Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament. Documents dels Quaderns de medi ambient N.11. 2004

Ho trobareu aquí...

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/publicacions/boscos_11.jsp

Al maig de 2001, la Subdirecció General d'Estudis del que aleshores era el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va encarregar al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) la redacció d'un llibre sobre els boscos de Catalunya. Durant els mesos següents els continguts dels llibre es van discutir amb la Subdirecció General i amb l'antiga Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic.

El fil conductor del llibre seria exposar la visiósobre els boscos de Catalunya que s'havia generat com a resultat dels treballs i l'experiència acumulada al CREAF des de la seva creació l'any 1987.

Presentació

1. Els boscos i l'home a Catalunya: una aproximació socioecològica

Els boscos catalans en el context de la conca mediterrània
La percepció social dels boscos
Les arrels històriques de la situació forestal
Cap a una nova concepció de la conservació i el desenvolupament sostenible
Conclusions

2. Les dades bàsiques dels boscos a Catalunya

Superfície forestal i superfície arbrada
Primeres fonts d'informació
Fonts d'informació més recents
El Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya
Evolució de la superfície forestal arbrada en els darrers anys
Primers resultats de l'MCSC-2000 a l'Àmbit Metropolità

3. Els invents forestals

Introducció
L'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
Per què un inventari ecològic
Altres fonts d'informació: l'Inventio Forestal Nacional

4. El bosc: espècies dominants, existències, estructura i altres característiques

El Sistema d'Informació dels Boscos de Catalunya (SIBosC)
Factors que afecten la distribució dels boscos
Boscos monoespecífics i boscos mixtos
Les espècies forestals dominants a Catalunya
Els arbres

5. Gestió forestal

Introducció
Multifuncionalitat i sostenibilitat
Estructura del sector forestal a Catalunya
Els aprofitaments forestals
Eines per a la gestió sostenible dels boscos

6. Dinàmica forestal

Introducció
Les claus de la dinàmica forestal: processos de mortalitat i regeneració
Dinàmica forestal. El cas dels boscos mediterranis d'alzina i pi blanc

7. Els incendis forestals

Introducció
Els incendis forestals a Catalunya
El problema dels grans incendis forestals
La prevenció i extinció dels incendisLa resposta de la vegetació als incendis
La restauració després dels incendis forestals
Regeneració natural o restauració artificial?

8. Els boscos i la contaminació atmosfèrica

Introducció
Estat dels boscos

9. L'aigua al bosc mediterrani

L'aigua com a principal factor limitant dels ecosistemes mediterranis
Evapotranspiració potencial i real
Els camins de l'aigua al bosc
Transpiració i producció: l'eficiència en l'ús de l'aigua
L'aigua determina l'estructura i funcionament dels arbres

10. Els boscos com a font o embornal de carboni

El carboni atmosfèric i els boscos
El balanç de carboni als boscos i matollars catalans
Entrades de carboni: la fotosíntesi
Sortides de carboni: la respiracióLa renovació foliar
La respiració heterotròfica
El carboni acumulat als boscos de Catalunya
Els models en l'exploració d'escenaris futurs

Bibliografia

Sigles utilitzades

Làmines en color

Esplugabous (Bubulcus ibis) a la riera del Palau - 23/03/2010

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Aquest matí ha estat observat i fotografiat (tot i que de força lluny) un esplugabous (Bubulcus ibis) a la riera del Palau al seu pas pel polígon industrial La Clota.

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 23/03/2010

Durant tot el matí, el cel s'ha mantingut completament cobert, fins i tot amb una mica de boirina a primera hora. La temperatura força agradable, malgrat que amb molta humitat.

Després de les pluges d'aquests darrers 2 dies, el nivell de l'aigua del riu es manté força alt, cobrint part dels marges i les petites platges, amb la conseqüent observació de poques espècies típicament aquàtiques, així com de limícols i gavines.

S'han observat ja pocs exemplars d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i, la gran majoria eren mascles solitaris, fet que ens pot fer creure que moltes femelles ja estàn covant al seu niu. Per altra banda s'observen encara molts ocells hivernants i alguns migradors, destacant avui la detecció d'un mascle de tallarol de garriga (Sylvia cantillans), primera citació prenupcial d'enguany; també alguns lluers (Carduelis spinus) i un grasset de muntanya (Anthus spinoletta).

La pluja i la humitat ambiental fa que pels camins es desplaçin diverses espècies de cargols i llimacs.

Cargol jueu (Otala punctata)

Espècies d'ocells detectades:

- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Garsa (Pica pica)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 5 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Gafarró (Serinus serinus)
- Titella (Anthus pratensis)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Tallarol de garriga (Sylvia cantillans): 1 mascle a prop de la palanca de Sant Andreu de la Barca. 1ª citació prenupcial
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 3 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos): 1 exemplar al marge esquerre del riu
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Lluer (Carduelis spinus): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Grasset de muntanya (Anthus spinoletta): 1 exemplar en vol sobre el riu
- Verdum (Carduelis chloris)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Bitxac comú (Saxicola torquatus)
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Tudó (Columba palumbus)
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus): 2 exemplars detectats en tot l'itinerari
- Martinet blanc (Egretta garzetta): 1 exemplar volant riu amunt
- Gavià argentat (Larus michahellis): 1 adult volant riu amunt

Pardals xarrecs (Passer montanus)

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) mascle, en un bassal al costat del camí

Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Titella (Anthus pratensis)

Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) al Parc de Vallpalau - 21/03/2010

A primera hora d'aquest matí han estat observats 2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) aturats en uns arbres al costat del Camí Vell de Vallpalau al seu pas pel parc Mariana Pineda.


Per la zona també...

- 1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- un mínim de 8 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)

Monegros, estepes de Belchite i llacuna de Sariñena (Saragossa) - del 17/03/2010 al 19/03/2010

Sens dubte avui dia la valoració del paisatge àrid dels Monegros és major quant més llunyà és el lloc d'origen de l'observador i, així, la sensació de bellesa que davant la conjuncció d'ocres i grisos perdent-se en l'horitzó pot sentir un forani, és difícilment compresa per molts dels habitants d'aquesta comarca.

I es que, fent al·lusió a la dita de que "sólo se ama aquello que se conoce", no els coneixem. I aquest desconeixement va des del "urbanita" per al que els Monegros es tan sols una zona travessada per una autopista, passant pel polític que s'escandalitza per que hi hagi ciutadans que defensen els "secarrals", fins la mateixa Ciència, que te davant seu uns ambients tant sols parcialment estudiats.

No obstant aixó, el coneixement i reconeixement científic i social del paisatge dels Monegros ha començat ja a caminar i s'està en condicions de poder afirmar que ens trobem no davant d'uns espais degradats, sino davant d'ecosistemes madurs amb una fauna i flora úniques que són, simplement, diferents.

Es trobem davant de la millor zona en extensió i riquesa estepària de tota Europa occidental.

I ès aquí on comença el viatge...

dimecres, 17/03/2010

· La Lagunilla (Candasnos)

La primera aturada, un cop sortits de Barcelona tot seguint la N-II quan entrem a l'Aragó, la realitzem al costat mateix d'aquesta carretera poc abans d'arribar al poble de Candasnos. Ens aturem a mirar una antiga casa on hi ha una important colònia de Xoriguer petit (Falco naumanii) i on vam veure alguns exemplars, acompanyats per algunes gralles (Corvus monedula) i pardals comuns (Passer domesticus).

Petita bassa al costat de la casa amb xoriguer petit

Casa amb una colònia de xoriguer petit (Falco naumanni), amenaçada pel reg

Gralles (Corvus monedula)

Xoriguers petits (Falco naumanni) femelles

Xoriguer petit (Falco naumanni) mascle

Estornell negre (Sturnus unicolor)

Entrem llavors a la població de Candasnos i ens dirigim a La Lagunilla. Aquest ha estat el punt on més riquesa d'aus aquàtiques hem observat, entre les quals destacaven una bona varietat d'anàtides entre les quals destacaven un alt nombre de xibecs (Netta rufina) i morells de cap roig (Aythya ferina), entre d'altres espècies més comunes. Les més destacables peró van ser un petit grup de morells de plomall (Aythya fuligula) i un xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris). Altres grups d'ocells també eren presents en aquesta llacuna, com les fotges vulgars (Fulica atra), cabussets (Tachybaptus ruficollis), arpelles vulgars (Circus aeruginosus) i cabussons collnegres (Podiceps nigricollis), entre molts d'altres.

Panell informatiu de la Laguna de Candasnos

Laguna de Candasnos

Morells de plomall (Aythya fuligula)

Cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)

Xibecs (Netta rufina)

Fotges vulgars (Fulica atra)

· Estepes properes a Ballobar

El primer espai típicament estepari que visitem durant aquesta estància molt a prop del municipi de Ballobar.

Tant bon punt que arribem, una explosió de cants d'ocells omplen l'ambient, amb les calàndries (Melanocorypha calandra), les cogullades fosques (Galerida theklae) i les terreroles rogenques (Calandrella rufescens), que sovint confunien per la seva capacitat d'imitar altres espècies d'ocells; de lluny també vam sentir la primera alosa becuda (Chersophilus duponti). Entre d'altres espècies detectades, va destacar també l'escolta d'un cucut reial (Clamator glandarius), d'un torlit (Burhinus oedicnemus), l'observació d'un botxí meridional (Lanius meridionalis), un milà reial (Milvus milvus) i d'un petit grup de gangues (Pterocles alchata).

Estepes properes a Ballobar

Botxí meridional (Lanius meridionalis)

· Ermita de San Gregorio

Entre Candasnos i Ontiñena entrem en una zona força diferent de les vistes fins ara, més própiament forestal i accidentada, amb camps de conreu envoltats per boscos de pi blanc. Aquest ès l'únic lloc on ha destacat una major varietat d'ocells forestals, tot i que tampoc no massa.

De pujada vam observar algunes perdus roges (Alectoris rufa), diverses cogullades fosques (Galerida theklae) i rapinyaires, com una àguila daurada (Aquila chrysaetos), un milà negre (Milvus migrans) i un voltor comú (Gyps fulvus).

Ermita de San Gregorio

Pineda de pi blanc

Cogullada fosca (Galerida theklae)

· Laguna Salada (Bujaraloz)

Un cop dinats a l'ermita de San Gregorio, ens dirigim cap a Bujaraloz i concretament cap a la Laguna Salada, però abans, just abans d'entrar en aquest municipi ens crida l'atenció una nombrosa volada de gavines vulgars (Larus ridibundus) i descobrim la presència d'una llacuna força extensa, així doncs dicidim fer-hi un cop d'ull. Entre centenars de gavines vulgars s'observaren també alguns ànecs collverds (Anas platyrhynchos), un grup d'ànecs cullerots (Anas clypeata) que sobrevolaven fent voltes sobre la llacuna i un ànec blanc (Tadorna tadorna) nedant tranquil a l'aigua.

Llacuna a l'entrada de Bujaraloz

Gavines vulgars (Larus ridibundus)

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Ànecs cullerots (Anas clypeata)

Arribem a la Laguna Salada que, efectívament ja tenia un aspecte de ser ben salada, ja que al estar pràcticament del tot seca, mostraba un color molt blanc del fons de on hi havia aigua. Pràcticament no hi havia fauna, tan sols van destacar un parell de corriols camanegres (Charadrius alexandrinus).

Panells informatius a la Laguna Salada

Laguna Salada

Decidim acabar la jornada tot seguint els camins que envolten els conreus propers a la Laguna Salada per avistar ocells esteparis. Només començar la ruta que descobrim aturades en un guaret un estol d'unes 40 gangues (Pterocles alchata) que es van deixar observar una bona estona des del cotxe. Pels voltants i, de fet les veurem arreu durant tota la ruta en aquests díes, s'observaven gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Més endavant fuig volant des del costat del camí, una femella de sisó (Tetrax tetrax), sentim algunes xurres (Pterocles orientalis) que no arribem a veure. Arribem a una antiga casa des d'on ens surten alguns xoriguers petits (Falco naumanni), de baixada, en una altra casa fuig volant un mussol comú (Athene noctua), mentre que sobre uns camps vola un mascle d'arpella pàl·lida (Circus cyaneus), molt a prop vola un sisó (Tetrax tetrax) mascle que passa caminant per uns camps davant nostre.

Estepes cerealistes a prop de la Laguna Salada

Gangues (Pterocles alchata)

Sisó (Tetrax tetrax) mascle

dijous, 18/03/2010

· Reserva Ornitològica d'El Planerón (matí) - 1ª visita

La reserva ornitològica d'El Planerón es troba entre els municipis de Quinto de Ebro i Codo (prop de Belchite) i pertany a SEO/BirdLife.

Aquest espai el vam visitar dos cops el mateix dia, al matí i darrera hora de la tarda-vespre.

Es tracta d'un ambient típicament estepari, amb una bassa (en aquests díes quasi del tot seca) que acull una bona varietat d'ocells típicament aquàtics. Destaquen a nivell paisagístic, las "mesetas" a l'horitzó pròpies d'aquest espai.

Panells informatius de la reserva ornitològica d'El Planerón

El Planerón

Bassa d'El Planerón

Novament l'ambient era trencat pel cant de les calàndries (Melanocorypha calandra) i les terreroles rogenques (Calandrella rufescens), tot imitant cants i reclams d'altres espècies d'ocells. Ens sorprèn la presència d'una parella d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos) que marxen volant des de l'escassa massa d'aigua de la llacuna d'El Planerón. Començem a sentir cantar també les amagadisses aloses becudes (Chersophilus duponti), de les quals arribem a observar breument una d'elles.

Destaca també la geologia del terreny, molt salí, amb el sòl molt esquerdat i de color blanquinós en molts trams; així com les plantes, de fulles petites i gruixides, moltes d'elles espècies endèmiques.

A la llacuna sentim algunes polles d'aigua (Gallinula chloropus), un rascló (Rallus aquaticus), un rossinyol bord (Cettia cetti) i observem una cotxa blava (Luscinia svecica), entre el més destacable.

Altres espècies d'ocells comunes vistos per la reserva van ser les gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), estornells negres (Sturnus unicolor), cogullades fosques (Galerida theklae), titelles (Anthus pratensis), algunes gangues (Pterocles alchata) i xurres (Pterocles orientalis). En el camí de tornada, al costat mateix de la carretera observem un mascle de còlit ros (Oenanthe hispanica).

Calàndries (Melanocorypha calandra)

Terrerola rogenca (Calandrella rufescens)

Cruixidell (Emberiza calandra) parcialment albí

Alosa becuda (Chersophilus duponti)

· Belchite i El Tercón

Arribem a Belchite i decidim fer una visita més cultural que no pas naturalista: visitem l'antic poble de Belchite bombardejat l'any 1937 durant la Guerra Civil per part dels republicans. L'aspecte ès totalment impressionant, hi van morir 6.000 persones durant el bombardeig i, avui dia, s'afirma que es recullen psicofoníes d'aquells temps.

Poble antic de Belchite

Després de dinar a Belchite (al poble nou, evidentment), ens dirigim a El Tercón de Belchite, un ambient diferent dels vistos fins ara, amb parets rocoses i una vall fonda per on transcorre el riu Aguas Vivas, molt a prop del municipi de Almonacid de la Cuba.

La primera aturada la realitzem en una bassa amb algunes taques de canyís, on observem una parella d'arpells vulgars (Circus aeruginosus) i algunes polles d'aigua (Gallinula chloropus). Pels voltants observem dues àguiles marcenques (Circaetus gallicus) i un àguila daurada (Aquila chrysaetos). Arribem a la paret de roca i ja veiem algunes espècies d'ocells típiques d'aquest hàbitat, com sits negres (Emberiza cia), una merla blava (Monticola solitarius) i un bon grapat de voltors comuns (Gyps fulvus) aturats als arbres i a la paret de roca.

El Tercón de Belchite

Àguila marcenca (Circaetus gallicus)

Voltors comuns (Gyps fulvus)

· Reserva Ornitològica d'El Planerón (tarda-vespre) - 2ª visita

Tornem a El Planerón, sobretot, amb la intenció de tornar a sentir i, a ser possible, observar l'alosa becuda (Chersophilus duponti); increiblement no se sentia cap ni una.

Vam esperar, tot mirant altres espècies, a que anés enfosquint-se el cel, i va ser llavors quan van començar a cantar molt actívament les aloses becudes, i juntament amb ells també se sentíen alguns torlits (Burhinus oedicnemus).

Poc ens esperavem que als voltants de la bassa s'originés un eixordador concert d'amfibis, entre els quals destacava el gripau corredor (Bufo calamita) i en més baix nombre, algunes granotetes de punts (Pelodytes punctatus) i granotes verdes (Pelophylax perezi). Sobre els canyissar de la bassa ens va sobtar un estrany so de repiqueig, tot fent "tap" "tap", amb els binocles, veiem una ombra negra que sobrevola en canyissar tot fent repicar les ales a la seva part de baix, mirant-la bé amb els binocles, descobrim que són mussols banyuts (Asio otus) fent vols territorials, de fons també se sentía un cantant.

El Planerón a la caiguda de la tarda

Cruixidell (Emberiza calandra)

Ambient de calàndries (Melanocorypha calandra) cantant en vol

Alosa becuda (Chersophilus duponti) cantant, sentida de lluny

Concert de gripaus corredors (Bufo calamita)

divendres, 19/03/2010

· Saso de Osera (Osera de Ebro - Monegrillo)

Darrer dia per les estepes aragoneses.

Ens dirigim aquest matí cap al Saso de Osera. De camí entre Pina de Ebro i Quinto de Ebro, en un camps al voltant de la carretera s'observaven un bon grup d'esplugabous (Bubulcus ibis) i algunes cigonyes blanques (Ciconia ciconia).

Arribem primer a una zona de bosquina, en que l'única espècie arbória és la sabina (Juniperus phoenica). S'observen una gran quantitat de perdius roges (Alectoris rufa), passerells comuns (Carduelis cannabina) i cruixidells (Emberiza calandra). Altres espècies destacades van ser el voltor comú (Gyps fulvus), una àguila marcenca (Circaetus gallicus), un milà negre (Milvus migrans) i un picot verd (Picus viridis).

Bosquina amb sabines (Juniperus phoenica)

Detall d'una sabina (Juniperus phoenica)

Papallona de l'espècie Callophrys rubi

Cruixidell (Emberiza calandra)

Entrem en una altra zona, a prop de l'ermita de San Martín, en gran part estepària, tot i que més muntanyenca, amb presència d'alosa becuda (Chersophilus duponti), tot i que avui no em van sentir cap, ja que el dia ennuvolat i l'hora, era ja migdia, no acompanyaven gaire. Al sostre de l'ermita es va observar un mussol comú (Athene noctua). A l'estepa pròpiament dita es detectaren nombroses terreroles rogenques (Calandrella rufescens), algunes tallaretes cuallargues (Sylvia undata) i un xoriguer petit (Falco naumanni).

Ermita de San Martín

Mussol comú (Athene noctua)

· Laguna de Sariñena

A la tarda, arribem al darrer punt d'aquesta estància pels Monegros i els seus voltants: la laguna de Sariñena.

Es tracta d'una important i extensa zona humida entre els rius Flumen i Alcanadre. Antigament era una llacuna salada endorreica i de caràcter temporal, però amb l'arribada del reg va pujar de nivell i va perdre la seva salinitat original. Actualment s'hi pot observar una gran varietat i quantitat d'ocells aquàtics. El 1995 va ser declarada com a Refugi de Fauna Silvestre i, l'any 2001, com a ZEPA (Zona d'Especial protecció per a les Aus).

Laguna de Sariñena

La meteorologia no va acompanyar gaire, ja que va ploure una mica durant ben bé una hora. Entre les espècies comunes, es van observar algunes espècies d'ànecs de superfície (Anas sp.), un femella de morell de cap-roig (Aythya ferina), diversos corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) i cigonyes blanques (Ciconia ciconia) que nidifiquen al municipi de Sariñena. Per altra banda, de les menys habituals, es va veure una cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), un mascle d'ànec xiulador (Anas penelope) i límicols, com xivites (Tringa ochropus), gambes rojes vulgars (Tringa totanus) i una gamba verda (Tringa nebularia).

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Ànecs cullerots (Anas clypeata)

Xarxets comuns (Anas crecca)

Ès un lloc molt bo per veure bitó (Botaurus stellaris) i mallerengues de bigotis (Panurus biarmicus), però en aquest dia no vam tenir sort i no vam veure cap de les dues espècies.

Llistat total de les espècies d'ocells observades en aquests 3 dies:

1. Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
2. Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
3. Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
4. Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
5. Esplugabous (Bubulcus ibis)
6. Martinet blanc (Egretta garzetta)
7. Bernat pescaire (Ardea cinerea)
8. Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
9. Ànec blanc (Tadorna tadorna)
10. Ànec xiulador (Anas penelope)
11. Ànec collver (Anas platyrhynchos)
12. Ànec griset (Anas strepera)
13. Ànec cullerot (Anas clypeata)
14. Xarxet comú (Anas crecca)
15. Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
16. Xibec (Netta rufina)
17. Morell de cap roig (Aythya ferina)
18. Morell de plomall (Aythya fuligula)
19. Milà negre (Milvus migrans)
20. Milà reial (Milvus milvus)
21. Voltor comú (Gyps fulvus)
22. Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
23. Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
24. Aligot comú (Buteo buteo)
25. Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
26. Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
27. Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
28. Xoriguer petit (Falco naumanni)
29. Perdiu roja (Alectoris rufa)
30. Rascló (Rallus aquaticus)
31. Polla d'aigua (Gallinula choropus)
32. Fotja vulgar (Fulica atra)
33. Sisó (Tetrax tetrax)
34. Torlit (Burhinus oedicnemus)
35. Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
36. Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
37. Gamba verda (Tringa nebularia)
38. Xivita (Tringa ochropus)
39. Gavina vulgar (Larus ridibundus)
40. Xurra (Pterocles orientalis)
41. Ganga (Pterocles alchata)
42. Tudó (Columba palumbus)
43. Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
44. Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
45. Cucut reial (Clamator glandarius)
46. Mussol banyut (Asio otus)
47. Mussol comú (Athene noctua)
48. Puput (Upupa epops)
49. Picot verd (Picus viridis)
50. Cogullada vulgar (Galerida cristata)
51. Cogullada fosca (Galerida theklae)
52. Alosa becuda (Chersophilus duponti)
53. Terrerola rogenca (Calandrella rufescens)
54. Calàndria (Melanocorypha calandra)
55. Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
56. Oreneta de ribera (Riparia riparia)
57. Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
58. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
59. Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
60. Titella (Anthus pratensis)
61. Cuereta blanca (Motacilla alba)
62. Cuereta groga (Motacilla flava)
63. Pit-roig (Erithacus rubecula)
64. Cotxa blava (Luscinia svecica)
65. Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
66. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
67. Còlit ros (Oenanthe hispanica)
68. Merla blava (Monticola solitarius)
69. Merla (Turdus merula)
70. Tord comú (Turdus philomelos)
71. Rossinyol bord (Cettia cetti)
72. Trist (Cisticola juncidis)
73. Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
74. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
75. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
76. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
77. Teixidor (Remiz pendulinus)
78. Mallerenga carbonera (Parus major)
79. Botxí meridional (Lanius meridionalis)
80. Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
81. Estornell negre (Sturnus unicolor)
82. Garsa (Pica pica)
83. Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
84. Gralla (Corvus monedula)
85. Cornella negra (Corvus corone)
86. Corb (Corvus corax)
87. Pardal comú (Passer domesticus)
88. Pardal xarrec (Passer montanus)
89. Pardal roquer (Petronia petronia)
90. Pinsà comú (Fringilla coelebs)
91. Gafarró (Serinus serinus)
92. Cadernera (Carduelis carduelis)
93. Verdum (Carduelis chloris)
94. Passerell comú (Carduelis cannabina)
95. Lluer (Carduelis spinus)
96. Gratapalles (Emberiza cirlus)
97. Sit negre (Emberiza cia)
98. Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
99. Cruixidell (Emberiza calandra)

Amfibis

1. Gripau corredor (Bufo calamita)
2. Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)
3. Granota verda (Pelophylax perezi)

Mamífers (rastres)

1. Conill (Oryctolagus cuniculus)
2. Llebre ibèrica (Lepus granatensis)
3. Guineu (Vulpes vulpes)
4. Gat mesquer (Genetta genetta)
5. Mostela (Mustela nivalis)
6. Senglar (Sus scrofa)