Sens dubte avui dia la valoració del paisatge àrid dels Monegros és major quant més llunyà és el lloc d'origen de l'observador i, així, la sensació de bellesa que davant la conjuncció d'ocres i grisos perdent-se en l'horitzó pot sentir un forani, és difícilment compresa per molts dels habitants d'aquesta comarca.I es que, fent al·lusió a la dita de que "sólo se ama aquello que se conoce", no els coneixem. I aquest desconeixement va des del "urbanita" per al que els Monegros es tan sols una zona travessada per una autopista, passant pel polític que s'escandalitza per que hi hagi ciutadans que defensen els "secarrals", fins la mateixa Ciència, que te davant seu uns ambients tant sols parcialment estudiats.
No obstant aixó, el coneixement i reconeixement científic i social del paisatge dels Monegros ha començat ja a caminar i s'està en condicions de poder afirmar que ens trobem no davant d'uns espais degradats, sino davant d'ecosistemes madurs amb una fauna i flora úniques que són, simplement, diferents.
Es trobem davant de la millor zona en extensió i riquesa estepària de tota Europa occidental.
I ès aquí on comença el viatge...
dimecres, 17/03/2010
· La Lagunilla (Candasnos)
La primera aturada, un cop sortits de Barcelona tot seguint la N-II quan entrem a l'Aragó, la realitzem al costat mateix d'aquesta carretera poc abans d'arribar al poble de Candasnos. Ens aturem a mirar una antiga casa on hi ha una important colònia de Xoriguer petit (Falco naumanii) i on vam veure alguns exemplars, acompanyats per algunes gralles (Corvus monedula) i pardals comuns (Passer domesticus).
Petita bassa al costat de la casa amb xoriguer petit
Casa amb una colònia de xoriguer petit (Falco naumanni), amenaçada pel reg
Gralles (Corvus monedula)
Xoriguers petits (Falco naumanni) femelles
Xoriguer petit (Falco naumanni) mascle
Estornell negre (Sturnus unicolor)
Entrem llavors a la població de Candasnos i ens dirigim a La Lagunilla. Aquest ha estat el punt on més riquesa d'aus aquàtiques hem observat, entre les quals destacaven una bona varietat d'anàtides entre les quals destacaven un alt nombre de xibecs (Netta rufina) i morells de cap roig (Aythya ferina), entre d'altres espècies més comunes. Les més destacables peró van ser un petit grup de morells de plomall (Aythya fuligula) i un xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris). Altres grups d'ocells també eren presents en aquesta llacuna, com les fotges vulgars (Fulica atra), cabussets (Tachybaptus ruficollis), arpelles vulgars (Circus aeruginosus) i cabussons collnegres (Podiceps nigricollis), entre molts d'altres.
Panell informatiu de la Laguna de Candasnos 
Laguna de Candasnos
Morells de plomall (Aythya fuligula)
Cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)
Xibecs (Netta rufina)
Fotges vulgars (Fulica atra)
· Estepes properes a Ballobar
El primer espai típicament estepari que visitem durant aquesta estància molt a prop del municipi de Ballobar.
Tant bon punt que arribem, una explosió de cants d'ocells omplen l'ambient, amb les calàndries (Melanocorypha calandra), les cogullades fosques (Galerida theklae) i les terreroles rogenques (Calandrella rufescens), que sovint confunien per la seva capacitat d'imitar altres espècies d'ocells; de lluny també vam sentir la primera alosa becuda (Chersophilus duponti). Entre d'altres espècies detectades, va destacar també l'escolta d'un cucut reial (Clamator glandarius), d'un torlit (Burhinus oedicnemus), l'observació d'un botxí meridional (Lanius meridionalis), un milà reial (Milvus milvus) i d'un petit grup de gangues (Pterocles alchata).
El primer espai típicament estepari que visitem durant aquesta estància molt a prop del municipi de Ballobar.
Tant bon punt que arribem, una explosió de cants d'ocells omplen l'ambient, amb les calàndries (Melanocorypha calandra), les cogullades fosques (Galerida theklae) i les terreroles rogenques (Calandrella rufescens), que sovint confunien per la seva capacitat d'imitar altres espècies d'ocells; de lluny també vam sentir la primera alosa becuda (Chersophilus duponti). Entre d'altres espècies detectades, va destacar també l'escolta d'un cucut reial (Clamator glandarius), d'un torlit (Burhinus oedicnemus), l'observació d'un botxí meridional (Lanius meridionalis), un milà reial (Milvus milvus) i d'un petit grup de gangues (Pterocles alchata).
Estepes properes a Ballobar 
Botxí meridional (Lanius meridionalis)
· Ermita de San Gregorio
Entre Candasnos i Ontiñena entrem en una zona força diferent de les vistes fins ara, més própiament forestal i accidentada, amb camps de conreu envoltats per boscos de pi blanc. Aquest ès l'únic lloc on ha destacat una major varietat d'ocells forestals, tot i que tampoc no massa.
De pujada vam observar algunes perdus roges (Alectoris rufa), diverses cogullades fosques (Galerida theklae) i rapinyaires, com una àguila daurada (Aquila chrysaetos), un milà negre (Milvus migrans) i un voltor comú (Gyps fulvus).
Entre Candasnos i Ontiñena entrem en una zona força diferent de les vistes fins ara, més própiament forestal i accidentada, amb camps de conreu envoltats per boscos de pi blanc. Aquest ès l'únic lloc on ha destacat una major varietat d'ocells forestals, tot i que tampoc no massa.
De pujada vam observar algunes perdus roges (Alectoris rufa), diverses cogullades fosques (Galerida theklae) i rapinyaires, com una àguila daurada (Aquila chrysaetos), un milà negre (Milvus migrans) i un voltor comú (Gyps fulvus).
Ermita de San Gregorio
Cogullada fosca (Galerida theklae)· Laguna Salada (Bujaraloz)
Un cop dinats a l'ermita de San Gregorio, ens dirigim cap a Bujaraloz i concretament cap a la Laguna Salada, però abans, just abans d'entrar en aquest municipi ens crida l'atenció una nombrosa volada de gavines vulgars (Larus ridibundus) i descobrim la presència d'una llacuna força extensa, així doncs dicidim fer-hi un cop d'ull. Entre centenars de gavines vulgars s'observaren també alguns ànecs collverds (Anas platyrhynchos), un grup d'ànecs cullerots (Anas clypeata) que sobrevolaven fent voltes sobre la llacuna i un ànec blanc (Tadorna tadorna) nedant tranquil a l'aigua.
Un cop dinats a l'ermita de San Gregorio, ens dirigim cap a Bujaraloz i concretament cap a la Laguna Salada, però abans, just abans d'entrar en aquest municipi ens crida l'atenció una nombrosa volada de gavines vulgars (Larus ridibundus) i descobrim la presència d'una llacuna força extensa, així doncs dicidim fer-hi un cop d'ull. Entre centenars de gavines vulgars s'observaren també alguns ànecs collverds (Anas platyrhynchos), un grup d'ànecs cullerots (Anas clypeata) que sobrevolaven fent voltes sobre la llacuna i un ànec blanc (Tadorna tadorna) nedant tranquil a l'aigua.
Llacuna a l'entrada de Bujaraloz
Gavines vulgars (Larus ridibundus) 
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànecs cullerots (Anas clypeata)
Arribem a la Laguna Salada que, efectívament ja tenia un aspecte de ser ben salada, ja que al estar pràcticament del tot seca, mostraba un color molt blanc del fons de on hi havia aigua. Pràcticament no hi havia fauna, tan sols van destacar un parell de corriols camanegres (Charadrius alexandrinus).
Panells informatius a la Laguna Salada
Laguna SaladaDecidim acabar la jornada tot seguint els camins que envolten els conreus propers a la Laguna Salada per avistar ocells esteparis. Només començar la ruta que descobrim aturades en un guaret un estol d'unes 40 gangues (Pterocles alchata) que es van deixar observar una bona estona des del cotxe. Pels voltants i, de fet les veurem arreu durant tota la ruta en aquests díes, s'observaven gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Més endavant fuig volant des del costat del camí, una femella de sisó (Tetrax tetrax), sentim algunes xurres (Pterocles orientalis) que no arribem a veure. Arribem a una antiga casa des d'on ens surten alguns xoriguers petits (Falco naumanni), de baixada, en una altra casa fuig volant un mussol comú (Athene noctua), mentre que sobre uns camps vola un mascle d'arpella pàl·lida (Circus cyaneus), molt a prop vola un sisó (Tetrax tetrax) mascle que passa caminant per uns camps davant nostre.
Estepes cerealistes a prop de la Laguna Salada
Gangues (Pterocles alchata) 
Sisó (Tetrax tetrax) mascle
dijous, 18/03/2010
· Reserva Ornitològica d'El Planerón (matí) - 1ª visita
La reserva ornitològica d'El Planerón es troba entre els municipis de Quinto de Ebro i Codo (prop de Belchite) i pertany a SEO/BirdLife.
Aquest espai el vam visitar dos cops el mateix dia, al matí i darrera hora de la tarda-vespre.
Es tracta d'un ambient típicament estepari, amb una bassa (en aquests díes quasi del tot seca) que acull una bona varietat d'ocells típicament aquàtics. Destaquen a nivell paisagístic, las "mesetas" a l'horitzó pròpies d'aquest espai.
· Reserva Ornitològica d'El Planerón (matí) - 1ª visita
La reserva ornitològica d'El Planerón es troba entre els municipis de Quinto de Ebro i Codo (prop de Belchite) i pertany a SEO/BirdLife.
Aquest espai el vam visitar dos cops el mateix dia, al matí i darrera hora de la tarda-vespre.
Es tracta d'un ambient típicament estepari, amb una bassa (en aquests díes quasi del tot seca) que acull una bona varietat d'ocells típicament aquàtics. Destaquen a nivell paisagístic, las "mesetas" a l'horitzó pròpies d'aquest espai.
Panells informatius de la reserva ornitològica d'El Planerón
El Planerón
Bassa d'El Planerón
Novament l'ambient era trencat pel cant de les calàndries (Melanocorypha calandra) i les terreroles rogenques (Calandrella rufescens), tot imitant cants i reclams d'altres espècies d'ocells. Ens sorprèn la presència d'una parella d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos) que marxen volant des de l'escassa massa d'aigua de la llacuna d'El Planerón. Començem a sentir cantar també les amagadisses aloses becudes (Chersophilus duponti), de les quals arribem a observar breument una d'elles.
Destaca també la geologia del terreny, molt salí, amb el sòl molt esquerdat i de color blanquinós en molts trams; així com les plantes, de fulles petites i gruixides, moltes d'elles espècies endèmiques.
A la llacuna sentim algunes polles d'aigua (Gallinula chloropus), un rascló (Rallus aquaticus), un rossinyol bord (Cettia cetti) i observem una cotxa blava (Luscinia svecica), entre el més destacable.
Altres espècies d'ocells comunes vistos per la reserva van ser les gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), estornells negres (Sturnus unicolor), cogullades fosques (Galerida theklae), titelles (Anthus pratensis), algunes gangues (Pterocles alchata) i xurres (Pterocles orientalis). En el camí de tornada, al costat mateix de la carretera observem un mascle de còlit ros (Oenanthe hispanica).
Calàndries (Melanocorypha calandra)
Terrerola rogenca (Calandrella rufescens)
Cruixidell (Emberiza calandra) parcialment albí
Alosa becuda (Chersophilus duponti)
· Belchite i El Tercón
Arribem a Belchite i decidim fer una visita més cultural que no pas naturalista: visitem l'antic poble de Belchite bombardejat l'any 1937 durant la Guerra Civil per part dels republicans. L'aspecte ès totalment impressionant, hi van morir 6.000 persones durant el bombardeig i, avui dia, s'afirma que es recullen psicofoníes d'aquells temps.
Arribem a Belchite i decidim fer una visita més cultural que no pas naturalista: visitem l'antic poble de Belchite bombardejat l'any 1937 durant la Guerra Civil per part dels republicans. L'aspecte ès totalment impressionant, hi van morir 6.000 persones durant el bombardeig i, avui dia, s'afirma que es recullen psicofoníes d'aquells temps.
Poble antic de BelchiteDesprés de dinar a Belchite (al poble nou, evidentment), ens dirigim a El Tercón de Belchite, un ambient diferent dels vistos fins ara, amb parets rocoses i una vall fonda per on transcorre el riu Aguas Vivas, molt a prop del municipi de Almonacid de la Cuba.
La primera aturada la realitzem en una bassa amb algunes taques de canyís, on observem una parella d'arpells vulgars (Circus aeruginosus) i algunes polles d'aigua (Gallinula chloropus). Pels voltants observem dues àguiles marcenques (Circaetus gallicus) i un àguila daurada (Aquila chrysaetos). Arribem a la paret de roca i ja veiem algunes espècies d'ocells típiques d'aquest hàbitat, com sits negres (Emberiza cia), una merla blava (Monticola solitarius) i un bon grapat de voltors comuns (Gyps fulvus) aturats als arbres i a la paret de roca.
La primera aturada la realitzem en una bassa amb algunes taques de canyís, on observem una parella d'arpells vulgars (Circus aeruginosus) i algunes polles d'aigua (Gallinula chloropus). Pels voltants observem dues àguiles marcenques (Circaetus gallicus) i un àguila daurada (Aquila chrysaetos). Arribem a la paret de roca i ja veiem algunes espècies d'ocells típiques d'aquest hàbitat, com sits negres (Emberiza cia), una merla blava (Monticola solitarius) i un bon grapat de voltors comuns (Gyps fulvus) aturats als arbres i a la paret de roca.
El Tercón de Belchite
Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
Voltors comuns (Gyps fulvus)
· Reserva Ornitològica d'El Planerón (tarda-vespre) - 2ª visita
Tornem a El Planerón, sobretot, amb la intenció de tornar a sentir i, a ser possible, observar l'alosa becuda (Chersophilus duponti); increiblement no se sentia cap ni una.
Vam esperar, tot mirant altres espècies, a que anés enfosquint-se el cel, i va ser llavors quan van començar a cantar molt actívament les aloses becudes, i juntament amb ells també se sentíen alguns torlits (Burhinus oedicnemus).
Poc ens esperavem que als voltants de la bassa s'originés un eixordador concert d'amfibis, entre els quals destacava el gripau corredor (Bufo calamita) i en més baix nombre, algunes granotetes de punts (Pelodytes punctatus) i granotes verdes (Pelophylax perezi). Sobre els canyissar de la bassa ens va sobtar un estrany so de repiqueig, tot fent "tap" "tap", amb els binocles, veiem una ombra negra que sobrevola en canyissar tot fent repicar les ales a la seva part de baix, mirant-la bé amb els binocles, descobrim que són mussols banyuts (Asio otus) fent vols territorials, de fons també se sentía un cantant.
Tornem a El Planerón, sobretot, amb la intenció de tornar a sentir i, a ser possible, observar l'alosa becuda (Chersophilus duponti); increiblement no se sentia cap ni una.
Vam esperar, tot mirant altres espècies, a que anés enfosquint-se el cel, i va ser llavors quan van començar a cantar molt actívament les aloses becudes, i juntament amb ells també se sentíen alguns torlits (Burhinus oedicnemus).
Poc ens esperavem que als voltants de la bassa s'originés un eixordador concert d'amfibis, entre els quals destacava el gripau corredor (Bufo calamita) i en més baix nombre, algunes granotetes de punts (Pelodytes punctatus) i granotes verdes (Pelophylax perezi). Sobre els canyissar de la bassa ens va sobtar un estrany so de repiqueig, tot fent "tap" "tap", amb els binocles, veiem una ombra negra que sobrevola en canyissar tot fent repicar les ales a la seva part de baix, mirant-la bé amb els binocles, descobrim que són mussols banyuts (Asio otus) fent vols territorials, de fons també se sentía un cantant.
El Planerón a la caiguda de la tarda
Cruixidell (Emberiza calandra) Ambient de calàndries (Melanocorypha calandra) cantant en vol
Alosa becuda (Chersophilus duponti) cantant, sentida de lluny
Concert de gripaus corredors (Bufo calamita)
divendres, 19/03/2010
· Saso de Osera (Osera de Ebro - Monegrillo)
Darrer dia per les estepes aragoneses.
Ens dirigim aquest matí cap al Saso de Osera. De camí entre Pina de Ebro i Quinto de Ebro, en un camps al voltant de la carretera s'observaven un bon grup d'esplugabous (Bubulcus ibis) i algunes cigonyes blanques (Ciconia ciconia).
Arribem primer a una zona de bosquina, en que l'única espècie arbória és la sabina (Juniperus phoenica). S'observen una gran quantitat de perdius roges (Alectoris rufa), passerells comuns (Carduelis cannabina) i cruixidells (Emberiza calandra). Altres espècies destacades van ser el voltor comú (Gyps fulvus), una àguila marcenca (Circaetus gallicus), un milà negre (Milvus migrans) i un picot verd (Picus viridis).
· Saso de Osera (Osera de Ebro - Monegrillo)
Darrer dia per les estepes aragoneses.
Ens dirigim aquest matí cap al Saso de Osera. De camí entre Pina de Ebro i Quinto de Ebro, en un camps al voltant de la carretera s'observaven un bon grup d'esplugabous (Bubulcus ibis) i algunes cigonyes blanques (Ciconia ciconia).
Arribem primer a una zona de bosquina, en que l'única espècie arbória és la sabina (Juniperus phoenica). S'observen una gran quantitat de perdius roges (Alectoris rufa), passerells comuns (Carduelis cannabina) i cruixidells (Emberiza calandra). Altres espècies destacades van ser el voltor comú (Gyps fulvus), una àguila marcenca (Circaetus gallicus), un milà negre (Milvus migrans) i un picot verd (Picus viridis).
Bosquina amb sabines (Juniperus phoenica)
Detall d'una sabina (Juniperus phoenica)
Papallona de l'espècie Callophrys rubi
Cruixidell (Emberiza calandra)
Entrem en una altra zona, a prop de l'ermita de San Martín, en gran part estepària, tot i que més muntanyenca, amb presència d'alosa becuda (Chersophilus duponti), tot i que avui no em van sentir cap, ja que el dia ennuvolat i l'hora, era ja migdia, no acompanyaven gaire. Al sostre de l'ermita es va observar un mussol comú (Athene noctua). A l'estepa pròpiament dita es detectaren nombroses terreroles rogenques (Calandrella rufescens), algunes tallaretes cuallargues (Sylvia undata) i un xoriguer petit (Falco naumanni).
Ermita de San Martín
Mussol comú (Athene noctua)
· Laguna de Sariñena
A la tarda, arribem al darrer punt d'aquesta estància pels Monegros i els seus voltants: la laguna de Sariñena.
Es tracta d'una important i extensa zona humida entre els rius Flumen i Alcanadre. Antigament era una llacuna salada endorreica i de caràcter temporal, però amb l'arribada del reg va pujar de nivell i va perdre la seva salinitat original. Actualment s'hi pot observar una gran varietat i quantitat d'ocells aquàtics. El 1995 va ser declarada com a Refugi de Fauna Silvestre i, l'any 2001, com a ZEPA (Zona d'Especial protecció per a les Aus).
A la tarda, arribem al darrer punt d'aquesta estància pels Monegros i els seus voltants: la laguna de Sariñena.
Es tracta d'una important i extensa zona humida entre els rius Flumen i Alcanadre. Antigament era una llacuna salada endorreica i de caràcter temporal, però amb l'arribada del reg va pujar de nivell i va perdre la seva salinitat original. Actualment s'hi pot observar una gran varietat i quantitat d'ocells aquàtics. El 1995 va ser declarada com a Refugi de Fauna Silvestre i, l'any 2001, com a ZEPA (Zona d'Especial protecció per a les Aus).
Laguna de SariñenaLa meteorologia no va acompanyar gaire, ja que va ploure una mica durant ben bé una hora. Entre les espècies comunes, es van observar algunes espècies d'ànecs de superfície (Anas sp.), un femella de morell de cap-roig (Aythya ferina), diversos corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) i cigonyes blanques (Ciconia ciconia) que nidifiquen al municipi de Sariñena. Per altra banda, de les menys habituals, es va veure una cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), un mascle d'ànec xiulador (Anas penelope) i límicols, com xivites (Tringa ochropus), gambes rojes vulgars (Tringa totanus) i una gamba verda (Tringa nebularia).
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Ànecs cullerots (Anas clypeata)
Xarxets comuns (Anas crecca)
Ès un lloc molt bo per veure bitó (Botaurus stellaris) i mallerengues de bigotis (Panurus biarmicus), però en aquest dia no vam tenir sort i no vam veure cap de les dues espècies.
Llistat total de les espècies d'ocells observades en aquests 3 dies:
1. Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
2. Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
3. Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
4. Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
5. Esplugabous (Bubulcus ibis)
6. Martinet blanc (Egretta garzetta)
7. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
8. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
9. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
10. Ànec xiulador (Anas penelope)
11. Ànec collver (Anas platyrhynchos)
12. Ànec griset (Anas strepera)
13. Ànec cullerot (Anas clypeata)
14. Xarxet comú (Anas crecca)
15. Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
16. Xibec (Netta rufina)
17. Morell de cap roig (Aythya ferina)
18. Morell de plomall (Aythya fuligula)
19. Milà negre (Milvus migrans)
20. Milà reial (Milvus milvus)
21. Voltor comú (Gyps fulvus)
22. Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
23. Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
24. Aligot comú (Buteo buteo)
25. Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
26. Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
27. Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
28. Xoriguer petit (Falco naumanni)
29. Perdiu roja (Alectoris rufa)
30. Rascló (Rallus aquaticus)
31. Polla d'aigua (Gallinula choropus)
32. Fotja vulgar (Fulica atra)
33. Sisó (Tetrax tetrax)
34. Torlit (Burhinus oedicnemus)
35. Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
36. Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
37. Gamba verda (Tringa nebularia)
38. Xivita (Tringa ochropus)
39. Gavina vulgar (Larus ridibundus)
40. Xurra (Pterocles orientalis)
41. Ganga (Pterocles alchata)
42. Tudó (Columba palumbus)
43. Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
44. Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
45. Cucut reial (Clamator glandarius)
46. Mussol banyut (Asio otus)
47. Mussol comú (Athene noctua)
48. Puput (Upupa epops)
49. Picot verd (Picus viridis)
50. Cogullada vulgar (Galerida cristata)
51. Cogullada fosca (Galerida theklae)
52. Alosa becuda (Chersophilus duponti)
53. Terrerola rogenca (Calandrella rufescens)
54. Calàndria (Melanocorypha calandra)
55. Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
56. Oreneta de ribera (Riparia riparia)
57. Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
58. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
59. Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
60. Titella (Anthus pratensis)
61. Cuereta blanca (Motacilla alba)
62. Cuereta groga (Motacilla flava)
63. Pit-roig (Erithacus rubecula)
64. Cotxa blava (Luscinia svecica)
65. Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
66. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
67. Còlit ros (Oenanthe hispanica)
68. Merla blava (Monticola solitarius)
69. Merla (Turdus merula)
70. Tord comú (Turdus philomelos)
71. Rossinyol bord (Cettia cetti)
72. Trist (Cisticola juncidis)
73. Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
74. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
75. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
76. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
77. Teixidor (Remiz pendulinus)
78. Mallerenga carbonera (Parus major)
79. Botxí meridional (Lanius meridionalis)
80. Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
81. Estornell negre (Sturnus unicolor)
82. Garsa (Pica pica)
83. Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
84. Gralla (Corvus monedula)
85. Cornella negra (Corvus corone)
86. Corb (Corvus corax)
87. Pardal comú (Passer domesticus)
88. Pardal xarrec (Passer montanus)
89. Pardal roquer (Petronia petronia)
90. Pinsà comú (Fringilla coelebs)
91. Gafarró (Serinus serinus)
92. Cadernera (Carduelis carduelis)
93. Verdum (Carduelis chloris)
94. Passerell comú (Carduelis cannabina)
95. Lluer (Carduelis spinus)
96. Gratapalles (Emberiza cirlus)
97. Sit negre (Emberiza cia)
98. Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
99. Cruixidell (Emberiza calandra)
Amfibis
1. Gripau corredor (Bufo calamita)
2. Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)
3. Granota verda (Pelophylax perezi)
Mamífers (rastres)
1. Conill (Oryctolagus cuniculus)
2. Llebre ibèrica (Lepus granatensis)
3. Guineu (Vulpes vulpes)
4. Gat mesquer (Genetta genetta)
5. Mostela (Mustela nivalis)
6. Senglar (Sus scrofa)
Llistat total de les espècies d'ocells observades en aquests 3 dies:
1. Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
2. Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
3. Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
4. Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
5. Esplugabous (Bubulcus ibis)
6. Martinet blanc (Egretta garzetta)
7. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
8. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
9. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
10. Ànec xiulador (Anas penelope)
11. Ànec collver (Anas platyrhynchos)
12. Ànec griset (Anas strepera)
13. Ànec cullerot (Anas clypeata)
14. Xarxet comú (Anas crecca)
15. Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
16. Xibec (Netta rufina)
17. Morell de cap roig (Aythya ferina)
18. Morell de plomall (Aythya fuligula)
19. Milà negre (Milvus migrans)
20. Milà reial (Milvus milvus)
21. Voltor comú (Gyps fulvus)
22. Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
23. Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
24. Aligot comú (Buteo buteo)
25. Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
26. Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
27. Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
28. Xoriguer petit (Falco naumanni)
29. Perdiu roja (Alectoris rufa)
30. Rascló (Rallus aquaticus)
31. Polla d'aigua (Gallinula choropus)
32. Fotja vulgar (Fulica atra)
33. Sisó (Tetrax tetrax)
34. Torlit (Burhinus oedicnemus)
35. Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
36. Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
37. Gamba verda (Tringa nebularia)
38. Xivita (Tringa ochropus)
39. Gavina vulgar (Larus ridibundus)
40. Xurra (Pterocles orientalis)
41. Ganga (Pterocles alchata)
42. Tudó (Columba palumbus)
43. Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
44. Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
45. Cucut reial (Clamator glandarius)
46. Mussol banyut (Asio otus)
47. Mussol comú (Athene noctua)
48. Puput (Upupa epops)
49. Picot verd (Picus viridis)
50. Cogullada vulgar (Galerida cristata)
51. Cogullada fosca (Galerida theklae)
52. Alosa becuda (Chersophilus duponti)
53. Terrerola rogenca (Calandrella rufescens)
54. Calàndria (Melanocorypha calandra)
55. Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
56. Oreneta de ribera (Riparia riparia)
57. Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
58. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
59. Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
60. Titella (Anthus pratensis)
61. Cuereta blanca (Motacilla alba)
62. Cuereta groga (Motacilla flava)
63. Pit-roig (Erithacus rubecula)
64. Cotxa blava (Luscinia svecica)
65. Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
66. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
67. Còlit ros (Oenanthe hispanica)
68. Merla blava (Monticola solitarius)
69. Merla (Turdus merula)
70. Tord comú (Turdus philomelos)
71. Rossinyol bord (Cettia cetti)
72. Trist (Cisticola juncidis)
73. Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
74. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
75. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
76. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
77. Teixidor (Remiz pendulinus)
78. Mallerenga carbonera (Parus major)
79. Botxí meridional (Lanius meridionalis)
80. Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
81. Estornell negre (Sturnus unicolor)
82. Garsa (Pica pica)
83. Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
84. Gralla (Corvus monedula)
85. Cornella negra (Corvus corone)
86. Corb (Corvus corax)
87. Pardal comú (Passer domesticus)
88. Pardal xarrec (Passer montanus)
89. Pardal roquer (Petronia petronia)
90. Pinsà comú (Fringilla coelebs)
91. Gafarró (Serinus serinus)
92. Cadernera (Carduelis carduelis)
93. Verdum (Carduelis chloris)
94. Passerell comú (Carduelis cannabina)
95. Lluer (Carduelis spinus)
96. Gratapalles (Emberiza cirlus)
97. Sit negre (Emberiza cia)
98. Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
99. Cruixidell (Emberiza calandra)
Amfibis
1. Gripau corredor (Bufo calamita)
2. Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)
3. Granota verda (Pelophylax perezi)
Mamífers (rastres)
1. Conill (Oryctolagus cuniculus)
2. Llebre ibèrica (Lepus granatensis)
3. Guineu (Vulpes vulpes)
4. Gat mesquer (Genetta genetta)
5. Mostela (Mustela nivalis)
6. Senglar (Sus scrofa)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) mascle
Cotoliu (Lullula arborea)
Gavià fosc (Larus fuscus intermedius) adult