És la planta dominant de la majoria de bardisses. Les espècies que trobem a les contrades mediterrànies del nostre país són Rubus caesius i, sobretot, Rubus ulmifolius, però als Països Catalans se'n troben catorze espècies autòctones, tot i que en haver-hi molts híbrids naturals la classificació exacta és problemàtica fins i tot per als botànics especialistes. Es tracta d'una planta arbustiva perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses i amb forts aculis amb forma de falç. Es un semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles són molt variables normalment amb de 3 a 5 folíols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb pèls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada. Els fruits, formen una pluridrupa anomenada móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere, que tenen el fruit vermell quan és madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.
A banda de la reproducció sexual a través de les llavors de les móres també s'estén vegetativament ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.
És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil eliminar-la amb herbicides, però com que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins.
Informació extreta de Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada