Marxo cap a Menorca, més concretament a l'illa de l'Aire

Demà a primera hora del matí, en Paco Martínez i jo agafem l'avió cap a Menorca (Illes Balears), a participar com a voluntaris en la campanya d'anellament científic d'ocells (Piccole Isole) que es duu a terme a l'illa de l'Aire.

Seré fóra una setmana, per tant el bloc romandrà 7 díes sense actualitzar-se.

Fins aviat!!!

PD: us faig cinc céntims del lloc on vaig i de l'activitat que s'hi realitza.

L'illa de l'Aire

L'Illa de l'Aire és un illot deshabitat del sud-est de Menorca, davant de Punta Prima, al municipi de Sant Lluís. Les úniques construccions que hi ha són un far, un antic magatzem (on ens allotjem els anelladors), un estable i un petit habitatge, a més d'un camí i un petit moll. La seva superfície és de 34 hectàrees i el seu perímetre és de 3300 metes. La seva alçada màxima sobre el nivell del mar és de 14,92 metres. És propietat privada.

Un dels trets característics de l'illot és un dels petits rèptils que hi habita, la sargantana balear (Lacerta lilfordi lilfordi), endèmica de l’illa de l’Aire. També constitueix un pas migratori de primer ordre per als ocells i acull colònies de reproducció de diverses espècies d'aus marines. La bellesa de la seva zona marina, plena de coves submergides sota els seus penya segats i grans praderies d'algues, han motivat la creació de diversos clubs de busseig al seu voltant. També s'hi han trobat nombrosos jaciments arqueològics.

Des de fa anys, es reclama la declaració de l'Illa de l'Aire i els seus voltants com a reserva natural.

Menorca, amb l'illa de l'Aire ampliada

La migració dels Ocells per l’illa de l’Aire

Un desert de mar, uns oasis de pedra; la Mediterrània, després del desert del Sàhara, és la segona i darrera gran barrera geogràfica que han de travessar els ocells migradors abans d’arribar a Europa.

Sobrevolar la mar suposa un major risc que sobrevolar el continent. Si les coses es posen malament, no hi ha on aturar-se. Per a un ocells que no sigui marí, caure a l’aigua és gairebé sinònim de mort. En aquest context, les illes esdevenen de vital importància per a molts ocells migradors.

Aparentment inhòspita, l’illa de l’Aire atreu milers d’ocells. És per això que des de l’any 1992 es duu a terme campanyes d’anellament científic, dins del projecte Piccole Isole. En els moments de màxima activitat, s’arriben a capturar més de 600 ocells diaris.