El Grup d’Especialistes d’Espècies Invasores (ISSG) de la Unio internacional per la Conservació de la Natura (UICN) l’ha classificat com una de les 100 espècies exòtiques invasores pitjors del món. Cliqueu aquí per veure’n l’informe.
La canya és una espècie que provoca molts impactes sobre l’ecosistema fluvial. Aquí n’expliquem alguns:
- Desplaça a la vegetació autòctona. Redueix l’hàbitat i altera la xarxa tròfica. Desplaça espècies com salzes, pollancres, joncs,… amb les que competeix en les seves fases inicials. A més a més, allibera al medi una seria de substancies químiques nocives, com el sílice, triterpines, esterols, glicòsids cardiovasculars, àcids hidroxàmics i altres alcaloides, que actuen com a inhibidors per la germinació i regeneració d’altres espècies naturals.
- Proporciona poc hàbitat i aliment. L’hàbitat que proporciona per especies autòctones és molt pobre. No subministra aliment com fruits que fan altres espècies arbustives. L’hàbitat es veu especialment empobrit, per manca de refugi i aliment, especialment per ocells, que fan el seu niu en branques, forats i cavitats dels arbres.
- Redueix l’abundància i diversitat d’invertebrats disponibles, especialment artròpodes, reduint el valor de l’hàbitat per altres espècies d’interès, la dieta dels quals esta composta principalment d’insectes presents en els boscos autòctons.
- Canvia l’estructura de la vegetació. La disminució de la heterogeneïtat del hàbitat i la falta de depredadors herbívors genera una massa vegetal dominada per la canya dona refugi per bon numero d’invertebrats, però és un hàbitat menys propici que un bosc autòcton amb un sotabosc o estrat arbustiu ben desenvolupat. Això principalment és degut a la gran densitat que fan les comunitats de canya, que impedeixen la penetració de la llum.
- Disminueix la disponibilitat de sòl. Sota les aglomeracions de canya, és menys apte per invertebrats pel poc sòl lliure que hi ha, disposat de menys refugis per petits micromamífers.
- Pèrdua de biodiversitat. Les masses monoespecífiques de canya suposen una pèrdua de la riquesa natural.
- Augmenta el risc d’incendis. Els rius suposen autèntics tallafocs en cas d’incendis forestals. Tot i que a la conca baixa del Llobregat el foc no és un problema a priori, en altres zones pot facilitar la propagació per la seva alta inflamabilitat i combustibilitat. A més a més, regenera ràpidament desprès del foc. L’incendi és una pertorbació natural en zones de clima mediterrani, però suposa un fort impacte en l’hàbitat del riu. La presència de grans masses de canya fa que s’incrementi la probabilitat de que tingui lloc un incendi i que aquest sigui molt més intens. Desprès de l’incendi, es converteix en una massa monoespecífica.
- Risc d’inundacions. En cas d’avingudes importants del riu, la canya es desprèn del sòl i pot arribar a fer grans taps en ponts i aqüeductes, amb el conseqüent perill de desbordament i col•lapse de la infraestructura.
- Consumeix molta més aigua que la vegetació autòctona. Tres vegades més que la vegetació autòctona. I en rieres semiàrides fins a 20 vegades més. Degut a aquesta alta evapotranspiració, en algunes zones és utilitzada per la dessecació de fangs residuals de depuradora.
- Disminueix la qualitat de l’aigua, amb més temperatura i menys oxigen. Proporciona poca ombra al riu, el que provoca un augment de temperatura de l’aigua (a diferència de salzes, pollancres, àlbers, verns, etc.), baixa la concentració d’oxigen i disminueix la presència de macroinvertebrats i vida aquàtica. Incrementa el pH (alcalinització) ja que les algues augmenten l’activitat fotosintètica amb més llum. L’alcalinitat de l’aigua facilita la conversió de l’amoníac a la forma tòxica desionitzada i un empitjorament de la qualitat de l’aigua.
La canya representa una amenaça per la viabilitat d’ecosistemes aquàtics, que pot alterar ràpidament els processo ecològics dels sistemes riparis i el seu funcionament i estructura en un període relativament curt, amb l’empobriment conseqüent de l’hàbitat i la biodiversitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada