Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 1 d’agost del 2009

Nou apartat al blog: Catàleg dels Odonats de Sant Andreu de la Barca

Afegim al blog un nou apartat sobre els odonats (libélules i espiadimonis) catalogats a Sant Andreu de la Barca. Es mostren les diferents espècies ordenades per ordre taxonómic, amb fotografíes que permet veure les diferències entre els mascles i les femelles.

De la mateixa forma que es fa amb els altres catàlegs (ocells, ropalòcers i amfibis i rèptils), aquest nou llistat il·lustrat s'actualitza cada cop que es troba una nova espècie.

El trobaréu a sobre de l'apartat "Fórums" a la columna de la dreta.

Disponible on-line l’Informe 2008 qualitat dels rius de la província de Barcelona

Ho trobareu aquí... http://ecobill.diba.cat/

Informe qualitat rius 2008

La Qualitat Ecològica dels Rius és un programa d'estudi que recull les dades sobre l'estat ecològic dels cinc rius de la província de Barcelona, el Llobregat, el Besòs, el Foix, el Ter i la Tordera, tant en el curs principal com alguns dels seus afluents.

És una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea d'Espais Naturals i que porta a terme el Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de diverses institucions des de l'any 1994 fins a l'actualitat.

Cal tenir en compte la metodologia i que l’any 2008 va ser molt sec (ara ningú recorda la sequera).

Maduren les primeres móres (Rubus ulmifolius)

Arreu, especialment pels boscos, ja podem trobar els primers esbarzers (Rubus ulmifolius) amb els seus coneguts fruits ben madurs: les móres.

És la planta dominant de la majoria de bardisses. Les espècies que trobem a les contrades mediterrànies del nostre país són Rubus caesius i, sobretot, Rubus ulmifolius, però als Països Catalans se'n troben catorze espècies autòctones, tot i que en haver-hi molts híbrids naturals la classificació exacta és problemàtica fins i tot per als botànics especialistes. Es tracta d'una planta arbustiva perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses i amb forts aculis amb forma de falç. Es un semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles són molt variables normalment amb de 3 a 5 folíols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb pèls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada. Els fruits, formen una pluridrupa anomenada móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere, que tenen el fruit vermell quan és madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.

La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.

A banda de la reproducció sexual a través de les llavors de les móres també s'estén vegetativament ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.

És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil eliminar-la amb herbicides, però com que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins.

Informació extreta de Viquipèdia

Odonats a la riera de Corbera - 01/08/2009

El mátí no va acompanyar gaire per tal de poder mostrejar odonats, ja que hi havia molt poques estones de sol, i el cel romania ennuvolat durant llargs períodes, no donant temps a l'aire per escalfar-se prou i fer sortir els insectes, que en aquell momento s'hi estaven immóvils a les branques i les fulles de la vegetació.

Malgrat que la zona de la riera de Corbera, entre la seva desembocadura al riu Llobregat i el pont de can Amigó (prop de la urbanització de La Soleia), sembla que hi ha un hàbitat molt adient per acollir una bona diversitat d'espècies, de ben segur que no van sortir-ne totes en el dia d'avui, caldrá fer una nova prospecció un dia que hi hagi més bonança.

Entre les espècies observades, hi destaca el zigòpter Calopteryx haemorrhoidalis, molt abundant en aquest sector de la riera, especialment al seu curs baix, a la zona dels horts.

Espècies d'odonats detectades avui a la riera de Corbera:

- Calopteryx haemorrhoidalis: molt abundant
- Platycnemis latipes: 1 mascle a la riera
- Sympetrum fonscolombii: 1 femella a al zona del bosc

Calopteryx haemorrhoidalis mascle

Calopteryx haemorrhoidalis femella

Platycnemis latipes mascle

També s'han observat altres habitants de la zona prou interessants...

Conocèfal gros (Ruspolia nitidula) femella

Barb de muntanya (Barbus meridionalis) jove

divendres, 31 de juliol del 2009

Gran concentració d'odonats a la riera del Palau - 31/07/2009

Aquest matí a la riera del Palau s'ha detectat un gran nombre de diverses espècies d'odonats, entre les quals s'han trobat 2 espècies de zigópters (espiadimonis) i 7 espècies d'anisòpters (libélules), amb Orthetrum brunneum com a espècie dominant. També, com a més destacable, s'han observat 6 mascles i 2 femelles d'Anax imperator, també un mascle de Cordulegaster boltonii.

Algunes imatges de l'hàbitat (riera del Palau)

Espècies d'odonats observats avui:

- Calopteryx haemorrhoidalis: 1 mascle
- Lestes viridis: 1 femella
- Anax imperator: 6 mascles i 2 femelles
- Cordulegaster boltonii: 1 mascle
- Orthetrum brunneum: molt abundant
- Orthetrum coerulescens: estimació d'uns 5 mascles
- Orthetrum cancellatum: mínim de 2 mascles
- Sympetrum fonscolombii: abundant
- Crocothemis erythraea: mínim de 4 mascles

Lestes viridis femella

Anax imperator mascle

Orthetrum brunneum mascle

Orthetrum brunneum femella

Orthetrum coerulescens mascle

Crocothemis erythraea mascle

Sympetrum fonscolombii mascle

dijous, 30 de juliol del 2009

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 30/07/2009

El matí s'ha presentat ben assolellat i calorós, amb algunes boirines baixes a primera hora que provocaven una sensació de xafogor molt intensa, encara que la visibilitat era força bona i no van trigar gens a esvaïr-se.

Ja començen a arribar els primers ocells migradors, destacant així el primer mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) en pas postnupcial (migració de tardor) localitzat pel reclam a prop de la palanca nova de Sant Andreu de la Barca. També s'han vist petits grups de xivitones vulgars (Actitis hypoleucos) alimentant-se als marges fangosos de les illetes i a les rescloses, sempre mantenint certa distància entre elles per evitar la competència pel menjar en aquests moments que necessiten tant per de continuar amb la migració. Per acabar-ho d'arrodonir, s'ha observat a més, una tórtora (Streptopelia turtur) jove, barrejada en un grupet de tórtores turques (Streptopelia decaocto). Aquesta darrera espècie no havia estat mai fins ara tan freqüent al riu.

Es continuen aturant grups de gavians argentats (Larus michahellis), destacant els juvenils pel que fa al nombre d'individus. Molts exemplars jeuen a l'herba o als codolars i s'endormisquen, mentre que s'altres juguen amb pedres o algues o bé es banyen.

S'ha pogut comfirmar la segona llocada de la parella roquerols (Ptyonoprogne rupestris), que ja va nidificar no gaire a sota del pont de l'AP-7. Aquest cop no han ocupat el mateix niu de la posta anterior, sino un altre ubicat a la mateixa paret del pont, que per llavors ja hi era. Primerament s'ha observat a un dels adults cobant al niu, fet que va donar a creure que encara no havia nascut els polls, però no és així: els dos adults fan viatges per alimentar 3 polls molt petits encara, sense plomissol i amb els ulls tancats.

Per altra banda romania tot força tranquil, no s'han detectat vehicles a motor pels camins ni cap incidència extraña que afecti al medi ambient. Únicament algunes tortugues de Florida (Trachemys scripta elegans), que competeixen amb la fauna autóctona; ja fa díes que no es veu cap tortuga de rierol (Mauremys leprosa), tot i que potser s'han desplaçat a altres llocs.

Tortugues de Florida (Trachemys scripta elegans)

Ischnura graellsii femella

Sympetrum fonscolombii mascle (a dalt) i femella (a baix)

Espècies d'ocells detectades avui al riu:

- Ballester (Tachymarptis melba)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Garsa (Pica pica)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Mallerenga carbonera (Parus major): 1 sol exemplar detectat en tot l'itinerari
- Gafarró (Serinus serinus)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Falciot negre (Apus apus)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) 1 exemplar reclamant prop de la palanca nova de Sant Andreu de la Barca (1ª citació postnupcial)
- Tudó (Columba palumbus)
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 11 exemplars detectats en tot l'itinerari (formen petits grups en pas migratori)
- Gavià argentat (Larus michahellis): un grup d'uns 80 exemplars aturats al riu
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 5 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Tórtora (Streptopelia turtur): 1 exemplar jove en un grup de tórtores turques
- Corriol petit (Charadrius dubius): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris
- Roquerol (Ptyonoprogne rupestris): 2 adults al pont de l'AP-7, ocupen un altre niu en el que s'han detectat 3 polls molt petits (2ª posta de la mateixa parella de la vegada anterior)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)


Ànec collverd (Anas platyrhynchos) mascle en eclipsi, amb els primers indicis de plomatge nupcial

Garsa (Pica pica) jove

Bernat pescaire (Ardea cinerea) amb 3 garses (Pica pica) joves

Gavians argentats (Larus michahellis) joves

Gavià argentat (Larus michahellis) de 1er hivern

Gavià argentat (Larus michahellis) de 2on hivern o 3er estiu de muda retardada

Dos gavians argentats (Larus michahellis) de 2on hivern

Gavià argentat (Larus michahellis) adult força desgastat

Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) al niu

Xivitones vulgars (Actitis hypoleucos) empaitant-se

dimecres, 29 de juliol del 2009

Orthetrum cancellatum al serrat d'en Canals - 29/07/2009

Avui al serrat d'en Canals s'han capturat i fotografiat en mà dos exemplars femelles de l'odonat anisópter Orthetrum cancellatum, l'exemplar de la fotografía superior correspondía a una femella vella, mentre que les tres darreres corresponen a una femella més jove (aixó no vol dir que sigui de forma immadura).

Femella vella d'Orthetrum cancellatum

Femella jove (no immadura) d'Orthetrum cancellatum

Pregadéu (Mantis religiosa) fotografiat al serrat d'en Canals

Aquest matí al serrat d'en Canals, se li ha fet un petit reportatge fotogràfic a una femella de pregadéu (Mantis religiosa), espècie comuna peró difícilment localitzable pel seu camuflatje perfecte.


El pregadéu (Mantis religiosa) és un insecte mantodeu gros, les femelles superen fàcilment els 7 cm de longitud encara que els mascles són més petits. Si els seus tons críptics de colors verd groc o marró clar no ho impedeixen, veurem en indrets assolellats com ara les brolles.
Aquest insecte rep una gran varietat de noms com per exemple plegamans, revolta-campanes, beata, cabra, cavall de serp, cavallet, predicador o pregadéu de rostoll.

Són característics del pregadéus els fèmurs punxosos del primer parell de potes i el cap triangular, amb dos grans ulls i unes mandíbules potents sempre a punt per mossegar. El pregadéu és depredador d'altres insectes. Sovint resta quiet prop d'una flor, a l'aguait dels insectes pol·linitzadors.

Al final de l'estiu, els pregadéus surten a cercar parella per les zones més assolellades dels boscos on viuen. Les femelles són les que dirigeixen la cacera. Són més grans que els mascles i s'encarreguen d'emetre feromones per atreure'ls. El mascle més proper cedirà a la crida silenciosa sense sopitar que, en la majoria dels casos, la còpula acaba amb la mort del mascle entre les mandíbules de la seva parella.

Els ous -n'hi ha fins a dos-cents- romandran tancats dins una coberta anomenada ooteca, unes estructures de contorn el·líptic i consistència esponjosa que contenen els ous i acostumen a trobar-se adherides a la pedra o a la fusta, en un indret prou arrecerat i no naixeran fins l'any següent.

Informació extreta de Viquipèdia