Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

divendres, 1 de maig del 2009

Marxo cap a Menorca, més concretament a l'illa de l'Aire

Demà a primera hora del matí, en Paco Martínez i jo agafem l'avió cap a Menorca (Illes Balears), a participar com a voluntaris en la campanya d'anellament científic d'ocells (Piccole Isole) que es duu a terme a l'illa de l'Aire.

Seré fóra una setmana, per tant el bloc romandrà 7 díes sense actualitzar-se.

Fins aviat!!!

PD: us faig cinc céntims del lloc on vaig i de l'activitat que s'hi realitza.

L'illa de l'Aire

L'Illa de l'Aire és un illot deshabitat del sud-est de Menorca, davant de Punta Prima, al municipi de Sant Lluís. Les úniques construccions que hi ha són un far, un antic magatzem (on ens allotjem els anelladors), un estable i un petit habitatge, a més d'un camí i un petit moll. La seva superfície és de 34 hectàrees i el seu perímetre és de 3300 metes. La seva alçada màxima sobre el nivell del mar és de 14,92 metres. És propietat privada.

Un dels trets característics de l'illot és un dels petits rèptils que hi habita, la sargantana balear (Lacerta lilfordi lilfordi), endèmica de l’illa de l’Aire. També constitueix un pas migratori de primer ordre per als ocells i acull colònies de reproducció de diverses espècies d'aus marines. La bellesa de la seva zona marina, plena de coves submergides sota els seus penya segats i grans praderies d'algues, han motivat la creació de diversos clubs de busseig al seu voltant. També s'hi han trobat nombrosos jaciments arqueològics.

Des de fa anys, es reclama la declaració de l'Illa de l'Aire i els seus voltants com a reserva natural.

Menorca, amb l'illa de l'Aire ampliada

La migració dels Ocells per l’illa de l’Aire

Un desert de mar, uns oasis de pedra; la Mediterrània, després del desert del Sàhara, és la segona i darrera gran barrera geogràfica que han de travessar els ocells migradors abans d’arribar a Europa.

Sobrevolar la mar suposa un major risc que sobrevolar el continent. Si les coses es posen malament, no hi ha on aturar-se. Per a un ocells que no sigui marí, caure a l’aigua és gairebé sinònim de mort. En aquest context, les illes esdevenen de vital importància per a molts ocells migradors.

Aparentment inhòspita, l’illa de l’Aire atreu milers d’ocells. És per això que des de l’any 1992 es duu a terme campanyes d’anellament científic, dins del projecte Piccole Isole. En els moments de màxima activitat, s’arriben a capturar més de 600 ocells diaris.

dijous, 30 d’abril del 2009

El gall parviflor (Serapias parviflora), nova espècie d'orquídia per a Sant Andreu de la Barca

Al serrat d'en Canals, s'han detectat avui un bon nombre d'orquídies, incloent-hi una espècie no detectada fins avui a la zona: el gall parviflor (Serapias parviflora).

Galls parviflors (Serapias parviflora)

Aquesta espècie es trobava repartida en dos espais oberts d'herba baixa i mitjana al serrat d'en Canals, i s'han comptabilitzat en total una vintena de peus.

A més, s'ha detectat un altre exemplar, mot més exhuberant que el que es va trobar primer, d'abellera groga (Ophrys lutea). També un bonic exemplar de flor d'abella (Ophrys apifera).

Abellera groga (Ophrys lutea)

Flor d'abella (Ophrys apifera)

Cotorra de la Patagònia (Cyanoliseus patagonus) a la colònia del Palau - 30/04/2009

L'exemplar fotografiat avui a la colònia del Palau

Aquest matí, a la colònia del Palau, a Sant Andreu de la Barca, s'ha localitzat en un arbre sec en el jardí d'una vivenda, una cotorra de la Patagònia (Cyanoliseus patagonus), segurament escapada d'alguna casa dels voltants.

Aquesta espècie és originària de l'Amèrica del Sud (Argentina, Xile i sud d'Uruguai). És una espècie molt gregària que forma estols de centenars d'exemplars i que nidifica col·lonialment en forats de parets terroses (com els nostres abellerols), d'aquí li ve el seu nom en castellà: "Loro barranquero".

Es tracta d'una espècie mantinguda i reproduïda en captivitat.

Serrat d'en Canals - 30/04/2009

Un matí assolellat, d'ambient agradable i molt animat pel que fa a la fauna, i particularment als ocells.

Avui s'han detectat tres espécies típicament estivals i nidificants a la zona (aquesta és la primera citació prenupcial per a aquestes espècies en aquest any): dos exemplars cantant de bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), una tórtora (Streptopelia turtur) també cantant i un oriol (Oriolus oriolus) sentit a l'alçada de la piscina municipal.

També s'ha pogut comprobar que els pinsans (Fringilla coelebs) ténen polls al niu, ja que, mentre el mascle cantava no gaire lluny d'on jo hi era, la femella ha sortit i ha procurat fer-se veure, a la vegada que emitía un reclam tipus mosquiter "uiit, uiit...", que generalment fan servir per ordenar als polls que guardin silenci.

Aquest és el llistat d'espècies detectades avui:

- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Falciot negre (Apus apus)
- Tudó (Columba palumbus)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Abellerol (Merops apiaster)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Tord comú (Turdus philomelos): 1 exemplar cantant detectat en tot l'itinerari
- Garsa (Pica pica)
- Picot verd (Picus viridis): 2 mascles i 2 femelles detectats en tot l'itinerari
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos): 4 exemplars cantant detectats en tot l'itinerari
- Tórtora (Streptopelia turtur): 1 exemplar cantant detectat en tot l'itinerari (1ª citació prenupcial)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Merla (Turdus merula)
- Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta): 2 exemplars cantant detectats en tot l'itinerari (1ª citació prenupcial)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Oriol (Oriolus oriolus): 1 exemplar cantant detectat en tot l'itinerari (1ª citació prenupcial)

dimecres, 29 d’abril del 2009

Més invertebrats aquàtics a la riera del Palau

A la riera del Palau s'han detectat altres espècies d'invertebrats aquàtics, els quals podem sumar als afegits en l'entrada de la vegada anterior (veure aquí).

Avui s'ha detectat tres espècies noves:

Crustaci de la família dels Isópodes

Notonèctid de l'espècie Notonecta maculata

Plecópter del génere Isoperla

A la zona s'ha detectat també un bon nombre de botons d'or (Ranunculus repens)

dimarts, 28 d’abril del 2009

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 28/04/2009

Matí de núvols pel riu Llobregat a seu pas per Sant Andreu de la Barca, tot i que en breus estones el sol treia el nas i ràpidament es tornava a amagar.

Poca activitat en general. El més destacable ha estat la localització de dues boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant, en llocs que any rere any són ocupats per aquesta espècie per a nidificar. S'ha detectat també una segona parella nidificant de corriol petit (Charadrius dubius). S'ha observat també un bon nombre d'orenetes cuablanques (Delichon urbicum), ballesters (Tachymarptis melba) i falciots negres (Apus apus), els quals s'han pogut observar diversos individus fent parada nupcial (vols en tirabuixó i individus empaitant-se) i alguna cópula (resulta sorprenent, ja que els falciots i els ballesters copulen en ple vol).

Per altra banda, ja es mostren grans extensions de plantes de camamilla (Matricaria chamomilla), molt coneguda per les seves propietats medicinals, i algun cascall (Papaver somniferum), molt conegut també, ja que d'aquesta planta se n'extreu l'opi, la morfina i l'heroïna.

Camamilla (Matricaria chamomilla)

Cascall o Herba dormidora (Papaver somniferum): a la foto de dalt es mostra la planta sencera, a la del centre el detall de la flor i a baix el detall del fruit

Ja començen a instal·lar tauletes de fusta i seients a sota del plataners (Platanus x hispanica), dedicats al lleure d'aquelles persones amb alérgia.

Instal·lant taules de fusta en una zona de lleure sota uns plataners (Platanus x hispanica); aquelles persones (la gran majoria) al·lèrgiques a aquesta planta no gaudiràn massa dinant sota aquests arbres. Una altra espècie, a més que sigui autóctona, hagués estat més apropiada.

Espècies d'ocells detectades avui al riu:

- Pardal comú (Passer domesticus)
- Falciot negre (Apus apus)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus): 1 exemplar al riu, prop de "la palanca" de Sant Andreu de la Barca
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Garsa (Pica pica)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Trist (Cisticola juncidis)
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus): 2 exemplars cantant detectats en tot l'itinerari
- Colom domèstic (Columba livia)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Corriol petit (Charadrius dubius): 2 parelles detectades en tot l'itinerari
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Ballester (Tachymarptis melba)
- Tudó (Columba palumbus)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos): 1 exemplar cantant detectat en tot l'itinerari

Corriol petit (Charadrius dubius) mascle

Caderneres (Carduelis carduelis) bebent aigua en un bassal

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

diumenge, 26 d’abril del 2009

Primeres boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) a Sant Andreu de la Barca

Aquest vespre s'han comptabilitzat un mínim de 6 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) a la riera del Palau al seu pas per Sant Andreu de la Barca, concretament al tram que transcorre al costat de la caserna de la Guàrdia Civil.

Aquesta és la primera citació prenupcial d'aquest any per a aquesta espècie al nostre municipi.

Intensitat en el pas de les papallones dels cards (Vanessa cardui)

Aquest matí, aproximadament entre les 10:00 i les 11:30 hores ha caigut un xàfec de tempesta força important.

Després d'aixó, quasi immediatament, s'han esvaït els núvols i ha sortit el sol. És llavors quan s'ha apreciat un pas migratori, molt continu, de papallones dels cards (Vanessa cardui), que sense aturar-se a cap planta, volaven a baixa alçada direcció nord. Sovint es detectaven formant petits grups.

En un tram pel carrer, entre la plaça de la Font de la Roda, fins al barri d'El Palau, s'han comptabilitzat, aproximadament, uns 100 exemplars.

El pas de migració d'aquesta espècie de papallona succeeix des de començaments d'aquest mes, amb intensitat variable, peró avui ha estat el dia en que més exemplars s'han observat. Aquestes observacions eren continuades durant tot el trajecte a peu esmentat en el paràgraf anterior.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Espai Terra: Resum dels espisodis del 20/04/2009 al 24/04/2009 (1ª setmana)

Espai Terra - 20/04/2009



El programa es desplaça fins al parc astronòmic del Montsec i també al parc natural del Garraf, on hi ha una càmera web instal·lada en un niu d'àligues. Veurem com són les bicicletes pensades perquè els invidents puguin disfrutar d'aquest esport. A l'almanac, sabrem els horaris de sortida i posta del sol, i les fases de la lluna.


Espai Terra - 21/04/2009



Salvador Sala ha anat fins a l'estany d'Espolla, un estany que només es forma de tant en tant a la zona de Banyoles. Allà s'hi poden trobar triops, uns crustacis que van conviure amb els dinosaures.


Espai Terra - 22/04/2009



Anem a Mercabarna-flor. Salvador Sala ens mostra la feina frenètica durant la vigília de Sant Jordi en un mercat de la flor. I el reportatge de Cori Calero se centra en el cultiu i la tradició de les roses.

Espai terra - 23/04/2009



Connectem en directe amb la Rambla de Barcelona, on l'Eloi Cordomí ens explica l'ambient que s'hi viu. A la secció "On anem", cada dijous farem una proposta de sortida de cap de setmana. Avui proposem visitar la ciutat de Barcelona i el seu entorn natural i cultural.


Espai Terra - 24/04/2009



Toni Nadal ens ensenya on neix el Ter i ens fa un recorregut fins a la Catalunya central. I en Tomàs ens mostra un aparell meteorològic i ens explica per què serveix. Avui, un higròmetre: l'aparell que serveix per mesurar la humitat ambiental.

Dónen una oportunitat als voltors

Article extret de la web de SEO/BirdLife

Europa decide hoy salvar a los buitres ibéricos (24/04/09)

Aprobadas hoy en el Parlamento Europeo las enmiendas que permitirán volver a alimentar a las especies necrófagas en el campo.

BirdLife International acogió hoy con satisfacción en Estrasburgo la votación del Parlamento Europeo donde se han aprobado las enmiendas elaboradas por SEO/BirdLife que abren la posibilidad de volver a dejar restos animales disponibles para la alimentación de las aves necrófagas silvestres.

La aprobación en 2002 del Reglamento Europeo que regula la gestión de subproductos animales no destinados al consumo, como consecuencia de la lucha contra el mal de las vacas locas, obligó a los estados miembros a cambiar la gestión ganadera teniendo que recoger todos los restos animales del campo sin que éstos pudieran servir para alimentar a las especies necrófagas, como había estado ocurriendo hasta entonces.

El trabajo en conjunto de todos los sectores implicados, la posición de BirdLife y el acuerdo alcanzado por la Comisión Europea, el Parlamento Europeo y el Consejo Europeo, que han cooperado de manera constructiva, han encontrado una solución para encontrar las medidas que aseguren la conservación de las especies necrófagas, algunas de ellas en peligro de extinción, como el quebrantahuesos.

La votación de hoy en el Parlamento Europeo permitirá que los ganaderos de los Estados miembros puedan volver a dejar el ganado muerto en el campo que quedará, siempre bajo las medidas sanitarias necesarias, disponible para la alimentación de las especies necrófagas. Ana Iñigo, responsable de Especies Amenazadas de SEO/BirdLife, comentó que "BirdLife lleva tiempo solicitando decisiones para eliminar esta amenaza innecesaria para algunas de las especies más emblemáticas de Europa, como son las aves rapaces, y estamos especialmente contentos de que varios diputados del Parlamento Europeo, así como funcionarios de la Comisión hayan tomado en serio nuestra petición y trabajado a fondo de manera constructiva hasta la decisión de hoy”.

En España las poblaciones de buitre leonado (Gyps fulvus) se han visto particularmente afectadas por la falta de disponibilidad de alimento en la naturaleza. Grupos de ésta especie se han visto a cientos de kilómetros de sus lugares de nidificación, como en Alemania y Bulgaria, ante el asombro de los lugareños, en busca de alimento. También han generado alarma entre los ganaderos al haberse sucedido casos dramáticos pero excepcionales de ataques a ovejas parturientas. Además, ésta falta de disponibilidad de alimento afecta también a especies amenazadas como el águila imperial ibérica (Aquila adalberti), el buitre negro (Aegypius monachus) y el alimoche (Neophron percnopterus).

Ana Iñigo, apunta no obstante que “este un importante avance, pero ahora le toca a los Estados Miembros poner en práctica el Reglamento, trasponiendo a nuestra legislación las excepciones que se han aprobado hoy. En nuestro caso gran parte de la tarea recae en las comunidades autónomas”.

Article original a: http://www.seo.org/sala_detalle.cfm?idSala=3470&CFID=31950863&CFTOKEN=65399754&jsessionid=aa3050644cb97b377e6e

Altres notícies dels voltors a El Periódico

Catalunya registra en dos años 54 ataques de buitres al ganado (20/04/09)

• Medi Ambient culpa a grupos de jóvenes que han aprendido tácticas agresivas
• Las aves, que son siempre las mismas, se acercan a las reses antes de que mueran


"Los tuve a un palmo de mi cabeza, fue impresionante. Sus garras son como cuchillos de cinco centímetros", explica Joan Marquès, un ganadero de Odèn (Solsonès) que el 20 de marzo fue testigo del ataque de un grupo de buitres a una res parturienta y su ternera. "Iban directas a los ojos, a los genitales y a las ubres, que son las zonas más sensibles y las que más sangran", añade. No es el único afectado.Grupos de buitres han protagonizado en Catalunya en los últimos dos años 54 ataques al ganado, una sorprendente cantidad que no se corresponde con el carácter carroñero de la especie, que nunca busca presa viva, ni obedece a un aumento descomunal de las parejas establecidas. Los técnicos del Departament de Medi Ambient están convencidos de que los responsables son siempre grupos de jóvenes buitres que han aprendido a atacar y recorren Catalunya sin rumbo fijo. "No negamos los ataques, pues algunos han sido observados incluso por agentes rurales, aunque es exagerado pensar que estamos ante un grave problema", precisa Jordi Ruiz Olmo, jefe de Protección y Gestión de la Fauna.

LA PIEL

"Nunca se habían acercado tanto a la gente", insiste Marquès. Más tarde, cuando el ganadero explicó el suceso a los agentes rurales, le recomendaron que si volvía a sucederle algo igual "usara casco y protección en la cara y las manos". La mala fortuna quiso que, justo un día después del primer ataque, otra vaca de su propiedad se pusiera también de parto en un momento en que el dueño no estaba en la finca. "No pude hacer nada. Cuando llegué al lugar, solo quedaban la piel y los huesos de la madre y de su cría", indica.

Medi Ambient ha analizado todas estas "interacciones violentas" intentando determinar qué ha cambiado en los últimos años. El número total de ataques entre 1998 y el 2006 se había limitado a 13, muchos de ellos muy sospechosos, mientras que fueron 24 en el 2007, 22 en el 2008 y este año, de mantenerse la tendencia, se alcanzarán cifras similares. Las víctimas han sido vacas, terneros, yeguas y potros de ganadería extensiva, con partos al margen de las granjas. Las aves aprovechan para atacar las tres o cuatro horas que tardan las crías en empezar a caminar.

La población de buitres en Catalunya, que experimentó un descomunal aumento entre 1990 y el 2000, tiende a estancarse en los últimos años por motivos de saturación, asume Ruiz Olmo. Así, se ha pasado de 431 parejas reproductoras a unas 475-500 en la actualidad. Si el número se mantiene relativamente estable, ¿qué está pasando? El problema es que varios centenares de buitres jóvenes llegaron a Catalunya a partir del 2007 tras el cierre de los numerosos comederos existentes en Aragón, en cumplimiento de la normativa sanitaria europea. Aragón es una auténtica potencia buitrera, con más de 6.000 parejas y posiblemente 15.000 ejemplares solteros.

Los jóvenes buitres, acuciados por el hambre, descubrieron pronto que no es necesario esperar a que una vaca parturienta se aleje para lanzarse sobre la placenta. Así se empieza. El jefe de Fauna muestra en un mapa que los ataques siguen un patrón: primero se suceden en una comarca, luego en otra y así sucesivamente. Nunca simultanean. "Son siempre los mismos jóvenes", insiste.

Por ahora, Medi Ambient descarta medidas drásticas con los jóvenes violentos y está a la espera de que la sabia naturaleza actúe. Vamos, que los elimine. "Confiemos en que en un par de años volvamos a la normalidad", concluye Ruiz Olmo. En su opinión, lo esencial es asegurar y agilizar las indemnizaciones. Los buitres se alimentan esencialmente de reses y ungulados salvajes muertos al aire libre por causas naturales, desprendimientos o caída de rayos. De hecho, ejercen un necesario papel de desinfectante. Catalunya necesita buitres: quizá puede soportar un millar, pero no muchos más.

Notícia original aquí: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=605121&idseccio_PK=1021

Medi Ambient abrirá comederos para los buitres en la montaña (21/04/09)

• La Generalitat pide a los cazadores que aporten reses muertas y carroña a las fosas
• Unió de Pagesos exigirá batidas contra las rapaces si siguen los ataques a ganado vivo


El Departament de Medi Ambient de la Generalitat acep- tó ayer la propuesta de instalar comederos en distintas comarcas de montaña para que los grupos de buitres que recorren el Pirineo puedan alimentarse sin tener que atacar a animales aún vivos, como ha ocurrido en los dos últimos años. Si la medida, planteada ayer en una reunión entre el Govern y el sindicato Unió de Pagesos (UP), no se revela eficaz, los ganaderos solicitarán a la Generalitat que les autorice a "realizar batidas para reducir la población" de estas aves, adelantó el miembro de la mesa nacional de la organización agraria, Josep Cabré.

El Govern espera que la solución de los muladares sea suficiente para garantizar alimento a los buitres, especialmente a los ejemplares jóvenes, que son los que están actuando de forma más violenta contra el ganado, según los técnicos. Las fosas, cuyo número y ubicación todavía se está estudiando, se llenarán periódicamente con reses muertas y carroña. Para ello, Medi Ambient ya ha empezado a negociar con sociedades de cazadores y ayuntamientos para que se encarguen de abastecer los comederos, indicaron ayer fuentes de la conselleria.

"La intención es que cuando haya, por ejemplo, batidas de jabalís en la zona próxima a la ubicación de los muladares, los cazadores aporten una parte de los animales muertos", señaló el director de los servicios territoriales de Medi Ambient en Lleida, Joan Farré.

SOLUCIONES DRÁSTICAS

Los ganaderos, que aseguran estar atemorizados por la presencia cada vez más próxima de las bandadas de buitres, van a dar una oportunidad a Medi Ambient. "Estamos dispuestos a colaborar, pero ya hemos comunicado a la Generalitat que, si los comederos finalmente no funcionan, quizá deberá adoptar soluciones más drásticas", indicó Cabré, responsable de UP en Lleida. "Si no se pone freno, los buitres pasarán a ser una plaga y no habrá más remedio que organizar batidas", agregó.

Grupos de buitres que, según todos los indicios, recorren el Pirineo sin rumbo fijo han protagonizado, desde el 2007, un total de 54 ataques al ganado. Estas "interacciones violentas" han tenido como víctimas, hasta el momento, a vacas y yeguas parturientas y a sus crías.

Notícia original aquí: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=605443&idseccio_PK=1021


Article de la Plataforma Salvemos a los buitres

En los dos últimos años, ha habido múltiples reuniones para debatir el asunto de la recogida de cadáveres animales, los gastos y problemas quesupone, la carga que representa para los ganaderos, el desastre para muchas aves rapaces y para distintos mamíferos silvestres, etc. Podríamos citar, por ejemplo, el seminario organizado por FIDA y la Comunidad de Madrid y la Fundación Amigos del Águila Imperial en el Museo de Ciencias Naturales en 2007 (“Impacto de la eliminación de los despojos ganaderos y cinegéticos sobre las especies protegidas”), la Jornada sobre “Buitre y Ganadería”organizada por la Comunidad Valenciana en Morella (Castellón) en 2008, la reunión del Grupo Buitre en los Pirineos franceses en 2009, y otros congresos.

Dos encuentros han sido particularmente prolongados y numerosos, con participación de especialistas de toda España y de otros países como Portugal o Francia, y han producido unas amplias conclusiones unánimes delmáximo interés: las III Jornadas sobre Buitres organizadas por la UNED en Plasencia (Cáceres) en 2007, y el I Encuentro Nacional sobre Manejo de Rapaces Necrófagas y Gestión de Muladares, organizado por la Asociación Caralluma en Caravaca (Murcia) en 2008.

Las conclusiones de ambos, traducidas al inglés y al francés, han tenido amplia repercusión en al menos unos trescientos medios de comunicación de todo tipo (Prensa, radio, Internet, y televisión). De hecho, hasta el boletín de la prestigiosa Raptor Research Foundation, de Estados Unidos, les ha dedicado cuatro páginas completas, creemos que mucho más de lo que habían dedicado anteriormente acualquier tema de España, lo que también refleja la preocupación internacional que existe.

Tal como distintos estudiosos pusieron de manifiesto en dichas reuniones, el actual sistema de retirada de cadáveres no puede mantenerse a largo plazo. No es sostenible un sistema en el que cuesta varias veces más destruir una oveja muerta que comprarla viva; y encima, este coste, que podría elevarse en España a unos 150 millones de euros anuales según las estimaciones publicadas, carga sobre los ganaderos y los contribuyentes, consume grandes cantidades de combustible fósil a pesar de la crisis del petróleo que se avecina, es muy contaminante, y crea un problema sanitario real para prevenir un riesgo a menudo inexistente. ¿Por qué ciertas autonomías parecen obstinarse en mantenerlo, habiendo nueva legislación europea y nacional que debería permitir la vuelta (o el comienzo de la misma) a unos métodos más parecidos a los tradicionales, que han mostrado su eficacia durante siglos?

Lo que está en juego no es solamente la supervivencia de los buitres y de los osos (éstos, donde aún los hay), sino también de la propia ganadería extensiva, y de todo el sistema tradicional del campo. Los buitres son el método más natural, barato, sencillo, higiénico y hermoso para reciclar los animales muertos. Aquí no parecemos darnos cuenta de que la situación mundial de estas aves es, sin duda, la peor de la historia. Los buitres son los vertebrados silvestres europeos que se reproducen más despacio. El declive sin precedentes que han sufrido, en una o dos décadas o poco más, en tantos países (de Europa, de Asia, y de África), puede pasar también en España, donde sobreviven las mejores poblaciones del continente. Hay síntomas de que el desastre ya puede estar empezando a ocurrir, al menos en gran parte del norte y del este peninsular.

En este sentido, no deben despreciarse los datos del Refugio de Montejo y su entorno (en Segovia, junto a Burgos y Soria), cuya población, una de las mayores del mundo, es también la más estudiada, y a menudo ha servido de termómetro para detectar pronto tendencias mucho más generales.

Puede verse mucha más información en las páginas web de la plataforma“Salvemos los Buitres” (Barcelona), del Fondo Amigos del Buitre (Huesca), de Naturalicante, y bastantes más.

Es de justicia reconocer el gran esfuerzo desarrollado por bastantes entidades y personas, cuya relación sería muy larga. Sin embargo, duele constatar que todo este trabajo positivo no es suficiente. Aún estamos a tiempo de solucionar la situación, pero seguramente no nosqueda mucho tiempo. Si no se pone remedio pronto, recuperar las poblaciones de aves carroñeras será después muchísimo más caro y difícil, si es que todavía resulta posible.

Asociación Caralluma (Murcia)
Fondo Amigos del Buitre (FAB) (Huesca)
Colectivo Azálvaro (Segovia)
Fondo para el Refugio de las Hoces del Riaza
Sociedad Zoológica de Extremadura
URSUS, investigació i conservació de la fauna salvatge (Barcelona)

Plataforma Salvemos a los Buitres

www.salva-buitres.blogspot.com

Firma por los buitres, no dejes que se mueran de hambre:
http://www.firmasonline.com/1firmas/camp1.asp?C=1791