Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

diumenge, 19 de juliol de 2009

Continua la destrucció dels ambients estèpics a Lleida

Vídeo de TV3 dels serveis Informatius (Telenotícies) emés el 16/07/2009




Generalitat i govern espanyol per una banda i la Unió Europea per l'altra tenen un contenciós obert per la construcció del Canal Segarra-Garrigues. La recent inauguració d'un primer tram no ha agradat gens a Europa, que recorda que hi ha dos expedients oberts perquè no es garanteix prou la protecció de les aus en la construcció del canal. Avui, les dues parts enfrontades s'han trobat a Brussel·les i, segons fonts pròximes a la negociació, l'acord és molt a prop.


Article publicat al diari "La Mañana" el 20/04/2005

Entre els sindicats agraris, les comunitats de regants i altres grups lligats a la pagesia lleidatana, es veu als grups conservacionistes com uns intrusos que fan passar els drets d’uns quants moixons per sobre del dret de la població local a tenir un futur digne. Molta gent deu pensar encara que el gran problema per poder acabar d’una vegada per totes els projectes de nous regadius és dels qui “defensem els ocells”, quan són els mateixos projectes de regadiu a la plana de Lleida, presentats pel DARP, els que des d'un principi són legalment inviables, a saltar-se a la torera dues de les lleis mediambientals més importants d'Europa.

Han afavorit aquest espai d'opinió algunes frases cridaneres, sovint mancades de rigor, que reiteradament es contraposen als arguments científics i legals que exposem els que creiem que el desenvolupament social no pot passar per carregar-nos el Patrimoni Natural més genüí que tenim a la plana de Lleida. Per aixó volem rebatre alguns malentesos que sentim amb massa freqüència sobre els ocells estèpics i els darrers secans de la Plana de Lleida:

- "Els ocells volen i per tant quan reguem ja marxaran a un altre lloc".

Sí. Però no podràn anar enlloc, perque els pocs indrets adeqüats que quedin ja estaràn ocupats. Els ambients estèpics, poc productius, no permeten unes densitats d'ocells elevades i per tant és impossible que els efectius actuals visquin en les àrees que quedin sense regar. Literalment, no hi caben. Hem de recordar els que els ambients estèpics són hàbitats de conservació prioritària en el marc de la política ambiental comunitària, i que els nostres secans acullen 18 espècies d'ocells considerades de les més amenaçades del continent, moltes de les quals ni viuen ni poden viure enlloc més de Catalunya (el Parc Nacional d'Aigüestortes, per exemple, "només" en té 8 en aquesta categoria). És obligació legal dels estats membres de Unió Europea vetllar per la seva conservació, protegint superfícies que permetin la supervivència de les espècies amenaçades. Si no garantim l'espai necessari per mantindre unes poblacions viables, aquestes espècies acabaràn desapareixent.

- "Quan les xurres vegin l'aigua s'hi abocaràn de valent, que jo encara no conec un beduí que quan arribi a un oasi no s'hi amorri". Aquesta i altres afirmacions com: "Si sense regadius ja desapareixen els ocells, potser la culpa serà del secà i no de l'aigua".

Aixó denota o bé la falta de coneixements més elementals sobre el funcionament dels sistemes naturals, i els sistemes agraris no deixen de ser-ho, o bé una manipulació de la opinió pública cap a interessos sectorials. L'única espècie que ha desaparegut dels secans lliedatans (l'any 2007 es va extingir l'Alosa becuda a la timoneda d'Alfés, però no era própia de terrenys agrícoles), ha estat el pioc salvatge, als anys 60, degut a la intensificació de l'agricultura. Altres ocells, que fins fa poques dècades tenien centenars o mil·lers d'efectius, es troben ara en un estat molt precari, no perquè no puguin viure als secans sinó per una transformació evident del seu entorn. La situació actual d'aquestes espècies reclama des de fa anys una actuació urgent de gestió del territori que no s'ha fet. Les plantes i animals estèpics, que s'han especialitzat a viure en ambients hostils per a altres éssers vius, són molt menys competitius al suavitzar-se les condicions ambientals. Amb l'arribada de l'aigua, i amb ella la disminució de l'aridesa que caracteritza als secans, les espècies estèpiques són desplaçades per d'altres més banals i abundants, disminuïnt així la biodiversitat.

Els estudis que s'han fet estàn tots copiats i, a més, estàn mal fets. Tant els estudis encarregats directament per la Generalitat de Catalunya com per Regsega han estat realitzats per tècnics, enginyers i biòlegs sobradament capacitats. El coneixement ornitològic actual de la Plana de Lleida és prou elevat com per garantir uns estudis rigorosos. Dir que estàn mal fets i fins i tot inventats és actuar de mala fe, i més quan no s'aporten estudis complementaris. Fa pocs anys es van publicar dos llibres d'un alt nivell científic, l'Atles dels Ocells nidificants de Catalunya i Els Ocells de la Plana de Lleida, que constaten com les espècies estèpiques són el grup d'ocells més amenaçats de Catalunya, trobant-se totes quasi exclusivament a la Plana de Lleida.

- "Els "ecologistes" han cobrat 900.000 euros per fer aquests estudis, i alguns ni tan sols s'ha lliurat a la Generalitat".

Cap entitat ecologista ha cobrat mai diners per a realitzar els estudis que estan en poder de la Generalitat, que han servit de base per a delimitar l'actual proposta de ZEPA i les zones excloses de regadiu i que també hauràn de servir per a redactar plans de conservació d'aquelles espècies més amenaçades. Tots aquests estudis s'han encarregat a centres de recerca i a consultories ambientals, tant de dins com de fóra de Catalunya. Tots els estudis han estat entregats a la Generalitat. Fins i tot algun, encarregat pel DARP i amb conclusions poc favorables als seus interessos, sembla que "misteriosament" s'han perdut.

- "La culpa de tot plegat és de SEO/BirdLife per denunciar a la Generalitat davant d'Europa".

Si ens posen una multa de trànsit, de quí és la culpa, del policia o nostra per saltar-nos la llei? SEO/BirdLife i altres entitats sensibles a la conservació del Patrimoni Natural com Egrell, Ipcena o Depana, van denunciar l'any 2001 a la Generalitat de Catalunya davant dels Tribunals Europeus per incompliment de la Directiva Hàbitats i la Directiva Ocells en els projectes de nous regadius a la Plana de Lleida. I Europa ens va donar la raó obligant a la Generalitat a esmenar l'error presentant una nova proposta d'espais a protegir. Durant tot aquest temps s'han mantingut contactes i elaborat informes, tramesos tant a la Generalitat com a la Comissió Europea, i s'ha demanat repetidament la creació d'un grup de treball per obrir un diàleg entre els agents implicats, cosa que fins ara mai s'ha volgut fer. Si a algú s'ha de donar la culpa és a la Generalitat , especialment en l'etapa de l'anterior Govern, que per quatre vegades se li han rebutjat unes propostes de Xarxa Natura 2000 clarament insuficients per als hàbitats estèpics. Les ZEPA s'hauríen d'haver declarat ja fa temps, fins i tot abans de la materialització dels projectes de nou regadiu. Per aixó ara la Generalitat està al tribunal de Luxemburg amb l'amenaça que li siguin retirats els fons estructurals provinents d'Europa, entre els que hi ha destinats a la línia del TGV entre Barcelona i França. I no és una amenaça banal: a l'Aragó i per un tema idèntic van veure com se'ls retiraven fons comunitaris destinats a l'agricultura i a altres sectors fins que es van excloure zones de reg una vegada ja s'havien fet les infraestructures necessàries per a poder regar.

- "També nosaltres com a part de la societat - que recordem-ho, pagarà un 70% dels nous projectes de regadiu-, estem en el dret de dir-hi la nostra els nostres arguments, recolzats per la ciència i la legalitat".

Per si algú encara no se n'ha adonat, des d'Europa vindràn els diners si a canvi som capaços de garantir la correcta preservació dels secans de caire estèpic, l'ecosistema més amenaçat de Catalunya i un dels més importants també a nivell europeu. Anar desvirtuant de males maneres els arguments contraris no sembla la millor manera d'arribar a una entesa, necessària tant pel bé dels ocells com dels futurs regants.

SEO/BirdLife

Informació actualitzada i detallada de les actuacions dutes a terme per SEO/BirdLife i altres agents (plataforma en defensa de los secans) en referència al projecte de transformació al regadiu Segarra-Garrigues. Notícies, notes de premsa, actuacions, al·legacions, decrets, normes i sentències. Alguns documents han estat omesos, pel seu caràcter confidencial.
Actuacions de SEO/BirdLife i documents relacionats:

- Resum de la posició de SEO/BirdLife respecte al Segarra-Garrigues (febrer 2009)
- Evolució a Catalunya dels espais esteparis protegits.
- Actuacions i decisions que afecten als secans de Lleida: Cronologia 1959-2009.
- Sentència del Tribunal de Luxemburg (18-12-07)
- Al·legacions de SEO/BirdLife al pantà d'Albaigés (agost 2007).
- Informe de SEO/BirdLife sobre els Impactes agrícoles, socials i ambientals de la transformació al regadiu (maig 2004)
- DOGC núm 3757 (amb data de 8-11-02) on es fa pública la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) del Segarra Garrigues.
- Al·legacions de SEO/BirdLife al projecte Segarra-Garrigues (juliol 2002).
- Suggeriments previs de SEO/BirdLife a l'avantprojecte de transformació al regadiu del canal Segarra-Garrigues (maig 2001)
- Pregunta a la Comissió Europea sobre l'ús de l'aigua i l'agricultura a València i Catalunya (juny 2000).

Notes de premsa de SEO:

05-06-01 Nota Premsa de SEO/BirdLife, DEPANA, IPCENA i EGRELL.Efectes del projecte Segarra-Garrigues sobre els secans i les seves espècies



28-06-07 Nota Premsa de SEO/BirdLife. Espanya condemnada pel tribunal de Luxemburg per no haver declarat suficients Zones d'Especial Protecció pels Ocells (ZEPA)



19-12-07 Nota Premsa de SEO/BirdLife. SEO/BirdLife demana la paralització de les obres del Segarra-Garrigues i l'ampliació de les zones protegides

Aparicions en premsa:

20-04-2005 La Mañana

23-04-2005 El Segre

26-04-2005 La Mañana

La imatge fa por de veure, personalment trobo que és terrible

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada