Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

divendres, 10 d’abril de 2009

Parc Nacional de Monfragüe (Cáceres - Extremadura) - del 04/04/2009 al 09/04/2009

Ja he tornat d'Extremadura. He visitar el parc Nacional de Monfragüe i altres zones properes a aquest com ara les llacunes d'Almaraz i de Talaván, els Llanos de Cáceres i les valls d'Ambrós, del Jerte i de la Vera. Concretament m'he allotjat en un càmping proper a Malpartida de Plasencia, en companyia d'altres ornitòlegs i naturalistes de l'ADENC.

Extremadura és una comunitat autónoma plena de contrastos, en que bàsicament trobarem deveses i penya-segats rocosos, peró també hi han nombrosos embassaments i zones humides, espais forestals, agrícoles i d'alta muntanya (el pic més alt és el Calvitero, de 2.425 m).

Extremadura acull una gran quantitat de fauna i flora, típicament mediterrània, i amb un bon nombre d'espècies protegides, moltes endémiques de la península Ibèrica.

Per mi ha estat una experiéncia realment fantàstica.

Començem, doncs, el viatge:

Dissabte, 04/04/2009 - Sortida cap a Extremadura

Sortim de Sant Andreu de la Barca molt aviat pel matí, fent una breu aturada a Martorell per rebre uns companys i que s'ens van afegir al grup, i ens dirigim cap a l'estany d'Ivars, on ens esperen altres que també s'ens van afegir al viatge. Ara ja hi som tots.

De Sant Andreu de la Barca fins a Malpartida de Càceres hi han 849 km, s'hi triga aproximadament unes 8 hores i mitja en arribar-hi (sense comptar les aturades).

De camí, ens vam aturar a dinar a les Hoces del Río Dulce (província de Guadalajara, a Castella-La Manxa). D'accés a les Hoces ens surt un còlit ros (Oenanthe hispanica) creuant la carretera. Aquest espai destaca per ser el lloc on el dr. Félix Rodríguez de la Fuente filmaba els seus documentals de fauna, i hi ha un mirador amb el seu nom. A la zona hi destacaven un bon nombre de gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), també hi havíen dues parelles d'aufranys (Neophron percnopterus), merla blava (Monticola solitarius) cantant i molts roquerols (Ptyonoprogne rupestris).

Hoces del río Dulce

Sortim de las Hoces i continuem el viatge cap a Extremadura. Pel camí es detecten nombroses cigonyes (Ciconia ciconia) nidificant a les torres elèctriques, molts milans negres (Milvus migrans), alguns milans reials (Milvus milvus) i unes 5 àguiles calçades (Hieraaetus pennatus). Ja a Extremadura, un mascle de sisó (Tetrax tetrax) sobrevolà la carretera.

Arribem al final de la tarda al Parc Nacional de Monfragüe, pel camí detectem garses blaves (Cyanopica cyanus), capsigranys (Lanius senator) i alguns cèrvols (Cervus elaphus). Ens aturem, abans d'allotjar-nos, al mirador de la Portilla del Tiètar, allà observem durant una bona estona al duc (Bubo bubo) atura't prop del niu.

De camí cap al camping sentim vàries reinetes (Hyla meridionalis).

Diumenge, 05/04/2009 - Llacunes d'Almaraz i Llanos de Cáceres

De camí a la llacuna de Arrocampo, situada al costat de la població d'Almaraz, fora del Parc Nacional de Monfragüe, ens aturem momentàniament al mirador de la Portilla del Tiètar per observar la colònia de voltor comú (Gyps fulvus). Allà també descobrim a la cigonya negra (Ciconia nigra) covant al niu, i a l'aufrany (Neophron percnopterus) també al seu niu.


Vista des del mirador de la Portilla del Tiètar

Parella de Voltors (Gyps fulvus) davant del seu niu

Cigonya negra (Ciconia nigra) covant al niu

Aufrany (Neophron percnopterus) a l'entrada del seu niu

Pel camí es detecten nombroses espècies de rapinyaires, sobretot milans negres (Milvus migrans), i destacant una àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti).

Molt a prop d'Almaraz, descobrim el primer esparver d'espatlles negres (Elanus caeruelus), espècie típicament africana que va colonitzar l'oest de la península Ibèrica fa més de 30 anys i que poc a poc s'ha anat estenent. A Arrocampo és relativament fàcil d'observar, en tot el matí vam detectar 3 exemplars, dintre dels quals va destacar la cópula d'una parella sobre uns cables.

Esparvers d'espatlles negres (Elanus caeruleus)

A la llacuna d'Arrocampo s'observaren nombroses espècies d'aus aquàtiques, destacant la presència de 5 agrons blancs (Egretta alba) i altres ardèids estivals com el martinet menut (Ixobrychus minutus), el martinet ros (Ardeola ralloides) i l'agró roig (Ardea purpurea), així com el rascló (Rallus aquaticus) i la polla blava (Porphyrio porphyrio). També hi havía un bon nombre de fotjes (Fulica atra), cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) i anàtides com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), els ànecs grisets (Anas strepera) i alguns ànecs cullerots (Anas clypeata). Sobre uns camps, prop de la llacuna, un voltor negre (Aegypius monachus), volant amb voltors comuns (Gyps fulvus), i aturat en una tanca, un mascle de xoriguer petit (Falco naumanni). També hi havien força cueretes grogues (Motacilla flava).

Pantà de Arrocampo

Martinet ros (Ardeola ralloides)

Bitxac comú (Saxicola torquatus) mascle

Ànecs grisets (Anas strepera)

Martinet blanc (Egretta alba)

Al canyissar dels voltants hi cantaven els boscarlers comuns (Locustella luscinioides), les boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i un balquer (Acrocephalus arundinaceus). Un oriol (Oriolus oriolus) ens va sobrevolar quan ja marxàvem. També vam veure un senglar (Sus scrofa) dormint tranquil·lament al marge d'una bassa.

Senglar (Sus scrofa) fent la migdiada

De camí a Los Llanos, ens vam aturar a dinar en un bonic tram del riu Tamuja. Les granotes verdes (Pelophylax perezi) abundaven, així com algun gripau corredor (Bufo calamita) i nombrosos rastres de llúdriga (Lutra lutra). Volant, vam detectar una àguila daurada (Aquila chrysaetos), i a més baixa alçada orenetes cua-rogenques (Hirundo daurica) i roquerols (Ptyonoprogne rupestris). Una cuereta torrentera (Motacilla cinerea) sobrevolà el riu cap amunt.

Riu Tamuja

Ranuncle d'aigua (Ranunculus aquatilis), molt abundant al riu Tamuja

Excrements de llúdriga (Lutra lutra)

A los Llanos de Càceres ens vam apropar al pantà de Guadiloba on hi destacaba un nombrós grup de gavians foscos (Larus fuscus) amb algunes gavines rialleres (Larus ridibundus), sobrevolant la llacuna dos pòlits cantaires (Numenius phaeopus), sobre uns camps una parella d'esparvers cendrosos (Circus pygargus) i, a l'horitzó, una cinquantena de piocs salvatges (Otis tarda), realment impressionant. De tornada observem els primers pardals de passa (Passer hispaniolensis) i algun llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida).

Pantà de Guadiloba

Ens dirigim després a un altre punt, més estepari, de los Llanos. A l'inici del camí, en una petita bassa on s'abeura el bestiar, hi nidifiquen 2-3 parelles de fredelugues (Vanellus vanellus). Vam observar un sol exemplar.

Una imatge impactant va ser la localització d'un nombrós grup de voltors (Gyps fulvus) al terra, i a uns pocs metres al seu costat una ovella tombada panxa enlaire amb les potes del darrere sense pell i que es bellugaba com si volgués posar-se dreta, sens dubte els voltors esperaven a que es morís per menjar'se-la (probablement la ovella estava parint i es van menjar el xai mentre neixia i de pas van destrossar la part posterior de la mare).

Al llarg de tot el camí es detectaven diversos alàudids, destacant la calàndria (Melanocorypha calandra) i la cogullada fosca (Galerida theklae), i també moltíssims cruixidells (Emberiza calandra). Una llebre (Lepus granatensis) va còrrer vessant amunt i es va aturar uns segons, posant-se dreta sobre les potes posteriors, per vigilar-nos.

Entorn dels Llanos de Cáceres

Cruixidell (Emberiza calandra) cantant

Vam veure alguns piocs salvatges (Otis tarda) en vol sobre la carretera, era realment impressionant veure unes aus tan enormes volant majestuosament com si fossin àguiles. Vam sentir el cant d'un sisó (Tetrax tetrax) mascle i també en vam observar en vol i aturats d'altres. També vam poder veure la parada nupcial d'un mascle de pioc salvatge (Otis tarda) amb dues femelles. Una àguila daurada (Aquila chrysaetos) adulta es va deixar veure perfectament aturada sobre una roca. Es va observar també un mascle melànic d'esparver cendrós (Circus pygargus).

video

video
Mascle de pioc salvatge (Otis tarda) fent la parada nupcial amb dues femelles

A la caiguda de la tarda, vàrem detectar un mussol comú (Athene noctua) sobre un munt de pedres, i diversos xoriguers petits (Falco naumanni) volant sobre una casa abandonada on segurament hi teníen ubicada una colònia de cria.


Dilluns, 06/04/2009 - Cerro Gimio i miradors del P. N. de Monfragüe

Després de dos dies seguits de fer tants trajectes en cotxe, ja venia de gust de caminar una mica.

Vam decidir fer camí cap al Cerro Gimio, un mirador amb vistes privilegiades sobre el parc nacional de Monfragüe.

Al començament de l'itinerari creuem per un bonic pont de fusta el arroyo Malvecino, un torrent ràpid i estret d'aigües ràpides i molt netes. En un bassa propera, de la qual rajava un aigua molt bona per beure (i certament de sabor molt agradable), hi vam trobar alguna granota verda (Pelophylax perezi), tritons ibèrics (Lissotriton boscai) i una serp d'aigua (Natrix maura) força gran.

Arroyo Malvecino

Fem camí en ascens cap al Cerro Gimio seguint el arroyo Malvecino. Detectem alguns passeriformes com el tallarol de garriga (Sylvia cantillans), la tallareta cuallarga (Sylvia undata), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i la merla (Turdus merula). També s'escoltava algun cotoliu (Lululla arborea) cantant.

De camí cap al Cerro Gimio

Estepa pringosa (Cistus ladanifer)

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) mascle

Arribem, ben suats i assedegats, al Cerro Gimio, des d'allà detectem un niu de voltor negre (Aegypius monachus) amb un adult covant. També, en vol, alguns aufranys (Neophron percnopterus), voltors comuns (Gyps fulvus), una cigonya negra (Ciconia nigra) i un falcó pelegrí (Falco peregrinus).

Vista des del Cerro Gimio

Voltor negre (Aegypius monachus) covant al niu

Cigonya negra (Ciconia nigra) en vol sobre el Cerro Gimio

Baixem del Cerro Gimio pel mateix camí de pujada.

Després de dinar a la població de Villarreal de San Carlos, on es troben el centre d'interpretació i d'informació del parc nacional, vam fer una ruta pels miradors de Monfragüe.

El temps començava a complicar-se, bufava un vent molt fort i arribaven núvols de tempesta. Des del mirador de la Tajadilla es detectaven molts voltors (Gyps fulvus) al niu, en que amb freqüència treia el cap algun pollet de plomissol blanc. Ens van sobrevolar una parella d'àguiles cuabarrades (Hieraaetus fasciatus) les úniques que vam veure en tot el viatge. Les merles blaves (Monticola solitarius) eren fàcilment detectades a les parets rocoses desde tots el miradors.

Mirador de la Tajadilla

Voltors comuns (Gyps fulvus) als nius

Cérvols (Cervus elaphus), una femella i la seva cria

Vam continuar, per acabar ràpidament la tarda, fins al mirador de la Portilla del Tiètar, on restava al mateix lloc, el duc (Bubo bubo), però la sorpresa de veritat va ser la presència d'una àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) aturada en un arbre al costat de la paret de roca, i que es veia realment bé.

Dimarts, 07/04/2009 - Castell de Monfragüe i llacuna de Talaván

Començem un dia de fort vent pujant escales, cap al castell de Monfragüe. Al seus peus sentim alguns pardals roquers (Petronia petronia), mentre que els roquerols (Ptyonoprogne rupestris) i les gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) volaven tot jugant amb el vent.


Castell de Monfragüe

Informació sobre el castell de Monfragüe: http://www.castillosnet.org/programs/castillosnet.php?tip=inf&dat=caceres/CC-CAS-005

Vista des de dalt de tot del castell de Monfragüe

Vista des del Castell de Monfragüe, amb el Salto del Gitano a l'esquerra

Després de visitar el castell i fer unes fotografíes aèries, ens dirigim cap a la llacuna de Talaván.

A Talaván vam visitar un parell d'aguaits. Des del primer vam observar durant una estona un rascló (Rallus aquaticus) que sortia al descobert i s'amagava a la vegetació dels marges. A l'aigua, diversos cabussets (Tachybaptus ruficollis), cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) fent parada nupcial i ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i ànecs grisets (Anas strepera).

Llacuna de Talaván i el seu entorn

Rascló (Rallus aquaticus)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

Escarabat de l'espècie Berberomeloe majalis

A dins de cada aguait hi havía un niu d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), amb l'adult covant.

Oreneta vulgar (Hirundo rustica) mascle, covant al seu niu dins d'un dels aguaits

Seguint el camí que voreja la llacuna hi destacaven els alàudids, amb calàndries (Melanocorypha calandra), cogullades fosques (Galerida theklae) i alguna terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla). Les cigonyes (Ciconia ciconia) nidificaven en uns pals verticals, situats especialment per acollir a aquests ocells, i sota els nius de les cigonyes, hi nidifiquen els pardals de passa (Passer hispaniolensis). Una d'elles, fins i tot, tenia ubicat el niu sobre la teulada d'un aguait.

Cigonya blanca (Ciconia ciconia) covant al niu

Pardal de passa (Passer hispaniolensis) mascle

Vam dinar a prop de la llacuna, al costat d'un rierol on, vam trobar rastres de llúdriga (Lutra lutra) i algunes tortugues de rierol (Mauremys leprosa) joves prenent el sol als marges. Als camps dels voltants, molt bitxacs comuns (Saxicola torquatus), un mascle de còlit gris (Oenanthe oenanthe) i un botxí meridional (Lanius meridionalis).

Pont romànic sobre el rierol, a prop de la llacuna de Talaván

Papallona zeríntia (Zerynthia rumina)

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) mascle

Quan vam acabar de dinar, ens vam aturar uns minuts en una bassa al costat de la carretera on vam detectar alguns xarxets comuns (Anas crecca), juntament amb alguns ànecs collverds i grisets.

El fort vent ens acompanyaba durant tot el matí i va anar afluixant a mitja tarda.

Vam acabar la tarda fent una passejada per una devesa al costat del riu Tiétar, on vam detectar nombrosos picasoques blaus (Sitta europaea), una àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) en vol i un picot garser petit (Dendrocopos minor) escoltat, més recollit en un bosquet propi de ribera. El sol de la tarda donava un aspecte màgic a la devesa sobre els troncs vermellosos de les alzines sureres (Quercus suber) sense la seva característica escorça.

Devesa típica amb alzines sureres (Quercus suber)

Àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) en vol sobre la devesa

Sens dubte, no podíem marxar de Monfragüe sense veure el famós Salto del Gitano.

Salto del Gitano

Voltors comuns (Gyps fulvus) al Salto del Gitano

Parella de cigonya negra (Ciconia nigra) al niu, des del mirador de la Portilla del Tiétar

Cérvols (Cervus elaphus) pasturant al capvespre

A la nit vam fer una breu visita al arroyo Malvecino a veure si escoltavem ocells nocturns i amfibis, finalment només vam escoltar un gamarús (Strix aluco) però vam observar i fotografiar molts tritons ibèrics (Lissotriton boscai).

Granota verda (Pelophylax perezi)

Tritó ibèric (Lissotriton boscai)

Dimecres, 08/04/2009 - Valls muntanyenques del nord de Cáceres

Sortim direcció Plasencia i ens dirigim cap al nord, als espais d'alta muntanya, a tocar de la província d'Àvila. Fem una aturada per visitar el poble d'Hervás, a la vall d'Ambrós, i el seu famós barri jueu. Sobre el castell observem una àguila calçada (Hieraaetus pennatus). Per la població també es detectaren alguns falciots pàl·lids (Apus pallidus) on segurament hi nidifiquen.

Barri jueu i cases típiques del poble d'Hervás

Iniciem l'ascens per carretera per la vall d'Ambrós. Ens aturem en un bosc de castanyers (Castanea sativa), que omplen tota la vall fins que arribem al pis on trobem faig (Fagus sylvatica), i fotografiem algunes flors interessants com les peònies (Paeonia sp.) i les prímules (Primula sp.). També hi destacava un bon nombre de papallones de l'espècie Anthocharis cardamines i un llangardaix verd i negre (Lacerta schreiberi) que es va deixar fotografiar una bona estona. Es detecten alguns ocells típicament forestals com ara la mallerenga petita (Parus ater), el picasoques blau (Sitta europaea) i el picot garser gros (Dendrocopos major).

Bosc de castanyers (Castanea sativa) a la vall d'Ambrós

Peònia (Paeonia sp.) al bosc de castanyers

Prímula (Primula sp.) al bosc de castanyers

Parella de papallones de l'espècie Anthocharis cardamines, amb el mascle a dalt i la femella a baix

Llangardaix verd i negre (Lacerta schreiberi) mascle

Pujem dalt de tot de la vall i arribem a una zona típicament alpina, amb rocam i prats d'herba rasa, però no es detecta cap ocell. Baixem llavors a la vall del Jerte.

Pujant per la vall d'Ambrós cap a la vall del Jerte

Arribem a la vall del Jerte, molt explotada turísticament i coneguda pels seus camps de cirerers. Decidim dinar allà mateix.

Riu Jerte, al fons de la vall

Després de dinar fem una caminada, d'aproximadament dues hores pujant i baixant per la Garganta de los Infiernos, cap a los Pilones, unes espectaculars formacions rocoses sobre el riu, que va formant fossats. Pel camí es detecta algun durbec (Coccothraustes coccothraustes) cantant, diverses sargantanes cua-llargues (Psammodromus algirus) i papallones com Issoria lathonia, Anthocharis euphenoides, Genopteryx rhamni i l'espectacular Inachis io.

Pujant a Los Pilones per la Garganta de los Infiernos

Los Pilones

Papallona de l'espècie Inachis io

Sortim del Jerte i saltem cap a l'altre vall, la vall de la Vera. Aquesta vall contrasta força amb les altres dues, ja que té un tarannà que recorda a les valls cantàbriques. Boscos de planifolis amb terrenys separats per murs de pedres i cases velles.

Vall de la Vera

Després de brenar en aquesta darrera vall, tornem cap a Monfragüe, on ens aturem uns pocs minuts al mirador de la Portilla del Tiétar per acomiadar-nos del duc (Bubo bubo) i de la cigonya negra (Ciconia nigra), que, aquesta vegada es trobava la parella al niu i un altre exemplar aïllat aturat més amunt.

Duc (Bubo bubo) des del mirador de la Portilla del Tiétar

Demà tornem cap a casa.

Dijous, 09/04/2009 - Tornada cap a Catalunya

Marxem d'Extremadura i posem rumb cap a Catalunya. Ja estem força cansats i ens fixem poc en els ocells que hi ha al nostre voltant.

Tornem a aturar-nos per dinar a les Hoces río Dulce, amb molt poques novetats respecte al viatge d'anada, només hi destacaba un mascle de gratapalles (Emberiza cirlus) que cantaba i una papallona Vanessa cardui que segurament es trobaba en migració.

Papallona dels cards (Vanessa cardui)

Entrem a Catalunya i fem una aturada breu a la Granja d'Escarp, on conflueixen els rius Segre i Cinca i es poden observar molts ocells. Arribem a un mirador i, com a més destacable, detectem un agró blanc (Egretta alba) i un martinet de nit (Nycticorax nycticorax).

A la nit, arribem a Sant Andreu de la Barca.

Resum de les espècies detectades a Extremadura:

Ocells

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Esplugabous (Bubulcus ibis)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Martinet blanc (Egretta garzetta)
Agró blanc (Egretta alba)
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
Ànec griset (Anas strepera)
Ànec cullerot (Anas clypeata)
Xarxet comú (Anas crecca)
Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus)
Milà negre (Milvus migrans)
Milà reial (Milvus milvus)
Aufrany (Neophron percnopterus)
Voltor comú (Gyps fulvus)
Voltor negre (Aegypius monachus)
Esparver cendrós (Circus pygargus)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
Esparver vulgar (Accipiter nisus)
Astor (Accipiter gentilis)
Aligot comú (Buteo buteo)
Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
Àguila imperial ibérica (Aquila adalberti)
Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)
Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Xoriguer petit (Falco naumanni)
Falcó pelegrí (Falco peregrinus)
Perdiu roja (Alectoris rufa)
Faisà (Phasianus colchicus)
Rascló (Rallus aquaticus)
Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
Fotja vulgar (Fulica atra)
Polla blava (Porphyrio prophyrio)
Pioc salvatge (Otis tarda)
Sisó (Tetrax tetrax)
Torlit (Burhinus oedicnemus)
Camesllargues (Himantopus himantopus)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus)
Gavià fosc (Larus fuscus)
Tudó (Columba palumbus)
Xixella (Columba oenas)
Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Cucut (Cuculus canorus)
Cucut reial (Clamator glandarius)
Duc (Bubo bubo)
Gamarús (Strix aluco)
Mussol comú (Athene noctua)
Ballester (Tachymarptis melba)
Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
Falciot negre (Apus apus)
Abellerol (Merops apiaster)
Puput (Upupa epops)
Picot verd (Picus viridis)
Picot garser gros (Dendrocopos major)
Picot garser petit (Dendrocopos minor)
Alosa vulgar (Alauda arvensis)
Cotoliu (Lullula arborea)
Cogullada vulgar (Galerida cristata)
Cogullada fosca (Galerida theklae)
Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
Calàndria (Melanocorypha calandra)
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
Oreneta de ribera (Riparia riparia)
Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica)
Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Titella (Anthus pratensis)
Cuereta blanca (Motacilla alba)
Cuereta groga (Motacilla flava)
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Bitxac comú (Saxicola torquatus)
Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
Còlit ros (Oenanthe hispanica)
Merla blava (Monticola solitarius)
Merla (Turdus merula)
Tord comú (Turdus philomelos)
Boscarler comú (Locustella luscinioides)
Trist (Cisticola juncidis)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Mallerenga blava (Parus caeruleus)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Mallerenga petita (Parus ater)
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
Picasoques blau (Sitta europaea)
Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Botxí meridional (Lanius meridionalis)
Capsigrany (Lanius senator)
Estornell negre (Sturnus unicolor)
Oriol (Oriolus oriolus)
Gaig (Garrulus glandarius)
Garsa (Pica pica)
Garsa blava (Cyanopica cyanus)
Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
Gralla (Corvus monedula)
Cornella negra (Corvus corone)
Corb (Corvus corax)
Pardal comú (Passer domesticus)
Pardal de passa (Passer hispaniolensis)
Pardal roquer (Petronia petronia)
Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Gafarró (Serinus serinus)
Verdum (Carduelis chloris)
Cadernera (Carduelis carduelis)
Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
Passerell comú (Carduelis cannabina)
Sit negre (Emberiza cia)
Cruixidell (Emberiza calandra)

Mamífers

Cérvol (Cervus elaphus)
Senglar (Sus scrofa)
Guineu (Vulpes vulpes)
Conill (Oryctolagus cuniculus)
Llebre ibèrica (Lepus granatensis)
Musaranya comuna (Crocidura russula)
Llúdriga (Lutra lutra)

Amfibis

Tritó ibèric (Lissotriton boscai)
Gripau corredor (Bufo calamita)
Reineta (Hyla meridionalis)
Granota verda (Pelophylax perezi)

Rèptils

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida)
Llangardaix verd i negre (Lacerta schreiberi)
Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)
Sargantana roquera (Podarcis muralis)
Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)
Serp verda (Malpolon monspessulanus)
Serp d’aigua (Natrix maura)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada