Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dissabte, 18 de juliol del 2009

Picot garser petit (Dendrocopos minor) al riu Llobregat (Abrera) - 18/07/2009

Picot garser petit (Dendrocopos minor) femella, fotografiada avui a Abrera

La meva intenció inicial era la d'esperar el picot garser petit (Dendrocopos minor) per tal de poder fotografiar-lo en un punt estratègic on hi han diversos arbres morts, que solen ser visitats per aquesta espècie. Amb l'espera, diverses espècies d'ocells s'aturaven en aquests arbres i tot fent voltes anaven sortint d'altres espècies.

El picot garser petit (Dendrocopos minor) és el picot més petit d'Europa, amb tan sols 15 cm de longitud (la mida d'un pardal comú). Es tracta d'una espècie característica d'ambients forestals eurosiberians, que prefereix boscos caducifolis mixtos joves i madurs amb abundància de soques i branques mortes. A Catalunya es distribueix en tres nuclis diferenciats: un primer nucli d'alta densitat i major extensió a les conques fluvials dels rius Fluvià, Ter, Tordera i Besòs; un segon nucli menys extens a la Vall d'Aran, d'origen francès; i un tercer nucli més petit a la Cerdanya, localitzat a la part alta de la conca fluvial del Segre.
Fins fa pocs anys, el picot garser petit s'ha anat expandit cap al sud, especialment els exemplar del nucli principal de les conques gironines, i ja ha aparegut en alguns punts del riu Llobregat, i fins i tot, en boscos de ribera del Parc Natural de Collserola. Un bon lloc per veure aquesta espècie és al riu Llobregat al seu pas per Abrera, que acull un hàbitat ideal.

Entorn del riu Llobregat al seu pas per Abrera

Sortint de la vila d'Abrera s'ha de creuar una zona de fruiters que envolten una antiga masia, allà d'entrada ja va aparèixer una perdiu roja (Alectoris rufa) que va fugir volant, de baixada cap a la plana del riu se sentien ja els picots verds (Picus viridis) i els picots garses grossos (Dendrocopos major), també algun oriol (Oriolus oriolus) cantant i també abellerols (Merops apiaster).

Arribat al punt estratègic (una sèrie d'arbres morts, amb soques i troncs al terra) per fotografiar el picot garser petit, va ser qüestió de qüestió de plantar el telescopi, preparar la càmara i esperar que aparegués. De tant en tant s'aturaven altres espècies d'ocells, com verdums (Carduelis chloris), pardals comuns (Passer domesticus) i pardals xarrecs (Passer montanus), tórtores (Streptopelia turtur), abellerols (Merops apiaster) i també, com a més destacable, un jove cucut (Cuculus canorus), que va quedar una mica amagat per les branques.

Per fer una mica de temps vaig baixar fins a la mateixa llera del riu a fer un cop d'ull, van sortir alguns ànecs collverds (Anas platyrhynchos) volant, també se sentien les polles d'aigua (Gallinula chloropus) i els corriols petits (Charadrius dubius), i força amagat entre uns salzes, una blauet (Alcedo atthis) mirant de detectar alguna presa a l'aigua.

Riu Llobregat al seu pas per Abrera

Tornant novament al lloc d'aguait per al picot, no vaig haver d'esperar gaire, ja que als pocs minuts sento un recla que s'acosta volant i, efectivament, observo una femella de picot garser petit (Dendrocopos minor) que s'atura en una branca. No s'hi va estar gaire, tant sols uns 10 segons, que em va donar temps de fer-li una sola fotografia, no massa nítida, però que pot fer de testimoni, també aquesta espècie és força difícil de fotografiar, però ja n'hi va haver prou.

Espècies d'ocells detectades avui al riu Llobregat al seu pas per Abrera:

- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 1 exemplar en vol
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 1 exemplar observat en vol
- Perdiu roja (Alectoris rufa): 1 exemplar en uns camps propers a la masia
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Corriol petit (Charadrius dubius)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Tudó (Columba palumbus)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Tórtora (Streptopelia turtur): un mínim de 4 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Cucut (Cuculus canorus): 1 exemplar jove aturat en un arbre sec
- Falciot negre (Apus apus)
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
- Blauet (Alcedo atthis)
- Abellerol (Merops apiaster)
- Picot verd (Picus viridis)
- Picot garser gros (Dendrocopos major)
- Picot garser petit (Dendrocopos minor): 1 exemplar femella en un arbre sec
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
- Merla (Turdus merula)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Oriol (Oriolus oriolus)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Garsa (Pica pica)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Cadernera (Carduelis carduelis)

Cucut (Cuculus canorus) jove

Tudó (Columba palumbus) jove

Tórtores (Streptopelia turtur)

Abellerols (Merops apiaster)

Oriol (Oriolus oriolus)

Blauet (Alcedo atthis)

Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)

divendres, 17 de juliol del 2009

Amb el mal temps les orenetes vulgars (Hirundo rustica) es concentren en grupets

Quan fa mal temps com ha estat el cas d'aquest matí, la fauna salvatge busca recer davant la probabilitat de la pluja, especialment els ocells.

En el cas de les orenetes vulgars (Hirundo rustica) les podem observar totes arraulides als cables elèctrics en les nostres poblacions, on es detecten exemplars tant adults com joves, que davant l'absència d'insectes voladors, dels quals s'alimenten, opten per concentrar-se en grups de nombre variable esperant que millori el temps i surtin novament els petits insectes.


Temporada de caça 2009-2010

RESOLUCIÓ MAH/1970/2009, de 30 de juny, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2009-2010 en tot el territori de Catalunya.

Atesos l'article 23 de la Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça, i l'article 25 del seu Reglament, de 25 de març de 1971, sobre limitacions i períodes hàbils de caça aplicables a les diferents espècies;

Atès el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals;

Atesa la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat;

Vist que els consells territorials de Caça i el Consell de Caça de Catalunya han informat del projecte, segons el que estableixen els articles 4.b) i 6.a) del Decret 108/1985, de 25 d'abril;

Vistos els informes dels serveis tècnics competents, i a proposta de la Direcció General del Medi Natural,

Resolc:


.1 Espècies cinegètiques

Les espècies que poden ser objecte d'aprofitament cinegètic en el territori de Catalunya en la temporada 2009-2010 són les que figuren a l'annex 1 de l'Ordre de 17 de juny de 1999 (DOGC núm. 2922, de 2 de juliol de 1999), per la qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça a Catalunya, amb l'excepció de l'estornell negre (Sturnus unicolor), que no es considera espècie susceptible d'aprofitament cinegètic.


.2 Períodes hàbils de caça menor a tot el territori de Catalunya

En el territori de Catalunya per a la temporada 2009-2010 els períodes hàbils de caça menor són els següents:

2.1 Caça menor en general.

Entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el primer diumenge de febrer (dia 7), ambdós inclosos.

2.2 Previsions singulars per a determinades espècies.

Per a la perdiu roja (Alectoris rufa) i la perdiu xerra (Perdix perdix), el període hàbil de caça és el comprès entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el primer diumenge de gener (dia 3), ambdós inclosos.

Per a l'ànec griset (Anas strepera) i la fredeluga (Vanellus vanellus) el període hàbil és el comprès entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el tercer diumenge de gener (dia 17), ambdós inclosos.

2.3 Mitja veda.

2.3.1 La caça en el període de mitja veda només es pot practicar en els terrenys cinegètics de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu pla tècnic de gestió cinegètica.

2.3.2 S'estableixen com a períodes i dies hàbils per a la caça de les espècies guatlla (Coturnix coturnix), tórtora (Streptopelia turtur), tudó (Columba palumbus), colom roquer (Columba livia), garsa (Pica pica), i estornell vulgar (Sturnus vulgaris) els següents:

a) Barcelona.

Dies hàbils: dies 16, 23 i 30 d'agost i dia 6 de setembre.

b) Girona.

Dies hàbils: dijous, diumenges i festius no locals dins el període comprès entre el 15 d'agost i el 6 de setembre, ambdós inclosos.

c) Lleida.

Dies hàbils: dijous, dissabtes, diumenges i festius dins el període comprès entre el 15 d'agost i el 13 de setembre.

d) Tarragona.

Dies hàbils: dies 16, 23 i 30 d'agost i dia 6 de setembre.

La caça de la tórtora, el tudó, el colom roquer, l'estornell vulgar i la garsa s'ha de realitzar des de llocs fixos.

e) Terres de l'Ebre.

Dies hàbils: dies 16, 23 i 30 d'agost i dia 6 de setembre.

La caça només s'ha de realitzar des de llocs fixos i no es permet l'ús de gossos.

Resta prohibida la caça de la guatlla.


.3 Dies hàbils per a la caça menor

Durant els períodes hàbils per a la caça menor descrits als apartats 2.1 i 2.2, en els terrenys cinegètics d'aprofitament comú, l'exercici de la caça resta limitat als dijous, diumenges i festius, i en el cas de la falconeria, també els dissabtes.

En els terrenys cinegètics de règim especial, els dies hàbils són els que estableix el corresponent pla tècnic de gestió cinegètica, excepte per a la perdiu xerra que serà exclusivament un dia per setmana i quedarà fixat en l'esmentat pla.


.4 Períodes hàbils de caça major a tot el territori de Catalunya

En el territori de Catalunya per a la temporada 2009-2010 els períodes hàbils de caça major són els següents:

4.1 Caça del porc senglar (Sus scrofa).

Entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el primer diumenge de febrer (dia 7), ambdós inclosos.

4.2 Caça de l'isard (Rupicapra pyrenaica), la cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica), el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama) i el mufló (Ovis musimon).

En les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada el període hàbil de caça és el que indiquin els diferents plans tècnics de gestió cinegètica.

En les àrees privades i locals de caça, el període hàbil de caça de l'isard és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el quart diumenge de desembre (dia 27), ambdós inclosos i per a ambdós sexes.

El període hàbil de caça de la cabra salvatge és entre el primer diumenge de març (dia 7) i el darrer dissabte de maig (dia 29), ambdós inclosos i exclusivament per a mascles, i entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el darrer dilluns de desembre (dia 28), ambdós inclosos i per a ambdós sexes.

El període hàbil del cérvol és entre el segon diumenge de setembre (dia 13) i el quart diumenge d'octubre (dia 25), ambdós inclosos i exclusivament per a mascles i en la modalitat d'acostament, i entre el quart diumenge d'octubre (dia 25) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos i per a ambdós sexes.

El període hàbil de la daina i del mufló és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el segon diumenge de febrer (dia 14), ambdós inclosos i per a ambdós sexes.Per a l'isard i la cabra salvatge només es permet la modalitat de caça per acostament.

4.3 Caça del cabirol (Capreolus capreolus).

En les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada el període hàbil de caça és el que indiquin els plans tècnics. En les àrees privades i locals de caça el període hàbil és entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el tercer diumenge de novembre (dia 15), ambdós sexes i en qualsevol modalitat, i entre el segon diumenge d'abril (dia 11) i l'últim diumenge de juliol (dia 25), exclusivament per a mascles i en les modalitats d'aguait o acostament.


.5 Dies hàbils per a la caça major

Durant el període hàbil esmentat als apartats 4.1 i 4.2, en els terrenys cinegètics d'aprofitament comú, la caça del porc senglar i el mufló queda limitada als diumenges i festius. A les comarques de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona s'afegeixen els dijous i els dissabtes.

En els terrenys cinegètics de règim especial, els dies hàbils són els que indica el corresponent pla tècnic de gestió cinegètica, excepte per al porc senglar i el cabirol que seran tots els dies de la setmana.


.6 Previsions específiques de caràcter territorial per a la caça menor i major

6.1 Comarques de Girona

El període hàbil per a la caça del porc senglar a les comarques de Girona és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.

6.2 Comarques de Barcelona

El període hàbil per a la caça del porc senglar a les comarques de Barcelona és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.

6.3 Comarques de Lleida

El període hàbil de caça del porc senglar a les comarques de Lleida és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.

6.4 Comarques de Tarragona

El període hàbil de caça del porc senglar és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.

Els tudons en passos tradicionals poden caçar-se entre l'1 d'octubre i el 30 de novembre, ambdós inclosos, sense limitació de dies hàbils, als indrets següents: la Budallera (terme municipal de Tarragona), dins l'àrea privada de caça T-10.123; Coll de Balaguer (terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant), dins l'àrea privada de caça T-10.127; Mas Cusidó (terme municipal de Tarragona), dins l'àrea privada de caça T-10.327, i Mas Grimau, del mateix terme municipal, dins l'àrea privada de caça T-10.262.

6.5 Comarques de les Terres de l'Ebre

El període hàbil de caça de la fotja (Fulica atra) és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el segon diumenge de febrer (dia 14), ambdós inclosos.

El període hàbil de caça de l'ànec collverd (Anas platyrhyncos) és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el primer diumenge de març (dia 7), ambdós inclosos.

La planificació i posterior aprofitament cinegètic de la fotja són determinats, a la vista de la població nidificant i hivernant, pels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre, a proposta de l'Àrea de Medi Natural i amb l'informe previ del Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Els tudons en passos tradicionals poden caçar-se entre l'1 d'octubre i el 30 de novembre, ambdós inclosos, sense limitació de dies hàbils, als indrets següents: les Forques (terme municipal de l'Ametlla de Mar) dins l'àrea privada de caça T-10.104 i Puig Moltó (terme municipal de l'Ametlla de Mar), dins l'àrea privada de caça T-10.150. Entre l'1 d'octubre i el segon diumenge d'octubre (dia 11), aquesta cacera només s'ha de realitzar des de llocs fixos i no es permet l'ús de gossos.

Excepcionalment, per les característiques i usos agronòmics propis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, els Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre poden autoritzar previ informe favorable del consell territorial de caça i amb les limitacions escaients, la caça de conill amb gos a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC fins al 31 d'agost, sempre que l'abundància de conills en aquestes comarques causi danys a l'agricultura i la pràctica d'aquesta caça no perjudiqui els cultius, ni la fauna protegida.


.7 Variació dels períodes i dies hàbils

Els serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge poden variar les condicions de cacera descrites als apartats anteriors quan sigui necessari per a la correcta gestió de les espècies de caça i sempre que les circumstàncies biològiques, sanitàries, meteorològiques i/o catàstrofes naturals ho aconsellin.


.8 Mesures especials de protecció de la fauna salvatge

8.1 No és permès caçar durant el període hàbil de caça major les femelles del porc senglar acompanyades de les cries, ni tampoc les cries. Es consideren cries els individus ratllats, denominats també lletons, porcells o raions.

8.2 No és permès caçar, en qualsevol època, les femelles acompanyades de cries i els exemplars menors de dos anys de l'isard i la cabra salvatge, excepte a les reserves nacionals de caça, zones de caça controlada i àrees de caça autoritzades, quan per raons biològiques sigui necessària autoritzar aquesta actuació pel director/a dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

8.3 En les àrees privades de caça no es podran caçar com a mascles no medallables, exemplars mascles de cabra salvatge amb una puntuació de les banyes superior als 204 punts ni isards amb una puntuació de les banyes superior als 74 punts. Tampoc es podran caçar com a mascles medallables cabres salvatges de menys de 10 anys.

8.4 No es pot dur a terme l'exercici de la caça durant tota la temporada hàbil 2009-2010 en els terrenys afectats pels incendis forestals ocorreguts a partir de l'1 de gener de 2008. El detall de les zones afectades per aquests incendis es pot consultar a les bases cartogràfiques dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Tampoc es podrà dur a terme l'exercici de la caça als enclavaments no cremats de menys de 250 ha situats dins d'aquestes àrees incendiades.

8.5 No és permesa la caça de les espècies isard, cabra salvatge, cérvol, daina i cabirol en terrenys cinegètics d'aprofitament comú.

8.6 No es pot dur a terme l'exercici de la caça menor i d'ocells aquàtics per sota dels 1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra. Tampoc es pot caçar enlloc en dies de neu quan aquesta cobreixi de forma contínua el terra, llevat del porc senglar.

8.7 Per preservar la fauna salvatge no es pot dur a terme l'exercici de la caça en els passos de fauna d'infraestructures viàries.

8.8 No és permesa la caça de les espècies estornell vulgar (Sturnus vulgaris), tord comú (Turdus philomelos), tord ala-roig (Turdus iliacus), griva (Turdus viscivorus) i griva cerdana (Turdus pilaris) a les comarques de les Terres de l'Ebre en terrenys cinegètics d'aprofitament comú confinants amb la reserva nacional de caça dels Ports.

8.9 No es pot dur a terme l'exercici de la caça en els terrenys sotmesos a aprofitament cinegètic comú que es trobin a l'interior dels espais naturals de protecció especial i al de les reserves naturals de fauna salvatge. Excepcionalment, de manera justificada i a proposta del director/a tècnic/a de l'espai natural afectat, l'àrea de Medi Natural pertinent pot autoritzar l'aprofitament cinegètic controlat.

8.10 No és permesa la caça de la becada (Scolopax rusticola) a l'espera o aguait entre la posta i la sortida del sol. El nombre màxim de captures de becada és de tres exemplars per caçador i dia.

8.11 El nombre màxim de captures de perdiu xerra (Perdix perdix) és de dos exemplars per caçador i dia.

8.12 El nombre màxim de captures de tórtora (Streptopelia turtur) és de dotze exemplars per caçador i dia.

8.13 Per garantir la conservació de les poblacions d'àliga cuabarrada, d'àliga daurada i de trencalòs, entre el dia 8 de febrer i el 31 de març no es podrà exercir la caça en aquelles zones o àrees de nidificació que estiguin delimitades per la Direcció General del Medi Natural per a les esmentades espècies i incloses en els espais d'interès natural. Els serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge notificaran als titulars dels terrenys cinegètics afectats, les esmentades zones o àrees de nidificació.

8.14 No es pot subministrar aliment als exemplars de porc senglar fora del seu període hàbil de caça, llevat que estigui autoritzat excepcionalment pels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge per raons de control poblacional.


.9 Autoritzacions excepcionals

9.1 Quan en una determinada comarca o àmbit territorial es produeixi una abundància d'individus d'una espècie de manera que resulti perillosa o nociva per a les persones o perjudicial per a l'agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals o la caça, els/les directors/es dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, a proposta de les corresponents àrees de Medi Natural, poden autoritzar la caça d'aquestes espècies en èpoques de veda. Com a mesura de control per a l'erradicació d'espècies al·lòctones introduïdes, també es poden autoritzar la caça de cotorretes de pit gris (Myopsitta monachus). La Direcció General del Medi Natural dictarà les instruccions tècniques oportunes per a l'adequada aplicació d'aquestes autoritzacions.

9.2 Les autoritzacions excepcionals han d'especificar:

a) L'espècie o espècies objecte d'autorització.

b) Les causes excepcionals que les motiven.

c) El període concret de les autoritzacions.

d) La modalitat o modalitats i arts autoritzades.

e) El caràcter d'aquestes autoritzacions.

f) La/les persona/es autoritzada/es.


.10 Falconeria

El període hàbil per a la pràctica de caça amb ocells de falconeria és el comprès entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos. L'exercici de la caça ve determinat per l'Ordre de 3 d'octubre de 1990, per la qual es regula la pràctica de la falconeria.


.11 Mamífers depredadors

Es consideren mamífers depredadors la guineu (Vulpes vulpes) i el visó americà (Mustela vison). La seva captura en viu només s'autoritzarà en els terrenys cinegètics en règim especial i amb caràcter excepcional quan les guineus puguin ocasionar danys a la fauna autòctona o a les repoblacions cinegètiques i, en el cas dels visons americans, pel seu control per a la seva erradicació com a espècie al·lòctona introduïda. Aquestes autoritzacions excepcionals són emeses pels directors/es dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. La Direcció General del Medi Natural dictarà les instruccions tècniques oportunes per a l'adequada aplicació d'aquestes autoritzacions. Les autoritzacions excepcionals han de contenir les indicacions previstes a l'apartat 9.2 d'aquesta Resolució.


.12 Règim cinegètic aplicable a Era Val d'Aran

A Era Val d'Aran, en virtut de la Llei 16/90, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Val d'Aran, i dels decrets de transferència de competències i serveis de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau dera Val d'Aran, l'ordenació, planificació i gestió de l'activitat cinegètica a la reserva nacional de caça del territori aranès i a la zona de caça controlada estan establerts pels plans tècnics de gestió cinegètica corresponents, els quals són aprovats anualment pel Conselh Generau d'Aran.



Barcelona, 30 de juny de 2009

Francesc Baltasar i Albesa
Conseller de Medi Ambient i Habitatge

dijous, 16 de juliol del 2009

Primers anostracis detectats al riu Llobregat - 16/07/2009

Avui s'han pogut veure els primers anostracis (Branchipus schaefferi) en una bassa temporal al riu Llobregat al seu pas per Sant Andreu de la Barca.

Les femelles ja duien els sacs amb els ous (de color blau molt viu), i hi havia un bon nombre d'exemplars en una sola bassa. Els mascles mentrestant s'empaitaven.





Branchipus schaefferi, femelles amb ous

Gavià argentat (Larus michahellis) o gavià caspi (Larus cachinnans)?

Aquest matí, al riu Llobregat al seu pas per Sant Andreu de la Barca, ha estat observat enmig d'un grup nombrós de gavians argentats (Larus michahellis), un exemplar jove de gavià que mostra trets típics de gavià caspi (Larus cachinnans), malgrat que també en té de gavià argentat.

En aquest exemplar de les imatges el primer que em va sobtar és el color general molt pàl·lid del cap, típic de gavià caspi (Larus cachinanns) i el bec estret, també típic d'aquesta espècie, malgrat que les femelles de gavià argentat (Larus michahellis) també el tenen estret.

Per altra banda les potes són força curtes si les comparem a les d'un gavià caspi que són una mica llargues, donant-li un aspecte "camallarg". La posició del cos també és diferent en les dues espècies, però en aquest cas costa una mica de veure.

Un tret que ens treuría de dubtes, sería poder-li observar la part inferior de les ales, que es fosca en el gavià argentat i força pàl·lida en el gavià caspi. Peró no lo vaig poder arribar a veure.

Ho anirem mirant a veure si arribem a alguna conclusió.

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 16/07/2009

Un dia ben assolellat i calurós avui al riu Llobregat, típic d'estiu.

Hi havia força activitat pel que fa als ocells, especialment pel que fa a exemplars joves. S'han observats especialment polls crescuts d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i una familia de polles d'aigua (Gallinula chloropus) amb dos pollets de mida mitjana. També s'han vist molts joves de cuereta blanca (Motacilla alba), destacant un d'ells per ser d'un color general molt fosc, molt diferent de la resta de juvenils normals.

En un grup d'uns 70 gavians argentats (Larus michahellis) aturats al riu, hi destacava un exemplar jove que revordava molt a un gavià caspi (Larus cachinnans) que, en comparació amb un jove de gavià argentat, tenia molt blanc al cap i la taca fosca del voltant de l'ull molt poc marcada, així com el bec força més fi, aspectes que són molt útils per diferenciar-lo. Malgrat aixó hi ha variants en gavià argentat que podríen comfirmar que aquest individu no és un gavià caspi.

Es continuen observant espiadimonis de l'espècie Ischnura graellsii i Platycnemis latipes. També s'han vist dues femelles de la papallona Colias alfacarensis.

Al marge del riu han florit les salicàries (Lytrum salicaria).

Salicària (Lytrum salicaria)

En un bassal temporal s'han vist els primers anostracis. Hi havia un bon nombre d'aquests petits crustacis aquesta sol bassal, a més s'han revisat d'altres i només s'han localitzat en aquest. Es farà un punt apart en el blog per parlar dels anostracis vistos avui.

Bassal temporal amb anostracis

Anostracis de l'espècie Branchipus schaefferi

Almenys avui no ha passat cap moto de cross ni cap quad, però si algun cotxe. Al davant de la zona de picnic s'han localitzat unes cendres fruit d'una foguera feta per algun irresponsable (o un piròman).

Restes d'una foguera al riu

Espècies d'ocells detectades avui al riu:

- Cuereta blanca (Motacilla alba): destacant 1 exemplar jove melànic
- Trist (Cisticola juncidis)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Falciot negre (Apus apus)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos): destacant 2 femelles amb polls molt crescuts: una amb 2 polls i l'altra amb 4
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Tudó (Columba palumbus)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Bitxac comú (Saxicola torquatus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus): destacant 1 parella amb 2 polls mitjans
- Gavià argentat (Larus michahellis): uns 70 exemplars aturats al riu Llobregat (la majoria joves)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
-
Bernat pescaire (Ardea cinerea): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Corriol petit (Charadrius dubius): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari
- Bec de corall senegalès (Estrilda astrild): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari
- Martinet blanc (Egretta garzetta): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari (1 d'ells és el mateix de la pota trencada de la vegada anterior)

Gavians argentats (Larus michahellis)

Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)

Polles d'aigua (Gallinula chloropus)

Garses (Pica pica) joves

Garsa (Pica pica) adulta

Bernats pescaires (Ardea cinerea)

Corriol petit (Charadrius dubius) femella

Oreneta vulgar (Hirundo rustica) jove

Cuereta blanca (Motacilla alba) jove, una mica melànica (fosca)

I a més...

- Conill (Oryctolagus cuniculus)
- Tortuga de rierol (Mauremys leprosa): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Anostracis de l'espècie Branchipus schaefferi


Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)