Accés tallat al riu

Parlen de la problemàtica de les motos i les bicicletes fóra pista a l'Espai Terra (17/06/2014)

Trobareu explicacions sobre aquesta problema, que també tenim a Sant Andreu de la Barca, a partir del minut 9:40.

S'ens mengen les mosques, literalment

La nevada a Sant Andreu TV

Espectacular nevada a Sant Andreu de la Barca, ampli reportatge. 08/03/2010

http://www.youtube.com/watch?v=yvwZKAY6ohA&feature=player_embedded


Situació el día després de la gran nevada a Sant Andreu de la Barca. 09/03/2010

http://www.youtube.com/watch?v=yELGT9cj8AQ&feature=player_embedded

La cursa de relleus de la papallona dels cards

Com molts recordem, durant la primavera d'aquest passat any 2009, es vàren observar durant molts dies una gran quantitat de papallones dels cards (Vanessa cardui) en pas migratori cap al nord. Sant Andreu de las Barca va ser també un dels municipis on es va apreciar un notable pas.

Veure entrades relacionades en aquest blog a:

http://naturasab.blogspot.com/2009/04/pas-migratori-intens-de-papallones-del.html

http://naturasab.blogspot.com/2009/04/intensitat-en-el-pas-de-les-papallones.html

El programa de TV3 "El Medi Ambient", ha fet un reportatge explicant aquesta migració intensa de la papallona dels cards la passada primavera 2009. Data d'emissió el 11/01/2009.

Seguint la perdiu blanca

Mentre nem el passant el refredat sense poder fer sortides de camp, us exposo un reportatge del programa de TV3 "El Medi Ambient" emés el 29/10/2009 sobre el trasllat de joves de perdiu blanca (Lagopus muta) per equilibrar les diferents poblacions que hi ha al Pirineu català i francés.

Un vídeo per "alucinar"

Un espai ajardinat? Que no hi passen vehicles de motor? Il·luminació durant la nit????

Sense comentaris...

Renaturalitzar el Llobregat

Reportatge del programa "El Medi Ambient" de Televisió de Catalunya emés avui dia 17/09/2009.



Per aquest tram del riu Llobregat, hi passa una part de la llarga canonada construïda per dur aigua des de la dessalinitzadora del Prat fins al diopòsit de la Fontsanta, a Sant Joan Despí. Tot i els intents per evitar que la canonada coincidís amb la llera del riu, en algunes parts passa pel marge esquerre.

Les obres van tenir un lògic impacte en una zona ja força degradada. Per això, l'empresa Aigües Ter-Llobregat va pensar que era una oportunitat no només per pal·liar aquest impacte, sinó per renaturalitzar aquests trams.

En aquest zona, on la canonada està coberta de formigó, entre el talús i el mur de contenció, s'hi va fer, en primer lloc, una hidrosembra. Es tracta d'un sistema basat en la distribució de les llavors amb aigua a pressió i que permet estabilitzar de forma ràpida els talussos. Després s'hi van plantar espècies com llentiscle, tamariu i ginesta. Són plantes arbustives, que creixen amb rapidesa i que oposaran menys resistència a l'aigua en cas que hi hagi avingudes.

Com a substrat d'aquestes plantes, s'hi va posar terra amb còdols, aquests fragments de roca arrodonits. Els còdols formen una làmina que protegeix la terra quan hi ha riuades, reté el substrat i disminueix, així, 'erosió del sòl. Totes aquestes mesures, a més de la tria d'espècies vegetals autòctones, s'han pres per disminuir al màxim els costos de manteniment.

Xavier Baches, dir. ambiental d'obra Aigües Ter-Llobregat:"El manteniment de la plantació i de la hidrosembra només el primer any, que és l'any que la tractem, diguem, amb una mica més de 'carinyo' perquè pugui competir després amb les plantes invasives, com pot ser la canya, que és el nostre enemic..."

Les pluges de la primavera van afavorir el creixement ràpid de les espècies plantades, però també de les males herbes, escampades arreu. La part positiva d'això és que les males herbes també contribueixen a estabilitzar el terreny. El segon any s'haurà de veure com els arbustos plantats s'han consolidat i han passat al davant de les espècies no desitjades. Entre aquestes, les canyes són, probablement, el major obstacle a la replantació. Però eliminar-les seria car i comportaria unes actuacions periòdiques. Llentiscles i tamarius han de ser prou forts per imposar-s'hi.

Les mesures ambientals no sempre es limiten a pal·liar danys, sinó que en alguns casos poden deixar la zona en un estat significativament millor de com era. En total, la canonada tindrà onze quilòmetres i mig i quan s'acabi la recuperació de l'ultim tram, a tocar de Cornellà, s'hauran plantat 18.000 peus. D'aquesta forma s'haurà renaturalitzat una zona castigada per la contaminació, per la freqüentació i per nombroses infraestructures.

Un reportatge de Xavier Duran i Alfons Casado

Pagesos i ocells: afavorir la convivència

Reportatge del programa "El Medi Ambient" emés a TV3 el passat 28/08/2009.

A la serra de Bellmunt-Almenara, a cavall de les comarques de la Noguera i de l'Urgell, hi ha una de les poblacions més importants de Catalunya de sisons, un ocell que es considera amenaçat. Aquesta i altres espècies van dur a crear aquí una ZEPA, una Zona d'Especial Protecció d'Aus. Es tracta, potser, del territori més representatiu del que s'anomenen secans pseudoestèpics.

Altres espècies, com l'esparver cendrós, viuen íntimament lligades a activitats agrícoles. Aquesta interacció ha conformat un paisatge ple d'atractius.

L'empresa pública Regsega -Reg del Sistema Segarra Garrigues- du a terme des del 2005 un pla pilot per estudiar la forma de compaginar la protecció de la biodiversitat amb les activitats agrícoles i fer-ho de manera que les mesures de conservació siguin socialment acceptades.

Entre les mesures implantades, hi ha la creació d'unes franges entre conreus. En aquestes zones obertes, el sisó mascle pot realitzar el "display", la dansa per atreure les femelles. S'hi ha sembrat veça o trepadella per mantenir una estructura vegetal compatible amb la rotació de cultius i per afavorir la fauna, que també nidifica o s'alimenta en aquests espais.

També s'han promogut espècies de cereals més tardanes. Així s'ha pogut endarrerir dues o tres setmanes la sega i s'ha evitat que coincideixi amb l'època de cria i afecti la supervivència dels polls. El seguiment realitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya mostra que la reproducció dels ocells ha millorat. Al mateix temps, mesures com la sembra directa, que redueixen costos i eviten l'erosió del sòl, han estat adoptades per alguns pagesos fins i tot fora de les parcel·les incloses en el pla pilot.

Gerard Bota, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya:"Des d'un punt de vista agronòmic hem vist que la implantació d'aquestes mesures de la sembra directa està donant uns resultats bons, és a dir, que la producció no baixa però el cost d'implantació és més baix, per tant el benefici net per al pagès augmenta. I per altra banda, aquestes mesures també han afavorit el sisó, pel fet que la major part de les franges que estem realitzant són ocupades durant el període reproductor per mascles de sisó com a zones de "display" i per altra banda la productivitat de femelles de sisó des de l'inici del pla pilot ha augmentat de forma molt important en els últims tres anys.

"La riquesa biològica no és només un valor natural, sinó també un atractiu turístic. Però aquest patrimoni s'ha de protegir mantenint també un sector econòmic important i estretament lligat a la preservació d'aquesta riquesa natural. Sovint font de conflictes, aquest pla pilot mostra que agricultura i preservació es poden beneficiar mútuament amb mesures ben estudiades i consensuades.

Un reportatge de Xavier Duran i Alfons Casado

La història del pioc a Catalunya

Extret del programa de TV3 "El Medi Ambient" emés avui, dia 09/07/2009



Sembla una femella de sisó de mida gegant, però no ho és pas. És una femella, sí, però de pioc salvatge, l'ocell més pesant d'Europa, que ha tornat a Catalunya, mal que sigui només per uns quants dies. Una femella com aquesta va aparèixer als secans del sud de Lleida al mes de març i ha despertat la història adormida dels darrers piocs salvatges que havien viscut al país. L'última documentació gràfica cal buscar-la a Barcelona, en un pis de l'avinguda Diagonal. Aquí hi viu en Josep Ramon Pons Oliveras, el fotògraf que té l'honor d'haver fet l'última fotografia d'un pioc a Catalunya, en aquest cas un mascle que va rondar prop d'Almacelles ara fa uns quaranta anys.

Josep Ramon Pons Oliveras /Fotògraf de natura tc 47'05tc 48'15" "Això va ser l'any seixanta-nou, setanta... Era abans de Gimenells, era entre Almacelles i per allà. I jo anava amb una camioneta i em vaig donar compte, de casualitat, perquè no pensava amb l'ocell, no. Vaig fer parar la camioneta, portava el tele de 400 penjat i vaig fer dues fotos i "bueno", van sortir les fotos. El Quim Maluquer me la va demanar pel llibre "Els ocells de les terres catalanes" i la va publicar, i va quedar bastant ben publicada, va quedar molt bé, no ha perdut gaire la seva intensitat, la força de l'ocell, i així la tenim i així ha fet història".

El pioc salvatge és el gegant dels ocells esteparis. Els mascles són de bon tros l'ocell més pesant d'Europa: fan un metre d'alçada i poden arribar a setze quilos de pes. Les femelles, molt més menudes, amb prou feines arriben a una tercera part. Tot i que va desaparèixer de Catalunya ja fa uns quants anys, la meitat de la població mundial de piocs salvatges viu a la península Ibèrica, i cada any, per Sant Jordi, si fa no fa, ofereixen als ornitòlegs el magnífic espectacle de la parada nupcial. Els mascles fan la roda com un gall dindi: cua estofada, ales obertes, pit enfora i bigotis enlaire: tot és a punt per a començar el ball al voltant de la femella. Ella, mentrestant, com aquell qui res, es fa l'estreta. Sap que hi ha molts mascles disposats a festejar-la i ha de triar el millor de tots, en benefici de la seva descendència i, qui sap, potser també del seu gust personal. Aquest, pel que es veu, no és prou impressionant...

Els piocs van ser peça de caça anys enrere. Ara que són estrictament protegits per la llei ja són molt més escassos, i la seva principal amenaça és l'alteració del seu hàbitat. Són ocells de secà, que saben conviure amb l'ordi i el blat però que no suporten un canvi radical. De tant en tant, com aquest mes de març, algun exemplar aïllat passa per Catalunya. Però no s'hi queda, segurament perquè no podem satisfer les seves necessitats.

El declivi de la granota verda

Reportatge del programa "El Medi Ambient" de TV3, emés el 18/06/2009, en referència al declivi de la granota verda (Pelophylax perezi).



Aquest amfibi, fins fa poc molt abundant, ha desaparegut d'àrees molt extenses.

Lluita contra la salinització al delta del Llobregat

Programa "El Medi Ambient" emés el 03/06/2009



A la Zona Franca, l'Agència Catalana de l'Aigua està fent set perforacions. A través de les ranures d'aquests tubs introduirà aigua dolça cap al subsòl.

Estrena a TV3: "Espai Terra"

El meteoròleg Tomàs Molina de TV3 dirigeix i presenta aquest programa que té per objectiu oferir una nova mirada sobre el territori català i acostar-se als seus habitants per compartir-hi històries.

"Espai terra" és un programa dels Serveis Informatius de TVC amb el patrocini d'Abertis i la Fundació Abertis, un espai en què la divulgació i la informació sobre el territori conviuen amb la descoberta de la natura, la meteorologia i el medi ambient.

A través de reportatges, seccions diàries i setmanals i connexions en directe, "Espai Terra" vol contribuir a ampliar el coneixement sobre la riquesa natural de Catalunya i convidar l'audiència a mirar amb atenció l'entorn, del cel a la terra, com a forma d'entreteniment.

En la presentació del nou programa, a la Torre de Collserola, Rosa Marqueta, directora d'Informatius de TVC, ha afirmat que "'Espai Terra' ve a pal·liar un dèficit que tenim amb relació al territori, la seva gent, les seves pedres i el tramat de les infraestructures. Al migdia tot això ho cobrim amb El Medi Ambient i el Telenotícies Comarques, però, fins ara, en la franja de vespre teníem aquesta mancança".

Rosa Marqueta ha incidit també en el valor especial que el nou espai dóna a la imatge: "Les tecnologies han evolucionat i des d''Espai Terra' mostrarem una nova manera de veure el territori, l'urbà i el no urbà."

Tomàs Molina, director del nou programa, ha assegurat que aquest espai utilitzarà totes les tecnologies a l'abast per mostrar aquest territori i també per relacionar-se de manera activa amb els espectadors.

"'Espai Terra' està gravat amb càmeres d'alta definició, però també donarà cabuda a imatges gravades per la gent amb el mòbil i a vídeos penjats pels espectadors al web. Volem fer un programa tecnològicament innovador i de contingut interessant, formatiu i entretingut", ha assegurat.

Segons Molina, el nou espai aborda la "geografia humana" i "la volem explicar relacionant el nostre entorn amb les persones, intentant conèixer el perquè de les coses, explicant, per exemple, per què mengem el que mengem".

Sergi Loughney, d'Abertis, patrocinador del nou espai, ha afirmat per cloure l'acte que, amb les infraestructures, la seva empresa "apropa el territori a les persones i des de la Fundació Abertis es treballa per la sostenibilitat. Per això, 'Espai Terra' és un programa adient per a Abertis, per a la televisió i per a les persones d'aquest país".



ESTRENA: DILLUNS 20 D'ABRIL, A LES 20:30 H

Llobregat: un riu cansat

Tot i que és un reportatge antic, de l'any 2005, la situació del riu Llobregat fins ara no ha canviat gaire (potser ha empitjorat, sobretot al seu tram més baix) i en aquests dos capítols del programa "30 minuts" queda ben reflectida.

08/05/2005 i 15/05/2005

Aquests dies, l'extrema sequera està posant a prova tot el que passa a dins i al voltant del riu. Tots els problemes s'hi aguditzen: la contaminació es concentra, el subministrament a la població es fa mes difícil, la fauna ho passa malament, la polèmica sobre les concessions hidràuliques agmenta...

Però des que va quedar clar que l'aigua de l'Ebre no vindria a la zona metropolitana de Barcelona, la importància del Llobregat s'ha multiplicat: és el recurs hidrològic més estratègic del país. Aquest riu és un dels més aprofitats i explotats i també maltractat. L'aigua que es consumeix a Barcelona abans ha estat utilitzada per moltes poblacions i indústries, ha estat depurada moltes vegades, ha mogut desenes de turbines elèctriques i s'hi ha abocat tota mena de productes. Entre ells, tones i tones de sal.

Al seu costat hi ha múltiples polígons industrials i tota mena d'infraestructures -carreteres, vies de tren, oleoductes, col·lectors...- passen pel seu costat, sovint envaint i ofegant la llera. També hi ha racons insòlits i poc coneguts, sorprenentment conservats, que mostren les possibilitats d'un riu regenerat.

Aquest "30 minuts" s'estructura com un recorregut seguint el curs de l'aigua del Llobregat i els seus afluents i examinant en cada tram els problemes que l'afecten. Aquest n'és un resum telegràfic:

En el primer capítol ens fixarem en tres assumptes:

http://www.tv3.cat/videos/183283435

MINICENTRALS

Al llarg del riu hi ha més de 50 minicentrals elèctriques que desvien tot o la major part del cabal. Això asseca llargs trams del riu amb el consegüent impacte en la fauna i tot l'ecosistema. Però les minicentrals produeixen molta energia neta. Què cal fer? Hi ha pescadors que les voldrien enderrocar, els propietaris apel·len als seus drets i la funció econòmica i social de l'electricitat que produeixen. ¿Hi ha solucions intermèdies?

LA PESCA

Diversos grups de pescadors estan enfrontats per si s'han de fer repoblacions de peixos per poder pescar. Uns opinen que com que el riu està en mal estat s'ha de repoblar i acusen la Generalitat de no vetllar per la qualitat del medi, no deixar repoblar i voler apartar-los del riu. D'altres diuen que les repoblacions alteren l'equilibri i introdueixen espècies que són de fora i que això no permet la regeneració de la fauna autòctona.

LA SAL

Al costat del Llobregat i el Cardener creixen enormes muntanyes de sal que provenen de les mines de potassa de Sallent i Súria. Són milions de tones amuntegades sense gaire protecció que van deixant anat salmorra que s'infiltra en l'aqüífer o va a parar al riu. El mal gust de l'aigua del Llobregat és a causa d'aquesta sal. Molts pous, fonts i rieres del Bages estan contaminats. D'altra banda, la feina de milers de persones depenen d'aquestes mines. La situació legal és confusa i les possibles solucions, cares i difícils.

En el segon episodi ens ocuparem dels temes que afecten el tram més baix del riu.

http://www.tv3.cat/videos/184490288

LA CONTAMINACIÓ INDUSTRIAL

En els últims anys, el riu s'ha recuperat bastant gràcies a les dotzenes de depuradores que es van construir. Però encara hi ha alguns punts negres. Un és la indústria de pell d'Igualada que és molt conflictiva. L'altre és la riera de Rubí per l'alta concentració d'empreses. Moltes depuradores no acaben de funcionar bé perquè hi ha abocaments abusius. S'investiguen aquests abocaments i tothom nega que hi tingui la culpa, però les aigües encara baixen sense complir les normes.

INFRAESTRUCTURES

En el tram final, el Llobregat és estrangulat per les infraestructures existents i les que es construeixen (TGV, ampliacions de metro, desviacions del curs, ampliació de l'aeroport...). En aquestes condicions, el riu es pot convertir en un canal i perdre la funció de corredor biològic o espai de lleure. I també es pot alterar i fer malbé l'enorme aqüífer del delta del Llobregat, que és una gran reserva estratègica per a la població. Per exemple, quan durant uns quants dies es va deixar de potabilitzar aigua del riu per por que estigués contaminada per la radiació de Txernòbil, Barcelona va beure només d'aquest aqüífer. Una part d'aquesta aigua subterrània de gran qualitat ja s'ha salinitzat per les obres del port i els usuaris de l'aigua estan preocupats.

Darrere de cada un d'aquests conflictes hi ha personatges i històries humanes que el reportatge segueix de prop. Això acabarà formant una imatge global de la conca i la possible evolució en el futur. En acabar aquest recorregut, s'hauran descobert algunes de les realitats més desconegudes i complicades que hi ha darrere del simple i quotidià fet de beure un got d'aigua.

Dossier de premsa (arxiu en PDF)

Estudi del pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) a la collada de Toses

Tal i com van anunciar en una entrada anterior d'aquest blog, ahir, 2 de febrer de 2009, el programa de "El Medi Ambient" de Televisió de Catalunya va emtre un reportatge sobre l'anellament i estudi del pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) a Catalunya.

Per veure l'entrada en que anunciavem aquest reportatge feu click en el següent enllaç

http://naturasab.blogspot.com/2009/01/reportatge-sobre-els-pardals-dala.html

Són les sis del matí a la collada de Toses i el termòmetre marca set graus sota zero. El Grup de Natura Parus, de Lliçà d'Amunt ho prepara tot per capturar pardals d'ala blanca, uns dels ocells hivernants més desconeguts.

Reportatge sobre els pardals d'ala blanca a TV3

El dilluns 2 de febrer, a les 14:20h, al programa "El Medi Ambient" emetran un minireportatge sobre el seguiment dels pardals d'ala blanca (Montifringilla nivalis) hivernants que realitza el Grup de Natura PARUS prop de la collada de Toses (el Ripollès) des de l'any 2005.

PARUS - Grup de Natura del Vallès

carrer del Salze, 36 (Can Rovira Nou)

08186 Lliçà d'Amunt (Barcelona)

parus@parusnatura.org

http://www.parusnatura.org