A Sant Andreu de la Barca es coneixen fins ara fins a 3 espècies d'Orquídies. Totes elles localitzades a les zones forestals. A continuació les presentem: ___________________________________________________________
BARRETET (Anacamptis pyramidalis)
Nom comú en castellà: Orquídea piramidal.
Época de floració: Maig. Juny. Juliol.
Formes vitals: Geòfit.
Hábitat: Prats y llocs herbosos tant en pla com a la muntanya. Garrigues i pinedes.
Categoría IUCN: Poc preocupant
Característiques: Aquesta ès una de las orquídees més fàcils de trobar, perque ès força freqüent i molt visible, ja que a la part de dalt del peduncle desenvolupa una inflorescència cónica, plena de flors porpres o blanquinoses, que fan que destaqui entre els matolls de les garrigues; les flors tenen un pètal central con tres lóbuls més o menys de la mateixa mida i un llarg esperó que surt cap avall. Floreix a la primavera.
Abundància a Sant Andreu de la Barca: Freqüent.
___________________________________________________________
FLOR D'ABELLA (Ophrys apifera)
Altres noms en català: Abella apífera. Beiera. Flor de la Mare de Déu. Mosques d'ase. Sabatetes de la Mare de Déu.
Noms en castellà: Orquídea abeja. Flor de abeja. Abejera.
Época de floració: Maig. Juny.
Formas vitales: Geòfit.
Hàbitat: Boscos, matollars i zones humides.
Categoría IUCN: Poc preocupante
Característiques: Aquesta ès l'espècie del génere Ophrys més grossa que hi ha a Catalunya, ja que pot assolir el mig metre d'alçada. Les flors tenen els sèpals rosats, i el llaviol arrodonit amb un dibuix complex de línies concèntriques. Prefiereix els sóls una mica humits. Floreix a l'abril-maig.
Abundància a Sant Andreu de la Barca: Escassa.
___________________________________________________________
ABELLERA ARANYOSA (Ophrys sphegodes)
Nom comú en castellà: Flor de araña.
Época de floració: Març. Abril. Maig.
Formes vitals: Geòfit.
Hábitat: Prats secs, marges de camins, camps abandonats, matollars clars, etc.
Característiques: Planta bulbosa de fulles basals ovato-lanceolades. Les flors es disposes en una espiga laxa i paucciflora. El periant està format per dos verticils de tres tèpals cadascun. Els més externs són sepal·loides i solen tenir col·loracions verdoses, tot i que rarament poden ser purpuracis. Ès molt convex, sencer, de color marró rogenc, sense una pilositat lateral llarga, velluda i amb una taca d'un lila brillant al centre amb forma d'H.
Abundància a Sant Andreu de la Barca: Molt rara.
(Els textos s'han agafat de El Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental)