Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 16 de maig del 2009

Les basses de Can Dimoni (Sant Boi de Llobregat) - 16/05/2009

Prat proper a la bassa de Can Dimoni

Aquest matí em vaig desplaçar fins a les basses de Can Dimoni, en terme de Sant Boi de Llobregat, dins del Parc Agrari del Baix Llobregat i les Reserves Naturals del Delta del Llobregat.

Els conreus estàn ara exhuberants, amb molt verd i els cultius anunciant una bona collita. Alguns camps, llaurats peró no conreats, contrastaven amb els altres, així com les construccions humanes i els hivernacles. En aquesta zona hi podem trobar una gran riquesa natural, especialment ornítica, amb ocells propis dels ambients agrícoles.
Típiques de la primavera i l'estiu, i comunes com a nidificants en aquest sector, hi abundaven les cueretes grogues (Motacilla flava), els exemplar observats pertanyien a la subespècie de la península Ibérica (Motacilla flava iberiae) i els d'Italia (Motacilla flava cinereocapilla).

També hi havía un bon nombre d'altres ocells típicament estivals, com els cruixidells (Emberiza calandra), les orenetes vulgars (Hirundo rustica), els rossinyols (Luscinia megarhynchos), els falciots negres (Apus apus) i els abellerols (Merops apiaster).

A la Riera Roja, quasi arribant a la bassa gran de Can Dimoni, hi abundaven els camesllargues (Himantopus himantopus) i els corriols petits (Charadrius dubius). En vol es van detectar altres espècies de limícols, com la gamba roja vulgar (Tringa totanus) i la valona (Tringa glareola).

La Riera Roja

La bassa gran de Can Dimoni, es veia una mica buïda d'ocells, amb alguns cabussets (Tachybaptus ruficollis) i uns 4 mascles d'ànec collverd (Anas platyrhynchos). Al canyissar dels marges hi cantaven un parell de boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), també s'hi van detectar algunes caderneres (Carduelis carduelis) joves, teixidors (Remiz pendulinus) i un bec de corall senegalés (Estrilda astrild). En vol, un cucut reial (Clamator glandarius) reclamant sobre la bassa i dues tórtores comunes (Streptopelia turtur).

Accés a la bassa de Can Dimoni

Bassa gran de Can Dimoni

Camí que envolta la bassa

En un camps propers, tot observant els tristos (Cisticola juncidis) i les orenetes vulgars (Hirundo rustica), va aparéixer una oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica). Aquesta ha estat la observació més destacable de totes les realitzades avui a Can Dimoni.

Espècies detectades a Can Dimoni avui:

- Tudó (Columba palumbus)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cuereta groga (Motacilla flava)
- Corriol petit (Charadrius dubius)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Cogullada vulgar (Galerida cristata)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 1 exemplar en vol sobre els camps
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Esplugabous (Bubulcus ibis)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
- Abellerol (Merops apiaster)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus): 2 exemplars en vol sobre la bassa
- Camesllargues (Himantopus himantopus): diversos exemplars a la Riera Roja
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Garsa (Pica pica)
- Fotja vulgar (Fulica atra): 1 exemplar en un canal proper a la bassa
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Valona (Tringa glareola): 2 exemplar en vol sobre la bassa
- Falciot negre (Apus apus)
- Cruixidell (Emberiza calandra)
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis): un mínim de 3 parelles a la bassa
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
- Cucut reial (Clamator glandarius): 1 exemplar en vol sobre la bassa
- Puput (Upupa epops): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tórtora (Streptopelia turtur): 2 exemplars en vol sobre la bassa
- Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica): 1 exemplar sobrevolant un camp proper a la bassa
- Teixidor (Remiz pendulinus): un mínim de 2 exemplars detectats a la bassa
- Bec de corall senegalés (Estrilda astrild): 1 exemplar mascle a la bassa
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 1 exemplar a la Riera Roja
- Verdum (Carduelis chloris)
- Gamba roja vulgar (Tringa totanus): 1 exemplar en vol sobre la Riera Roja


Cuereta groga italiana (Motacilla flava cinereocapilla) mascle

Cuereta groga ibérica (Motacilla flava iberiae) femella

Tudons (Columba palumbus), coloms doméstics (Columba livia var. domestica) i estornells vulgars (Sturnus vulgaris) menjant en un camp

Tudó (Columba palumbus)

Estornells vulgars (Sturnus vulgaris) i un pardal comú (Passer domesticus) mascle, aturats sobre una teulada

Camesllargues (Himantopus himantopus)

Cruixidell (Emberiza calandra)

Cadernera (Carduelis carduelis) jove

divendres, 15 de maig del 2009

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) fotografiat al serrat d'en Canals

Aquest migdia al serrat d'en Canals, molt a prop de la carretera de Corbera, ha estat observat i fotografiat un preciós exemplar de llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida).

Aquesta espècie és relativament comuna a la nostra població, malgrat que és difícil localitzar-la. Al riu Llobregat també ha estat detectat en més d'una ocasió.

dijous, 14 de maig del 2009

Riera del Palau - 14/05/2009

Espècies d'ocells detectades:

- Gafarró (Serinus serinus)
- Tudó (Columba palumbus)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Garsa (Pica pica)
- Falciot negre (Apus apus)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Ballester (Tachymarptis melba)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Tórtora (Streptopelia turtur): 1 exemplar en vol
- Merla (Turdus merula)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus): 1 exemplar escoltat a la riera
- Oriol (Oriolus oriolus): 1 exemplar mascle cantant
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Picot verd (Picus viridis): 1 femella escoltada
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 2 exemplars a la riera
- Puput (Upupa epops): 1 mascle cantant
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)

Tudons (Columba palumbus) joves

Tudó (Columba palumbus) adult

Gafarró (Serinus serinus) mascle

Oreneta vulgar (Hirundo rustica) mascle

dimecres, 13 de maig del 2009

Llagosta egípcia (Anacridium aegyptium) fotografiada a Sant Andreu de la Barca

Aquest matí ha estat fotografiat un exemplar de llagosta egípcia (Anacridium aegyptium) a la colònia del Palau, a Sant Andreu de la Barca.

La llagosta egípcia o mediterrània (Anacridium aegyptium) és l'ortòpter més gros de la fauna catalana. Les femelles d'aquesta espècie, com la de les fotos, fan 50–66 mm de llarg, mentre que els mascles són molt més petits, la seva longitud és de 32–36 mm. Aquesta llagosta pròpia de llocs càlids viu preferentment als arbres i arbustos, i és freqüent i fàcil de veure durant la major part de l'any. Es reprodueix a la primavera i hiverna en estat adult.

dilluns, 11 de maig del 2009

Esplugabous amb anelles de color

L’esplugabous (Bubulcus ibis) és una espècie hivernant a la comarca del Maresme on destaca per ser una espècie força antropòfila, tant a l’hora d’alimentar-se com per dormir, ja que ho arriba a fer dins d’una gran ciutat com Mataró.

Des de fa uns anys, al Maresme, s’han anat marcant alguns exemplars d’aquesta espècie amb l’objectiu de conèixer els moviments d’aquest grup que passa els hiverns a la comarca i que, any rere any, va a dormir i alimentar-se als mateixos punts. La marca, una anella de PVC de color groc amb un codi alfanumèric de tres elements (vegeu imatge), s’ha posat de manera indistinta a la tíbia i al tars.

Es demana que, sobretot de cara a la temporada de cria, tots els ornitòlegs catalans estiguin atents a les colònies de cria d’aquesta espècie per mirar de localitzar individus marcats amb aquestes marques de color.

Podeu adreçar-vos directament a l’ICO o bé als següents mails en cas de localitzar algun exemplar marcat.

Gràcies per la vostra col·laboració

Joan Grajera
jgrajera@hotmail.com
Héctor Andino andino@ctv.es

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 11/05/2009

A primera hora del matí el dia s'alçava ben ennuvolat, tot i que comforme anava avançant els núvols s'esvaíen i el sol sortia i s'amagava contínuament, la sensació de xafogor era intensa.

Entre la vegetació encara cantava una boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), també els bitxacs comuns (Saxicola torquatus), els rossinyols comuns (Luscinia megarhynchos) i els bords (Cettia cetti), mentre que pel cel, els tristos (Cisticola juncidis) emetíen el seu cant rítmic. S'han observat també 3 exemplars de corriol petit (Charadrius dubius) i 4 bernats pescaires (Ardea cinerea), dos dels quals estaven aturats al riu, mentre que els altres dos volaven junts direcció nord, evidentment es tractava d'una parella que migra cap als seus quarters de reproducció.

Cal destacar la detecció d'una piula dels arbres (Anthus trivialis) que sobrevolaba el riu, també direcció nord. També, malgrat que és una espècie habitual a la nostra població, una bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) cantant, més própia de les zones forestals que no pas del riu Llobregat.

Qué dir dels treballs "d'ajardinament" del riu? Doncs aixó, el continuen ajardinant. Ara han plantant xipresos (Cupressus sempervirens) al costat dels camins d'accés des dels ponts peatonals. Quin significat pot tenir? Ja sabeu que els xipresos es planten habitualment als cementiris, i que simbolitzen una senyal de benviguda o bé la entrada al món dels difunts. No sé quina d'aquestes dues simbolitzacions li volen donar al riu. No sóc pessimista, peró més aviat sembla que en volen fer d'ell un cementiri, on tot resti mort. Se m'oblidava dir, que el xiprer no és una espècie própia dels espais de ribera; o sigui que ja tenim una altra espècie d'arbre que no toca.

Xipresos (Cupressus sempervirens), plantats a banda i banda dels camins d'accés al riu Llobregat. Entrem en un cementiri?

Ja han instal·lat les taules de picnic, amb els plataners (Platanus x hispanica) al costat. Els al·lergics no us hi apropeu

Melilot oficinal (Melilotus officinalis)

- Bernat pescaire (Ardea cinerea): un total de 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Corriol petit (Charadrius dubius): un total de 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Tudó (Columba palumbus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Falciot negre (Apus apus)
- Ballester (Tachymarptis melba)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Piula dels arbres (Anthus trivialis): 1 exemplar volant sobre el riu Llobregat
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos): un total de 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Bitxac comú (Saxicola torquatus)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari
- Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Garsa (Pica pica)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Verdum (Carduelis chloris)

Bitxac comú (Saxicola torquatus) femella

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos) mascles, començant a adquirir el plomatge d'eclipsi

Corriol petit (Charadrius dubius)

Cuereta blanca (Motacilla alba) jove, nascuda enguany

diumenge, 10 de maig del 2009

Espai Terra: Resum dels episodis del 04/05/2009 al 08/05/2009 (3ª setmana)

Espai Terra - 04/05/2009



La necessitat d'arraconar les pedres per anar fent lloc a petites parcel·les de conreu va donar formes originals a unes parets que avui dia trobem al parc de Pedra Tosca, a les Preses, creat perquè no es perdi la saviesa dels vells mestres. La Cori Calero ens descobreix una tradició que aguanta amb parets de pedra volcànica provinents de l'erupció del volcà Croscat fa uns 10.000 anys.


Espai Terra 05/05/2009



El riu Ter neix a prop de Bastiments i se n'ha tret profit en l'àmbit industrial, agrícola, elèctric i domèstic. En Toni Nadal segueix el curs del riu passant per Setcases, Camprodon i Ripoll, on visita un dels monestirs més importants de Catalunya. També seguim els meandres que forma el riu a Roda de Ter i fins al pantà de Sau.


Espai Terra 06/05/2009



La masia de Mas Colomer, a Taradell, és un clar exemple de la típica masia catalana a quatre vents. Construïda l'any 1209, ha estat testimoni del pas de 19 generacions.


Espai Terra - 07/05/2009



En Toni Nadal continua el seu viatge pel riu Ter. Sau és molt més que un magatzem gegant d'aigua, el seu entorn natural és tot un privilegi. Seguint-ne el traçat trobem una via verda que connecta Olot i Girona, on fem parada per visitar la capital.


Espai Terra - 08/05/2009



Martí Boada ens acosta una setmana més a algunes de les curiositats de la natura més pròxima: el gripau corredor o els coloms roquers de Barcelona. També connectarem via webcam amb Sergi Ginebrera, un "flight controller" que treballa a l'Agència Espacial Europea.

Espai Terra: Resum dels espisodis del 27/04/2009 al 30/05/2009 (2ª setmana)

Espai Terra - 27/04/2009



Toni Nadal ens descobreix un dels indrets més visitats del país, Montserrat, i lloc de culte per a milers de persones. A més, Ramon Oranias, monjo del monestir, ens ajuda a conèixer tot el que té a veure amb la geografia i la geologia de la serra.


Espai Terra - 28/04/2009



Des de mitjans del segle XIX hi ha un servei regular de passos de barca entre una banda i l'altra del delta de l'Ebre. Aquests transbordadors han resistit fins als nostres dies per la dificultat de substituir-los per un pont per l'amplada i cabal de l'Ebre.


Espai Terra - 29/04/2009



En Salvador Sala ens mostra com, gràcies als falcons ben entrenats, es poden evitar accidents d'avió als aeroports. Unes imatges sorprenents i curioses sobre aquests ocells i la seva delicada tasca.


Espai Terra - 30/04/2009



Amb l'helicòpter, Toni Nadal recorre les obres de l'anomenat Quart Cinturó oferint una perspectiva aèria a la qual no estem gaire acostumats. No tan sols podem veure des del cel la construcció d'una connexió viària molt important, sinó que aterra per buscar opinions diferents sobre aquest tema.