· Un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge corrobora la vulnerabilitat del delta, però presenta un ventall de possibles solucions per a l’adaptació al canvi climàtic, que caldrà debatre· L’objectiu de la Generalitat és minimitzar els efectes del canvi climàtic a la zona
· Es treballa amb tres escenaris diferents: l’any 2050, amb un ascens del nivell mitjà del mar de 15 centímetres; l’any 2100, amb un augment del nivell del mar de 40 centímetres; i l’any 2100, l’escenari pessimista, amb un augment del nivell d’1 metre
· Aquest és el primer d’una sèrie de treballs que serviran per definir el futur Pla català d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, acompanyat pel director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, Frederic Ximeno, i el director de l’Oficina del Canvi Climàtic, Josep Garriga, ha presentat avui a Deltebre (Baix Ebre) el primer d’una sèrie d’estudis per a l’elaboració d’una estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya. Aquest estudi, realitzat per l’empresa Taller d’Enginyeria Ambiental, SL, per encàrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge, se centra en la zona del delta de l’Ebre, considerada una de les àrees més vulnerables del nostre país als efectes de l’escalfament global. L’objectiu del treball és establir la metodologia que es podrà usar posteriorment en altres zones vulnerables, i proposar les possibles mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic per al cas particular del delta.
L’estudi fa una caracterització del territori; considera la vulnerabilitat del delta al canvi climàtic pel que fa al medi físic, natural i humà; analitza el risc, i proposa les mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic. Ho fa treballant amb el pronòstic de retrocés de la línia de costa exterior, d’inundació de terrenys adjacents a la costa de les badies del Fangar i els Alfacs i d’augment de la presència i permanència de la falca salina; pren en consideració tres escenaris diferents: a horitzó temporal 2050, amb un ascens del nivell mitjà del mar de 15 centímetres; a horitzó temporal 2100, amb un augment del nivell del mar de 40 centímetres; i a horitzó 2100, l’escenari pessimista, amb un augment d’1 metre.
La vulnerabilitat del sistema físic està marcada per l’enfonsament de la plana del delta, l’evolució de la línia de costa, els episodis de tempestes, la presència i permanència de la falca salina, la variació de la climatologia, la reducció dels cabals de l’Ebre i les inundacions fluvials.
Els sistemes naturals, situats majoritàriament a la franja costanera, tenen un clar perill d’afectació, sobretot en el cas de les llacunes litorals, ja que les platges, els sistemes dunars i les maresmes presenten certa capacitat de retrocés. El risc més alt és per a les llacunes de les Olles, el Canal Vell, lo Garxal, el Calaix de Buda, l’Alfacada, la Platjola, la Tancada i l’Encanyissada, les zones humides de l’illa de Sant Antoni, l’illa de Buda, el riu Migjorn, i, en definitiva, tots els sistemes situats sobre el lòbul deltaic i les puntes del Fangar i la Banya. En risc mitjà i baix es troben els marges de l’Ebre al tram més baix, els ullals, i superfície d’arrossars.
Quant als sistemes humans, es preveuen algunes pèrdues de patrimoni per l’augment del nivell del mar. Particularment afectats, en major o menor grau, estarien els nuclis urbanitzats de la urbanització Ampollamar, el càmping Ampolla-Platja, les edificacions de la platja de la Marquesa, la urbanització Riumar, el càmping l’Aube, la urbanització i el càmping Els Eucaliptus i els nuclis dels Muntells i Poblenou del Delta. També ho estarien les infraestructures viàries, hidràuliques o de sanejament situades a primera línia de la costa, i, parcialment, l’actual funcionalitat dels ports de l’Ampolla, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita. Pel que fa a les activitats econòmiques, es preveuen algunes pèrdues de superfície de conreu de l’arròs, afectacions a les instal·lacions d’aqüicultura i a les salines de la Trinitat, i les corresponents repercussions en els recursos turístics.
Per evitar el risc i adaptar-nos a aquests possibles escenaris, l’estudi proposa quatre línies de mesures d’adaptació al canvi climàtic al delta de l’Ebre, que caldrà debatre:
· Mesures de gestió, planificació i normativa;
· Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis;
· Mesures per a la informació i sensibilització ciutadanes; i
· Mesures d’intervenció directa.
Dins d’aquestes últimes, destaquen les adreçades a la gestió de la línia de costa: la redefinició gestionada de la costa, la lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars, o la garantia del lliure moviment de la sorra. Amb una prioritat mitjana, s’inclouen les accions de compensació d’hàbitats naturals, les encaminades a l’abandonament progressiu d’una part de les zones urbanitzades possiblement afectades i d’activitats en zones de risc, la construcció d’infraestructures de protecció ecològicament integrades, la gestió de la sorra de les platges del delta, i el manteniment d’un cabal mínim al riu Ebre.
L’estudi recomana adoptar una estratègia proactiva, d’anticipació als canvis ambientals, sempre que sigui possible, i una estratègia reactiva només quan sigui l’única opció. El Departament de Medi Ambient i Habitatge inicia amb aquest document una sèrie d’estudis de base per a l’elaboració de l’estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya, després que el Govern de la Generalitat aprovés l’octubre passat el Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2008-2012, un pla d’àmbit local que contribueix a la mitigació de l’escalfament a escala global. Cal tenir present que la mitigació i l’adaptació són dues cares de la mateixa moneda. Això significa que, tant a escala local com global, com més es mitigui el canvi climàtic, a través dels possibles acords de Copenhaguen, menys afectació es produirà en els escenaris previstos en el delta de l’Ebre.
L’altre estudi que està actualment en elaboració se centra en els recursos hídrics de Catalunya. Els propers anys està previst aprofundir en les evidències científiques i dissenyar els escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya a través del Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3).
L’adaptació al canvi climàtic té com a objectiu reduir el risc i els danys per impactes actuals i futurs, d’una manera rendible o explotant els beneficis potencials. L’opció de no actuar sempre hi és, però si no es comença a actuar ara els costos socials, ambientals i econòmics de l’adaptació seran molt elevats. És per això que gran part del món planteja l’adaptació al canvi climàtic com un dels eixos bàsics d’actuació des d’ara i per a les properes dècades.
SÈRIE D’ESTUDIS DE BASE PER A LA POSTERIOR DEFINICIÓ D’UNA ESTRATÈGIA DE PREVENCIÓ I D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA.
ESTUDI DE BASE N1: DELTA DE L’EBRE (DESEMBRE DEL 2008)
ESTUDI DE BASE N1: DELTA DE L’EBRE (DESEMBRE DEL 2008)
Annex 1. Estudi de clima marítim a la costa
Annex 2. Catàleg d’episodis
Annex 3. Bibliografia específica i general
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada