3er cens d'ocells aquàtics hivernants a la vall baixa del riu Llobregat

Durant aquest matí s'ha realitzat el 3er cens d'ocells aquàtics hivernants a la vall baixa del riu Llobregat, que comprén pràcticament la totalitat del recorregut del Llobregat dins de la comarca del Baix Llobregat, en la el qual han participat diversos ornitòlegs de tota la comarca.

Consisteix en anotar totes aquelles espècies i nombre d'individus principalment aquàtiques (Ànecs, Ardèids, Corbs marins, blauets, etc) que s'observen pel riu, incloent-hi a més les cueretes i titelles, rossinyols bords, tristos i repicatalons; així com els rapinyaires, les gralles (Corvus monedula), les espècies exótiques, les gallinàcies i, evidentment les espècies escasses i les rareses.

A en Paco Martínez i a mi, ens va correspondre (com cada any), l'àrea que comprén el tram del riu Llobregat entre Sant Andreu de la Barca i Martorell, començant a la desembocadura de la riera de Corbera fins al Congost de Martorell. Cada zona, sense tenir massa en compte la extensió, peró sí que ajuda més a localitzar els exemplars censats, es divideix en diversos sectors:

1. Riera de Corbera: Comprén el tram de la desembocadura de la riera de Corbera fins un bon tros riu amunt fins a l'inici de la nau de la fundició Celsa.
2. Celsa: Comprén el tram que ocupa tota l'àrea "edficiada" de la fundició Celsa.
3. Xatarra: Comprén el tram que ocupa totes les muntanyes de ferralla de l'empresa Celsa, des del final de l'àrea edificada fins a pont peatonal de Castellbisbal.
4. Pont Castellbisbal: Comprén l'espai proper del pont peatonal de Castellbisbal.
5. Pont AP-7: Comprén l'espai proper de l'autopista del Mediterrani (AP-7).
6. Horts: Comprén la zona en que ocupa tota l'extensió dels horts de Can Albereda.
7. Congost: Comprén el tram a partir del final dels horts de Can Albereda fins al Congost de Martorell.

Aquests han estat els resultats d'enguany, que s'esquematitzen de la següent manera:

Espècie / nº exemplars a punt 1. Riera de Corbera / nº exemplars a punt 2. Celsa / nº exemplars a punt 3. Xatarra / nº exemplars a punt 4. Pont Castellbisbal / nº exemplars a punt 5. Pont AP-7 / nº exemplars a punt 6. Horts/ nº exemplars a punt 7. Congost / TOTAL (T)

- Ànec collverd (Anas platyrhynchos) / 17 / 19 / 53 / 8 / 6 / 51 / 28 / T: 182
- Trist (Cisticola juncidis) / 1 / 0 / 0 / 0 / 0 / 0 / 5 / 0 / T: 6
- Rossinyol bord (Cettia cetti) / 5 / 8 / 0 / 3 / 0 / 7 / 0 / T: 23
- Bernat pescaire (Ardea cinerea) / 1 / 0 / 0 / 1 / 0 / 2 / 4 / T: 8
- Blauet (Alcedo atthis) / 1 / 0 / 1 / 0 / 0 / 2 / 0 / T: 4
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) / 5 / 9 / 4 / 0 / 0 / 6 / 4 / T: 28
- Titella (Anthus pratensis) / 0 / 1 / 1 / 2 / 0 / 7 / 0 / T: 11
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus) / 0 / 4 / 5 / 5 / 0 / 3 / 3 / T: 20
- Cuereta blanca (Motacilla alba) / 0 / 1 / 4 / 0 / 2 / 4 / 1 / T: 12
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) / 0 / 1 / 0 / 0 / 1 / 0 / 0 / T: 2
- Teixidor (Remiz pendulinus) / 0 / 2 / 1 / 0 / 2 / 1 / 0 / T: 6
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis) / 0 / 2 / 1 / 0 / 0 / 0 / 1 / T: 4
- Fredeluga (Vanellus vanellus) / 0 / 15 / 0 / 0 / 0 / 0 / 0 / T: 15
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus) / 0 / 1 / 2 / 0 / 0 / 2 / 0 / T: 5
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) / 0 / 0 / 1 / 1 / 0 / 0 / 0 / T: 2
- Lluer (Carduelis spinus) / 0 / 0 / 5 / 0 / 0 / 0 / 0 / T: 5
- Gralla (Corvus monedula) / 0 / 0 / 2 / 0 / 0 / 0 / 0 / T: 2
- Esplugabous (Bubulcus ibis) / 0 / 0 / 0 / 0 / 1 / 1 / 0 / T: 2

Total d'espècies durants els 3 anys de cens d'ocells aquàtics hivernants a la vall baixa del riu Llobregat:

Espècie / any 2008 / any 2009 / any 2010
*NC (no censat)

- Cabusset (Tachybaptus ruficollis) / 0 / 0 / 4
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos) / 162 / 135 / 182
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) / 40 / 20 / 28
- Esplugabous (Bubulcus ibis) / 20 / 0 / 2
- Martinet blanc (Egretta garzetta) / 3 / 2 / 0
- Agró blanc (Casmerodius albus) / 1 / 0 / 0
- Bernat pescaire (Ardea cinerea) / 6 / 7 / 8
- Aligot comú (Buteo buteo) / 0 / 1 / 0
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus) / 14 / 5 / 20
- Fredeluga (Vanellus vanellus) / 0 / 4 / 15
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) / 5 / 4 / 2
- Xivita (Tringa ochropus) / 4 / 1 / 0
- Becadell comú (Gallinago gallinago) / 1 / 0 / 0
- Blauet (Alcedo atthis) / 1 / 1 / 4
- Puput (Upupa epops) / 1 / 0 / 0
- Titella (Anthus pratensis) / 26 / 8 / 11
- Cuereta blanca (Motacilla alba) / 14 / 7 / 12
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) / 0 / 4 / 2
- Rossinyol bord (Cettia cetti) / NC / 12 / 23
- Trist (Cisticola juncidis) / NC / 5 / 6
- Teixidor (Remiz pendulinus) / NC / NC / 6
- Gralla (Corvus monedula) / 0 / 0 / 2
- Lluer (Carduelis spinus) / 0 / 0 / 5
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus) / 2 / 5 / 5

Anuari Ornitològic de la conca del Llobregat 2008

Ja podeu consultar l'Anuari Ornitológic de la conca del riu Llobregat de l'any 2008. Es tracta d'un recull d'observacions registrades a la pàgina web del Vist Avui (Noticiari ornitològic de la conca del Llobregat).

Per accedir-hi clickeu a la imatge de sota d'aquestes línies.

http://www.box.net/shared/qirpa5z0y7

Tercer report de l'Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2008-2009

Informació extreta del web de l'ICO (Institut Català d'Ornitologia): http://www.ornitologia.org/index.html

Esperant l’Atles! Després de tres anys d’intensa feina de camp i recopilació d’observacions, tot l’equip de persones implicades en la coordinació, anàlisi, redacció, il·lustració, maquetació i edició està treballant amb l’objectiu de tenir el llibre a finals de 2010. Aquest darrer report ens mostra com serà el llibre.

Tercer informe: hivern 2008-2009 (PDF, 3346Kb)

Resultats de les captures de Micromamífers a la serra de Galliners - del 27 al 29/11/2009

Divendres, 27/11/2009

Espècie / Pes / Sexe / Nº marca/ Recuperació / Estat

1. Mus spretus / - / - / - / NO / s'escapa abans de poder mirar-lo bé i marcar-lo
2. Apodemus sylvaticus / 32,5 gr / femella / - / NO / s'escapa durant la manipulació
3. Crocidura russula / 8 gr / - / 553 / NO / -
4. Mus spretus / 16 gr / mascle / - / NO / -
5. Mus spretus / 7,5 gr / mascle / 525 / NO / possible jove
6. Mus spretus / 9 gr / mascle / 503 / NO / possible jove
7. Apodemus sylvaticus / 19,5 gr / mascle / 505 / NO / NE (no escrotal)
8. Crocidura russula / 9 gr / - / 506 / NO / -
9. Crocidura russula / 10 gr / - / 507 / NO / -

Dissabte, 28/11/2009

Espècie / Pes / Sexe / Nº marca/ Recuperació (nº recaptures) / Estat

1. Crocidura russula / 8,5 gr / - / 553 / SI (1R) / -
2. Apodemus sylvaticus / 33,5 gr / femella / 504 / NO / PR (prenyada)
3. Mus spretus / 15 gr / mascle / 508 / NO / E (escrotal)
4. Mus spretus / 8,5 gr / mascle / 509 / NO / NE (no escrotal)
5. Crocidura russula / 7,5 gr / - / 510 / NO / -
6. Apodemus sylvaticus / 31 gr / - / - / NO / s'escapa
7. Apodemus sylvaticus / 14,5 gr / femella / 517 / NO / PR (prenyada)
8. Mus spretus / 15 gr / mascle / 516 / NO / E (escrotal)
9. Apodemus sylvaticus / 13 gr / femella / 515 / NO / NP (vagina no perforada)
10. Mus spretus / 8 gr / mascle / 514 / NO / NE (no escrotal)
11. Apodemus sylvaticus / 18,5 / mascle / 505 / SI (1R) / NE (no escrotal)
12. Crocidura russula / 9 gr / - / 506 / SI (1R) / -
13. Mus spretus / 9 gr / mascle / 513 / NO / NE (no escrotal)
14. Apodemus sylvaticus / 20 gr / femella / 519 / NO / PR (prenyada)

Diumenge, 29/11/2009

Espècie / Pes / Sexe / Nº marca/ Recuperació (nº recaptures) / Estat

1. Apodemus sylvaticus / 16 gr / femella / 515 / SI (1R) / NP (vagina no perforada)
2. Crocidura russula / 9 gr / - / 551 / NO / -
3. Apodemus sylvaticus / 35 gr / femella / 504 / SI (1R) / PR (prenyada)
4. Mus spretus / 15 gr / mascle / 552 / NO / E (escrotal)
5. Mus spretus / 14 gr / femella / 554 / NO / NP (vagina no perforada)
6. Mus spretus / 12 gr / - / 555 / NO / possible jove
7. Crocidura russula / 9 gr / 556 / NO / -
8. Apodemus sylvaticus / 14 gr / femella / 557 / NO / PR (prenyada)
9. Apodemus sylvaticus / 35 gr / mascle / 558 / NO / E (escrotal)
10. Apodemus sylvaticus / 16 gr / femella / 517 / SI (1R) / PR (prenyada)
11. Mus spretus / 16 gr / mascle / 516 / SI (1R) / E (escrotal)
12. Crocidura russula / 7,5 gr / - / 559 / NO / -
13. Mus spretus / 7,gr / - / 525 / SI (1R) / NE (no escrotal)

Estudi dels Micromamífers a la serra de Galliners - 26, 27 i 29/11/2009

Marcatge d'una musaranya comuna (Crocidura russula)

Aquests díes s'ha dut a terme un programa d'estudi i marcatge de micromamífers en un punt de la serra de Galliners, dins del terme municipal de Sant Quirze del Vallés (comarca del Vallés Occidental), monitorejat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (programa SEMICE) i coordinat pel dr. Ignasi Torre. En total les captures s'efectuaràn durant 3 dies seguits.

Més informació a http://www.museugranollersciencies.org/mamifers

Dijous, 26/11/2009

Es va procedir a primera hora de la tarda a repartir les trampes en els diversos punts senyalitzats amb un total de 36, repartides en 6 feixes i 6 files, amb una distància d'uns 15 metres cadascuna. Les trampes consisteixen en unes caixes d'alumini, que quan entra el micromamífer fa saltar la porta i queda tancat a dins fins que se'l va a recollir per examinar-lo i marcar-lo. Era dia de caça i vam haver de portar roba reflectant.

Instal·lació de les trampes

Divendres, 27/11/2009

Vam arribar al punt de trobada a les 7:30 del matí i a les 8:00 ja erem a l'àrea d'estudi. Pel camí vam trobar una salamandra (Salamandra salamandra) i li fam fer algunes fotos, després la vam cambiar de lloc, en un prat d'herba, per evitar que fos trepitjada per vianants o mossegada per algun gos que passejen per la zona amb els amos; més endavant ens va passar volant un astor (Accipiter gentilis), poc freqüent en aquestes contrades.

Salamandra (Salamandra salamandra)

El procés consisteix en localitzar les trampes que s'han tancat, senyal de que hi ha algun micromamífer a dins (tot i que algunes poden saltar sense haver-hi res), llavors després s'obre i es fa caure l'animal dins d'una bossa de plàstic per tal de poder identificar-lo amb facilitat, dins de la bossa es comproba el pes amb una pesola, després amb compte s'agafa l'animal amb compte (per evitar mossegades) per la pell del clatell, es comprova el sexe mitjançant l'observació dels genitals i se li posa una anelleta numerada a la orella (que li queda talment com una arracada i no li fa gens de mal); per acabar s'allibera l'individu.

La majoria dels animals sortíen molls, ja que a les caixes trampa, que són d'alumini, s'acumula molta condensació durant la nit, i més aquesta passada nit que va ploure una mica. De tota manera tots els exemplars capturats es trovaben en perfecte estat.

Manipulació d'un micromamífer dins de la bossa de plàstic

Ratolí mediterrani (Mus spretus) a la bossa

Marcatge de l'anella a l'orella, mitjançant unes alicates especials

Ratolí mediterrani (Mus spretus) amb l'anella posada

Només arribar, a la primera trampa ja hi havia un ratolí mediterrani (Mus spretus) el qual no va donar temps a pesar, ja que es va escapar saltant de la bossa. Després, a la mateixa línia, ja al final, es va capturar un ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el qual es va poder pesar i extreure de la bossa, peró va mossegar el dit del qui el manipulava i el va deixar anar amb l'espant, que hi farem. D'aquí endavant va caure també una musaranya comuna (Crocidura russula), més tranquila que els ratolins, la qual vam poder pesar, sexar i marcar. Després més ratolins mediterranis, dues musaranyes comunes més i un altre ratolí de bosc.

La primera jornada ha estat sens dubte molt enriquidora. Veurem que passa amb els díes següents, tot i que no hi aniré fins diumenge.

Espècies capturades:

- Ratolí mediterrani (Mus spretus): 4 exemplars
- Musaranya comuna (Crocidura russula): 3 exemplars
- Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus): 2 exemplars

En total 3 espècies i 9 individus capturats.

Musaranya comuna (Crocidura russula)

Detall del cap d'una musaranya comuna (Crocidura russula) i amb l'anella posada

Ratolí mediterrani (Mus spretus)

Diumenge, 29/11/2009

No he redactat res respecte al dissabte 28/11/2009 perque no hi vaig ser, peró si sé que es van fer 14 captures.

El diumenge vam tornar al mateix lloc i es va fer exactament el mateix nombre de captures que el dia anterior (14) sumant també les recuperacions d'exemplar marcats els dies anteriors, que no van ser gaires. Aquest és el darrer dia i ja es van recollir les trampes. A més vam tornar a posar-nos la roba reflectant ja que hi havien molts caçadors a prop.

Les dades recollides s'anoten en unes fitxes específiques

Més o menys el nombre captures de ratolí mediterrani (Mus spretus) amb el de ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) s'igualen força, tot i que, pel tipus d'hàbitat, el primer és més freqüent. En tercer lloc queda la musaranya comuna (Crocidura russula), en que s'agafen menys exemplars. S'han detectat algunes femelles de ratolí de bosc prenyades, amb la panxa ben grossa i les mamelles molt desenvolupades.

Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) femella prenyada

Espècies capturades en aquest darrer dia:

- Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus): 5 exemplars
- Musaranya comuna (Crocidura russula): 3 exemplars
- Ratolí mediterrani (Mus spretus): 6 exemplars

En total 14 exemplars de 3 espècies diferents.

Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) de bona mida

Ratolí mediterrani (Mus spretus)

Alguns exemplars mostraven una diferenciació clara de l'aparell reproductor, que ens ha permés sexar-los, aixó ès ben visible en els ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus) i els mediterranis (Mus spretus) especialment si estàn sexualment actius. En les musaranyes comunes (Crocidura russula) costava més de veure.

Mascle de ratolí de mediterrani (Mus spretus) amb el penis ben distanciat de l'anus

Femella de ratolí mediterrani (Mus spretus) amb la vagina molt a prop de l'anus

Dades d'interés trobades a l'Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2008

Ja podeu consultar l'Anuari d'Ornitologia de Catalunya de l'any 2008 a la web de l'ICO (Institut Català d'Ornitologia). Tot els fitxes estàn en format PDF.

http://www.ornitologia.org/publicacions/anuari4.htm


Tot consultant-lo he trobat algunes observacions interessants per la nostra vila:

- Cigonya blanca (Ciconia ciconia): Sant Andreu de la Barca 1 ex. sobre l’autovia A-2 el 9.II (MNPA); primera citació prenupcial (F).

- Voltor comú (Gyps fulvus): Castellbisbal 1 ex. en vol en direcció sudoest el 24.I (JPSA); (G).

*Aquest individu de Voltor comú (Gyps fulvus) que va ser observat a Castellbisbal, si va seguir volant en direcció SO, per força va haber de passar per Sant Andreu de la Barca. Esdevé per tant la 1ª citació d'aquesta espècie per al nostre municipi.

- Rossinyol del Japó (Leiotrix lutea): Corbera de Llobregat 5 exs, 3 dels quals són juvenils, al serrat del Vent el 28.VII (CFMA); (R).

* Text extret de l'Atles referent a l'estatus del Rossinyol del Japó (Leiotrix lutea): "L’any 2008 cal destacar l’alt nombre d’exemplars anellats a can Balasc en el marc del projecte SYLVIA i l’expansió geogràfica en dues direccions: cap al nord-est on es detecta a Teià per primer cop, i cap al sud-oest per les serralades delmarge esquerra del Llobregat on ja s’hi detectà el 2007 (Anton 2008) i on, al 2008, es confirma la seva reproducció a Corbera de Llobregat. En conjunt, es pot afirmar que cria de manera consolidada a Collserola i a la serralada de Marina i que està expandint la seva distribució geogràfica.- CFMA." Sembla ser que aviat tindrem observacions regulars d'aquesta espècie a Sant Andreu de la Barca.

Marató ornitológica 2009 de DEMASAB - 11/07/2009

Al Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca (DEMASAB), del qual en sóc membre des de fa molts anys, hem organitzat la 1ª Marató Ornitològica de Sant Andreu de la Barca, la qual consisteix a anotar totes les espècies d'ocells que s'observin durant tot un dia (no té perqué durar 24 hores), sense sortir-ne de la comarca del Baix Llobregat.

La marató s'han iniciat a les 5 de la matinada y ha finalitzat a les 8 del vespre. S'han visitat diversos espais entre els quals es troben el serrat d'en Canals i el riu Llobregat a Sant Andreu de la Barca, la reserva natural Remolar-Filipines al delta del Llobregat, les pedreres de Pallejà, Can Torrella (a Vacarisses) i el riu Llobregat al seu pas per Abrera.

Al riu Llobregat al seu pas per Sant Andreu de la Barca

Per la reserva natural Remolar-Filipines (RRNN Delta del Llobregat)

A Can Torrella (Vacarisses)

Al riu Llobregat al seu pas per Abrera

S'han localizat un total de 72 espècies d'ocells en aquesta primera edició de la marató ornitológica de DEMASAB.

Aquest ha estat el resultat:

Espècie / Hora / Lloc / Comentaris

1. Gamarús (Strix aluco) / 5:10 / Serrat d’en Canals (SAB) / 1 femella

2. Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) / 5:20 / Serrat d’en Canals (SAB) / 3 mascles

3. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) / 5:35 / Serrat d’en Canals (SAB)

4. Pit-roig (Erithacus rubecula) / 5:50 / Serrat d’en Canals (SAB)
5. Merla (Turdus merula) / 5:55 / Serrat d’en Canals (SAB)
6. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) / 5:58 / Serrat d’en Canals (SAB)
7. Cargolet (Troglodytes troglodytes) / 6:00 / Serrat d’en Canals (SAB)
8. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) / 6:01 / Serrat d’en Canals (SAB)
9. Garsa (Pica pica) / 6:10 / Serrat d’en Canals (SAB)
10. Picot verd (Picus viridis) / 6:20 / Serrat d’en Canals (SAB)
11. Tórtora turca (Streptopelia decaocto) / 6:20 / Serrat d’en Canals (SAB)
12. Pardal comú (Passer domesticus) / 6:20 / Serrat d’en Canals (SAB)
13. Verdum (Carduelis chloris) / 6:21 / Serrat d’en Canals (SAB)
14. Cuereta blanca (Motacilla cinerea) / 6:30 / Riera de Corbera (SAB)
15. Tudó (Columba palumbus) / 6:34 / Riera de Corbera (SAB)
16. Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) / 6:36 / Riu Llobregat (SAB)
17. Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) / 6:36 / Riu Llobregat (SAB)
18. Ànec collverd (Anas platyrhynchos) / 6:38 / Riu Llobregat (SAB)
19. Cadernera (Carduelis carduelis) / 6:38 / Riu Llobregat (SAB)
20. Polla d’aigua (Gallinula chloropus) / 6:38 / Riu Llobregat (SAB)
21. Rossinyol bord (Cettia cetti) / 6:40 / Riu Llobregat (SAB)
22. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum) / 6:45 / Riu Llobregat (SAB)
23. Trist (Cisticola juncidis) / 6:45 / Riu Llobregat (SAB)
24. Teixidor (Remiz pendulinus) / 6:45 / Riu Llobregat (SAB)
25. Ballester (Tachymarptis melba) / 6:50 / Riu Llobregat (SAB)
26. Falciot negre (Apus apus) / 6:50 / Riu Llobregat (SAB)
27. Oreneta vulgar (Hirundo rustica) / 6:51 / Riu Llobregat (SAB)
28. Mallerenga carbonera (Parus major) / 6:51 / Riu Llobregat (SAB)
29. Bernat pescaire (Ardea cinerea) / 6:52 / Riu Llobregat (SAB)
30. Bec de corall senegalés (Estrilda astrild) / 6:55 / Riu Llobregat (SAB)
31. Colom domèstic (Columba livia var. domestica) / 7:00 / Riu Llobregat (SAB)
32. Gavià argentat (Larus michahellis) / 7:05 / Riu Llobregat (SAB)
33. Corriol petit (Charadrius dubius) / 7:10 / Riu Llobregat (SAB)
34. Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) / 7:15 / Riu Llobregat (SAB)
35. Gafarró (Serinus serinus) / 7:30 / Riu Llobregat (SAB)
36. Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) / 7:30 / Riu Llobregat (SAB)
37. Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) / 10:00 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
38. Fotja vulgar (Fulica atra) / 10:00 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
39. Cabusset (Tachybaptus ruficollis) / 10:00 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
40. Camesllargues (Himantopus himantopus) / 10:00 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat) 41. Xarrasclet (Anas querquedula) / 10:00 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
42. Oriol (Oriolus oriolus) / 10:04 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
43. Balquer (Acrocephalus arundinaceus) / 10:10 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
44. Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) / 10:15 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
45. Perdiu de mar (Glareola pratincola) / 10:36 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
46. Gavina vulgar (Larus ridibundus) / 10:36 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
47. Polla blava (Porphyrio porphyrio) / 10:40 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
48. Esplugabous (Bubulcus ibis) / 10:40 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
49. Martinet blanc (Egretta garzetta) / 10:40 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
50. Martinet menut (Ixobrychus minutus) / 10:45 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
51. Batallaire (Philomachus pugnax) / 10:47 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat) / 1 mascle en plomatge nupcial
52. Ànec blanc (Tadorna tadorna) / 10:50 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
53. Valona (Tringa glareola) / 10:51 / RN Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
54. Agró roig (Ardea purpurea) / 12:10 / En ruta
55. Xoriguer comú (Falco tinnunculus) / 12:15 / En ruta
56. Mallerenga emplomallada (Parus cristatus) / 12:55 / Les Pedreres (Pallejà)
57. Passerell comú (Carduelis cannabina) / 16:50 / Can Torrella (Vacarisses)
58. Tórtora (Streptopelia turtur) / 17:00 / Can Torrella (Vacarisses)
59. Gaig (Garrulus glandarius) / 17:05 / Can Torrella (Vacarisses)
60. Capsigrany (Lanius senator) / 17:05 / Can Torrella (Vacarisses) / 2 joves alimentats per 1 parella d'adults
61. Perdiu roja (Alectoris rufa) / 17:10 / Can Torrella (Vacarisses)
62. Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) / 17:15 / Can Torrella (Vacarisses) / 2 adults (1 d'ells amb el pap inflat d'haver menjat)
63. Abellerol (Merops apiaster) / 17:15 / Can Torrella (Vacarisses)
64. Tallareta cuallarga (Sylvia undata) / 17:23 / Can Torrella (Vacarisses)
65. Trobat (Anthus campestris) / 17:25 / Can Torrella (Vacarisses)
66. Botxí meridional (Lanius meridionalis) / 17:40 / Can Torrella (Vacarisses)
67. Bitxac comú (Saxicola torquatus) / 18:05 / Can Torrella (Vacarisses)
68. Pardal xarrec (Passer montanus) / 19:25 / Riu Llobregat (Abrera)
69. Xivita (Tringa ochropus) / 19:40 / Riu Llobregat (Abrera)
70. Picot garser gros (Dendrocopos major) / 19:41 / Riu Llobregat (Abrera)
71. Cogullada vulgar (Galerida cristata) / 19:47 / Riu Llobregat (Abrera)
72. Picot garser petit (Dendrocopos minor) / 20:05 / Riu Llobregat (Abrera) / 1 mascle observat

Camesllargues (Himantopus himantopus) mascle

Camesllargues (Himantopus himantopus) polls crescuts

Batallaire (Philomachus pugnax) mascle

Ànecs blancs (Tadorna tadorna) joves

Martinet menut (Ixobrychus minutus) femella

Xarrasclets (Anas querquedula)

Gavina vulgar (Larus ridibundus) jove a l'esquerra, valona (Tringa glareola) a baix al centre i ànec blanc (Tadorna tadorna) jove a la dreta

Capsigrany (Lanius senator) mascle

Abellerols (Merops apiaster) parella

Estudis faunístics del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Atles de distribució dels Amfibis i Rèptils del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i àrea de protecció perifèrica

El coneixement de l’herpetofauna del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat ha estat fins fa ben poc gairebé desconegut i les úniques citacions que es coneixien eren les de la base de dades de la Societat Catalana d’Herpetologia. Tanmateix, no s’ha trobat cap estudi específic realitzat a la zona sobre amfibis i rèptils. Aquest desconeixement de l’herpetofauna de Montserrat va originar la realització del present estudi, de dos anys de durada i que conclou amb la realització de la present memòria.

Els estudis de distribució, constitueixen una eina molt important per conèixer l’extensió del poblament faunístic dins d’un territori i les problemàtiques d’algunes espècies, generalment lligades a modificació o destrucció dels biòtops inicialment ocupats. Així doncs i a tall d’exemple, els amfibis constitueixen uns excel·lents indicadors de l’estat de degradació d’ecosistemes aquàtics. Quan un ecosistema es troba força degradat, davallen les poblacions d’amfibis. El coneixement acurat de l’ocupació del territori dels amfibis i rèptils i les seves problemàtiques de conservació suposen una eina molt important pels responsables de la zona a l’hora de gestionar bé els ecosistemes, ja que no es pot gestionar i protegir allò que es desconeix.


Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Per a la realització del present estudi s’ha portat a terme, de manera planificada, un treball de camp a diferents parcel·les representatives dels diferents hàbitats de la serra, per tal de descriure de manera preliminar les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural i, alhora, esbrinar en cada cas, quines són les espècies més rellevants, i quins són els elements bàsics, envers a la malacofauna, de les grans unitats del paisatge de la Muntanya.

S’han estudiat un total de 320 mostres de cargols terrestres, i com a resultat s’han identificat 50 espècies. Les espècies més ben representades han estat Pomatias elegans, Pseudotachea splendida, Helicigona lapicida, Abida polyodon i Otala punctata.

L’estudi també amplia el catàleg faunístic de mol·luscs de Montserrat, essent Paralaoma servilis, Punctum pygmaeum, Microxeromagna lowei i Hygromia (Hygromia) cinctella espècies noves a l’àmbit d’estudi.

Finalment, es proposen línies de recerca i de conservació de l’endemisme propi d’aquesta part de la serralada prelitoral catalana, Xerocrassa montserratensis, així com per al seguiment futur dels diferents grups taxonòmics de la fauna malacològica del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.


Estat de la població de còlit negre (Oenanthe leucura) al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i voltants - any 2008 -


Els dos fets principals que se citen en gairebé tots els estudis com a causants de la disminució d’efectius de còlit negre (Oenanthe leucura): freds intensos i augment de la cobertura vegetal, s’han donat alhora a la zona d’estudi durant tres anys seguits dels darrers quatre.

Els freds intensos augmenten directament la mortalitat del còlit negre mentre que l’augment de la cobertura i de l’alçada de la vegetació en redueixen la qualitat de l’hàbitat i, per tant, causen indirectament la seva desaparició. Les dues causes contribueixen a la reducció d’efectius de còlit negre i, si com ha passat recentment, es produeixen alhora, és posible que cadascuna tingui un efecte multiplicador sobre l’altra.

Vist tot això, i tenint present que la població de còlit negre al Massís de Montserrat i voltants podria limitar-se a tres-quatre parelles el 2008, es pot concloure que aquesta espècie tornarà a desaparèixer a mig o curt termini si, als seus llocs de nidificació, continua el procés natural de tancament de la vegetació. Si, a més, es tornen a donar hiverns freds continuats, aquest procés podria accelerar-se i portar a l’extinció local de l’espècie en pocs anys.

Estudi dels Quiròpters del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (informe any 2003)

Els ratpenats constitueixen l’ordre dels quiròpters (paraula d’origen grec que significa mans alades). És l’únic grup de mamífers capaç de realitzar veritables vols similars als que duen a terme les aus. Les ales són formades per una fina i nua membrana anomenada patagi, la qual és sostinguda pels dits de la mà, els braços, les cames i la cua (Serra-Cobo i Balcells 1987). Els quiròpters constitueixen el segon ordre de mamífers amb major diversitat d'espècies (més de 1.000 descrites fins ara arreu del món). A Catalunya s’han trobat 25 espècies diferents (Serra-Cobo i Balcells 1987; Serra-Cobo i López-Roig 2003). El grup ha tingut un clar èxit evolutiu, fet que es manifesta en la gran diversitat de formes i mides (des de 3 cm cap-cos la més petita a aproximadament 1,5 m d’envergadura la més gran), adaptades a diferents hàbitats i a l'aprofitament d'un variat espectre de recursos alimentaris (insectes, fruits, sang, peixos, amfibis, altres mamífers, ocells,...). La gran quantitat d’espècies existents fa que sigui el segon ordre europeu de mamífers amb major grau de diversitat després dels rosegadors. Hom divideix l’ordre dels quiròpters en dos grups ben diferenciats, tant pel que fa a la seva morfologia i etologia com a l’estratègia evolutiva seguida: els megaquiròpters i els microquiròpters. Els primers es distribueixen entre els dos tròpics i solen ser de grans dimensions i alimentar-se de fruits. Els segons són de dimensions normalment més petites i presenten un sofisticat sistema de sonar per orientar-se i capturar llurs preses en la foscor (Schober i Grimmberger 1996).

Les singulars adaptacions al domini aeri, el desenvolupament d’un sofisticat sistema de sonar en la majoria d’espècies i el tipus de recursos alimentaris que captura, fan dels quiròpters un dels grups de vertebrats amb major valor ecològic. Les espècies de les nostres latituds són majoritàriament insectívores, i realitzen una important funció ecològica al regular poblacions d’artròpodes. Això no obstant, no totes les espècies europees són exclusivament insectívores, com ho va comprovar un equip de científics italians (Dondini i Vergari 2000), el qual va descobrir que Nyctalus lasiopterus, espècie probablement present a Montserrat, s’alimenta regularment d’aus passeriformes.

La importància quiropterològica de la muntanya de Montserrat va ser posada de manifest per Balcells a principis dels anys seixanta. L’esmentat autor va recapturar a l’avenc dels Pouetons un ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) que havia estat anellat a l’avenc del Daví (Balcells 1962,1964). Posteriorment, l’equip dirigit per Serra-Cobo va donar a conèixer la rellevància ecològica de l’avenc dels Pouetons per a les migracions estacionals dels Miniopterus schreibersii catalans (Serra-Cobo i Balcells 1986, Serra-Cobo et al. 1998). Això no obstant, malgrat les prometedores dades obtingudes a finals del segle passat, fins ara no s’havia dut a terme cap estudi sistemàtic i complert per determinar i analitzar les espècies de ratpenats presents al Parc Natural.

El gran nombre de cavitats que hi ha a la Muntanya de Montserrat i la dificultat que presenta estudiar aquest grup de mamífers voladors i d’activitat nocturna fa inviable abordar en un sol any l’anàlisi de la distribució d’espècies i la dinàmica, les característiques biològiques i ecològiques de llurs poblacions. La present memòria dóna a conèixer les primeres dades de l’estudi quiropterològic iniciat l’any 2003, aportant dades sobre la distribució i la diversitat d’espècies presents en aquest espai protegit. La informació del projecte permet establir les bases per a la realització de futurs estudis sobre l’estat, la dinàmica i l’ecologia de les poblacions de quiròpters, els resultats dels quals han d’orientar la futura gestió d’aquests recursos biòtics. Degut a la prolongació dels treballs de camp i a les laborioses anàlisis ulteriors que s’han realitzat la memòria definitiva es lliura a la direcció del Parc Natural a principis d’any 2004
.

Estudi sobre la dinàmica de la colònia de Quiròpters de l’avenc dels Pouetons
PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT 2006

L’any 2003 es realitzà el primer estudi dels quiròpters del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. El treball va comprovar la presència de 12 espècies de quiròpters, algunes d’elles d’elevat valor ecològic, com per exemple el ratpenat de cova Miniopterus schreibersii o les espècies del gènere Nyctalus. No obstant això, els resultats obtinguts suggerien que hi havia d’haver més espècies que no havien estat observades degut a la dificultat de trobar-les en un estudi anual i genèric com el del 2003. L’esmentat estudi també posà de manifest la importància ecològica de l’avenc dels Pouetons per a les migracions del ratpenat de cova i la necessitat de realitzar un seguiment anual de la dinàmica dels quiròpters que s’hi refugien. Tenint en compte la informació aportada per l’estudi de 2003 es platejà el projecte de 2006 el qual tenia com a principals objectius conèixer la dinàmica dels ratpenats de l’avenc dels Pouetons, aportar criteris de gestió per a conservar les colònies que es refugien en aquest avenc i intentar ampliar el nombre d’espècies presents en el Parc. El projecte també tenia com a objectiu recopilar informació bibliogràfica sobre la fauna invertebrada d’aquest singular avenc de la Muntanya de Montserrat.

CBMS Observacions de Cynthia cardui 2009

Carta de Constantí Stefanbescu, coordinador científic del projecte CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) als col·laboradors, en referència al increïble pas migratori i quantitat de papallones dels cards (Cynthia cardui) que han aparegut aquest any.

Vull remarcar que aquí, a Sant Andreu de la Barca, no es realitza cap CBMS, peró sí que es duu a terme un control i seguiment de les papallones.

Papallona dels cards (Cynthia cardui). Fotografía de Elsa Martin de Rodrigo López

Hola a tots,

Com tothom ha pogut comprovar aquesta primavera, la migració de Cynthia cardui està sent excepcional. Les arribades més fortes es van enregistrardurant la segona quinzena d'abril, però també al mes de maig hi ha hagut migracions molt importants. Estem davant d'un any històric per l'espècie, possiblement el millor de tots els que s'hagin pogut documentar.

Els milions de papallones que han arribat a les nostres latituds s'han reproduït amb molt d'èxit i ara hi ha emergències massives d'aquesta espècie. El nombre de larves que hi ha sobre els cards i malves des de fa un mes és espectacular, i des de fa aproximadament un parell o tres de setmanes ja es comencen a veure Cynthia cardui emergides aquí, de colors brillants, que passen llargues estones libant a les flors (a diferència de les d'abril, que predominantment volaven en direcció nord i molts cops es veien velles i desgastades). Aquesta emergència ha coincidit amb un nombre inusual d'observacions als països del centre i nord d'Europa, ja que aquestes papallones emergides aquí ara s'estàn desplaçant cap el nord.

L'excepcionalitat de la migració fa que aquest any sigui idoni per entendre més coses de com funciona. Molts de vosaltres, a part dels comtpatges del BMS, m'heu comentat que aquests darrers dies esteu veient concentracions espectaculars de Cynthia cardui en diferents llocs. També shan vist passos molt forts per colls de muntanyes dels Pirineus, que sens dubte són l'inici de la migració de les emergències locals cap al nord d'Europa.

Aprofito aquest missatge per demanar-vos que m'envíeu les observacions que haguéu pogut fer sobre aquesta espècie que trobeu remarcable. Estic parlant d'observacions extra BMS, ja que aquestes ja queden perfectament enregistrades a les fitxes de camp. Em refereixo, sobretot, a concentracions inusuals en determinats llocs (tant d'adults com d'erugues), moviments migratoris amb una direcció definida (segurament cap el nord) a través de colls de muntanyes, per sobre el mar, etc. El més important és indicar la data exacta, així com algun comentari sobre el fenomen observat (p. ex. si les papallones es veuen molt noves, una estimació aproximada del nombre d'exemplars, etc.). Totes aquestes dades seran molt útils per acabar de definir la migració i entendre com les papallones emergides localment abandonen el nostre país i s'en van cap al nord.

Més avançat l'estiu, a l'agost i setembre, esperem també tornar a detectar un pas cap el sud. Aquest any servirà per comprovar si aquesta migració de retorn passa pel nostre país o segueix una altra ruta. Les evidències en favor duna hipòtesi o altra són fins ara força contradictòries.

Res més per ara i gràcies per la vostra ajuda,

Constantí Stefanescu
Butterfly Monitoring Scheme
Museu de Granollers-Ciències Naturals
Francesc Macià, 51
08402 Granollers

Museu de Granollers Ciències Naturals
F. Macià 51, 08402 GRANOLLERS
Tel/fax: 93 870 96 51
a/e: m.granollers.cn@diba.cat
http://www.museugranollersciencies.org/