Les basses de Can Dimoni (Sant Boi de Llobregat) - 16/05/2009

Prat proper a la bassa de Can Dimoni

Aquest matí em vaig desplaçar fins a les basses de Can Dimoni, en terme de Sant Boi de Llobregat, dins del Parc Agrari del Baix Llobregat i les Reserves Naturals del Delta del Llobregat.

Els conreus estàn ara exhuberants, amb molt verd i els cultius anunciant una bona collita. Alguns camps, llaurats peró no conreats, contrastaven amb els altres, així com les construccions humanes i els hivernacles. En aquesta zona hi podem trobar una gran riquesa natural, especialment ornítica, amb ocells propis dels ambients agrícoles.

Típiques de la primavera i l'estiu, i comunes com a nidificants en aquest sector, hi abundaven les cueretes grogues (Motacilla flava), els exemplar observats pertanyien a la subespècie de la península Ibérica (Motacilla flava iberiae) i els d'Italia (Motacilla flava cinereocapilla).

També hi havía un bon nombre d'altres ocells típicament estivals, com els cruixidells (Emberiza calandra), les orenetes vulgars (Hirundo rustica), els rossinyols (Luscinia megarhynchos), els falciots negres (Apus apus) i els abellerols (Merops apiaster).

A la Riera Roja, quasi arribant a la bassa gran de Can Dimoni, hi abundaven els camesllargues (Himantopus himantopus) i els corriols petits (Charadrius dubius). En vol es van detectar altres espècies de limícols, com la gamba roja vulgar (Tringa totanus) i la valona (Tringa glareola).

La Riera Roja

La bassa gran de Can Dimoni, es veia una mica buïda d'ocells, amb alguns cabussets (Tachybaptus ruficollis) i uns 4 mascles d'ànec collverd (Anas platyrhynchos). Al canyissar dels marges hi cantaven un parell de boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), també s'hi van detectar algunes caderneres (Carduelis carduelis) joves, teixidors (Remiz pendulinus) i un bec de corall senegalés (Estrilda astrild). En vol, un cucut reial (Clamator glandarius) reclamant sobre la bassa i dues tórtores comunes (Streptopelia turtur).

Accés a la bassa de Can Dimoni

Bassa gran de Can Dimoni

Camí que envolta la bassa

En un camps propers, tot observant els tristos (Cisticola juncidis) i les orenetes vulgars (Hirundo rustica), va aparéixer una oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica). Aquesta ha estat la observació més destacable de totes les realitzades avui a Can Dimoni.

Espècies detectades a Can Dimoni avui:

- Tudó (Columba palumbus)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cuereta groga (Motacilla flava)
- Corriol petit (Charadrius dubius)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Cogullada vulgar (Galerida cristata)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 1 exemplar en vol sobre els camps
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Esplugabous (Bubulcus ibis)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
- Abellerol (Merops apiaster)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus): 2 exemplars en vol sobre la bassa
- Camesllargues (Himantopus himantopus): diversos exemplars a la Riera Roja
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Garsa (Pica pica)
- Fotja vulgar (Fulica atra): 1 exemplar en un canal proper a la bassa
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Valona (Tringa glareola): 2 exemplar en vol sobre la bassa
- Falciot negre (Apus apus)
- Cruixidell (Emberiza calandra)
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis): un mínim de 3 parelles a la bassa
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
- Cucut reial (Clamator glandarius): 1 exemplar en vol sobre la bassa
- Puput (Upupa epops): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Tórtora (Streptopelia turtur): 2 exemplars en vol sobre la bassa
- Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica): 1 exemplar sobrevolant un camp proper a la bassa
- Teixidor (Remiz pendulinus): un mínim de 2 exemplars detectats a la bassa
- Bec de corall senegalés (Estrilda astrild): 1 exemplar mascle a la bassa
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 1 exemplar a la Riera Roja
- Verdum (Carduelis chloris)
- Gamba roja vulgar (Tringa totanus): 1 exemplar en vol sobre la Riera Roja

Cuereta groga italiana (Motacilla flava cinereocapilla) mascle

Cuereta groga ibérica (Motacilla flava iberiae) femella

Tudons (Columba palumbus), coloms doméstics (Columba livia var. domestica) i estornells vulgars (Sturnus vulgaris) menjant en un camp

Tudó (Columba palumbus)

Estornells vulgars (Sturnus vulgaris) i un pardal comú (Passer domesticus) mascle, aturats sobre una teulada

Camesllargues (Himantopus himantopus)

Cruixidell (Emberiza calandra)

Cadernera (Carduelis carduelis) jove

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) fotografiat al serrat d'en Canals

Aquest migdia al serrat d'en Canals, molt a prop de la carretera de Corbera, ha estat observat i fotografiat un preciós exemplar de llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida).

Aquesta espècie és relativament comuna a la nostra població, malgrat que és difícil localitzar-la. Al riu Llobregat també ha estat detectat en més d'una ocasió.

Riera del Palau - 14/05/2009

Espècies d'ocells detectades:

- Gafarró (Serinus serinus)

- Tudó (Columba palumbus)

- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

- Pit-roig (Erithacus rubecula)

- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

- Gaig (Garrulus glandarius)

- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

- Cadernera (Carduelis carduelis)

- Garsa (Pica pica)

- Falciot negre (Apus apus)

- Verdum (Carduelis chloris)

- Pardal comú (Passer domesticus)

- Ballester (Tachymarptis melba)

- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

- Tórtora (Streptopelia turtur): 1 exemplar en vol

- Merla (Turdus merula)

- Mallerenga petita (Parus ater)

- Polla d'aigua (Gallinula chloropus): 1 exemplar escoltat a la riera

- Oriol (Oriolus oriolus): 1 exemplar mascle cantant

- Cargolet (Troglodytes troglodytes)

- Picot verd (Picus viridis): 1 femella escoltada

- Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

- Mallerenga carbonera (Parus major)

- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 2 exemplars a la riera

- Puput (Upupa epops): 1 mascle cantant

- Pardal xarrec (Passer montanus)

- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)

Tudons (Columba palumbus) joves

Tudó (Columba palumbus) adult

Gafarró (Serinus serinus) mascle

Oreneta vulgar (Hirundo rustica) mascle

Llagosta egípcia (Anacridium aegyptium) fotografiada a Sant Andreu de la Barca

Aquest matí ha estat fotografiat un exemplar de llagosta egípcia (Anacridium aegyptium) a la colònia del Palau, a Sant Andreu de la Barca.

La llagosta egípcia o mediterrània (Anacridium aegyptium) és l'ortòpter més gros de la fauna catalana. Les femelles d'aquesta espècie, com la de les fotos, fan 50–66 mm de llarg, mentre que els mascles són molt més petits, la seva longitud és de 32–36 mm. Aquesta llagosta pròpia de llocs càlids viu preferentment als arbres i arbustos, i és freqüent i fàcil de veure durant la major part de l'any. Es reprodueix a la primavera i hiverna en estat adult.

Esplugabous amb anelles de color

L’esplugabous (Bubulcus ibis) és una espècie hivernant a la comarca del Maresme on destaca per ser una espècie força antropòfila, tant a l’hora d’alimentar-se com per dormir, ja que ho arriba a fer dins d’una gran ciutat com Mataró.

Des de fa uns anys, al Maresme, s’han anat marcant alguns exemplars d’aquesta espècie amb l’objectiu de conèixer els moviments d’aquest grup que passa els hiverns a la comarca i que, any rere any, va a dormir i alimentar-se als mateixos punts. La marca, una anella de PVC de color groc amb un codi alfanumèric de tres elements (vegeu imatge), s’ha posat de manera indistinta a la tíbia i al tars.

Es demana que, sobretot de cara a la temporada de cria, tots els ornitòlegs catalans estiguin atents a les colònies de cria d’aquesta espècie per mirar de localitzar individus marcats amb aquestes marques de color.

Podeu adreçar-vos directament a l’ICO o bé als següents mails en cas de localitzar algun exemplar marcat.

Gràcies per la vostra col·laboració

Joan Grajera jgrajera@hotmail.com
Héctor Andino andino@ctv.es

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 11/05/2009

A primera hora del matí el dia s'alçava ben ennuvolat, tot i que comforme anava avançant els núvols s'esvaíen i el sol sortia i s'amagava contínuament, la sensació de xafogor era intensa.

Entre la vegetació encara cantava una boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), també els bitxacs comuns (Saxicola torquatus), els rossinyols comuns (Luscinia megarhynchos) i els bords (Cettia cetti), mentre que pel cel, els tristos (Cisticola juncidis) emetíen el seu cant rítmic. S'han observat també 3 exemplars de corriol petit (Charadrius dubius) i 4 bernats pescaires (Ardea cinerea), dos dels quals estaven aturats al riu, mentre que els altres dos volaven junts direcció nord, evidentment es tractava d'una parella que migra cap als seus quarters de reproducció.

Cal destacar la detecció d'una piula dels arbres (Anthus trivialis) que sobrevolaba el riu, també direcció nord. També, malgrat que és una espècie habitual a la nostra població, una bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) cantant, més própia de les zones forestals que no pas del riu Llobregat.

Qué dir dels treballs "d'ajardinament" del riu? Doncs aixó, el continuen ajardinant. Ara han plantant xipresos (Cupressus sempervirens) al costat dels camins d'accés des dels ponts peatonals. Quin significat pot tenir? Ja sabeu que els xipresos es planten habitualment als cementiris, i que simbolitzen una senyal de benviguda o bé la entrada al món dels difunts. No sé quina d'aquestes dues simbolitzacions li volen donar al riu. No sóc pessimista, peró més aviat sembla que en volen fer d'ell un cementiri, on tot resti mort. Se m'oblidava dir, que el xiprer no és una espècie própia dels espais de ribera; o sigui que ja tenim una altra espècie d'arbre que no toca.

Xipresos (Cupressus sempervirens), plantats a banda i banda dels camins d'accés al riu Llobregat. Entrem en un cementiri?

Ja han instal·lat les taules de picnic, amb els plataners (Platanus x hispanica) al costat. Els al·lergics no us hi apropeu

Melilot oficinal (Melilotus officinalis)

- Bernat pescaire (Ardea cinerea): un total de 4 exemplars detectats en tot l'itinerari

- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

- Corriol petit (Charadrius dubius): un total de 3 exemplars detectats en tot l'itinerari

- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)

- Gavià argentat (Larus michahellis)

- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)

- Tudó (Columba palumbus)

- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

- Falciot negre (Apus apus)

- Ballester (Tachymarptis melba)

- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

- Piula dels arbres (Anthus trivialis): 1 exemplar volant sobre el riu Llobregat

- Cuereta blanca (Motacilla alba)

- Rossinyol (Luscinia megarhynchos): un total de 3 exemplars detectats en tot l'itinerari

- Bitxac comú (Saxicola torquatus)

- Trist (Cisticola juncidis)

- Rossinyol bord (Cettia cetti)

- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari

- Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta): 1 exemplar detectat en tot l'itinerari

- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

- Teixidor (Remiz pendulinus)

- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

- Garsa (Pica pica)

- Pardal comú (Passer domesticus)

- Pardal xarrec (Passer montanus)

- Gafarró (Serinus serinus)

- Cadernera (Carduelis carduelis)

- Verdum (Carduelis chloris)

Bitxac comú (Saxicola torquatus) femella

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos) mascles, començant a adquirir el plomatge d'eclipsi

Corriol petit (Charadrius dubius)

Cuereta blanca (Motacilla alba) jove, nascuda enguany

Espai Terra: Resum dels episodis del 04/05/2009 al 08/05/2009 (3ª setmana)

Espai Terra - 04/05/2009



La necessitat d'arraconar les pedres per anar fent lloc a petites parcel·les de conreu va donar formes originals a unes parets que avui dia trobem al parc de Pedra Tosca, a les Preses, creat perquè no es perdi la saviesa dels vells mestres. La Cori Calero ens descobreix una tradició que aguanta amb parets de pedra volcànica provinents de l'erupció del volcà Croscat fa uns 10.000 anys.


Espai Terra 05/05/2009



El riu Ter neix a prop de Bastiments i se n'ha tret profit en l'àmbit industrial, agrícola, elèctric i domèstic. En Toni Nadal segueix el curs del riu passant per Setcases, Camprodon i Ripoll, on visita un dels monestirs més importants de Catalunya. També seguim els meandres que forma el riu a Roda de Ter i fins al pantà de Sau.


Espai Terra 06/05/2009



La masia de Mas Colomer, a Taradell, és un clar exemple de la típica masia catalana a quatre vents. Construïda l'any 1209, ha estat testimoni del pas de 19 generacions.


Espai Terra - 07/05/2009



En Toni Nadal continua el seu viatge pel riu Ter. Sau és molt més que un magatzem gegant d'aigua, el seu entorn natural és tot un privilegi. Seguint-ne el traçat trobem una via verda que connecta Olot i Girona, on fem parada per visitar la capital.


Espai Terra - 08/05/2009



Martí Boada ens acosta una setmana més a algunes de les curiositats de la natura més pròxima: el gripau corredor o els coloms roquers de Barcelona. També connectarem via webcam amb Sergi Ginebrera, un "flight controller" que treballa a l'Agència Espacial Europea.

Espai Terra: Resum dels espisodis del 27/04/2009 al 30/05/2009 (2ª setmana)

Espai Terra - 27/04/2009



Toni Nadal ens descobreix un dels indrets més visitats del país, Montserrat, i lloc de culte per a milers de persones. A més, Ramon Oranias, monjo del monestir, ens ajuda a conèixer tot el que té a veure amb la geografia i la geologia de la serra.


Espai Terra - 28/04/2009



Des de mitjans del segle XIX hi ha un servei regular de passos de barca entre una banda i l'altra del delta de l'Ebre. Aquests transbordadors han resistit fins als nostres dies per la dificultat de substituir-los per un pont per l'amplada i cabal de l'Ebre.


Espai Terra - 29/04/2009



En Salvador Sala ens mostra com, gràcies als falcons ben entrenats, es poden evitar accidents d'avió als aeroports. Unes imatges sorprenents i curioses sobre aquests ocells i la seva delicada tasca.


Espai Terra - 30/04/2009



Amb l'helicòpter, Toni Nadal recorre les obres de l'anomenat Quart Cinturó oferint una perspectiva aèria a la qual no estem gaire acostumats. No tan sols podem veure des del cel la construcció d'una connexió viària molt important, sinó que aterra per buscar opinions diferents sobre aquest tema.

Anellament a l'illa de l'Aire - del 02/05/2009 al 07/05/2009 i visita a s'Albufera des Grau i cap de Favàritx el 08/05/2009 (Menorca - Illes Balears)

L'illa de l'Aire

L'illa de l'Aire està declarada Lloc d'Interés Comunitari, juntament amb l'àrea marina circumdant, i Zona d'Especial protecció per a les Aus (ZEPA), dins la xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. A més, l'illa està protegida per la Llei d'Espais Naturals de les Illes Balears que la declarà Àrea Natural d'Especial Interès d'alt valor de protecció. També forma part de la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera pel programa MAB de la UNESCO.

L'illa de l'Aire, amb poc més de 30 hectàrees té un valor ecològic excepcional.

Hi ha més de cent espècies vegetals registrades a l'illa de l'Aire, algunes de les quals són endèmiques, és a dir, exclusives de Menorca, o compartides amb altres zones del Mediterrani occidental.

A l'illa s'hi reprodueixen nombroses espècies d'aus. Sobretot destaca la presència i cria de totes les espècies d'aus marines que es troben al Mediterrani Occidental entre ells les dues gavines, la camagroga (Larus michahellis), per als catalans és el gavià argentat, i la corsa (Larus audouinii), l'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), anomenat a Menorca "marineret" o "bruixa", el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), el virot gros (Calonectris diomedea) anomenada a Catalunya baldriga cendrosa i la baldritja balear (Puffinus mauretanicus) baldriga balear.

La sargantana balear (Podarcis lilfordi), és el vertebrat terrestre més emblemàtic de l'illa de l'Aire. Es tracta de la primera població que es trobar d'aquesta espècie, descoberta l'any 1865 per Lord Lilford i descrita el 1874. És una subespècie endémica de l'illa de l'Aire.


Dissabte, 02/05/2009 - Arribada a l'illa de l'Aire

Sortim de Barcelona a les 7 del matí i arribem prop de les 8 a l'aeroport de Menorca (es triga menys d'una hora en avió). Allà ens esperava l'Óscar García (l'anellador expert que ens acompanyà a l'illa) per dur-nos cap a Mahó i trobar un patró de vaixell que ens hi volgués portar cap a l'illa de l'Aire.

No vam tenir sort aquell matí, ja que degut a la mala mar, per un vent de tramuntana (per nosaltres, moderada, no forta) els patrons dels vaixells no ens van voler dur. Així que ens vam quedar a dinar a Mahó (anomenat "Mô" pels menorquins) i no vam salpar de port fins a les 6 de la tarda passades, que ja va afluixar una mica el vent.

Des de Mahó fins a l'illa de l'Aire en vaixell es triga prop d'una hora, pel camí vam veure vàries baldrigues cendroses (Calonectris diomedea) i baldrigues balears (Puffinus mauretanicus), a més de les omnipresents gavines corses (Larus audouinii) i gavians argentats (Larus michahellis).

Finalment, després de fer unes quantes maniobres per tal d'atracar correctament i sense perill (encara feia una mica de vent de nord), vam desembarcar a l'illa cap a les 8 del vespre. Aquest va ser l'únic dia que vam poder menjar carn, ja que no hi ha nevera. A la illa hi havíen altres persones anellant, amb les quals vam passar la nit i marxaríen el dia següent.

Aquella nit, a fóra, s'escoltaven els torlits (Burhinus oedicnemus) i les baldrigues cendroses (Calonectris diomedea), que nidifiquen a l'illa.

Diumenge, 03/05/2009 - Illa de l'Aire

Un dia força bo a l'illa de l'Aire, tot i que amb una mica de vent de nord, que sens dubte va afavorir l'aparició d'ocells migradors, cosa que es va notar en les captures d'anellament, tot destacant dos cucuts (Cuculus canorus), dos capsigranys (Lanius senator), i una raresa per a la península Ibérica: un tallarol xerraire (Sylvia curruca).

També es van anellar un gran nombre de mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus) amb 65 anellaments, mastegatatxes (Ficedula hypoeluca) amb 57 anellaments, i tallaretes vulgars (Sylvia communis) amb 29 anellaments.

Van sortir també, i per centenars, les sargantanes balears (Podarcis lilfordi lilfordi).

Xarxes d'anellament instal·lades en un bosquet de tamarius a l'illa de l'Aire

Llistat d'anellaments del dia:

- Tallarol xerraire (Sylvia curruca): 1
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica): 1
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli): 2
- Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca): 57
- Mosquiter comú (Phylloscopus trochilus): 1
- Papamosques gris (Muscicapa striata): 21
- Bitxac rogenc (Saxicola rubetra): 2
- Tallarol de garriga (Sylvia cantillans): 5
- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 65
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris): 1
- Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus): 10
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla): 1
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus): 2
- Tallareta vulgar (Sylvia communis): 29
- Cucut (Cuculus canorus): 2
- Capsigrany (Lanius senator): 2
- Piula dels arbres (Anthus trivialis): 3
- Passerell comú (Carduelis cannabina): 3
- Tórtora (Streptopelia turtur): 1

TOTAL: 19 espècies i 213 anellaments

Tallarol xerraire (Sylvia curruca)

Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)

Papamosques gris balear (Muscicapa striata balearica)

Cucut (Cuculus canorus) mascle

Mosquiter de passa siberià (Phylloscopus trochilus yakutensis)

Piula dels arbres (Anthus trivialis)

Dilluns, 04/05/2009 - Illa de l'Aire

Avui ha estat el dia més productiu i en el que s'han fet més anellaments des que va començar la campanya d'anellament a l'illa de l'Aire el passat mes d'abril. En total s'han anellat 254 ocells, dels quals 108 eren mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus) i 61 eren mastegatatxes (Ficedula hypoleuca). Un fet força excepcionals si tenim en compte que bufava un vent de tramuntana bastant fort.

Destaca l'anellament de 10 mosquiters xiulaires (Phylloscopus sibilatrix), 7 tórtores (Streptopelia turtur) 2 cucuts (Cuculus canorus), 3 abellerols (Merops apiaster), 2 cueretes grogues (Motacilla flava) femelles i 1 bosqueta icterina (Hippolais icterina).

També, aprofitant una batuda de pocs ocells al migdia, ens vam apropar al penya-segat proper al far a anellar els polls falcó pelegrí (Falco peregrinus), d'una parella que nidifica a l'illa. Eren unes enormes boles de plomissol blanc, força pesants i que feien una pudoreta molt característica. En total es van anellar els tres polls que hi havíen al niu (2 femelles i 1 mascle).

Anellant els polls de Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

A la nit, havent sopat i feta la darrera batuda (a les 22:00 hores) ens vam a apropar a veure les baldrigues cendroses (Calonectris diomedea) als seus nius. A l'illa de l'Aire hi ha una població nidificant d'unes 200 parelles i es ténen en estudi 50, els quals estàn marcats amb una placa i un número. Els nius de les baldrigues cendroses són grans esquerdes sota les roques. En vam visitar 3 nius i en tots ells vam detectar al mascle a dins, que durant la nit emet el seu crit característic per atrare una femella i que aquesta accepti el niu per cobar l'ou i criar el poll. D'un dels nius, l'Óscar va poder treure un dels mascles, que precisament estava anellat i vam anotar l'anella. Dels altres dos vam veure els altres mascles ajeguts i un d'ells va poder ser fotografiat.

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) mascle

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) mascle, al niu

Llistat d'anellaments del dia:

- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 108
- Pit-roig (Erithacus rubecula): 1
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita): 2
- Merla (Turdus merula): 1
- Passerell comú (Carduelis cannabina): 5
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos): 5
- Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus): 8
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla): 1
- Cadernera (Carduelis carduelis): 1
- Cucut (Cuculus canorus): 2
- Tallarol de garriga (Sylvia cantillans): 2
- Tallareta vulgar (Sylvia communis): 3
- Bitxac rogenc (Saxicola rubetra): 1
- Cuereta groga (Motacilla flava): 2
- Tórtora (Streptopelia turtur): 7
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus): 3
- Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix): 10
- Papamosques gris (Muscicapa striata): 23
- Falcó pelegrí (Falco peregrinus): 3 (polls al niu)
- Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca): 61
- Tallarol gros (Sylvia borin): 3
- Abellerol (Merops apiaster): 3
- Bosqueta icterina (Hippolais icterina): 1

TOTAL: 23 espècies i 254 anellaments

Bosqueta icterina (Hippolais icterina)

Cuereta groga (Motacilla flava) femella

Bitxac rogenc (Saxicola rubetra) femella jove

Cucut (Cuculus canorus) mascle

Abellerol (Merops apiaster) femella

Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)

Tallareta vulgar (Sylvia communis) femella

Tallarol de Moltoni (Sylvia cantillans moltonii)

Dimarts, 05/05/2009 - Illa de l'Aire

Un nou dia i amb vent fort, i aquesta vegada sí que s'ha notat una davallada en les captures.

Destaca peró l'anellament de 2 colltorts (Jynx torquilla), 1 cucut (Cuculus canorus), 1 boscarler pintat gros (Locustella naevia), 1 oriol (Oriolus oriolus) i 1 escorxador (Lanius collurio).

A la tarda, l'Óscar ens va portar a la part del darrere del far, on antigament nidificaven les baldrigues balears (Puffinus mauretanicus), i també vam localitzar alguns nius d'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) i de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis).

Niu de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)

A la nit el vent va afluixar i vam anar a fer un cop d'ull als nius de les baldrigues cendroses (Calonectris diomedea).

Llistat d'anellaments del dia:

- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 20
- Pit-roig (Erithacus rubecula): 1
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos): 2
- Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus): 9
- Piula dels arbres (Anthus trivialis): 1
- Colltort (Jynx torquilla): 2
- Cucut (Cuculus canorus): 1
- Boscarler pintat gros (Locustella naevia): 1
- Tallareta vulgar (Sylvia communis): 5
- Tórtora (Streptopelia turtur): 8
- Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca): 14
- Balquer (Acrocephalus arundinaceus): 1
- Tallarol gros (Sylvia borin): 4
- Oriol (Oriolus oriolus): 1
- Escorxador (Lanius collurio): 1

TOTAL: 15 espècies i 71 anellaments

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) mascle

Boscarler pintat gros (Locustella naevia)

Colltort (Jynx torquilla)

Oriol (Oriolus oriolus) mascle

Escorxador (Lanius collurio) mascle

Dimecres, 06/05/2009 - Illa de l'Aire

El vent continua bufant amb força des de primera hora del matí, tot i així, i per curiós que sembli, el nombre d'anellaments va augmentar respecte al dia anterior.

Hi destaca l'anellament d'1 martinet menut (Ixobrychus minutus), 1 tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) i 1 xoriguer comú (Falco tinnunculus).

Ja que era la darrera nit que passàvem a l'illa de l'Aire, vam anar a fer un cop d'ull als nius dels ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus), a veure si trobavem algun exemplar i si en podíem extreure'n un. Sota una gran roca, en un laberint d'escletxes, primerament es va localitza aquesta espècie per la olor característica que emanen els seus nius, i efectivament hi havíen exemplars ja que els vam sentir reclamar lleument, però estaven molt ficats entre les escletxes i no en vam veure cap.

Llistat d'anellaments del dia:

- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 33
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala): 1
- Passerell comú (Carduelis cannabina): 3
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos): 2
- Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus): 12
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla): 1
- Piula dels arbres (Anthus trivialis): 1
- Capsigrany (Lanius senator): 2
- Tallarol de garriga (Sylvia cantillans): 4
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica): 1
- Tallareta vulgar (Sylvia communis): 6
- Bitxac rogenc (Saxicola rubetra): 2
- Tórtora (Streptopelia turtur): 6
- Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix): 2
- Papamosques gris (Muscicapa striata): 1
- Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca): 9
- Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis): 1
- Balquer (Acrocephalus arundinaceus): 1
- Tallarol gros (Sylvia borin): 8
- Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta): 1
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 1
- Oriol (Oriolus oriolus): 1
- Martinet menut (Ixobrychus minutus): 1

TOTAL: 23 espècies i 100 anellaments

Martinet menut (Ixobrychus minutus) mascle

Tórtora (Streptopelia turtur)

Comparació entre el capsigrany (Lanius senator senator), a l'esquerra, i el capsigrany balear (Lanius senator badius), a la dreta; a la foto superior es compara la franja blanca de la base de les primàries, i a la inferior l'amplada del bec

Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) mascle

Xoriguer comú (Falco tinnunculus) mascle jove

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) mascle

Oriol (Oriolus oriolus) femella

Dijous, 07/05/2009 - Sortida de l'illa de l'Aire

Malgrat que no vam acabar tot el dia sencer anellant, va ser, tret de la primera batuda a les 7 del matí, bastant fluix pel que fa a anellaments, es van capturar peró molts controls d'aquell mateix dia.
El més destacable va ser la sorpresa que em vaig emportar mentre que, mig mort de son, anava traient de la xarxa mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus), en que vaig veure un ocell enorme atrapat a la xarxa, i quina sorpresa em vaig endur quan vaig comprobar que era un torlit (Burhinus oedicnemus). Aquesta espècie és sedentària i nidificant a l'illa de l'Aire, però és un fet excepcional capturar-ne amb xarxa japonesa per a passeriformes (normalment es capturen per al seu estudi científic amb xarxa de terra).

Ens vam pendre un relaxant bany al mar i cap al final de la tarda vam salpar cap a Mahó, on vam llogar un cotxe i vam dormir en una acollidora pensió. Com que demà l'avió surt a les 7 de la tarda, ens va bé aprofitar el dia per visitar espais de Menorca.

Llistat d'anellaments fins a les 19:00 hores:

- Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 52
- Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca): 2
- Tallarol de garriga (Sylvia cantillans): 4
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita): 2
- Papamosques gris (Muscicapa striata): 2
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos): 3
- Torlit (Burhinus oedicnemus): 1
- Tallareta vulgar (Sylvia communis): 2
- Passerell comú (Carduelis cannabina): 2
- Bosqueta icterina (Hippolais icterina): 1
- Cuereta groga (Motacilla flava): 1 (ssp. feldegg)
- Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus): 1
- Tórtora (Streptopelia turtur): 1
- Pit-roig (Erithacus rubecula): 1

Torlit (Burhinus oedicnemus)

Torlit (Burhinus oedicnemus) en actitud de camuflatge

Cuereta groga balcànica (Motacilla flava feldegg) mascle

Poll de gavià argentat (Larus michahellis) d'uns dos dies d'edat, encara massa petit per anellar-lo

Altres espècies observades a l'illa de l'Aire durant aquests díes:

- Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) - nidificant a l'illa
- Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) - nidificant a l'illa
- Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) - nidificant a l'illa
- Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) - nidificant a l'illa
- Martinet blanc (Egretta garzetta)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea)
- Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
- Falcó pelegrí (Falco peregrinus) - nidificant a l'illa
- Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
- Àguila pescadora (Pandion haliaaetus)
- Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
- Torlit (Burhinus oedicnemus) - nidificant a l'illa
- Corriol gros (Charadrius hiaticula)
- Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) - nidificant a l'illa
- Remena-rocs (Arenaria interpres)
- Becadell sord (Lymnocryptes minimus)
- Gavina corsa (Larus audouinii) - nidificant a l'illa
- Gavià argentat (Larus michahellis) - nidificant a l'illa
- Colom roquer (Columba livia) - salvatge i nidificant a l'illa
- Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
- Falciot pàl·lid (Apus pallidus) - nidificant a l'illa
- Terrerola vulgar (Calandrella barchydactyla)
- Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
- Merla blava (Monticola solitarius)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) - nidificant a l'illa
- Passerell comú (Carduelis cannabina) - nidificant a l'illa

Gavià argentat (Larus michahellis)

Gavines corses (Larus audouinii) a la colònia de cria

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) mascle

i també...

- Conill (Oryctolagus cuniculus)
- Sargantana balear (Podarcis lilfordi lilfordi)
- Dragó rosat (Hemidactylus turcicus)

Sargantana balear (Podarcis lilfordi lilfordi)

Divendres, 08/05/2009 - S'Albufera des Grau i cap de Favàritx

Al matí vam decidir anar a visitar s'Albufera des Grau. El Parc Natural de s'Albufera des Grau engloba el que és l'Albufera des Grau propiament dita, l'Illa d'en Colom i el Cap de Favàritx. Està situat al nord-est de l'illa de Menorca, a uns dos quilòmetres de Maó. És la zona més humida de Menorca.

S'albufera des Grau i els seus voltants

Població d'es Grau

Es van detectar les següents espècies d'ocells:

- Trobat (Anthus campestris)
- Tórtora (Streptopelia turtur)
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Cruixidell (Emberiza calandra)
- Cotoliu (Lullula arborea)
- Fotja (Fulica atra)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Puput (Upupa epops)
- Gavià argentat (Larus mihcahellis)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Merla (Turdus merula)
- Cuereta groga (Motacilla flava)
- Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea)
- Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
- Hortolà (Emberiza hortulana)
- Camesllargues (Himantopus himantopus)
- Agró roig (Ardea purpurea)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Rascló (Rallus aquaticus)
- Polla blava (Porphyrio porphyrio)
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Martinet blanc (Egretta garzetta)
- Gavina corsa (Larus audouinii)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Piula dels arbres (Anthus trivialis)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Fotja vulgar (Fulica atra) alimentant els polls

i també...

- Sargantana italiana (Podarcis sicula)
- Dragó comú (Tarentola mauritanica)

Cleopatra (Gonepteryx cleopatra) mascle

i al cap de Favàritx:

- Milà reial (Milvus milvus)
- Capsigrany (Lanius senator)
- Territ becllarg (Calidris ferruginea)
- Corriol gros (Charadrius hiaticula)
- Corriol petit (Charadrius dubius)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Gavina corsa (Larus audouinii)

Far de Favàritx

Les formacions rocoses de l'entorn de cap de Favàrtitx recordaven el paisatje més aviat típic de les illes Canàries

Cap de favàrtix, amb un punt geodèsic al fons

Dues espècies de peixos trobats a les basses marines del cap de Favàrtix

Medusa al cap de Favàrtix

Petita gamba al cap de Favàritx

Llacuna propera al far de Favàritx en la que es trobaven diverses espècies d'ocells limícols

Territs becllargs (Calidris ferruginea)

Corriols grossos (Charadrius hiaticula