Serrat d'en Canals - 01/07/2009

El matí es presentà assolellat i molt calorós, amb moltíssima xafogor. Tot i que així passaven alguns núvols alts que, en breus estones, tapaven el sol i refrescaven llegurament l'ambient.

Poques novetats pel que fa l'àmbit naturalista avui al serrat d'en Canals. S'ha detectat peró, un pinsà comú (Fringilla coelebs), aparentment juvenil, que probablement és un dels exemplars nascuts aquest any a la zona. S'han observat també diversos exemplars de papallona rei o macaó (Papilio machaon), que per aquestes dates està ben repartida pel municipi. Per altra banda pocs més aspectes destacables de la nostra fauna.

A Sant Andreu de la Barca, i concretament en aquest serrat, comptem amb un exemplar de pi pinastre (o pi marítim) (Pinus pinaster), sent d'aquesta espècie l'únic exemplar (aparentment salvatge, no plantat) que tenim dins del nostre municipi. Destaca la seva gran mida i aspecte robust, amb llargues acícules i grans pinyes, en comparació amb l'espècie de pi dominant: el pi blanc (Pinus halepensis).

Aspecte general del pi pinastre (Pinus pinaster)

Detall d'una pinya del pi pinastre (Pinus pinaster)

Comparació de tamany d'una pinya de pi pinastre (Pinus pinaster) a l'esquerra, amb una de pi blanc (Pinus halepensis) a la dreta

S'ha vist també força moviment a l'àrea d'acumulació de fusta i restes de posa (i runa) a l'entrada de la població, dins del serrat d'en Canals i, tot i que no m'he aturat a veure que feien, s'ha pogut veure un camió de l'ADF també en aquesta zona. Que estàn fent? No ho sabem.

Treballs a la zona de "l'abocador" de Sant Andreu de la Barca, amb presència d'un camió de l'ADF. Qué és el que s'està fent o es vol fer amb tota la brossa orgànica i seca acumulada en aquest punt? El cas es que el representant de l'ADF de Sant Andreu de la Barca no ha estat concertat a cap reunió des de fa aproximadament 2 anys. Per quina raó?

Espècies d'ocells detectades avui:

- Pardal comú (Passer domesticus)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Garsa (Pica pica)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Falciot negre (Apus apus)
- Tudó (Columba palumbus)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 1 exemplar al dic de contenció d'avingudes
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Picot verd (Picus viridis): 2 exemplars femelles detectats en tot l'itinerari
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Merla (Turdus merula)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Pinsà comú (Fringilla colebes): 1 exemplar reclamant detectat en tot l'itinerari
- Papamosques gris (Muscicapa striata)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Tudó (Columba palumbus)

Gafarró (Serinus serinus) jove

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

I també algunes papallones...

Papallona del margall (Lasiommata megera) femella

Papallona d'alzinar (Maniola jurtina) mascle

Papallona de la mostassa (Pontia daplidice) mascle

Papallona rei o Macaó (Papilio machaon)

Nous nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

S'ha localitzat enguany una nova ubicació de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum), concretament al carrer Aneto i la masia de Can Archs, a la colònia del Palau.

En total han estat localitzats dos nius junts a la cantonada dels carrers i un altre de sol. Els polls són ja prou grans peró encara romanen a dins del niu.

Són els primers nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) que es localitzen dins dels límits del que la colònia del Palau, ja que les edificacions que hi ha són cases unifamiliars i, normalment, amb una sola planta (que aquestes sí són ocupades per la oreneta vulgar (Hirundo rustica) i que tenen una estructura que no permet la nidificació de la oreneta cuablanca.

A tota la població compten amb una població nidificant anual d'entre 400 i 450 parelles.

En canvi, els edificis (fets fa pocs anys i que van reemplaçar les antigues cases del Palau, cosa que personalment, no ho trobo bé) on són ubicats aquests nius nous, ténen 3 plantes i la seva infraestructura (façanes) permet que hi pugui nidificar aquesta espècie. Sembla haber també una bona acceptació per part dels residents de les vivendes de cara als nius.

De tota manera, cal recordar que la oreneta cuablanca (Delichon urbicum), de la mateixa manera que la oreneta vulgar (Hirundo rustica), són espécies incloses dins de la categoria D (Espècie d'Interés Especial), per la seva capacitat de regular les poblacions d'insectes, i per tant es tracta d'espècies protegides i trencar els seus nius en època de nidificació és una falta greu que pot ser denunciada.

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Agrupació de 2 nius

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Poll crescut demanant menjar des de l'entrada del niu

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Adult entrant al niu

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Adult aturat a la paret, davant del niu

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Un exemplar juvenil (de la posta anterior?) aturat davant de l'entrada del niu (notéu els marges blancs a les terciàries, típiques dels exemplars joves d'aquesta espècie)

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Adult aturat a l'entrada de l'altre niu

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). L'altre niu amb l'adult a l'entrada i el poll a punt de sortir-hi

Orenetes vulgars (Hirundo rustica) joves

Espai Terra: Resum dels episodis del 22/06/2009 al 26/06/2009

Espai Terra - 22/06/2009



Eloi Cordomí ens porta a les costes del Maresme, on algunes de les platges s'han quedat gairebé sense sorra pels temporals d'aquest hivern. Tot i això, amb la regeneració artificial s'aconsegueix recuperar durant una temporada les platges que les onades s'han emportat. També veiem les vinyes que hi ha plantades a l'extrem sud de la comarca, i que produeixen un vi de gran qualitat.


Espai terra - 23/06/2009



Amb Salvador Sala coneixem un criador de cavalls de raça pirinenca catalana destinats a la producció de carn per al consum. Seguidament, visitem uns cavalls d'arrossegada que s'utilitzen per netejar boscos. I també descobrim el nou paper que se'ls ha trobat a les eugues de cavall bretó: ser mares de lloguer d'eugues de raça àrab.


Espai terra - 25/06/2009



Francesc Mauri ens porta a una àrea poc coneguda, la vall del riu Corb, caracteritzada per un paisatge singular amb molts racons per descobrir. Passem per Guimerà, un poble que conserva un gran encant medieval, seguim la ruta per Vallfogona de Riucorb, i ens aturarem a Albió, on visitem una formatgeria artesana. El nostre vol també ens porta a Vallbona de les Monges, on visitem la cooperativa l'Olivera.


Espai Terra - 26/06/2009



Martí Boada es desplaça a Cànoves, al massís del Montseny, on ens ensenya l'arbre més gran de Catalunya, el castanyer de Can Cuc. En aquesta zona és fàcil trobar-hi pericó, una planta antibiòtica, que segons les dites populars té virtuts esotèriques si es cull a la mitjanit el dia de Sant Joan. Per acabar el recorregut passem pels "camins d'abast", uns corriols que s'utilitzaven temps enrere per facilitar la mobilitat entre masies.

Els joves d'oreneta vulgar (Hirundo rustica) ja volten arreu

Per aquestes dates (de fet fa aproximadament 3 setmanes que es van detectar els primers) ja es poden veure arreu molts exemplars juvenils d'oreneta vulgar (Hirundo rustica) aturats en cables de telèfon i també en canyars i canyissars, sovint formant concentracions nombroses. Les orenetes adultes encara els alimenten, directament on els joves estàn aturats i també en ple vol, més propi aquesta darrera tècnica en les orenetes cuablanques (Delichon urbicum), les quals també alimenten en aquests moments els joves nascuts aquest any.

Joves d'oreneta vulgar (Hirundo rustica) a la riera del Palau