La degradació d'una comarca: el Baix Llobregat

Adjunto des de YouTube un interessant documental sobre la contaminació a la comarca del Baix Llobregat, elaborat l'any 1984 pels alumnes de l'escola J. J. Ortiz de Sant Andreu de la Barca.

"Draps bruts"

El mes passat, el grup per a defensa del medi ambient de Sant Andreu de la Barca va denunciar la brutícia acumulada, principalment consistent en tovalloletes (de les que es fan servir per netejar els nadons) que al ser llençades pel vàter acaben sortint, quan succeeixen fortes pluges, a través del clavegueram fins a una riera que passa per darrere de l'escola Josep Pla i el tanatori de SAB cap al riu Llobregat.

Entre la setmana del 15 al 21 de setembre, l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca va netejar totes aquestes, tasca que va ser molt elogiada.

Veieu les fotos de com estava la zona a finals d'agost. Fotos de Juan Hernández.

Però, quina sorpresa!!!

Fent una de les prospeccions de fauna pel serrat d'en Canals vaig trobar les mateixes restes abocades per l'Ajuntament a l'accés del bosc, a l'altra banda de la carretera davant de la font de Can Canals. Entre les deixalles també hi havia terra grisenca i restes de canyes.

Les mateixes restes procedent de la riera vora l'escola Josep Pla, les quals s'haurien d'haver portar a un abocador controlat o bé a ser destruides. En canvi es van preocupar de deixar-ho "amagat", amb el terra ben aplanadet.

Una gestió de residus vergonyosa i penosa, mai vista. No hi ha cap excusa per justificar aquesta acció.

Evidentment l'Ajuntament va ser informat de que van ser trobats els seus "draps bruts", ja que tot el territori està ben vigilat i hi ha bona disposició a denunciar qualsevol acció que l'amenaci.

Molt més difícil és conscienciar a la població de que no llencin les tovalloletes pel vàter, però sí seria més senzill millorar el sistema de clavegueram.

Què hi ha darrera l'aigua que bevem?

Sempre he aconsellat comprar garrafes o beure aigua de l'aixeta amb una depuradora domèstica. Ara sabreu perquè.

Presencia fármacos en río Llobregat genera pérdida de biodiversidad insectos

Article extret del diari ADN la data del 3/12/2009.

Presencia fármacos en río Llobregat genera pérdida de biodiversidad insectos

La contaminación del río Llobregat por la presencia de restos de fármacos comunes, como antiinflamatorios, analgésicos, antibióticos o antidepresivos, ha provocado una disminución en la biodiversidad de algunas especies de insectos acuáticos, según un estudio de varios entidades científicas.

"A mayor concentración de fármacos, menor diversidad de macroinvertebrados", ha señalado hoy en rueda de prensa Damià Barceló, director del Instituto Catalán de Investigación del Agua (ICRA), una de las entidades que ha participado en este trabajo que ha analizado muestras de agua en siete puntos del Llobregat y su afluente el Anoia.

Los compuestos químicos analizados son metabolizados por el cuerpo y expulsados a través de la orina, por lo que es posible determinar qué sustancias se han consumido en una determinada área geográfica a través del análisis de sus aguas residuales, y ahora se ha querido conocer su influencia en la vida de estos pequeños insectos, cuya presencia en la cuenca se ha reducido.

Entre los restos de fármacos más presentes en las muestras de agua tomadas en la cuenca del Llobregat están antiinflamatorios comunes como el diclofenaco (comercializado como Voltaren) o el ibuprofeno, al igual que antibióticos como el sulfamethoxazole.

Barceló ha incidido en que mientras los restos del ibuprofeno pueden ser eliminados con bastante efectividad en su tratamiento en las depuradoras actuales (casi al 90%), no ocurre lo mismo con el diclofenaco, que se mantiene en torno al 50%.

Existe una relación directa entre el tiempo de retención de las aguas en la depuradora -antes de volver a verterse a los ríos- y el porcentaje de eliminación de los residuos.

"El Llobregat es un río complicadillo", afirma Barceló, quien explica que se trata de una cuenca que suministra a una población elevada de personas, unos tres millones, aunque su caudal es muy escaso y está "muy castigado" por la industria.

Estas circunstancias lo convierten en un "río interesante" para estos estudios de tipo ecológico, ya que las cuencas del norte de Europa tienen casi cien veces más de caudal, y sus características son muy diferentes.

Junto al ICRA han colaborado en la investigación el departamento de Ecología de la Universidad de Barcelona y el Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Medio Ambiente (IDAEA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Barceló ha señalado que además de la contaminación química por fármacos, en la pérdida de la biodiversidad detectada hay que tener en cuenta el aumento registrado en la temperatura del agua.

El director del ICRA ha subrayado que el hecho de que en Cataluña se disponga de datos sobre contaminación, ya sea por fármacos, como por otros productos (drogas u otras sustancias químicas) no se debe a que los ríos estén más contaminados, sino a que existen más estudios que en otras comunidades autónomas españolas.

Barceló ha adelantado que el ICRA tiene previsto elaborar el próximo año un estudio de similares características sobre los efectos de contaminación por restos de fármacos sobre especies de vertebrados como los peces.

Otros estudios recientes apuntaban que estas concentraciones no suponen un peligro para la salud humana, ya que para introducir en el organismo de una persona la misma cantidad de principio activo que contiene, por ejemplo una pastilla de Ibuprofeno, sería necesario que bebiera cerca de 2.000 litros de este agua.

Barceló ha apuntado además que el envejecimiento de la población, puede llevar a un aumento de la presencia de restos químicos en el agua de los ríos, ya que las personas mayores consumen más fármacos que la media de la población.

En este sentido, ha recordado que España es el séptimo u octavo país con mayor consumo de estos productos, un hábito favorecido por las subvenciones de la sanidad pública.

A este factor se añade que se ha convertido en un país de "turismo de hospital", con un gran número de personas que vienen a recibir tratamiento médico a España.

Article original a: http://www.adn.es/tecnologia/20091203/NWS-2485-Presencia-Llobregat-biodiversidad-insectos-farmacos.html

Bosc del Llop - 15/10/2009

El bosc del Llop està situat a la part alta de Sant Andreu de la Barca, al costat de la urbanització de La Creu de Sussalba, que pertany a Corbera de Llobregat, i més concretament al marge dret de la riera d'en Canals (a l'esquerra es troba el serrat de Can Canals).

Tram més forestal del bosc del Llop

En alguns trossos de camí es poden veure restes de murs de pedra, record vestigial del que abans eren camps de vinyes

Tram de solà amb matollar i pins joves

Aquesta carena es caracteritza per estar moltes hores exposada al sol, podríem dir que el bosc del Llop està orientat cap a la solana i el serrat d'en Canals cap l'obaga (més hores d'ombra i humitat). Al primer tram, sortint de Sant Andreu de la Barca hi trobem un àrea forestada encara força humida i amb molta bardissa, especialment per les enormes formacions d'heura (Hereda helix) i arítjol (Smilax aspera) que envolcallen alguns grans arbres. Més endavant, entre en una zona més aclarida, amb pins joves, brucs d'hivern (Erica multiflora) i boals (Erica arborea), cirerers d'arboç (Arbutus unedo), estepes (Cistus sp.), i altres espècies vegetals típics d'ambients mediterranis secs.

Bruc d'hivern (Erica multiflora)

Foixarda (Globularia alypum)

Arítjol (Smilax aspera)

Arboç (Arbutus unedo)

Pel que fa als ocells, en primer tram més forestal s'ha detectat un gran nombre de tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) i pit-rojos (Erithacus rubecula), també s'han localitzat alguns tords comuns (Turdus philomelos), pinsans comuns (Fringilla coelebs) i mosquiters comuns (Phylloscopus collybita). El més destacable en aquest tram ha estat la escolta de dos tallarols grossos (Sylvia borin).
En el segon tram s'ha localitzat un parell de tallaretes cuallargues (Sylvia undata), espècie que regularment es pot observar en aquest punt, però sempre de forma escassa i encara no s'ha comfirmat si hi nidifica. Per altra banda ha estat detectada una tallareta vulgar (Sylvia communis), una migradora irregular i, com a més destacable una llucareta (Serinus citrinella) identificada primerament pel reclam en vol i després observada, sobre la carretera de Corbera en direcció a la urbanització de Can Llopart, en migració activa; aquesta és la segona observació per a Sant Andreu de la Barca pel que fa a aquesta espècie, la primera es va realitzar el 27/12/2000 a Can Canals, durant una forta onada de fred.

Des d'aquest costat de la carena es pot "gaudir" d'una vista general i elevada de "l'abocador" de Sant Andreu de la Barca, en que especialment avui s'ha posat de manifest amb les imatges i el vídeo que poden veure a sota d'aquestes línies.

Seqüència de l'abocament

Espècies d'ocells detectades:

- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla): abundant
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Pit-roig (Erithacus rubecula): abundant
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Merla (Turdus merula)
- Tord comú (Turdus philomelos): 5 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tudó (Columba palumbus)
- Tallarol gros (Sylvia borin): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Bruel (Regulus ignicapilla)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)

- Tallareta cuallarga (Sylvia undata): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tallareta vulgar (Sylvia communis): 1 exemplar a l'àrea de matollar baix
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

- Llucareta (Serinus citrinella): 1 exemplar en vol sobre la carretera de Corbera, en direcció a Can Llopart. 2ª citació per a Sant Andreu de la Barca

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Pinsà comú (Fringilla coelebs) femella

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 26/09/2009

Finalment s'ha percebut un nou ascens de les temperatures, tot i que a primera hora del matí hi havia molta humitat i una lleugera boirina. Poc després d'esvair-se aquesta boira ja va sortir el sol que, com hem esmentat al principi d'aquesta paràgraf, es va fer notar amb calor.

S'han observat diverses espècies d'ocells avui al Llobregat malgrat l'afluència de gent (vianants amb gossos i ciclistes) que passejaven pel camí del riu.

Abans de creuar la palanca nova que creua el riu per accedir a l'itinerari han estat observats un petit grup d'estornells aturats sobre un panell informatiu sobre l'autovia, entre els quals hi havian estornells vulgars (Sturnus vulgaris) i dos estornells negres (Sturnus unicolor), espècie nidificant molt localitzada a Sant Andreu de la Barca, tot i que més estesa a l'hivern.

Han estat detectades també algunes espècies típicament migrants, com la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i dues cotxes blaves (Luscinia svecica) mascles. També han estat observats 3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) volant riu avall, dos becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) i un gavià fosc (Larus fuscus) jove, barrejat amb gavians argentats (Larus michahellis).

Tot aixó pel que fa a les espècies més destacables.

Conill (Oryctolagus cuniculus)

Per altra banda es nota encara l'absència de papereres a l'àrea de picnic del riu, ja que el terra, especialment al costat de les taules, ès plena d'envasos i papers. Tot i així, avui no s'ha detectat cap vehicle de motor circulant pels camins.

Deixalles al terra a la zona de picnic (no costa gens emportar-se les i llençar-les en un contenidor o a la brossa de casa)

Espècies d'ocells detectades avui al riu:

- Mallerenga carbonera (Parus major): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Estornell negre (Sturnus unicolor): 2 exemplars aturats sobre un panell informatiu de l'A-2
- Garsa (Pica pica)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Tudó (Columba palumbus)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Teixidor (Remiz pendulinus): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus): un mínim de 6 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Gavià argentat (Larus michahellis): 42 exemplars aturats al riu
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Blauet (Alcedo atthis): 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 3 exemplars volant riu avall
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Bec de corall senegalés (Estrilda astrild): 2 exemplars en vol sobre el camí
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Gavià fosc (Larus fuscus): 1 exemplar jove barrejat amb gavians argentats (Larus michahellis) aturat al riu. 1ª citació postnupcial
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Cotxa blava (Luscinia svecica): 2 exemplars mascles detectats en tot l'itinerari
- Martinet blanc (Egretta garzetta): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Bitxac comú (Saxicola torquatus): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 1 exemplars detectat en tot l'itinerari
- Verdum (Carduelis chloris)
- Ballester (Tachymarptis melba): uns 20 exemplars detectats en vol

Estornells negres (Sturnus unicolor)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Gavià fosc (Larus fuscus) jove. A les dues fotos superiors apareix amb un jove de gavià argentat (Larus michahellis) a la seva dreta, per comparar

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) mascle mudant a plomatge nupcial

Cotxes blaves (Luscinia svecica) mascles

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Riera del Palau - 17/09/2009

El dia ha començat bastant fesc i amb alguns núvols, que han anat obrint-se fins deixar passar una mica el sol, que ha escalfat molt lleuerament l'ambient.

Pel que fa als ocells, el mé destacable ha estat la observació d'un petit grup de 3 passerells comuns (Carduelis cannabina) alimentant-se de llavors de card marià al terra. També ha estat escoltada una cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) que ja fa dies que volta per la zona. S'han detectat també algunes espècies típicament migradores, com el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i el pinsà comú (Fringilla coelebs).

S'ha detectat un moviment de terra per darrere del mur de contenció ubicat al carrer, on s'ha obert una suposada via de desembosc, sembla ser que amb la intenció de retirar els arbres caiguts per la ventada del mes de gener. Val més tard que mai.

Suposada via de desembosc

Maquinària treballant

Espècies d'ocells detectades avui:

- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Rossinyol bord (Cettia cetti): 2 exemplars cantant a la riera
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica): mínim de 10 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Tudó (Columba palumbus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Garsa (Pica pica)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Picot verd (Picus viridis): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus): 1 exemplar escoltat a la riera
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Merla (Turdus merula)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Gafarró (Serinus serinus)
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 1 exemplar en un esbarzer al costat de la riera
- Pinsà comú (Fringilla coelebs): mínim de 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Bruel (Regulus ignicapillus)
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum): 2 exemplars en vol cap al sud-oest
- Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Passerell comú (Carduelis cannabina): 3 exemplars alimentant-se al terra en un marge obert de la riera

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Garsa (Pica pica)

Tudó (Columba palumbus) jove

Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)

Pardal comú (Passer domesticus) jove

Picot verd (Picus viridis) femella

Passerell comú (Carduelis cannabina)