup ha tingut un clar èxit evolutiu, fet que es manifesta en la gran diversitat de formes i mides (des de 3 cm cap-cos la més petita a aproximadament 1,5 m d’envergadura la més gran), adaptades a diferents hàbitats i a l'aprofitament d'un variat espectre de recursos alimentaris (insectes, fruits, sang, peixos, amfibis, altres mamífers, ocells,...). La gran quantitat d’espècies existents fa que sigui el segon ordre europeu de mamífers amb major grau de diversitat després dels rosegadors. Hom divideix l’ordre dels quiròpters en dos grups ben diferenciats, tant pel que fa a la seva morfologia i etologia com a l’estratègia evolutiva seguida: els megaquiròpters i els microquiròpters. Els primers es distribueixen entre els dos tròpics i solen ser de grans dimensions i alimentar-se de fruits. Els segons són de dimensions normalment més petites i presenten un sofisticat sistema de sonar per orientar-se i capturar llurs preses en la foscor (Schober i Grimmberger 1996).

Les singulars adaptacions al domini aeri, el desenvolupament d’un sofisticat sistema de sonar en la majoria d’espècies i el tipus de recursos alimentaris que captura, fan dels quiròpters un dels grups de vertebrats amb major valor ecològic. Les espècies de les nostres latituds són majoritàriament insectívores, i realitzen una important funció ecològica al regular poblacions d’artròpodes. Això no obstant, no totes les espècies europees són exclusivament insectívores, com ho va comprovar un equip de científics italians (Dondini i Vergari 2000), el qual va descobrir que Nyctalus lasiopterus, espècie probablement present a Montserrat, s’alimenta regularment d’aus passeriformes.

La importància quiropterològica de la muntanya de Montserrat va ser posada de manifest per Balcells a principis dels anys seixanta. L’esmentat autor va recapturar a l’avenc dels Pouetons un ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) que havia estat anellat a l’avenc del Daví (Balcells 1962,1964). Posteriorment, l’equip dirigit per Serra-Cobo va donar a conèixer la rellevància ecològica de l’avenc dels Pouetons per a les migracions estacionals dels Miniopterus schreibersii catalans (Serra-Cobo i Balcells 1986, Serra-Cobo et al. 1998). Això no obstant, malgrat les prometedores dades obtingudes a finals del segle passat, fins ara no s’havia dut a terme cap estudi sistemàtic i complert per determinar i analitzar les espècies de ratpenats presents al Parc Natural.

El gran nombre de cavitats que hi ha a la Muntanya de Montserrat i la dificultat que presenta estudiar aquest grup de mamífers voladors i d’activitat nocturna fa inviable abordar en un sol any l’anàlisi de la distribució d’espècies i la dinàmica, les característiques biològiques i ecològiques de llurs poblacions. La present memòria dóna a conèixer les primeres dades de l’estudi quiropterològic iniciat l’any 2003, aportant dades sobre la distribució i la diversitat d’espècies presents en aquest espai protegit. La informació del projecte permet establir les bases per a la realització de futurs estudis sobre l’estat, la dinàmica i l’ecologia de les poblacions de quiròpters, els resultats dels quals han d’orientar la futura gestió d’aquests recursos biòtics. Degut a la prolongació dels treballs de camp i a les laborioses anàlisis ulteriors que s’han realitzat la memòria definitiva es lliura a la direcció del Parc Natural a principis d’any 2004
.
Estudi sobre la dinàmica de la colònia de Quiròpters de l’avenc dels Pouetons
PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT 2006

L’any 2003 es realitzà el primer estudi dels quiròpters del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. El treball va comprovar la presència de 12 espècies de quiròpters, algunes d’elles d’elevat valor ecològic, com per exemple el ratpenat de cova Miniopterus schreibersii o les espècies del gènere Nyctalus. No obstant això, els resultats obtinguts suggerien que hi havia d’haver més espècies que no havien estat observades degut a la dificultat de trobar-les en un estudi anual i genèric com el del 2003. L’esmentat estudi també posà de manifest la importància ecològica de l’avenc dels Pouetons per a les migracions del ratpenat de cova i la necessitat de realitzar un seguiment anual de la dinàmica dels quiròpters que s’hi refugien. Tenint en compte la informació aportada per l’estudi de 2003 es platejà el projecte de 2006 el qual tenia com a principals objectius conèixer la dinàmica dels ratpenats de l’avenc dels Pouetons, aportar criteris de gestió per a conservar les colònies que es refugien en aquest avenc i intentar ampliar el nombre d’espècies presents en el Parc. El projecte també tenia com a objectiu recopilar informació bibliogràfica sobre la fauna invertebrada d’aquest singular avenc de la Muntanya de Montserrat.

dimecres, 1 de juliol del 2009

Onada de calor prevista entre l'01/06/2009 i el 03/06/2009

Informació extreta del Servei Català de Meteorología.

NOTA INFORMATIVA ELABORADA DIMARTS 30-06-09 A LES 12:00 h

CALORADA D’ESTIU

Entre dimecres 1 i divendres 3 de juliol es preveu un augment de la temperatura a Catalunya, sobretot a l‘interior del país.

La previsió pels propers dies indica l’arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica que farà pujar la temperatura arreu de Catalunya. Tot i que la calor afectarà tot el país, aquest augment tèrmic es notarà especialment a les comarques interiors, ja que es preveu que la marinada freni la pujada de la temperatura prop del litoral. Malgrat això, també augmentarà la sensació de xafogor en aquesta zona.

Aquesta situació meteorològica fa preveure que es superi el llindar d’onada de calor, és a dir, la superació del percentil 98 de la temperatura màxima diària d’estiu durant 3 dies consecutius o més. Alguns valors indicatius d’aquest llindar que es podria superar són els 38.0 ºC de Lleida, els 36.5 ºC de Girona, els 33.1 ºC de Barcelona o els 31.3 ºC de Tarragona.

La massa càlida abraçarà Catalunya entre dimecres 1 i divendres 3 de juliol, i es començarà a retirar de cara al cap de setmana, d’acord amb les prediccions a mitjà termini que indiquen que la temperatura iniciarà una davallada més clara a partir de diumenge.

Durant aquest període cal destacar que, a banda de l’augment previst de la temperatura màxima les nits també seran molt càlides, ja que en molts punts del litoral les mínimes nocturnes no baixaran dels 22ºC.

A causa d’aquesta previsió el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís d’onada de calor entre dimecres 1 i divendres 3 de juliol de 2009 que afecta a tot Catalunya, tot i que amb més probabilitat a l’interior del país.

En el següent mapa es pot veure, en forma d’isolínies, el valor del percentil 98 de les temperatures màximes d’estiu:

Serrat d'en Canals - 01/07/2009

El matí es presentà assolellat i molt calorós, amb moltíssima xafogor. Tot i que així passaven alguns núvols alts que, en breus estones, tapaven el sol i refrescaven llegurament l'ambient.

Poques novetats pel que fa l'àmbit naturalista avui al serrat d'en Canals. S'ha detectat peró, un pinsà comú (Fringilla coelebs), aparentment juvenil, que probablement és un dels exemplars nascuts aquest any a la zona. S'han observat també diversos exemplars de papallona rei o macaó (Papilio machaon), que per aquestes dates està ben repartida pel municipi. Per altra banda pocs més aspectes destacables de la nostra fauna.

A Sant Andreu de la Barca, i concretament en aquest serrat, comptem amb un exemplar de pi pinastre (o pi marítim) (Pinus pinaster), sent d'aquesta espècie l'únic exemplar (aparentment salvatge, no plantat) que tenim dins del nostre municipi. Destaca la seva gran mida i aspecte robust, amb llargues acícules i grans pinyes, en comparació amb l'espècie de pi dominant: el pi blanc (Pinus halepensis).

Aspecte general del pi pinastre (Pinus pinaster)

Detall d'una pinya del pi pinastre (Pinus pinaster)

Comparació de tamany d'una pinya de pi pinastre (Pinus pinaster) a l'esquerra, amb una de pi blanc (Pinus halepensis) a la dreta

S'ha vist també força moviment a l'àrea d'acumulació de fusta i restes de posa (i runa) a l'entrada de la població, dins del serrat d'en Canals i, tot i que no m'he aturat a veure que feien, s'ha pogut veure un camió de l'ADF també en aquesta zona. Que estàn fent? No ho sabem.

Treballs a la zona de "l'abocador" de Sant Andreu de la Barca, amb presència d'un camió de l'ADF. Qué és el que s'està fent o es vol fer amb tota la brossa orgànica i seca acumulada en aquest punt? El cas es que el representant de l'ADF de Sant Andreu de la Barca no ha estat concertat a cap reunió des de fa aproximadament 2 anys. Per quina raó?

Espècies d'ocells detectades avui:

- Pardal comú (Passer domesticus)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Garsa (Pica pica)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Falciot negre (Apus apus)
- Tudó (Columba palumbus)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 1 exemplar al dic de contenció d'avingudes
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Picot verd (Picus viridis): 2 exemplars femelles detectats en tot l'itinerari
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Merla (Turdus merula)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Pinsà comú (Fringilla colebes): 1 exemplar reclamant detectat en tot l'itinerari
- Papamosques gris (Muscicapa striata)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Tudó (Columba palumbus)

Gafarró (Serinus serinus) jove

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

I també algunes papallones...

Papallona del margall (Lasiommata megera) femella

Papallona d'alzinar (Maniola jurtina) mascle

Papallona de la mostassa (Pontia daplidice) mascle

Papallona rei o Macaó (Papilio machaon)

dimarts, 30 de juny del 2009

Nous nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum)


S'ha localitzat enguany una nova ubicació de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum), concretament al carrer Aneto i la masia de Can Archs, a la colònia del Palau.
En total han estat localitzats dos nius junts a la cantonada dels carrers i un altre de sol. Els polls són ja prou grans peró encara romanen a dins del niu.

Són els primers nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) que es localitzen dins dels límits del que la colònia del Palau, ja que les edificacions que hi ha són cases unifamiliars i, normalment, amb una sola planta (que aquestes sí són ocupades per la oreneta vulgar (Hirundo rustica) i que tenen una estructura que no permet la nidificació de la oreneta cuablanca.

A tota la població compten amb una població nidificant anual d'entre 400 i 450 parelles.

En canvi, els edificis (fets fa pocs anys i que van reemplaçar les antigues cases del Palau, cosa que personalment, no ho trobo bé) on són ubicats aquests nius nous, ténen 3 plantes i la seva infraestructura (façanes) permet que hi pugui nidificar aquesta espècie. Sembla haber també una bona acceptació per part dels residents de les vivendes de cara als nius.

De tota manera, cal recordar que la oreneta cuablanca (Delichon urbicum), de la mateixa manera que la oreneta vulgar (Hirundo rustica), són espécies incloses dins de la categoria D (Espècie d'Interés Especial), per la seva capacitat de regular les poblacions d'insectes, i per tant es tracta d'espècies protegides i trencar els seus nius en època de nidificació és una falta greu que pot ser denunciada.

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Agrupació de 2 nius

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Poll crescut demanant menjar des de l'entrada del niu

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Adult entrant al niu

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Adult aturat a la paret, davant del niu

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Un exemplar juvenil (de la posta anterior?) aturat davant de l'entrada del niu (notéu els marges blancs a les terciàries, típiques dels exemplars joves d'aquesta espècie)

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Adult aturat a l'entrada de l'altre niu

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). L'altre niu amb l'adult a l'entrada i el poll a punt de sortir-hi

Orenetes vulgars (Hirundo rustica) joves