Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 20 de juny del 2009

Sortida nocturna al pantà de Vallvidrera (Parc Natural de Collserola) - 20/06/2009

Aquest vespre-nit em vaig apuntar a una sortida organitzada per l'ADENC per anar a veure amfibis al pantà de Vallvidrera, dins del Parc Natural de Collserola.

Tot el grup ens vam reunir cap a les 20:45 hores del vespre i vam fer vía cap al pantà on, encara amb plena llum, cantaven ja una munió de granotes verdes (Pelophylax perezi) i algunes reinetes (Hyla meridionalis), era un veritable concert eixordador.



Concert de granotes verdes (Pelophylax perezi) i reinetes (Hyla meridionalis) al pantà de Vallvidrera

Després de sopar en unes taules de picnic properes, i ja el cel es començava a enfosquir, vam fer via cap al pontet que entra uns metres a dins del pantà, on vam detectar moltes granotes verdes cantant a l'aigua i també reinetes, més amagades i moltes cantant des dels matolls on encara queden més ben camuflades.

Ens vam dirigir després cap a una petita bassa artificial, creada per la Societat Catalana d'Herpetologia, on s'acullen diverses espècies d'amfibis com ara el tritó verd (Triturus marmoratus), que va ser l'única espècie de tritó que vam observar avui, el tritó palmat (Lissotriton helveticus), granota verda (Pelophylax perezi), reineta (Hyla meridionalis), gripau comú (Bufo bufo), gripau corredor (Epidalea calamita), gripauet de punts (Pelodytes punctatus), entre d'altres.

Espècies d'amfibis detectatdes durant la sortida:

- Tritó verd (Triturus marmoratus)
- Reineta (Hyla meridionalis)
- Gripauet de punts (Pelodytes punctatus)
- Granota verda (Pelophylax perezi)



Reinetes (Hyla meridionalis) cantant en un esbarzer (Rubus ulmifolius)


Reinetes (Hyla meridionalis)

I també...

- Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)

Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)

divendres, 19 de juny del 2009

Nova espècie de papallona per a Sant Andreu de la Barca: la blaveta dels roures (Quercusia quercus)

Aquest matí ha estat detectat un exemplar femella de blaveta dels roures (Quercusia quercus) a la riera del Palau, entre Sant Andreu de la Barca i Can Sunyer (Castellví de Rosanes). Primera citació d'aquesta espècie per a la zona.

Blaveta dels roures (Quercusia quercus) - Il·lustració extreta del llibre "Guía de las Mariposas de España y de Europa"

Sobre la Blaveta dels roures (Quercusia quercus)

Aquest licènid pot ser determinat amb facilitat, un cop capturat, gràcies al blau violaci fosc que acoloreix la cara superior de les seves ales, i que en el cas de les femelles ocupa només una petita banda de les anteriors. En ambdós sexes la part exterior és de color negre, marginal en els mascles i fins arribar a la zona postdiscal en les femelles. També és característic el dibuix de la part inferior de les ales, amb una línia blanca per la zona postdiscal i amb una taca taronja i una cueta prop de l'angle anal, característiques totes elles més visibles en els mascles que en les femelles.

Mascle de blaveta dels roures (Quercusia quercus) - Fotografia de Josef Hlasek

Vista inferior de les ales de blaveta dels roures (Quercusia quercus) - Fotografia de Josef Hlasek

De vol viu, com la majoria dels licènids, la blaveta dels roures acostuma a voltar per zones amb un important estrat arbori on hi abundin alzines i roures, ja que és de les fulles d'aquests arbres de les que s'alimenten les larves.

En el conjunt dels Països Catalans ha estat trobada arreu amb excepció de les Illes Balears.

Riera del Palau - 19/06/2009

Era d'esperar la poca activitat d'ocells a la riera del Palau amb dia ennuvolat d'avui, malgrat aixó s'han localitzat diverses espècies força comunes en aquesta zona.

A la riera, en canvi, l'activitat dels insectes era intensa. S'han localitzat diverses espècies de papallones, destacant Britensia circe, Mellicta deione, Vanessa atalanta, i una nova espècie per a Sant Andreu de la Barca: Quercusia quercus, una femella en aquest cas.
També hi havia un gran nombre d'exemplars juvenils de libélules de l'espècie Sympetrum striolatum.

Exemplar femella de Mellicta deione

Exemplars juvenils de Sympetrum striolatum

Sobre aquesta darrera papallona esmentada, li va arribar un destí tràgic. El cas es que l'anava seguint per tal de poder fotografiar-la, fins que va sobrevolar sobre una sortida d'aigües residuals que s'aboquen contínuament a la riera. Tal i com volava per sobre d'aquesta aigua, va caure de sobte i a l'aigua, on va ser arrossegada pel corrent. Vaig decidir esperar uns minuts per aixecar sospites, efectivament passaren volant dues Pieris rapae, i també totes dues van caure a l'aigua, com si desprenguès algun gas que les matava. Per comprobar-ho vaig apropar-me, feia una olor d'amoníac insuportable, que fins i tot em va cremar la gola.

Sortida d'aigua contaminada a la riera del Palau

S'han localizat, una mica més amunt diversos invertebrats aqüàtics, com sangoneres (Hirudo medicinalis), diversos cargols de riu (Physa sp.), un escorpí d'aigua (Nepa cinerea) i hidromensors (Hydrometra stagnorum).

Hidromensors (Hydrometra stagnorum)

Espècies d'ocells detectades avui:

- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Garsa (Pica pica)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Falciot negre (Apus apus)
- Tudó (Columba palumbus)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Papamosques gris (Muscicapa striata)
- Oriol (Oriolus oriolus)
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)

dimecres, 17 de juny del 2009

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 17/06/2009

La calor no afluixa, i s'ha fetg notar avui al riu Llobregat que, tot i que a primera hora hi havíen alguns núvols alts, no n'hi havia prou per refrescar l'ambient.

No s'ha localitzat cap espècie d'ocell destacable, tret de que la parella de roquerols (Ptyonoprogne rupestris) encara continua criant els polls al pont de l'AP-7. S'ha observat també un grup d'uns 15 gavians argentats (Larus michahellis) aturats al riu que, en aquesta época de l'any són molt escassos i generalment es detecten en vol. També diversos exemplars joves de teixidor (Remiz pendulinus) formen petits estols i es mouen pels arbres de la riba, vigilats de prop pels adults.

En toll fangós temporal, peró de dimensions força grans, s'ha observat centenars de petits insectes aquàtics coneguts com a barquers petits, que comformen diverses espècies, els presents aquí han estat identificats com a Corixa punctata. Entre els barquers s'han detectat també normbrosos capgrossos de granota verda (Pelophylax perezi) amb tots els seus estats de desenvolupament, i molts d'ells ja sortíen fora de l'aigua amb la forma de granota.

Amb el dia calurós i assolellat que hem tingut, no era estrany detectar réptils. Avui s'han localitzat 2 exemplars de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i 3 tortugues de Florida (Trachemys scripta elegans), que preníen el sol sobre els canyissos tombats al marge de l'aigua. També ha estat observat un exemplar adult molt gran de serp blanca (Rhinechis scalaris), que es va amagar ràpidament entre la vegetació.

S'ha detectat també un conill (Oryctolagus cuniculus) amb els primers símptomes de mixomatiosi, amb els ulls ja quasi infectats per complet.

Barquers petits de l'espècie Corixa punctata

Femella de blaveta comuna (Polyommatus icarus)

Espiadimonis mascle de l'espècie Platycnemis latipes

Espècies d'ocells detectades avui:

- Falciot negre (Apus apus)
- Garsa (Pica pica)
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 1 exemplar volant riu avall
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Tudó (Columba palumbus)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Cardernera (Carduelis carduelis)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Teixidor (Remiz pendulinus): detectats diversos exemplars joves
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos): destacant una femella amb 7 polls molt crescuts
- Cuereta blanca (Motacilla alba): detectats diversos exemplars joves
- Gavià argentat (Larus michahellis): un grup de 15 exemplars aturats al riu
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Corriol petit (Charadrius dubius): un total de 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): un total de 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto): un total de 2 exemplars detectats en tot l'itinerari (un d'ells juvenils)
- Mallerenga carbonera (Parus major): 1 exemplar juvenil detectat en tot l'itinerari
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 1 sol exemplar detectat en tot l'itinerari
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Gafarró (Serinus serinus)

Ànecs collverds (Anas paltyrhynchos) femella i els seus polls ben crescuts

Parella de polles d'aigua (Gallinula chloropus) al niu

Orenetes vulgars (Hirundo rustica)

I també...

- Conill (Oryctolagus cuniculus)
- Granota verda (Pelophylax perezi)
- Serp blanca (Rhinechis scalaris): detectat 1 exemplar adult de grans dimensions
- Tortuga de rierol (Mauremys leprosa): un total de 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans): un total de 3 exemplars detectats en tot
l'itinerari


Conill (Oryctolagus cuniculus) amb principi de mixomatosi: l'ull dret està completament tancat i inflamat, mentre que l'esquerre té al seu voltant una mucositat blanquinosa

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

Granota verda (Pelophylax perezi) molt petita, amb la metamorfosi recentment finalitzada

Capgrós de granota verda (Pelophylax perezi), amb les potes del darrere formades

dimarts, 16 de juny del 2009

Comunicat de la Directora General de Medi Natural sobre la caça amb vesc a la Catalunya central

A través d'aquesta pàgina podeu consultar el comunicat emès el mes de maig per la Directora General de Medi Natural, Núria Buenaventura, en relació a l'ús de vesc per a caçar a la Catalunya Central.

COMUNICAT DE LA DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL

La directora general, Núria Buenaventura, emet el següent comunicat:


I.- LA CAÇA EN VESC A LA CATALUNYA CENTRAL.

L’activitat ocellaire, fonamentada en la captura en viu a la natura d’ocells fringíl·lids per a la seva posterior tinença i gaudiment dels seus cants en els concursos, té un fort arrelament a Catalunya i forma part de la tradició i la cultura de molts pobles, com afició i activitat esportiva generada mitjançant les societats ocellaires locals. Els mètodes tradicionals de captura en viu a Catalunya han estat la xarxa abatible i el vesc (substància enganxosa o cola que es col·loca sobre arbusts i que es basa en el fet que els ocells quedin enganxats impregnant les plomes amb aquesta cola).

L’obligació de preservar la biodiversitat i la nova sensibilitat ambiental, implica l’adaptació d’aquestes pràctiques als nous temps i al marc normatiu europeu i estatal de conservació de la fauna salvatge.

Tant la normativa vigent europea (Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació dels ocells silvestres) com estatal (Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat) prohibeixen l’ús de vesc, entre altres, com a mètode de captura per ser un procediment no selectiu. Tot i això, tant l’article 9 de la Directiva com l’article 62.3 a) de la Llei 42/2007 estableixen que aquesta prohibició podrà no ser d’aplicació si no hi ha altra solució satisfactòria alternativa, i es podrà autoritzar excepcionalment en condicions estrictament controlades i mitjançant mètodes selectius, en petites quantitats i amb les limitacions precises per garantir la conservació de les aus.

En aquest sentit, la xarxa abatible és el mètode excepcional de captura en viu d’ocells més estès arreu de Catalunya, Espanya i a la Unió Europea i és un mètode de captura en viu considerat més selectiu que el vesc, i per tant compleix els requisits de forma satisfactòria. La xarxa abatible és un mètode de captura que requereix ser activat per una persona, ja que és una xarxa de dues fulles que s’instal·la horitzontalment a terra i és suportada per unes vares de fusta, a l’extrem de les quals se situen dos cables o tensors per tal de fixar i tensar el parany. Disposa també de dos cables o tiradors que van enganxats a l’extrem de les vares i són tibades per la persona per fer tancar la xarxa. Per tant, el procediment de captura és directament accionat per una persona aconseguint seleccionar les espècies d’ocells. Si la xarxa abatible no s’activa, aquesta no captura cap ocell. En canvi el vesc al ser una substància enganxosa que es col·loca sobre arbusts, actua de forma indiscriminada i no selectiva sense triar l’espècie d’ocell, ja que no actua cap persona directament per realitzar la captura de forma selectiva.


II. – LA COMISSIÓ EUROPEA.

El vesc va ser informat desfavorablement per la Unió Europea com a mètode de captura d’ocells l’octubre de 2007. Concretament, va informar negativament un projecte de Decret que el Departament de Medi Ambient i Habitatge estava tramitant l’any 2007 i que regulava la captura de tords amb el mètode tradicional del vesc (propi de les Terres de l’Ebre). La Comissió Europea constatava la plena negativa a recolzar el projecte de Decret per no ajustar-se a les previsions de la Directiva 79/409/CEE pel seu caràcter no selectiu del mètode de captura amb vesc.

Pel que fa a la normativa autonòmica, l’article 9.2. del Decret Legislatiu 2/2008, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, prohibeix l’ús de coles o substàncies enganxoses com a mètode per a controlar animals vertebrats, excepte l’ús del vesc, amb l’autorització prèvia del departament competent en matèria de medi ambient , per a la captura de petites quantitats d’ocells, en condicions estrictament controlades i de manera selectiva.

A l’any 2008 el Departament no va autoritzar la captura de fringíl·lids amb el mètode de vesc arreu de Catalunya.


III. POSICIONAMENT DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

PRIMER.- S’han mantingut reunions i converses amb els sectors més implicats (ecologistes i caçadors) i amb responsables de la UE.

SEGON.- De les converses amb els responsables de la UE es constata la seva negativa a permetre la caça en vesc a Catalunya, per no ajustar-se a les previsions de la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació dels ocells silvestres.

TERCER.- L’estudi previst per a la Catalunya central, amb l’objectiu d’analitzar el grau de selectivitat d’aquest mètode de caça, es troba emmarcat pel posicionament esmentat de la UE.

QUART.- Ara com ara, i si no apareixen elements nous que siguin intensament aclaridors en el propi estudi, el Departament de Medi Ambient i Habitatge considera que el vesc no pot considerar-se mètode selectiu amb tots els efectes que això comporta.


Barcelona, maig de 2009


Direcció General de Medi Natural


Veure el Comunicat original: La caça amb vesc a la Catalunya Central

Guia de Turisme Ornitològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

Podeu veure la Guia de Turisme Ornitològic de Catalunya a la pàgina web de la Generalitat.

Zygaena lonicerae fotografiada a la riera del Palau

Aquest migida ha estat fotografiat un bonic exemplar de Zygaena lonicerae, livant en una flor d'esbarzer (Rubus ulmifolius) a la riera del Palau.

El zigénids són papallones del tipus "nocturnes" peró amb hàbits diürns, amb un génere principal: Zygaena; conegudes com a gitanetes o gitanes.
Fins ara a Sant Andreu de la Barca, s'han documentat dues espècies de gitanes: Zygaena filipendulae i Zygaena lonicerae, totes dues força comunes.

diumenge, 14 de juny del 2009

Espai Terra: Resum dels episodis del 08/06/2009 al 12/06/2009

Espai Terra - 08/06/2009



Viatgem fins al Pla d'Urgell, al cor de les terres planes de Ponent. L'aigua ha estat el motor principal del Pla d'Urgell des que s'hi va construir el Canal d'Urgell, encara no fa 150 anys. Ara, el desenvolupament tecnològic ha permès la proliferació de plaques fotovoltaiques i, amb l'helicòpter del programa, Toni Nadal ens mostra els nous horts solars, on es produeix una quantitat important d'energia elèctrica.


Espai Terra - 09/06/2009



Toni Nadal ens porta a la Segarra, una comarca on els conreus de cereals són els principals protagonistes del paisatge. L'objectiu d'aquest viatge és descobrir el llegat històric d'aquesta zona, que s'ha comparat moltes vegades amb la Castella catalana per la gran quantitat de castells que hi podem trobar.


Espai Terra - 10/06/2009



Francesc Mauri sobrevola el Pallars Sobirà, una zona tranquil·la amb molts indrets per descobrir. Abans d'arribar al poble de Son, darrere de la vegetació alpina descobrim el Centre d'Interpretació de la Natura. És un espai on els visitants poden entrar en contacte amb la natura, de forma directa, respectuosa i dirigida, per conèixer la fauna i l'entorn d'aquesta zona de gran espectacularitat natural.


Espai Terra - 11/06/2009



Des de fa més de 5.000 anys, als Pirineus hi ha hagut els gossos de muntanya dels Pirineus, una raça autòctona catalana que protegeix els ramats d'atacs invasors. A mitjans del segle XX, amb el descens de depredadors a les muntanyes, gairebé van desaparèixer com a protectors de ramats i es van convertir en gossos de companyia. Cori Calero ens porta a un centre de la Cerdanya que es dedica a seleccionar exemplars d'aquesta raça, perquè tornin a tenir un paper útil.


Espai Terra - 12/06/2009



Martí Boada visita una explotació agrícola de l'Aldea que es dedica exclusivament al mercat xinès que hi ha a Catalunya. En aquests horts del Baix Ebre es cultiva la pukua, una carabassa xinesa que s'utilitza per fer sopes; el sonchai, un enciam del qual només es menja la tija, i unes albergínies diferents de les que es cultiven tradicionalment a casa nostra.

CBMS Observacions de Cynthia cardui 2009

Carta de Constantí Stefanbescu, coordinador científic del projecte CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) als col·laboradors, en referència al increïble pas migratori i quantitat de papallones dels cards (Cynthia cardui) que han aparegut aquest any.

Vull remarcar que aquí, a Sant Andreu de la Barca, no es realitza cap CBMS, peró sí que es duu a terme un control i seguiment de les papallones.

Papallona dels cards (Cynthia cardui). Fotografía de Elsa Martin de Rodrigo López

Hola a tots,

Com tothom ha pogut comprovar aquesta primavera, la migració de Cynthia cardui està sent excepcional. Les arribades més fortes es van enregistrardurant la segona quinzena d'abril, però també al mes de maig hi ha hagut migracions molt importants. Estem davant d'un any històric per l'espècie, possiblement el millor de tots els que s'hagin pogut documentar.

Els milions de papallones que han arribat a les nostres latituds s'han reproduït amb molt d'èxit i ara hi ha emergències massives d'aquesta espècie. El nombre de larves que hi ha sobre els cards i malves des de fa un mes és espectacular, i des de fa aproximadament un parell o tres de setmanes ja es comencen a veure Cynthia cardui emergides aquí, de colors brillants, que passen llargues estones libant a les flors (a diferència de les d'abril, que predominantment volaven en direcció nord i molts cops es veien velles i desgastades). Aquesta emergència ha coincidit amb un nombre inusual d'observacions als països del centre i nord d'Europa, ja que aquestes papallones emergides aquí ara s'estàn desplaçant cap el nord.

L'excepcionalitat de la migració fa que aquest any sigui idoni per entendre més coses de com funciona. Molts de vosaltres, a part dels comtpatges del BMS, m'heu comentat que aquests darrers dies esteu veient concentracions espectaculars de Cynthia cardui en diferents llocs. També shan vist passos molt forts per colls de muntanyes dels Pirineus, que sens dubte són l'inici de la migració de les emergències locals cap al nord d'Europa.

Aprofito aquest missatge per demanar-vos que m'envíeu les observacions que haguéu pogut fer sobre aquesta espècie que trobeu remarcable. Estic parlant d'observacions extra BMS, ja que aquestes ja queden perfectament enregistrades a les fitxes de camp. Em refereixo, sobretot, a concentracions inusuals en determinats llocs (tant d'adults com d'erugues), moviments migratoris amb una direcció definida (segurament cap el nord) a través de colls de muntanyes, per sobre el mar, etc. El més important és indicar la data exacta, així com algun comentari sobre el fenomen observat (p. ex. si les papallones es veuen molt noves, una estimació aproximada del nombre d'exemplars, etc.). Totes aquestes dades seran molt útils per acabar de definir la migració i entendre com les papallones emergides localment abandonen el nostre país i s'en van cap al nord.

Més avançat l'estiu, a l'agost i setembre, esperem també tornar a detectar un pas cap el sud. Aquest any servirà per comprovar si aquesta migració de retorn passa pel nostre país o segueix una altra ruta. Les evidències en favor duna hipòtesi o altra són fins ara força contradictòries.

Res més per ara i gràcies per la vostra ajuda,

Constantí Stefanescu
Butterfly Monitoring Scheme
Museu de Granollers-Ciències Naturals
Francesc Macià, 51
08402 Granollers

Museu de Granollers Ciències Naturals
F. Macià 51, 08402 GRANOLLERS
Tel/fax: 93 870 96 51
a/e: m.granollers.cn@diba.cat
http://www.museugranollersciencies.org/

Nova localitat per a la papallona Gegenes nostradamus a Sant Andreu de la Barca

Fins ara, la papallona de l'espècie Gegenes nostradamus, coneguda amb el nom castellà de "Veloz de las rieras", ha estat detectada únicament a la riera del Palau. Aquest matí ha estat localitzat i fotografiat (a dalt) un exemplar femella al serrat d'en Canals, just per on passa la riera (actualment seca) de Can Canals, molt a prop del dic de contenció d'avingudes.

A començaments de juny ja va ser localitzat el primer exemplar de l'any a la riera del Palau.

Es tracta d'una espècie força rara i que habita en punts molt localitzats a Catalunya, especialment per on passen petites rieres i altres zones humides.

Nova espècie de papallona per a Sant Andreu de la Barca: la papalloneta del l'alzina (Satyrium esculi)

Aquest matí ha estat localitzada i fotografiada (a dalt) un exemplar femella de papalloneta de l'alzina (Satyrium esculi). És el primer cop que es troba aquesta espècie dins del terme municipal de Sant Andreu de la Barca, tot i que a les poblacions dels voltants és localment comuna.

Informació sobre la papalloneta de l'alzina (Satyrium esculi), extretes de la web de Papallones del Berguedà.

Aquest licènid, que com la majoria d'espècies del gènere Satyrium presenta colors foscos i una ratlleta blanca a la cara inferior de les ales, el podem observar en abundància en espais oberts on hi hagi una presència important de garrics i alzines, plantes de les quals s'alimenten les larves i al voltant de les quals els mascles acostumen a volar mentre esperen l'aparició d'alguna femella.

És, com hem dit, una papallona fosca per ambdós costats, tot i que sovint podem trobar femelles amb zones ataronjades a la cara superior de les ales. La cara inferior de les ales posteriors és la que ens permetrà diferenciar-la d'altres espècies del gènere, especialment de Satyrium ilicis que és a la que més s'assembla i de la que sovint no podrem distingir, tan tènue és la diferència. Aquesta rau, bàsicament, en la subtil línia negra que, en S. esculi, delimita les taques ataronjades que trobem al llarg de tota la zona submarginal de la cara inferior de les ales posteriors. En el cas de S. ilicis aquestes vores són clarament visibles.

És una papallona freqüent al Baix Llobregat, donada la gran presència a la comarca d'alzines i garrics. Als Països Catalans també és present arreu, excepte a les illes de Menorca i d'Eivissa, on no ha estat citada.

Corb (Corvus corax) sobre el serrat d'en Canals

Aquest matí ha estat detectat un corb (Corvus corax) sobrevolant el serrat d'en Canals, volant en direcció a Corbera de Llobregat.