Durant dos dies, el 13 i 14 de juliol, em vaig desplaçar fins al Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit a donar un cop de mà a en Paco Martínez per preparar una excursió per aquest cap de setmana per a l'ADENC.
En arribar ens vam apropar al centre d'informació del Parc, stiuat a Roquetes, a demanar mapes i informació sobre les rutes a realitzar. Després vam fer la compra per als àpats dels nostres dos dies d'estància.
Ja quasi al migdia vam estar circulant una bona estona pel canal de Xerta-Càlig, actualment tot en obres, per tal de trobar al primer punt de la ruta, que va estar molt complicat ja que es van retirar tot els rètols informatius i vam haber de preguntar a un habitant de la zona que ens va indicar molt bé per poder arribar a La Font Nova, primer punt de parada on hi ha una bonica ruta per la famosa Vall d'Infern. Pel camí vam veure cogullades vulgars (Galerida cristata), abellerols (Merops piaster), alguna puput (Upupa epops) i un mascle de còlit ros (Oenanthe hispanica). Arribats a la font vam dinar i omplir la cantimplora d'aigua, molt bona i fresca per cert, i vam fer un tros de camí per la ruta de la Vall d'Infern que, tot i que al començament fa força pujada, s'hi poden admirar unes vistes precioses. Ens va sortir el primer rapinyaire de la ruta: un àguila daurada (Aquila chrysaetos).
Ramat de cabres blanques de Rasquera, raça catalana que va a estar a punt de desaparèixer
Àrea recreativa de La Font Nova
Capgrós de granota verda (Pelophylax perezi) a La Font Nova
Refugi de La Font Nova
Vistes des de la ruta de la Vall d'Infern
Un cop comfirmada la primera part de els rutes, vam baixar cap a Xerta i des d'allà ens vam desplaçar cap a Paüls, seguint una vall molt maca, tota envoltada de camps d'ametllers, cirerers i oliveres, fins arribar a l'àrea recreativa de Sant Roc, que era ben plena de taules de picnic, una bassa (on prospectarà amfibis l'ADENC el proper cap de setmana), una font amb diversos surtidors, una ermita i un àrea d'acampada, en la qual passaríem la nit.
Ermita de Sant Roc
Font de Sant Roc
Bassa a l'àrea recreativa de Sant Roc
Al capvespre ens vam desplaçar cap a Mas de Barberans, al sud-est del massís dels Ports, a cercar, en una bassa a la mateixa entrada del poble, l'ofegabous (Pluerodeles walt), un tritó que pot assolir els 30 cm de longitud, sent així l'amfibi més gran d'Europa. Nos ens vam poder quedar massa estona i no vam trobar cap ofegabous, però la bassa era plena de granotes verdes (Pelophylax perezi) i també vam veure una serp d'aigua (Natrix maura). Pels voltants cantanven els tòtils (Alytes obstetricans) i algun mussol comú (Athene noctua).
Mussol comú (Athene noctua) atropellat
Prospectant amfibis en un bassa a Mas de Barberans
Vam acampar, ja ben tard, a l'àrea recreativa de Sant Roc.
De bon matí ja hi havia molta activitat al voltant de l'àrea d'acampada, on se sentien diverses espècies d'ocells, com el pinsà (Fringilla coelebs), el papamosques gris (Muscicapa striata) molt abundant en tota l'àrea dels Ports, picot garser gros (Dendrocopos major), pica-soques blau (Sitta europaea), entre d'altres.
Un cop esmorzats, vam anar cap a Paüls a visitar la població i a informar-nos a l'alberg sobre les rutes que faríem avui: els Monsagres i el cim del Caro. Des de dalt de tot de l'esglèsia hi havien unes magnífiques vistes de la vall. Al poc de sortir de Paüls vam agafar una pista cap a la zona dels Monsagres. Vam deixar el cotxe al final de la pista asfaltada i vam fer una mica de camí a peu, mirant pel camí diversos voltors comuns (Gyps fulvus) i grups de gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Vam fer mitja volta i vam posar rumb cap al cim del Caro.
Esglèsia de Paüls
Vistes des de dalt de tot del poble de Paüls
Vistes des dels Monsagres
Onychogomphus uncatus femella
Voltors comuns (Gyps fulvus) sobre els Monsagres
Blada (Acer opalus), espècie símbol del Parc Natural
Per arribar al Caro havíem de fer novament un bon trajecte seguint el canal Xerta-Càlig fins arribar a un trencall de la carretera, que seguint la vall de Farrubio ens duia tot en pujada fins al cim del Caro, de 1.447 m d'alçada, sent aquesta la muntanya més alta dels Ports i també de la província de Tarragona. De camí ens vam aturar a veure el "Monument a la Cabra salvatge", molt abundant en aquesta zona però no vam veure cap. Dalt de tot del cim no hi havia massa visibilitat , ja que estavem envoltats per un mar de núvols, que només durant uns 15 minuts van deixar que es veiessin una mica les muntanyes dels voltants; en cíes clars es pot veure el delta de l'Ebre, les illes Columbretes (davant les costes de Castelló) i, fins i tot, els Pirineus.
Monument a la cabra salvatge
Arribant al cim del Caro
Al cim del Caro
Vistes des del cim del Caro
Eriçó espinós o Coixinet de monja (Erinacea anthyllis)
Després de dinar vam baixar cap avall, fent breus aturades estratègiques per intentar localitzar alguna cabra salvatge (Capra pyrenaica), que solen creuar la carretera i romanen a una distància no gaire llunyana de l'observador. Únicament es veien excrements al ben mig de la carretera, pèrò cap individu, a més que era ja una mica tard per a que estiguessin massa actives i la boira anava baixant, restant molta visibilitat. A partir d'aquí vam posar rumb cap a casa.
Baixada de la boira
Quatre ressenyes sobre el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit:
Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Tortosa, Ports de Beseit o, per als tortosins, lo Port) és un massís muntanyós situat a cavall de Catalunya, Aragó i el País Valencià i que constitueix el punt de trobada de la Serralada Prelitoral Catalana amb el Sistema Ibèric.
La seva màxima altitud és el Mont Caro de 1447 metres que és alhora la màxima cota de la província de Tarragona.
La part catalana del massís fou protegida pel Decret 160/2001 de 12 de juny de la Generalitat de Catalunya (DOGC número 3414 de 21/06/2001) mitjançant el qual es declarava la creació del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports. El parc natural català té una superfície de 35.110 ha (unes 16.000 són de la Reserva Nacional de Caça) repartides entre el termes municipals de Tortosa, Roquetes (seu administrativa del parc natural i de la reserva de caça), Alfara de Carles i Paüls a la comarca del Baix Ebre; de Prat de Comte, Arnes i Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta i de Mas de Barberans i de la Sénia a la comarca del Montsià. La seva extensió el converteix en un dels parcs natural més grans de Catalunya sent el segon amb que compten les Terres de l'Ebre després del Delta de l'Ebre.
La part valenciana, amb unes 5000 ha protegides, rep el nom de parc natural de la Tinença de Benifassà, declarat pel Decret 70/2006 de 19 de maig de la Generalitat Valenciana. S'extèn per les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Bel (Rossell), Vallibona i Castell de Cabres.
La remarcable biodiversitat biològica del parc bé donada per la presència d'espècies animals singulars (cabra hispànica, aus rapinyaires, teixons, gat mesquer, etc) i comunitats vegetals (pi roig, fagedes, rouredes i carrascars, etc) de caràcter endèmic.
Als contraforts muntanyencs dels Ports de Beseit s'hi elabora el brull, un producte làctic fet amb el xerigot de la llet.
Fes click sobre el mapa per engrandir-lo
Espècies d'ocells detectades:
- Còlit ros (Oenanthe hispanica)
- Puput (Upupa epops)
- Cogullada vulgar (Galerida cristata)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Garsa (Pica pica)
- Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
- Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Merla (Turdus merula)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Abellerol (Merops apiaster)
- Falciot negre (Apus apus)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Papamosques gris (Muscicapa striata)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
- Bruel (Regulus ignicapillus)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Mussol comú (Athene noctua)
- Oriol (Oriolus oriolus)
- Picot garser gros (Dendrocopos major)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Picot verd (Picus viridis)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
- Corb (Corvus corax)
- Pica-soques blau (Sitta europaea)
- Tallarol gros (Sylvia borin)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Tudó (Columba palumbus)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Voltor comú (Gyps fulvus)
- Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
- Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
- Sit negre (Emberiza cia)
- Gratapalles (Emberiza cirlus)
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
- Ballester (Tachymarptis melba)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Pica-soques blau (Sitta europaea)
Cadernera (Carduelis carduelis) jove
Oreneta vulgar (Hirundo rustica) mascle adult, fotografiada a Paüls
Voltor comú (Gyps fulvus)
Gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
I també...
- Esquirol (Sciurus vulgaris)
- Cabra salvatge (Capra pyrenaica) - rastres
- Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)
- Sarganta ibèrica (Podarcis hispanica)
- Serp d'aigua (Natrix maura)
- Tótil (Alytes obstetricans)
- Granota verda (Pelophylax perezi)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada