Fotografies de: Esquerra: Ravenloft (Wikipedia, GNU Free Documentation License), Mig-Dreta: Sergey Yeliseev (Flickr, Creative Commons).En les guerres ningú guanya, però cada vegada tenim més armes
El cucut (Cuculus canorus) neix en un niu d’una altra espècie i esdevé fill únic eliminant els ous “germans”; rebent així totes les atencions dels pares adoptius. Fins aquí res de nou, però Justin A. Welbergen i Nicholas B. Davis de la Universitat de Cambridge encara tenen molt a dir sobre aquesta relació paràsit-hostatger tant estudiada.
Durant vuit anys d'estudi van trobar 9.8% d’un total de 697 nius de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) parasitats per cucut. Així, van poder fer l’estadística suficient per obtenir un índex de la probabilitat de parasitació (perillositat) de cada niu, calculat a partir de diverses característiques del niu. Posant cucuts dissecats a prop de 191 nius van veure que els propietaris de nius perillosos feien molt més “mobbing” que els que tenien nius segurs. A més, els ocells que feien més “mobbing” en zones perilloses reduïen considerablement el risc de ser parasitats. Per tant, les boscarles, no només fan “mobbing” com a adaptació per reduir el parasitisme, sinó que ho fan d’una manera sofisticada, fent servir aquest comportament quan és beneficiós, ja que també comporta perills...
Un d’aquests perills és confondre un esparver (Accipiter nisus) amb un cucut. De fet, els autors suggereixen que, així com la coloració dels ous dels cucuts i dels hostatgers ha coevolucionat com en una guerra armamentística, la coloració dels cucuts pot haver coevolucionat amb la capacitat de l'hostatger (com les boscarles) per diferenciar un cucut (foto del mig) d'un esparver (foto dreta). La guerra continua ...
Welbergen, J.A. i Davis, N.B. (2009) Strategic variation in mobbing as a front line of defense against brood parasitism. Current Biology 19: 235-240
El cucut (Cuculus canorus) neix en un niu d’una altra espècie i esdevé fill únic eliminant els ous “germans”; rebent així totes les atencions dels pares adoptius. Fins aquí res de nou, però Justin A. Welbergen i Nicholas B. Davis de la Universitat de Cambridge encara tenen molt a dir sobre aquesta relació paràsit-hostatger tant estudiada.
Durant vuit anys d'estudi van trobar 9.8% d’un total de 697 nius de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) parasitats per cucut. Així, van poder fer l’estadística suficient per obtenir un índex de la probabilitat de parasitació (perillositat) de cada niu, calculat a partir de diverses característiques del niu. Posant cucuts dissecats a prop de 191 nius van veure que els propietaris de nius perillosos feien molt més “mobbing” que els que tenien nius segurs. A més, els ocells que feien més “mobbing” en zones perilloses reduïen considerablement el risc de ser parasitats. Per tant, les boscarles, no només fan “mobbing” com a adaptació per reduir el parasitisme, sinó que ho fan d’una manera sofisticada, fent servir aquest comportament quan és beneficiós, ja que també comporta perills...
Un d’aquests perills és confondre un esparver (Accipiter nisus) amb un cucut. De fet, els autors suggereixen que, així com la coloració dels ous dels cucuts i dels hostatgers ha coevolucionat com en una guerra armamentística, la coloració dels cucuts pot haver coevolucionat amb la capacitat de l'hostatger (com les boscarles) per diferenciar un cucut (foto del mig) d'un esparver (foto dreta). La guerra continua ...
Welbergen, J.A. i Davis, N.B. (2009) Strategic variation in mobbing as a front line of defense against brood parasitism. Current Biology 19: 235-240
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada