Atles de distribució dels Amfibis i Rèptils del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i àrea de protecció perifèrica
El coneixement de l’herpetofauna del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat ha estat fins fa ben poc gairebé desconegut i les úniques citacions que es coneixien eren les de la base de dades de la Societat Catalana d’Herpetologia. Tanmateix, no s’ha trobat cap estudi específic realitzat a la zona sobre amfibis i rèptils. Aquest desconeixement de l’herpetofauna de Montserrat va originar la realització del present estudi, de dos anys de durada i que conclou amb la realització de la present memòria.
Els estudis de distribució, constitueixen una eina molt important per conèixer l’extensió del poblament faunístic dins d’un territori i les problemàtiques d’algunes espècies, generalment lligades a modificació o destrucció dels biòtops inicialment ocupats. Així doncs i a tall d’exemple, els amfibis constitueixen uns excel·lents indicadors de l’estat de degradació d’ecosistemes aquàtics. Quan un ecosistema es troba força degradat, davallen les poblacions d’amfibis. El coneixement acurat de l’ocupació del territori dels amfibis i rèptils i les seves problemàtiques de conservació suposen una eina molt important pels responsables de la zona a l’hora de gestionar bé els ecosistemes, ja que no es pot gestionar i protegir allò que es desconeix.
Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Per a la realització del present estudi s’ha portat a terme, de manera planificada, un treball de camp a diferents parcel·les representatives dels diferents hàbitats de la serra, per tal de descriure de manera preliminar les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural i, alhora, esbrinar en cada cas, quines són les espècies més rellevants, i quins són els elements bàsics, envers a la malacofauna, de les grans unitats del paisatge de la Muntanya.
S’han estudiat un total de 320 mostres de cargols terrestres, i com a resultat s’han identificat 50 espècies. Les espècies més ben representades han estat
Pomatias elegans,
Pseudotachea splendida,
Helicigona lapicida,
Abida polyodon i
Otala punctata.
L’estudi també amplia el catàleg faunístic de mol·luscs de Montserrat, essent
Paralaoma servilis,
Punctum pygmaeum,
Microxeromagna lowei i
Hygromia (Hygromia) cinctella espècies noves a l’àmbit d’estudi.
Finalment, es proposen línies de recerca i de conservació de l’endemisme propi d’aquesta part de la serralada prelitoral catalana,
Xerocrassa montserratensis, així com per al seguiment futur dels diferents grups taxonòmics de la fauna malacològica del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Estat de la població de còlit negre (Oenanthe leucura) al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i voltants - any 2008 -
Els dos fets principals que se citen en gairebé tots els estudis com a causants de la disminució d’efectius de còlit negre (
Oenanthe leucura): freds intensos i augment de la cobertura vegetal, s’han donat alhora a la zona d’estudi durant tres anys seguits dels darrers quatre.
Els freds intensos augmenten directament la mortalitat del còlit negre mentre que l’augment de la cobertura i de l’alçada de la vegetació en redueixen la qualitat de l’hàbitat i, per tant, causen indirectament la seva desaparició. Les dues causes contribueixen a la reducció d’efectius de còlit negre i, si com ha passat recentment, es produeixen alhora, és posible que cadascuna tingui un efecte multiplicador sobre l’altra.
Vist tot això, i tenint present que la població de còlit negre al Massís de Montserrat i voltants podria limitar-se a tres-quatre parelles el 2008, es pot concloure que aquesta espècie tornarà a desaparèixer a mig o curt termini si, als seus llocs de nidificació, continua el procés natural de tancament de la vegetació. Si, a més, es tornen a donar hiverns freds continuats, aquest procés podria accelerar-se i portar a l’extinció local de l’espècie en pocs anys.
Estudi dels Quiròpters del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (informe any 2003)
Els ratpenats constitueixen l’ordre dels quiròpters (paraula d’origen grec que significa mans alades). És l’únic grup de mamífers capaç de realitzar veritables vols similars als que duen a terme les aus. Les ales són formades per una fina i nua membrana anomenada patagi, la qual és sostinguda pels dits de la mà, els braços, les cames i la cua (Serra-Cobo i Balcells 1987). Els quiròpters constitueixen el segon ordre de mamífers amb major diversitat d'espècies (més de 1.000 descrites fins ara arreu del món). A Catalunya s’han trobat 25 espècies diferents (Serra-Cobo i Balcells 1987; Serra-Cobo i López-Roig 2003). El grup ha tingut un clar èxit evolutiu, fet que es manifesta en la gran diversitat de formes i mides (des de 3 cm cap-cos la més petita a aproximadament 1,5 m d’envergadura la més gran), adaptades a diferents hàbitats i a l'aprofitament d'un variat espectre de recursos alimentaris (insectes, fruits, sang, peixos, amfibis, altres mamífers, ocells,...). La gran quantitat d’espècies existents fa que sigui el segon ordre europeu de mamífers amb major grau de diversitat després dels rosegadors. Hom divideix l’ordre dels quiròpters en dos grups ben diferenciats, tant pel que fa a la seva morfologia i etologia com a l’estratègia evolutiva seguida: els megaquiròpters i els microquiròpters. Els primers es distribueixen entre els dos tròpics i solen ser de grans dimensions i alimentar-se de fruits. Els segons són de dimensions normalment més petites i presenten un sofisticat sistema de sonar per orientar-se i capturar llurs preses en la foscor (Schober i Grimmberger 1996).
Les singulars adaptacions al domini aeri, el desenvolupament d’un sofisticat sistema de sonar en la majoria d’espècies i el tipus de recursos alimentaris que captura, fan dels quiròpters un dels grups de vertebrats amb major valor ecològic. Les espècies de les nostres latituds són majoritàriament insectívores, i realitzen una important funció ecològica al regular poblacions d’artròpodes. Això no obstant, no totes les espècies europees són exclusivament insectívores, com ho va comprovar un equip de científics italians (Dondini i Vergari 2000), el qual va descobrir que Nyctalus lasiopterus, espècie probablement present a Montserrat, s’alimenta regularment d’aus passeriformes.
La importància quiropterològica de la muntanya de Montserrat va ser posada de manifest per Balcells a principis dels anys seixanta. L’esmentat autor va recapturar a l’avenc dels Pouetons un ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) que havia estat anellat a l’avenc del Daví (Balcells 1962,1964). Posteriorment, l’equip dirigit per Serra-Cobo va donar a conèixer la rellevància ecològica de l’avenc dels Pouetons per a les migracions estacionals dels Miniopterus schreibersii catalans (Serra-Cobo i Balcells 1986, Serra-Cobo et al. 1998). Això no obstant, malgrat les prometedores dades obtingudes a finals del segle passat, fins ara no s’havia dut a terme cap estudi sistemàtic i complert per determinar i analitzar les espècies de ratpenats presents al Parc Natural.
El gran nombre de cavitats que hi ha a la Muntanya de Montserrat i la dificultat que presenta estudiar aquest grup de mamífers voladors i d’activitat nocturna fa inviable abordar en un sol any l’anàlisi de la distribució d’espècies i la dinàmica, les característiques biològiques i ecològiques de llurs poblacions. La present memòria dóna a conèixer les primeres dades de l’estudi quiropterològic iniciat l’any 2003, aportant dades sobre la distribució i la diversitat d’espècies presents en aquest espai protegit. La informació del projecte permet establir les bases per a la realització de futurs estudis sobre l’estat, la dinàmica i l’ecologia de les poblacions de quiròpters, els resultats dels quals han d’orientar la futura gestió d’aquests recursos biòtics. Degut a la prolongació dels treballs de camp i a les laborioses anàlisis ulteriors que s’han realitzat la memòria definitiva es lliura a la direcció del Parc Natural a principis d’any 2004
.
Estudi sobre la dinàmica de la colònia de Quiròpters de l’avenc dels Pouetons
PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT 2006
L’any 2003 es realitzà el primer estudi dels quiròpters del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. El treball va comprovar la presència de 12 espècies de quiròpters, algunes d’elles d’elevat valor ecològic, com per exemple el ratpenat de cova Miniopterus schreibersii o les espècies del gènere Nyctalus. No obstant això, els resultats obtinguts suggerien que hi havia d’haver més espècies que no havien estat observades degut a la dificultat de trobar-les en un estudi anual i genèric com el del 2003. L’esmentat estudi també posà de manifest la importància ecològica de l’avenc dels Pouetons per a les migracions del ratpenat de cova i la necessitat de realitzar un seguiment anual de la dinàmica dels quiròpters que s’hi refugien. Tenint en compte la informació aportada per l’estudi de 2003 es platejà el projecte de 2006 el qual tenia com a principals objectius conèixer la dinàmica dels ratpenats de l’avenc dels Pouetons, aportar criteris de gestió per a conservar les colònies que es refugien en aquest avenc i intentar ampliar el nombre d’espècies presents en el Parc. El projecte també tenia com a objectiu recopilar informació bibliogràfica sobre la fauna invertebrada d’aquest singular avenc de la Muntanya de Montserrat.
Aquest matí m'he desplaçat amb el grup de l'ADENC fins a la riera de Nespres, al terme de Rocafort (que pertany al municipi d'El Pont de Vilomara), a la comarca del Bages, dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Mascle de Crocothemis erythraea
Mascle de Calopteryx haemorrhoidalis
Mascle de Coenagrion puella
Mascle de Orthetrum brunneum
Hipparchia semele femella 
Hipparchia semele - 
Aspecte general del pi pinastre (Pinus pinaster)
Comparació de tamany d'una pinya de pi pinastre (Pinus pinaster) a l'esquerra, amb una de pi blanc (Pinus halepensis) a la dreta
Treballs a la zona de "l'abocador" de Sant Andreu de la Barca, amb presència d'un camió de l'ADF. Qué és el que s'està fent o es vol fer amb tota la brossa orgànica i seca acumulada en aquest punt? El cas es que el representant de l'ADF de Sant Andreu de la Barca no ha estat concertat a cap reunió des de fa aproximadament 2 anys. Per quina raó?
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Adult entrant al niu
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Adult aturat a la paret, davant del niu
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Un exemplar juvenil (de la posta anterior?) aturat davant de l'entrada del niu (notéu els marges blancs a les terciàries, típiques dels exemplars joves d'aquesta espècie)
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Adult aturat a l'entrada de l'altre niu
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). L'altre niu amb l'adult a l'entrada i el poll a punt de sortir-hi
Orenetes vulgars (Hirundo rustica) joves