Geneta al barranc de Madius

Desde de la primavera que no posava la càmera de fototrampeig. En aquestes dates que les nits són més llargues potser la aniré posant amb més freqüència.

En la sessió d'aquesta passada nit va sortir una fagina (Martes foina) i una geneta o gat mesquer (Genetta genetta) a la roureda del barranc de Madius. Us deixo unes imatges de la geneta.

Arriben les fredelugues

Aquest matí ha estat observada i fotografiada una fredeluga (Vanellus vanellus) al riu Llobregat a la confluència dels termes municipals de Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal. Es tracta de la primera citació postnupcial d'enguany a l'àrea d'estudi.

Fredeluga (Vanellus vanellus)

Ja fa uns pocs dies que es vàren detectar altres espècies hivernants comunes al municipi, com el pardal de bardissa (Prunella modularis), el repicatalons (Emberiza schoeniclus) i la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).

"Draps bruts"

El mes passat, el grup per a defensa del medi ambient de Sant Andreu de la Barca va denunciar la brutícia acumulada, principalment consistent en tovalloletes (de les que es fan servir per netejar els nadons) que al ser llençades pel vàter acaben sortint, quan succeeixen fortes pluges, a través del clavegueram fins a una riera que passa per darrere de l'escola Josep Pla i el tanatori de SAB cap al riu Llobregat.

Entre la setmana del 15 al 21 de setembre, l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca va netejar totes aquestes, tasca que va ser molt elogiada.

Veieu les fotos de com estava la zona a finals d'agost. Fotos de Juan Hernández.

Però, quina sorpresa!!!

Fent una de les prospeccions de fauna pel serrat d'en Canals vaig trobar les mateixes restes abocades per l'Ajuntament a l'accés del bosc, a l'altra banda de la carretera davant de la font de Can Canals. Entre les deixalles també hi havia terra grisenca i restes de canyes.

Les mateixes restes procedent de la riera vora l'escola Josep Pla, les quals s'haurien d'haver portar a un abocador controlat o bé a ser destruides. En canvi es van preocupar de deixar-ho "amagat", amb el terra ben aplanadet.

Una gestió de residus vergonyosa i penosa, mai vista. No hi ha cap excusa per justificar aquesta acció.

Evidentment l'Ajuntament va ser informat de que van ser trobats els seus "draps bruts", ja que tot el territori està ben vigilat i hi ha bona disposició a denunciar qualsevol acció que l'amenaci.

Molt més difícil és conscienciar a la població de que no llencin les tovalloletes pel vàter, però sí seria més senzill millorar el sistema de clavegueram.

Esclat de bolets

En aquestes dates ja es poden trobar una gran varietat i quantitat de bolets als nostres boscos. Aquí en teniu un petit exemple d'algunes espècies trobades al sector Torrent de Madius - Serrat d'en Canals.

No poso el nom, ja que no els conec. Si algú els coneix ho pot dir.

 

Agró blanc per Ca n'Albereda

Aquest matí ha estat observat i fotografiat un agró blanc (Casmerodius albus) en pas migratori sobrevolant les basses de Ca n'Albereda seguint el curs del riu Llobregat.

Si la bassa petita hagués tingut aigua segur que s'hauria aturat.

Agró blanc (Casmerodius albus)

Gamba verda a Ca n'Albereda

Aquest matí ha estat observada i fotografiada una gamba verda (Tringa nebularia) a la bassa gran de Ca n'Albereda. Es tracta d'una espècie migradora rara a l'àrea d'estudi.

Gamba verda (Tringa nebularia)

Picot garser petit a Can Canals

Aquest matí ha estat observada una parella de picot garser petit (Dendrocopos minor) a l'entorn de la font de Can Canals (anomenada localment "Fuente de la Rana"). S'han pogut realitzar fotos del mascle.

Aquesta espècie ja fa uns pocs anys que es va establir al Sot de l'Amigó, on s'ha anat observant de forma regular, però aquesta ha estat la primera vegada que se l'ha detectat al serrat d'en Canals. De fet, és una espècie que es troba en expansió i a aquest ritme no seria estrany que formi part de la nostra avifauna habitual a nivell local.

Picot garser petit (Dendrocopos minor) mascle, a la font de Can Canals

Inaugurada la primera fase de la Font del Hermano

Tinc fetes fotos del dia següent, sense gent i amb l'espai net. Serà interessant tornar al cap d'un mes, segur que està tot ple de deixalles. Ès una ironia per a que es doni un  manteniment de forma regular.

Com que sé que aquest blog el visita l'Ajuntament, voldria comentar que caldria cambiar les falgueres plantades que corresponen a l'espècie d'origen tropical Nephrolepis cordifolia, per altres autòctones i comunes com per exemple Pteridium aquilinum. Diuen que és un espai natural, per tant no es tracta de cap jardí.

Delta de l'Ebre - 02/09/2014

Flamencs a la badia del Fangar

El Parc Natural del Delta de l'Ebre, amb una extensió de 7.7036 ha, és la zona humida més gran de les terres catalanes i un dels millors hàbitats aquàtics de la Mediterrània occidental. On es pretén agermanar l'explotació dels recursos naturals amb la protecció del medi. Combina les coloracions dels arrossars de l'interior amb atractius paisatges lacustres, estanys vorejats per canyissars i jonqueres, i a tocar del mar, les llargues platges arenoses, les dunes i les extensions de sòls salins.

Ja feia temps que volia fer una visita completa als punts més calents del Delta de l'Ebre. A continuació exposo una mapa amb els principals punts prospectats numerats en ordre. Com que una imatge val més que mil paraules, aniré posant fotografies de cada punt visitat.

Sortint de Sant Andreu de la Barca fins al cor del delta de l'Ebre, en aquest cas fins a la llacuna de l'Encayissada i la Casa de Fusta, es triga un parell d'hores circulant per l'AP-7. El matí havia començat cobert, amb núvols baixos que tapaven del tot la serra del Montsià i els Ports de Tortosa. Amb el pas del matí els núvols van anar marxant i el sol va sortit amb força.

Per sort vaig anar prou preparat ben empastifat amb una loció antimosquits, ja que va ser baixar del cotxe i atraure desenes de mosquits.

Comencem doncs:

1. Llacuna de l'Encayissada

Panoràmica de la llacuna de l'Encanyissada

Observatori de l'Encanyissada

Capons reials (Plegadis falcinellus)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Xibecs (Netta rufina)

La Casa de Fusta o Casa verda

2. Pont del Travès

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Agró blanc (Casmerodius albus)

Macro-caixa niu per a ratpenats

Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) jove

3. Salines de Sant Antoni

Becut (Numenius arquata)

Xatracs comuns (Sterna hirundo) i menuts (Sternula albifrons)

Remena-rocs (Arenaria interpres) a l'esquerra i
territ menut (Calidris minuta) a la dreta

Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Territs menuts (Calidris minuta)

Més flamencs

Corriol gros (Charadrius hiaticula)

4. Punta de la Banya

Gavians argentats (Larus michahellis) i foscos (Larus fuscus)

Barra del Trabucador

Pigre gris (Pluvialis squatarola)

Salines de la Trinitat

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) 

Territs tresdits (Calidris alba), a la foto de dalt s'aprecia
 una garsa de mar (Haematopus ostralegus) a l'esquerra

Gavina capblanca (Chroicocephalus genei) jove

Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Gavina corsa (Larus audouinii)

Gavina capengra (Larus melanocephalus) subadulta

5. Llacuna i erms de la Tancada

Casa típica del delta

Aguait de la Tancada

Cames llargues (Himantopus himantopus)

Llacuna de la Tancada

Gamba roja pintada (Tringa erythropus)

Erms de la Tancada

De dalt a baix: territ de Temminck (Calidris temminckii),
corriol petit (Charadrius dubius) i territ menut (Calidris minuta)

6. Riet Vell

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

Arrossar

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) mascle jove

7. Illa de Buda

Martinet ros (Ardeola ralloides)

Nombrós grup de capons reials (Plegadis falcinellus)

Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) adult

Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) jove

8. Bassa de les Olles

Passera cap a l'aguait

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i una femella
de morell de cap roig (Aythya ferina)

Xibec (Netta rufina) leucístic

9. El Goleró

Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Gambes verdes (Tringa nebularia)

Concentració de limícols, l'ocell més gran
és un pòlit cantaire (Numenius phaeopus)

Gamba roja vulgar (Tringa totanus)

Agró blanc (Casmerodius albus)

Agró blanc (Casmerodius albus) i
martinets blancs (Egretta garzetta)

Cargols poma (Pomacea canaliculata),
una greu plaga per als camps d'arròs

Posta d'ous característica del cargol poma

10. El Garxal i la desembocadura de l'Ebre

Agró roig (Ardea purpurea) jove

Capons reials (Plegadis falcinellus) en vol

Martinets blancs (Egretta garzetta) en un arrossar

Aguait al Garxal

El Garxal

Tètols cuanegres (Limosa limosa) 

Desembocadura del riu Ebre

Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)

Martinet ros (Ardeola ralloides)

Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) menjant-se un cranc de riu

Blauet (Alces)

Llistat d'espècies d'ocells detectades durant la sortida:

- Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
- Corb marí emplomallat (Phalacrocorax carbo)
- Martinet menut (Ixobrychus minutus)
- Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
- Esplugabous (Bubulcus ibis)
- Martinet ros (Ardeola ralloides)
- Martinet blanc (Egretta garzetta)
- Agró blanc (Casmerodius albus)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea)
- Agró roig (Ardea purpurea)
- Capó reial (Plegadis falcinellus)
- Flamenc (Phoenicopterus roseus)
- Ànec blanc (Tadorna tadorna)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Ànec griset (Anas strepera)
- Ànec cuallarg (Anas acuta)
- Ànec cullerot (Anas clypeata)
- Xarxet comú (Anas crecca)
- Xibec (Netta rufina)
- Morell cap-roig (Aythya ferina)
- Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
- Rascló (Rallus aquaticus)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Fotja vulgar (Fulica atra)
- Polla blava (Porphyrio porphyrio)
- Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
- Cames llargues (Himantopus himantopus)
- Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
- Perdiu de mar (Glareola pratincola)
- Corriol gros (Charadrius hiaticula)
- Corriol petit (Charadrius dubius)
- Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
- Pigre gris (Pluvialis squatarola)
- Remena-rocs (Arenaria interpres)
- Territ tresdits (Calidris alba)
- Territ becllarg (Calidris ferruginea)
- Territ variant (Calidris alpina)
- Territ menut (Calidris minuta)
- Territ de Temminck (Calidris temminckii)
- Batallaire (Philomachus pugnax)
- Becut (Numenius arquata)
- Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
- Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
- Tètol cuanegre (Limosa limosa)
- Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
- Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
- Gamba verda (Tringa nebularia)
- Valona (Tringa glareola)
- Xivita (Tringa ochropus)
- Xivitona (Actitis hypoleucos)
- Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
- Gavina capblanca (Chroicocephalus genei)
- Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)
- Gavina corsa (Larus audouinii)
- Gavià fosc (Larus fuscus)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Curroc (Gelohelidon nilotica)
- Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
- Xatrac comú (Sterna hirundo)
- Xatrac menut (Sternula albifrons)
- Xatrac gros (Sterna caspia)
- Fumarell negre (Chlidonias niger)
- Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
- Colom roquer (Columba livia var. domestica)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Blauet (Alcedo atthis)
- Abellerol (Merops apiaster)
- Cogullada vulgar (Galerida cristata)
- Oreneta de ribera (Riparia riparia)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Cuereta groga (Motacilla flava)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
- Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
- Tallareta vulgar (Sylvia communis)
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
- Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Estornell negre (Sturnus unicolor)
- Garsa (Pica pica)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Gafarró (Serinus serinus)

Sens dubte el Delta de l'Ebre sempre deixa una gran marca en els seus residents i visitants. Tal com deia el poeta Gerard Vergès a Long Play per a una ànima trista:

Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d'aigua.

Parlo de la verdor d'un delta immens;

parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis

com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat (de l'íntim rosa

d'un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll-verd brunzint per l'aire

com la pedra llançada per la fona,

de l'anguila subtil com la serpent,

la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien

l'aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;

parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,

dels tarongers florits i l'api tendre,

de l'aixada i la falç, del gos a l'era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d'un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d'ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d'un lent crepuscle que posava

or tremolós a l'aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l'aigua en el record.