Sortida en barca per observar ocells marins per la Badía de Roses

Cada any, l'APNAE (Associació d'Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà), i de la qual sóc soci des de fa molts anys, organitza una sortida hivernal en barca per la Badía de Roses per observar ocells marins. L'hivern ès molt bona època per observar ocells pelàgics i d'altres provinents del nord d'Europa que passen aquesta època de l'any a les nostres aigües.

A les 8:45 tots els assistents (prop de 80 persones de totes les edats) ens trovabem al moll de Roses. A les 9:00 ja van començar a passar llista conforme anavem pujant al vaixell, un catamarà anomenat "Don Panxo", i poc després vam sortir del port.

Sortida del port de Roses

La ruta comença direcció sud, seguint de prop la costa, i passant primer per davant Santa Margarida, amb la observació del primer cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), que es va capbussar ràpidament espantat pel vaixell. Sobre unes boies, al costat d'unes muscleres, hi reposaven dos xatracs bec-llargs (Sterna sandvicensis). Continuem fins que passem per davant d'Empuriabrava, amb un magnífic rerefons del Canigó nevat. Ens criden l'atenció de l'altre costat de la barca per la presència d'un bon nombre de calàbries, entre les quals hi havíen calàbries petites (Gavia stellata) i calàbries agulles (Gavia arctica), més nombrosa aquesta darrera, en total vam comptabilitzar 10 individus. Poc després apareix un segon cabussó emplomallat.

Passem davant de la platja de Can Comes i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, amb la desembocadura del riu Fluvià al sud. Ràpidament detectem el primer i únic gavot (Alca torda) que veurem en tota la sortida.

Platja de Can Comes, amb el Canigó nevat al fons

Poc abans d'arribar a l'alçada de Sant Martí d'Empúries, el vaixell vira per endinsar-se en alta mar i així poder observar les espècies més típicament pelàgiques.

Per tal d'atraure aquestes espècies que es troben molt repartides i encara molt més endinsades al mar, els hi portem unes quantes caixes de peix que es tallen a trossos i es llençen al mar, i d'aquesta manera, com apareguts del no res començen a arribar ocells per alimentar-se'n. Aquest fet ès degut a que moltes espècies s'alimenten dels peixos que els hi cauen als pesquers de les xarxes.

Primer començen a arribar gavians argentats (Larus michahellis), amb alguna gavina vulgar (Larus ridibundus). Poc a poc el nombre de gavians va augmentant, volant molt a prop i llençant-se a l'aigua per agafar el peix.

Gavians argentats, mascarells i baldrigues menjant el peix que els hi tiravem

Després arriba el primer mascarell (Sula bassana), un preciòs exemplar adult que començava a fer voltes a voltant de la barca, mentre vigilaba de prop el moviment dels gavians i així poder detectar el menjar. De mica en mica anaven apareixent més mascarells (ens van acompanyar en tot el trajecte més de 10 individus), que ens maravellaven amb els seus impressionants picats aeris, cabussant-se de cap a l'aigua. El cas es que era força fàcil saber quan anaven a fer el picat, ja que emitíen el seu característic reclam abans.

Aparegueren també les baldrigues, amb més quantitat de baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) que no pas de balear (Puffinus mauretanicus). Contrastaven entre els altres ocells que ens acompanyaven, amb la seva mida reduïda, cops d'ala ràpids i volant arran de les onades. Entre els gavians també i havía un jove de Gavina capnegra (Larus melanocephalus) i una mica més allunyada, ja que no té per costum seguir els vaixells, una baldriga cendrosa (Calonectris diomedea). Aquesta darrera va ser fàcilment detectada pel seu vol arran de l'aigua, gran com un gavià i el seu color fosc per sobre i blanc per sota.

Al cap d'una bona estona, ja es va acabar el peix i els ocells, poc a poc, marxaven mar endins.

Començavem la mitja volta de tornada a la costa pel sud del Cap de Creus, recorrent la Badía de Jóncols. En una esquerda d'una roca hi havía un niu de Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), però l'adult no era a dins covant. Més amunt ens sobrevolaba un Falcó pelegrí (Falco peregrinus), que es va aturar uns segons al penya-segat.

Badía de Joncols

Niu de Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)

Passem davant dels penya-segats calcaris de Cap Norfeu, amb la "l'illot de Gat" (per la forma que té de gat) a seu davant. Des d'allà s'observa la vegetació típica de la zona, destacant una llaterassa (Euphorbia arborea) endèmica del Cap de Creus. També es detecten algunes edificacions i búnquers. Un mascle de merla blava (Monticola solitarius) marxa volant paret amunt.

Illot del Gat (el més petit a l'esquerra), fixeu-vos que té forma de gat

Observem la Platja de Calitjar i la Badía de Montjoi, ressenguint altres petites cales fins arribar a la Punta Falconera, on ens aturem davant d'unes roques a l'alçada de l'Almadrava per observar uns gavians i uns corbs marins grossos i emplomallats.

Badía de Montjoi

Punta Falconera

Búnquers

Després vam desembarcar a Roses per marxar. La sortida va durar poc més de 4 hores i, com sempre, ha estat emocionant i molt enriquidora.

Espècies detectades:

- Calàbria petita (Gavia stellata)
- Calàbria agulla (Gavia arctica)
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
- Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
- Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
- Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
- Mascarell (Sula bassana)
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
- Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
- Falcó pelegrí (Falco peregrinus)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Gavina vulgar (Larus ridibundus)
- Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
- Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
- Gavot (Alca torda)
- Merla blava (Monticola solitarius)

Calàbries agulles (Gavia arctica) fugint

Mascarell (Sula bassana) i Gavià argentat (Larus michahellis)

Mascarells (Sula bassana) picant a l'aigua

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i desprès mascarells (Sula bassana) cabussant-se

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)

Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)