Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 7 de març del 2009

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 07/03/2009

A hores d'ara ja es nota un fort ambient d'inici de primavera al riu Llobregat. Els tamarius (Tamarix sp.) i els salzes (Salix sp.) ja començen a treure les fulles. També els marges dels rius començen a omplir-se de verd, desapareixent així el color torrat de l'herba seca típica de l'hivern.

En els ocells també es detecten alguns canvis en el seu comportament. Els mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) canten i menjen contínuament les miríades de petits insectes voladors que emergeixen amb la calor, tot preparant-se per la migració cap al nord. També els lluers (Carduelis spinus) es mouen actívament per la zona i els mascles canten. Encara queden bastants corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), en que molts individus mostren el seu plomatge nupcial. Algunes gavines vulgars (Larus ridibundus) ja tenen el cap de color xocolata i el pit amb una tonalitat rosada, típic plomatge dels adults estivals i reproductius. Els teixidors (Remiz pendulinus) contínuen cantant i fent nius. A l'aigua, s'observen parelles (mascle i femella) aïllades d'ànec collverd (Anas platyrhynchos), mentre que en altres punts només petites concentracions de mascles, senyal de que les seves respectives parelles són al niu. S'han trobat a faltar les espècies d'ocells en pas migratori o estiuejants a la zona.

Els treballs de "recuperació i millora" del riu encara contínuen, veurem el seu efecte sobre les espècies nidificants. Malgrat que s'ha fet els camins habituats per al pas de persones i bicicletes, encara es detecten alguns motoristes "despistats" que van pel ben mig del camí, sovint a gran velocitat.

Al costat dret del camí han instal·lat uns llistons de fustes, reforçats amb formigó, per tal d'evitar l'erosió de la sorra del camí cap a aquest costat

Motorista "despistat" pel camí habilitat per a persones i bicicletes

També tenim un altre problema afegit, i es que hi ha varis individus (persones) que deixen córrer els gossos lliurement pels marges del riu, amb el perill que suposa la depredació sobre els ocells nidificants (individus adults covant, ous i pollets), així com una molèstia per als migradors que s'aturen a la zona a recuperar forçes.

Aquestes són les espècies d'ocells detectades avui:

- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Garsa (Pica pica)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Titella (Anthus pratensis)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Lluer (Carduelis spinus)
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 1 femella en vol sobre el riu
- Tudó (Columba palumbus): 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Esplugabous (Bubulcus ibis): un estol de 30 exemplars volant riu amunt
- Martinet blanc (Egretta garzetta): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 5 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Gavina vulgar (Larus ridibundus)
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Grasset de muntanya (Anthus spinoletta): 1 exemplar a la segona resclosa

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) mascle

Tudons (Columba palumbus)

Lluer (Carduelis spinus) mascle

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Gavines vulgars (Larus ridibundus)

Conill (Oryctolagus cuniculus)

divendres, 6 de març del 2009

Segon mascle de Teixidor (Remiz pendulinus) fent el niu al Llobregat

S'ha detectat un segon mascle de Teixidor (Remiz pendulinus) construint un niu. Per ara, ja tenim 2 mascles d'aquesta espècie que estàn fent niu al tram del riu Llobregat per Sant Andreu de la Barca. Poc a poc aniràn apareixent d'altres per endavant.

Aquest segon individu té característica particular, i es que està anellat.

Al 2005 es van fer unes fotografíes d'una parella que feia el niu, no gaire lluny de l'emplaçament d'aquest niu actual al que faig referència, i el mascle també estaba anellat, tot i que sería força agosarat afirmar que es tracta del mateix individu.

En aquesta imatge s'aprecia clarament l'anella a la pota esquerra.

dimecres, 4 de març del 2009

Riu Llobregat (Abrera) - 04/03/2009

Camp cultivat amb gramínies a l'entorn del riu Llobregat al seu pas per Abrera

El riu Llobregat al seu pas per Abrera ens ofereix, als seus dos marges, un dels boscos de ribera més ben conservats que podem trobar en el seu curs baix, tot i que riu amunt, sempre dins del Baix Llobregat també es troben zones forestals riberenques molt atractives. Sens dubte, creant un fort contrast amb l'aspecte del riu si anem cap avall, que pateix una gran pressió antrópica.

En aquest bosc de ribera hi destaquen els arbres vells, especialment pollancres (Populus nigra) i àlbers (Populus alba) que atenyen grans dimensions. També el mosaic de zones boscoses, amb espais cultivats amb arbres fruiters i gramínies, fa que la flora i la fauna en aquesta zona sigui molt rica i diversa.

Diverses imatges de l'entorn del riu a Abrera

El riu Llobregat al seu pas per Abrera

Calabruixa petita (Muscari neglectum)

Malgrat que el riu en aquest tram no conté un gran quantitat d'ocells estrictament aqüàtics (ànecs, ardèids, etc...), sí que podem trobar una gran varietat d'espècies forestals molt pròpies del bosc de ribera, destacant el Picot garser petit (Dendrocopos minor), que actualment nidifica a la zona i es troba en lleugera expansió.

En la visita a aquest espai realitzada avui s'han observat una gran quantitat d'espècies d'ocells:

- Titella (Anthus pratensis)
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
- Garsa (Pica pica)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Merla (Turdus merula)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Picot verd (Picus viridis)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Tudó (Columba palumbus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Picot garser gros (Dendrocopos major): 2 mascles marcant territori
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Lluer (Carduelis spinus)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Picot garser petit (Dendrocopos minor): 1 exemplar escoltat al bosc de ribera
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Pardal de bardissa (Prunella modularis): almenys 2 exemplar detectats en tot l'itinerari
- Cogullada vulgar (Galerida cristata)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica): 2 exemplars en vol sobre uns camps
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 1 exemplar en vol sobre el riu
- Xivita (Tringa ochropus): 1 exemplar al riu
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Esparver vulgar (Accipiter nisus): 1 exemplar detectat en vol
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum): 3 exemplar detectats en tot l'itinerari

Tudons (Columba palumbus)

Picot verd (Picus viridis) femella

Caderneres (Carduelis carduelis)

Pinsà comú (Fringilla coelebs) mascle

dimarts, 3 de març del 2009

El Baix Llobregat y parte de BCN beberán agua con mejor sabor

Imatge aèria de la planta potabilitzadora d'Abrera

Tres en uno. El president de la Generalitat, José Montilla, visitó ayer la depuradora de Abrera (Baix Llobregat) donde en los últimos meses se ha venido trabajando en una triple dirección. Ampliar la capacidad de la propia depuradora, desdoblar el colector de salmuera entre Abrera y la megadepuradora de El Prat e instalar un sistema de desalinización mediante electrodiálisis reversible (EDR, en sus siglas en inglés). De las tres novedades, la que más afectará --para bien-- a los ciudadanos de la comarca y el Barcelonès sur es la EDR. Y es que el agua del Llobregat tendrá, por fin, un buen sabor.

Esta mejora viene fijada por la nueva norma europea de concentración de trihalometanos (THM), unos compuestos químicos volátiles presentes en casi todas las aguas y que pueden ser cancerígenos. Los THM se forman en el proceso de potabilización del agua, cuando el cloro (un halógeno) reacciona con la materia orgánica --suciedad-- que lleva el agua. Ello da lugar a estos compuestos dañinos a largo plazo --como puede serlo el humo de los tubos de escape-- para el ser humano. La sal y el calor favorecen la creación de THM. En el 2003, la Unión Europea redujo el umbral máximo de concentración de THM en el agua de los 150 microgramos por litro hasta los 100. España obtuvo una moratoria que venció el pasado 31 de diciembre. Por esta razón, y justo cuando el calor aún ni ha asomado la nariz, se pone en marcha la planta. Y si el agua pierde sal, el sabor mejora.

ÓSMOSIS INVERSA

Para que la reducción de THM sea efectiva, con todo, falta que se ponga en marcha la planta de ósmosis inversa que Agbar está ultimando en Sant Joan Despí y sobre todo, la desalinizadora de El Prat. La mezcla del agua de mar desalinizada con la del río, también tratada --en Abrera y Sant Joan Despí-- permitirá cumplir con los estándares europeos. La puesta en servicio en el 2011 de la conexión entre Sant Joan Despí y Trinitat, o lo que es lo mismo, entre los depósitos de agua del Llobregat y el Ter, permitirán mejorar, aun más, la calidad del agua del sur metropolitano.

El centro de Abrera mejora también su capacidad, ya que será capaz de tratar hasta cuatro metros cúbicos por segundo, en lugar de los tres actuales. Otra mejora, esta más medioambiental, es la construcción de una planta donde deshidratar los fangos residuales para reducir su peso. Ello permite emplearlos como combustible en cementeras. Finalmente, el colector de salmuera, desdoblado en sus 32 kilómetros hasta casi el mar, permitirá absorber las nuevas aportaciones salinas que se deriven de Abrera y Sant Joan Despí. En concreto, su capacidad pasará a ser de 1.285 litros por segundo.

Montilla aprovechó estas mejoras para recordar las "grandes inversiones" de la Generalitat de cara a garantizar el suministro de agua en todo el territorio, "llueva o no llueva". "Catalunya está ahora más preparada que nunca para hacer frente a la sequía", concluyó el president.

La Generalitat autoritza la Constitució del Consorci Urbanístic de la Colònia Güell

El Govern ha fet un pas més per al desenvolupament del sector Pla Parcial Residencial “Entorn de la Colònia Güell” i ha autoritzat l’Institut Català del Sòl a constituir, conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, el Consorci urbanístic per a la posada en marxa del sector. Està previst que les obres comencin aquest 2009, i després enllaçarien amb les de l'ARE de la riera Can Soler.

El Govern ha fet un pas més per al desenvolupament del sector Pla Parcial Residencial “Entorn de la Colònia Güell” i ha autoritzat l’Institut Català del Sòl (Incasòl) a constituir, conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, el Consorci urbanístic per a la posada en marxa del sector. El nou sector residencial, situat als termes municipals de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, té una superfície de 40,82 hectàrees, amb capacitat per a 1.350 habitatges potencials, 675 dels quals gaudiran de diferents règims de protecció. L’actuació compta amb un pressupost de 38,5 milions d’euros i es preveu que les obres d’urbanització puguin començar durant el tercer trimestre de 2009.

El Consorci urbanístic duu a terme el desenvolupament i execució del nou sector i està integrat al 50% per Incasòl i els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, que es distribueixen les responsabilitats dins el consorci amb el 48% i 2% respectivament, d’acord amb el conveni que el Govern va signar amb ambdós municipis el passat novembre.

Aquest projecte urbanístic s'ha desenvolupat durant diferents mandats polítics, i per diferents partits. El fet que els propietaris i promotors siguin les administracions públiques no vol dir que el projecte hagi tingut força opositors, especialment entre els defensors del medi ambient. Els veïns tampoc no ho veuen gaire clar. Aquest projecte urbanístic va lligat al de la riera de Can Soler, el qual ara mateix està sotmès a un ARE de la Generalitat. Aquesta frontera natural entre Sant Boi, la Colònia Güell i Santa Coloma de Cervelló desapareixerà sota les futures urbanitzacions, fent un continu urbà semblant al del marge esquerra del riu Llobregat, com L'Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí, etc... Si tenim en compte que encara està en marxa projectes urbanístics com el de Les Oliveretes a Viladecans, o el del Pla entre Gavà i Castelldefels als vessants de les muntanyes, i la construcció de vials de cornisa, al marge dret es reproduirà l'esquema de l'altra banda del riu.

La recent crisi econòmica, especialment en la construcció, no ha alterat els plans que desenvolupen les administracions públiques catalanes. La qual cosa vol dir que encara saturarà més el mercat: algunes constructores parlen de competència deslleial, i altres sectors socials desconfien de les mesures per solucionar els problemes ambientals, de mobilitat i serveis que es generen. El darrer cas, per exemple, a Collserola, amb el pla a tocar de Mas Lluhí a Sant Feliu de Llobregat, entre la cimentera i l'ermita de la Salut. Els recents comunicats d'ICV-EUiA i de Progrés no són més que una mostra petita del creixent divorci entre els projectes polítics i la societat catalana.

Les funcions del Consorci són coordinar l’actuació dels ens que el formen, redactar i executar els instruments de planejament i els projectes d’urbanització i d’infraestructures necessaris per al desenvolupament de l’actuació, i establir els criteris i els mecanismes de finançament, entre altres funcions.

Segons la Generalitat, el nou sector residencial serà un espai de caràcter predominantment residencial i també comercial d’alta qualitat urbana. El projecte incorpora una diversitat d’usos i activitats compatibles amb la residència i tendeix a crear un model de barri assequible i sostenible. També aposta per la innovació i el disseny en la construcció dels habitatges, i ofereix una diversitat d’oferta a l’abast de tots els ciutadans, prioritza el transport públic per sobre del privat, i preserva els espais lliures mitjançant un parc urbà que inclou la riera de Can Julià i el torrent de ca n’Isbert.

De les 40,82 hectàrees del sector, 39 hectàrees es troben al municipi de Santa Coloma de Cervelló i prop de 2 hectàrees al de Sant Boi de Llobregat. El 83% del terreny es destina a espais lliures, equipaments i vialitat, i el 17% restant, a sòl residencial i activitats econòmiques i comercials. Els terrenys se situen als primers relleus d’exposició Nord que defineixen la vall del Llobregat. Els límits més precisos del sector els estableixen les rieres de Can Soler i Can Julià, en sentit perpendicular al Llobregat.



Notícia original en aquest enllaç: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3549179&p_edi=santboi

PD: Sens dubte no pararàn fins que no ho reventin tot.

Primera oreneta cuablanca (Delichon urbicum) a Sant Andreu de la Barca

Primera observació prenupcial d'un exemplar d'Oreneta cuablanca (Delichon urbicum), en un dels blocs de pisos del Palau, al carrer Maresme. Cal destacar que l'exemplar entrava i sortía contínuament d'un dels nius de l'any passat, tot i que poc després va marxar.

dilluns, 2 de març del 2009

Observat prop d'un centenar d'Esplugabous (Bubulcus ibis) volant riu amunt

Aquest matí, al riu Llobregat, des de la palanca de Sant Andreu de la Barca, s'han observat 91 esplugabous (Bubulcus ibis) volant riu amunt a baixa alçada.

diumenge, 1 de març del 2009

Més durbecs

Aquest matí, durant la sortida organitzada per DEMASAB al Pi Tallat, han estat escoltats almenys 3 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) al bosc del Llop, molt a prop de la urbanització de La Creu de Sussalba.