Però el que marca actualment el seu desenvolupament és una llei pre-democràtica, per no dir franquista, el PGM de 1976, que sense gaires criteris mediambientals, per no dir nuls, va designar els terrenys del costat de la reserva natural com a equipaments esportius (7c).
Des de llavors s’han especulat amb aquest terrenys, és el cas de l’empresa Golf Viladecans S.A., i ara el Barça, que ara ha comprat tot pagan 18 milions d'euros per aquest terrenys, qualificats com a 7c, però protegits per una normativa urbanística europea, la Xarxa Natura 2000.
L’ajuntament de Viladecans, amb el ja objectiu, llargament perseguit, d'obertura de Viladecans al mar assolit, ha volgut jugar al joc especulatiu, per treure’n benefici, primer va ser amb un conveni amb Golf Viladecans S.A. i ara amb el Barça, un soci molt més simpàtic. I presenten, conjuntament el Barça Parc, un “projecte urbanísticament sostenible”, construint camps de futbol, un estadi, un carrer comercial, un palau de congressos on poder acollir concerts multitudinaris com el de U2, fins i tot un Hotel.
El Barça Parc no és un creixement urbanístic continu annex a un nucli urbà sinó que apareix com una taca enmig d’un espai lliure i amb una gran valor natural, separant la connectivitat natural del parc agrari amb la reserva Natural. Un projecte que es fa per atraure centenars de milers de visitant a la zona, amb els problemes de mobilitat i degradació que això comportarà a la zona (una zona que precisament necessitat la menor presència humana).
Tot plegat, posant en perill la fràgil reserva natural del Delta del Llobregat, atemptant contra els principis més bàsics del desenvolupament territorial i urbanístic sostenible.
El Barça Parc vol ser el motor d’una altre bogeria urbanística, cal recordar que l’Ajuntament està preparant un projecte a la zona del delta anomenat “Parc del Delta”, que malgrat que encara no està definit del tot vol dur-hi a terme un complex de 2.270.098 metres quadrats amb entre d’altres espais, instal•lacions esportives, recreatives, hoteleres i de restauració, un projecte a realitzar al voltant del camí de les filipines que va cap a mar, en ple parc agrari del Delta del Llobregat. Sens dubte, un projecte que sortiria reforçat si finalment el “Barça Parc” tires endavant.
Aquest projecte s'ubicaria en una zona que té un important valor com a corredor biològic, ja que permet a la fauna conectar entre l'estany del Remolar i la maresma de les Filipines, amb la riera del Sant Climent i l'estany de la Murtra, fet que provocaria un greu aïllament entre una i altres zones, així com un problema d'endogamia que provocaria un empobriment genètic i disminuïria alarmantment la biodiversitat. Es reduiria fortament també el pas d'ocells migradors.
Per altra banda, suposa un problema de salut pública, ja que els avions que s'enlairen des de la tercera pista de l'Aeroport passarien directament sobre el complex, emetent lógicament un soroll eixordador. Altres aspecte que s'han de tenir en compte ès l'excessiva afluència de visitants a l'espai natural, així com contaminació lumínica i acústica, a la qual la fauna salvatge no s'adaptaria, fins arribar al punt que l'espai quedi completament abandonat.
Mapa dels decibels que afecten l'area deltaica, degut als avions, el "Barça Parc" li escauen entre els 70 i 75 db, que afecten la salut humana
Serrat d'en Canals
Plafons informatius als aiguamolls de Molins de Rei
Un "petit" error d'identificació en un dels plafons (l'espècie de la fotografia és un Corriol gros)
Arribant a Sant Andreu de la Barca
En aquest tram, totes les plantades d'arbres han acabat fallant, amb la mort de tots els individus
Tortugues de Florida (Trachemys scripta elegans)
Cotorres de Kramer (Psittacula krameri)
Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) banyant-se
Esplugabous (Bubulcus ibis)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Garsa (Pica pica)
Xivita (Tringa ochropus)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Cogullada vulgar (Galerida cristata)