Riu Llobregat (Molins de Rei) - 26/01/2010

Per fi ha arribat el canvi de temps esperat, amb dies assolellats i sense probabilitats de pluja, tot i així amb molt fred, ja que s'ens tira al damunt una onada de fred siberià.

Avui als aiguamolls de molins de Rei s'han observat diverses espècies d'ocells, malgrat que en baix nombre, destacant peró una bona agrupació de tudons (Columba palumbus) en uns arbres de l'illa central, molt a prop també s'ha observat un aligot comú (Buteo buteo) aturat, ben vigilat de prop per unes garses (Pica pica). A l'aigua, hi destacà un bon nombre d'anecs collverds (Anas platyrhynchos) i un cabusset (Tachybaptus ruficollis).

Aiguamolls de Molins de Rei

Al riu Llobregat, entre les espècies més interessants, cal destacar un petit grup de xarxets comuns (Anas crecca), 3 corriols petits (Charadrius dubius), espècie generalment estival però amb efectius hivernants molt localitzats, un grasset de muntanya (Anthus spinoletta) i una alosa vulgar (Alauda arvensis) aixecada en uns camps adjacents.

Riu Llobregat al seu pas per Molins de Rei

Espècies d'ocells detectades:

- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Garsa (Pica pica)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 5 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Gavina vulgar (Larus ridibundus)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Titella (Anthus pratensis)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Cotorra de Kramer (Psittacula krameri): 8 exemplars als aiguamolls de Molins
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): un total de 4 exemplars (1 als aiguamolls i 3 al riu)
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): un total de 9 exemplars (2 als aiguamolls i 7 al riu)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Aligot comú (Buteo buteo): 1 exemplar als aiguamolls de Molins
- Martinet blanc (Egretta garzetta): un total de 2 exemplars (1 als aiguamolls i 1 al riu)
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis): un total de 3 exemplars (1 als aiguamolls i 2 al riu)
- Picot verd (Picus viridis): 1 femella als aiguamolls de Molins
- Xarxet comú (Anas crecca): 4 exemplars al riu
- Esplugabous (Bubulcus ibis): 3 exemplars en vol remuntant el riu
- Xaivita (Tringa ochropus): 1 exemplar al riu
- Becadell comú (Gallinago gallinago): 3 exemplars al riu
- Corriol petit (Charadrius dubius): 3 exemplars al riu
- Grasset de muntanya (Anthus spinoletta): 1 exemplar al riu
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 2 exemplars en vol sobre el riu
- Gratapalles (Emberiza cirlus): un mínim de 7 exemplars al riu
- Alosa vulgar (Alauda arvensis): 1 exemplar en uns horts al costat del riu
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Tudons (Columba palumbus)

Aligot comú (Buteo buteo)

Cotorres de Kramer (Psittacula krameri)

Picot verd (Picus viridis) femella

Gavià argentat (Larus michahellis) menjant carronya

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)

Corriol petit (Charadrius dubius)

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Signa contra la caça del corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

Des de fa uns anys la política de diverses Administracions públiques en relació a la conservació del Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) ha fet un gir de cent vuitanta graus. L’espècie, que va estar en greu perill d’extinció a mitjans del segle XX, gràcies a unes estrictes mesures de conservació es va recuperar espectacularment, fins al punt que a algunes zones d’Europa va esdevenir força abundant i es va convertir en un problema pels interessos de determinats sectors (pescadors, aqüicultors). La Directiva 79/409/CEE del Consell de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus salvatges, garantia una protecció absoluta de l’espècie a tots el Estats membres de la Unió Europea, de tal manera que la seva caça era impossible. Era evident, però, que hi havia un conflicte social que calia solucionar amb urgència. Així al 2008, el Parlament Europeu, en una proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla europeu de gestió de les poblacions de corbs marins grossos per a reduir les creixents repercussions sobre els recursos pesquers, les pesqueries i l’aqüicultura, va intentar posar les bases d’una política paneuropea en relació a la gestió d’aquesta espècie. Entre d’altres coses, va instar els Estats membres a promoure una gestió sostenible de les poblacions dels corbs marins grossos. Però la paraula sostenible, en segons quines mans, és un d’aquests paranys que serveixen per obrir esquerdes. I al text hi apareix un concepte de polèmica concreció: perjudici.

Precisament aquest mot sembla que ha resultat clau per a començar a prendre mesures contra (subratllat i amb lletres ben grosses) l’espècie. El creixement de la població de corbs marins grossos va fer que canvies el seu estatus, de tal manera que al 2004 va ser exclosa de la llista d’espècies amenaçades de l'Estat espanyol, i tot i que no podia ser objecte de caça, permetia a les administracions competents engegar plans d’actuació per fer un control sostenible de l'espècie; plans que determinats col·lectius, especialment els pescadors “esportius”, van veure amb bons ulls, ja que feia temps que els reclamaven. I tot perquè els corbs marins menjant peixos, i pel que diuen alguns, en megen massa. Altrament dit, hi havia massa corbs marins i eren uns importants competidors pels pescadors.

Així doncs el conflicte estava servit. La pressió dels col·lectius de pescadors va ser prou forta per a què algunes comunitats autònomes, com ara Astúries i Castella i Lleó, obressin campanyes de control (quin eufemisme!). Els corbs marins estaven acabant amb les poblacions piscícoles fluvials i algú havia d’aturar-los. Aquesta tesi, mai ha estat avalada per cap estudi cientific seriós. No obstant això, les Administracions, contradient els seus propis informes, van iniciar les primeres campanyes de eliminació “controlada”. Des del seu començament, a Astúries, per exemple, es van matar oficialment uns 500 exemplars, i un nombre indeterminat d’exemplars abatuts il·legalment.

El que va començar a un lloc, s’està estenent com una taca d’oli. A Catalunya, la demanda va arribar de mans d’Agustí López, diputat per CiU al Parlament, qui va presentar una proposta de Resolució reclamant “l’establiment de mesures urgents per al control de la població de corbs marins de terra endins a la xarxa fluvial catalana". El Corb marí va ser qualificat com a “voraç i oportunista”, com “un perill per al patrimoni ictiològic de la xarxa fluvial catalana” i la seva presència al rius podia provocar “una pèrdua de fauna ictiològica de dimensions catastròfiques”.

Fins ara el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha pres mesures com ara foragitar les colònies de corbs marins mitjançant trets amb prohibició rigorosa d’abatre cap exemplar. Però amb això sembla que no hi ha prou, “no han aportat resultats positius”. Sembla que calen mesures més contundents. Es demanen estudis, informes i el que calgui, però tot ha de conduir a declarar una guerra oberta, encara que encoberta per eufemismes, al Corb marí gros, perquè com va dir l’esmentat diputat “sense cap mena de dubte són els principals actors de la considerable davallada de les poblacions piscícoles fluvials (...)”. Però, què passa amb la gestió dels rius, amb les infraestructures que afecten a la llera fluvial, amb la qualitat de les aigües, amb la pressió dels pescadors i altres amenaces? Això no es té present.

Doncs bé, en Ricard Gutierrez i el David Álvarez han obert una causa a Facebook contra la matança i la criminalització d’aquestes aus. És molt important que la gent prengui conciència, que s’hi impliqui. Des d’aquí us animo a que signeu i doneu el vostre recolzament a aquestes aus que formen part del riu:

Stop a la matanza de cormoranes / Stop killing Cormorants

Moltes gràcies al David i al Ricard per engegar campanyes com aquestes i a tots els que us preocupeu per la millora del nostre entorn.

Signa contra la caça il·legal d'ocells a Malta

BirdLife Malta està duent a terme una campanya contra la caça il·legal d'aus migratòries a Malta. La seva situació estratègica a la Mediterrània entre Europa i l'Àfrica, la fa essencial per a les aus migratòries que creuen aquest mar durant els seus desplaçaments.

La campanya internacional va adreçada al primer ministre maltés, Lawrence Gonzi, per tal d'exigir la correcta aplicació de la Directiva d'Aus de la Unió Europea en aquest país que cada temporada protagonitza una matança d'aus migratòries protegides. El país compta amb uns 12.000 caçadors, la densitat més alta d'Europa per kilòmetre quadrat.

Aquí podeu signar la petició contra la caça il·legal en Malta.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Riera del Palau - 24/10/2010

Espècies d'ocells detectades:

- Mallerenga petita (Parus ater)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Garsa (Pica pica)
- Tudó (Columba palumbus)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Picot verd (Picus viridis): 1 femella als arbres propers a la riera
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Gavià argentat (Larus michahellis): diversos grups volant en direcció SO
- Merla (Turdus merula)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Tórtora domèstica (Streptopelia roseogrisea var. risoria): 1 exemplar en un arbre a la riera
- Pardal de bardissa (Prunella modularis): 2 exemplars a la riera
- Gratapalles (Emberiza cirlus): un grup de 6 exemplars a la riera
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 1 exemplar en vol sobre la riera
- Titella (Anthus pratensis)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)

Pardal de bardissa (Prunella modularis)

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

Gavians argentats (Larus michahellis)

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) femella

Tórtora domèstica (Streptopelia roseogrisea var. risoria)

Tord comú (Turdus philomelos)

Un dia més per Montserrat - 23/01/2010

De tornada a Montserrat, aquest cop per poder veure el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), que la vegada anterior tan sols el vam sentir, i algun pela-roques (Tichodroma muraria), tot i que, avui no hem tingut pas aquesta sort, i no ha sortit ni l'un ni l'altre.

De fet, a primera hora ja teniem clar que no veuriem res, peró res de res, hi havia una boira molt densa que restava moltíssima visibilitat. Malgrat que a partir de mig matí ja començava a pujar i encara es veia una mica el sol, una mica entaranyinat per núvols alts. L'ambient era molt fred, especialment al punt més baix, on hi havia més boira.

Boira matinera

Al peu de les escales que pujen a les coves del Salnitre ja vam sentir algun pardal roquer (Petronia petronia) i diverses merles blaves (Monticola solitarius) cantant, així com alguna perdiu roja (Alectoris rufa).

A dalt, a l'entrada de les coves, vam descobrir que els responsables de la visita d'aquestes hi posaven pa desfet i aigua per als ocells i, de fet, ja eren vigilats de prop per diversos cercavores (Prunella collaris) que no van trigar gens a baixar a menjar i beure, peró no tan sols es van veure cercavores, també hi havien pardals comuns (Passer domesticus), tallarols capnegres (Sylvia melanocephala) i un pardal de bardissa (Prunella modularis), que no va dubtar de baixar a terra, ben al descobert, a menjar pa.

Ben aviat, la boira va acabar pujant del tot, malgrat que el cel es mantenia ennuvolat. Vam caminar una mica en direcció a Sant Joan, tot i que ben poca estona, ja que a la cruïlla anomenada "el pas de la Barra" ja hi vam fer mitja volta. A prop d'allà, l'Albert Martínez, veterinari del CRARC (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya), va alliberar un llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) que ja havia arribat en molt males condicions al centre, el qual vam poder fotografiar una estona, ja que estaba una mica endormiscat pel fred i tot i així encara es mostrava amenaçador.

En aquest darrer punt, ja per acabar, vam observar també un falcó pelegrí (Falco peregrinus) i vam sentir un trencapinyes (Loxia curvirostra).

Vistes de Montserrat

Espècies d'ocells detectades avui:

- Falcó pelegrí (Falco peregrinus): 1 exemplar en vol sobre el pas de la Barra
- Perdiu roja (Alectoris rufa): 2 exemplars cantant escoltats en tot l'itinerari
- Tudó (Columba palumbus)
- Titella (Anthus pratensis)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 1 exemplar sobre la carretera d'accés a les coves del Salnitre
- Pardal de bardissa (Prunella modularis)
- Cercavores (Prunella collaris): un mínim de 3 exemplars a l'entorn de l'entrada a les coves del Salnitre
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Merla blava (Monticola solitarius)
- Merla (Turdus merula)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Corb (Corvus corax): 1 exemplar en vol sobre el serrat de les Garrigoses
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal roquer (Petronia petronia): almenys 2 exemplars a l'entorn de l'accés a les coves del Salnitre
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Lluer (Carduelis spinus)
- Passerell comú (Carduelis cannabina)
- Trencapinyes (Loxia curvirostra): 1 exemplar escoltat a prop del pas de la Barra

Pinsà comú (Fringilla coelebs) femella, i boira

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) mascle, i més boira encara

Cercavores (Prunella collaris)

Pardal comú (Passer domesticus) mascle

Pardal de bardissa (Prunella modularis)

Merla blava (Monticola solitarius) mascle

Altra fauna detectada:

- Senglar (Sus scrofa): rastres
- Conill (Oryctolagus cuniculus): rastres
- Fagina (Martes foina): rastres
- Geneta o Gat mesquer (Genetta genetta): rastres
- Cabra salvatge (Capra pyrenaica): 1 mascle adult observat fugaçment
- Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida): 1 exemplar provinent del CRARC alliberat per Albert Martínez

Alliberant un mascle de llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) provinent del CRARC

Anellament al riu Llobregat al seu pas per Abrera - 22/01/2010

Gaig (Garrulus glandarius) capturat per anellament científic a Abrera

Aquest matí he assitit a nova jornada d'anellament a Abrera, al bosc de ribera del marge dret del riu Llobregat, a prop de l'esglèsia de Sant Hilari. El dia s'ha mantingut assolellat i amb una temperatura agradable, tret de primera hora que feia molt fred i tota l'herba era gebrada.

L'espècie més anellada avui ha estat el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), amb 32 ocells anellats durant el matí (la jornada continua fins al vespre, peró jo al migdia ja vaig marxar), seguit del mosquiter comú (Phylloscopus collybita), amb 7 anellaments. D'entre les espècies més interessants destaca l'anellament de dos pardals de bardissa (Prunella modularis) i el control d'un gaig (Garrulus glandarius).

Espècies d'ocells anellades durant el matí:

- Merla (Turdus merula): 3 anellaments i 2 controls
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla): 32 anellaments i 1 control
- Pit-roig (Erithacus rubecula): 2 controls
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita): 7 anellaments
- Mallerenga carbonera (Parus major): 2 controls
- Pardal de bardissa (Prunella modularis): 2 anellaments
- Mallerenga blava (Parus caeruleus): 1 anellament
- Pinsà comú (Fringilla coelebs): 1 anellament
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus): 2 anellaments i 3 controls
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala): 1 anellament
- Gaig (Garrulus glandarius): 1 control
- Tord comú (Turdus philomelos): 3 anellaments
- Rossinyol bord (Cettia cetti): 1 anellament

Un total de 13 espècies, de les quals 53 són anellaments i 9 són controls.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Merla (Turdus merula) femella adulta

Merla (Turdus merula) mascle jove

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) mascle

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) femella

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Mallerenga carbonera (Parus major), molt emprenyada

Pardal de bardissa (Prunella modularis)

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Pinsà comú (Fringilla coelebs) mascle

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) amb molt de blanc al clatell

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) mascle

Gaig (Garrulus glandarius)

Esplugabous (Bubulcus ibis) i sit negre (Emberiza cia) a la riera del Palau - 21/01/2010

Aquest migdia a la riera del Palau ha estat observat un esplugabous (Bubulcus ibis) que romania aturat a la gespa entre la riera i el polígon industrial La Clota, fins que va marxar volant en direcció al riu Llobregat. I també s'ha vist un sit negre (Emberiza cia), aparentment femella, aturat en una tanca de canyís a dins de la mateixa riera.