Montserrat - 09/01/2010

Vistes des d'un altiplà al Pla de les Taràntules

En el dia d'avui, en Paco Martínez i jo, vam decidir de fer una senyora excursió per Montserrat, centrant-nos bàsicament en localitzar un bon nombre d'espècies d'ocells, d'entre els quals esperàvem veure 2 espècies en concret: el pela-roques (Tichodroma muraria) i el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis); la primera, la que en realitat esperàvem veure sense problemes no va aparèixer, i en canvi, la que menys possibilitats creiem, sí que la vam poder localitzar.

L'itinerari va començar a l'aparcament al peu del camí de les coves del Salnitre, dins del terme municipal de Collbató, i el punt final era a l'esglèsia de Sant Joan, tot seguint durant un bon tros el GR-172/5/6, amb un desnivell total d'uns 600 metres, fins arribar al punt més alt uns 1000 metres

Pel serrat de les Garrigoses cap a les coves del Salnitre

Cercavores (Prunella collaris) a l'entrada de les coves del Salnitre (veure més fotos a baix de tot)

Durant el primer tram de pujada, tot seguint la carretera que pujada a les coves del salnitre ja vam començar a detectar diverses espècies, força comunes, destacant peró un falcó pelegrí (Falco peregrinus) que anava seguint per dalt de tot, el serrat de les Garrigoses.

Ens vam aturar al final de la pista asfaltada, que hi ha un aparcament, abans de començar a fer escales cap a les coves del Salnitre, a fer un repàs de les parets de roca més nues, per tal d'intentar trobar el pela-roques (Tichodroma muraria), peró no hi va haber sort; de tota manera vam localitzat algunes merles blaves (Monticola solitarius), diversos tallarols (Sylvia sp.) i cotxes fumades (Phoenicurus ochruros).

De sobte ens va cridar l'atenció un reclam desconegut peró que tot i així ens resultava familiar, l'ocell que l'emitia no els vam veure, peró ens va sobrevolar per sobre i voltava per la zona, ja que en cara se'l sentia. Vam sospitar que podria ser el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), després de revisar unes grabacions de veus d'ocells ho vaig comfirmar.

A l'entrada de les coves del Salnitre vam fer una aturara per observar un petit grup de cercavores (Prunella collaris) que picotejaven, confiats davant la nostra presència, el terra.

Vista aèria de Collbató

Enfilant la Serra Llarga

Els Pirineus ben nevats al rerefons

Tot pujant i aturant-nos ocasionalment per gaudir de les vistes així que anavem guanyant alçada, especialment del Pirineu ven nevat, ja que per sort, tot i que durant la primera part del matí hi havia una mica de núvol, la visibilitat no era pas dolenta.

Arribem llavors, ja cap als 800 metres d'alçada, potser una mica menys, a veure les primeres clapes i enfarinades de neu als marges del camí i a la vegetació dels voltants, que així que continuavem pujant s'anava veient encara més, malgrat que no hi havia una gran acumulació, tenint en compte que durant la nit s'havia fos una mica.

Primeres neus a partir dels 800 m aproximadament

Arribem finalment al camí ample i encimentat que puja cap a Sant Joan, o més ben dit, una veritable i perillosa pista de gel, ja que estava quasi tota ella congelada, peró anant amb compte i poc a poc es podia pujar trepitant la neu dels marges, i n'hi havia un bon gruix.

Vam arribar quasi a l'estació del funicular de Sant Joan, peró ja anavem una mica justos de temps i, com la baixada per aquesta pista gelada sería encara més lenta que la pujada, doncs vam decidir fer mitja volta i tornar.

Camí tot gelat de pujada cap a Sant Joan (relliscava de mala manera)

Algunes vistes en una zona elevada a prop de Sant Joan

En aquesta ruta també esperavem veure alguna cabra salvatge (Capra pyrenaica), que en aquest punt de la serralada de Montserrat no són rares, peró no em vam veure cap. Així com el pela-roques (Tichodroma muraria) que durant tota la baixada, ja que donava més el sol a les parets, no em vam veure ni un de sol. S'haurà de probar més sort en una propera ocasió.

Pel camí de baixada vam poder veure algunes marques de petjades a la neu força interessants.

Marques d'ales impreses a la neu, algun petit ocell que ha sortir volant des de terra

Petjades de perdiu roja (Alectoris rufa) a la neu

Espècies d'ocells detectades:

- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Tallareta cuallarga (Sylvia undata)

- Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis): 1 exemplar en vol sobre el camí de les coves del Salnitre
- Falcó pelegrí (Falco peregrinus): 1 exemplar en vol sobre el serrat de les Garrigoses
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Lluer (Carduelis spinus)
- Merla blava (Monticola solitarius): un mínim de 3 exemplars al serrat de les Garrigoses
- Pardal de bardissa (Prunella modularis)
- Cercavores (Prunella collaris): 3 exemplars a l'entrada de les Coves del Salnitre
- Passerell comú (Carduelis cannabina)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Perdiu roja (Alectoris rufa): rastres de petjades a la neu
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Corb (Corvus corax): 2 exemplars junts sobre el camí de les Coves del Salnitre

Merles blaves (Monticola solitarius) mascles

Cercavores (Prunella collaris)