Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

dimecres, 9 de juliol del 2014

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 09/07/2014


Espècies d'ocells detectades:

- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos): 2 exemplars
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus): parella amb 3 polls petits
- Trist (Cisticola juncidis)
- Colom roquer (Columba livia var. domestica)
- Garsa (Pica pica)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos): uns 30 exemplars com a mínim
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Merla (Turdus merula): 2 exemplars
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 1 exemplar
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus): 1 mascle cantant
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Falciot negre (Apus apus)

Polles d'aigua (Gallinula chloropus) adult i polls
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) mascle agonitzant

dimarts, 8 de juliol del 2014

Quan les ciutats esdevenen un refugi per a la natura

Un article força interessant de "La Vanguardia" sobre ajuntaments i altres entitats locals que fomenten la biodiversitat urbana: símptoma de qualitat ambiental i de qualitat de vida.

Mentalitat que encara queda molt lluny de Sant Andreu de la Barca, i aixó que tenim l'Agenda Local 21. Fins i tot s'han negat a tirar endavant un projecte d'Escola de Natura.



Fundaciones, ayuntamientos y oenegés han asumido el reto de consolidar y crear nuevas áreas naturales en la ciudad. Son iniciativas que buscan naturalizar las urbes. Ésta es una tendencia que responde al intento de los planificadores urbanos de repensar la ciudad, pero también es una respuesta de quienes ven factible fomentar la biodiversidad en un ámbito hasta ahora monopolizado por el asfalto y el coche.
Numerosos expertos resaltan que las zonas naturalizadas hacen más confortables los espacios públicos urbanos y pueden albergar actividades recreativas. Las zonas verdes, por ejemplo, controlan las inundaciones y reducen la contaminación (del aire y acústica), entre otros beneficios ecológicos, a la par que ayudan a mejorar la salud física y psíquica de la persona, dice José Fariña, catedrático de Ordenación del Territorio de la Universidad Politécnica de Madrid.

El Prat y World Nature: Un 'reserva natural' en casa

La fundación World Nature promueve una iniciativa para que empresas, instituciones o particulares conviertan sus balcones, terrazas y jardines en "refugios de flora y fauna". "Necesitamos que los ciudadanos se impliquen más en la conservación de la naturaleza", dice Antoni Carulla, su promotor. Con esta propuesta, se invita a los interesados a colaborar instalando cajas nido para ayudar a las cría de las aves, colocar comederos para animales en invierno, crear una balsa o poner plantas para favorecer la polinización. "Se trata de crear algo más que meros refugios ornamentales. Las pequeñas acciones pueden ser muy útiles", dice Carulla. "¿Por qué, en lugar de poner una planta exótica, no plantamos una planta autóctona que, además, puede tener un mantenimiento más fácil y favorecer los insectos polinizadores, mariposas o abejas?", se pregunta Carulla.
Normalmente, se piensa en grandes espacios naturales a la hora de hablar de conservación. Pero el reto es no perder biodiversidad; "y hay que actuar en la ciudad", agrega Carulla. World Nature ya asesora una veintena de refugios en Catalunya, entre ellos un solar de unos 500 m2 de la empresa Akzo Nobel en El Prat de Llobregat, un espacio encajonado entre una autovía y una autopista, que sintetiza el objetivo de esta experienci. Además, en la red están dos jardines de Barcelona (Tamarita y Laberint d’Horta), así como otros en el Institut d’Estudis Catalans, o en Monasterio de Poblet.
“Nuestro objetivo último es crear una primera red de refugios World Nataura de flora y fauna en Catalunya y crear una trama de conexiones necesarias para la conservación de especies. Esta iniciativa entronca con el movimiento de ciudades “biofísicas”, que aglutina diversas ciudades en todo el mundo (San Francisco, Oslo, Singapur…) que persigue similares objetivos. “Debemos hacer ciudades más amables para la biodiversidad”, resume Carulla.

Vitoria, anillo verde: Zonas verdes 'low cost'

"Las ciudades acogen valores de flora y fauna mucho más notables de lo que podríamos imaginar", dice Luis Andrés Orive, coordinador de la estrategia medioambiental del Ayuntamiento de Vitoria.La capital vasca mantiene su ambiciosa aspiración de hacer que la naturaleza entre en la ciudad, como dice su alcalde, Javier Maroto (PP). Una larga serie de actuaciones urbanísticas ha permitido crear un anillo verde exterior y dotar la periferia de espacios naturales (tres enclaves de la Red Natura 2000 y un humedal protegido). La ciudad recuperará el cauce del río Batán como corredor ecológico (estaba sepultado) y el palacio de congresos se recubre con una fachada-jardín vegetal para reforzar esta apuesta. Además, se ha reducido la presencia del coche y aparcamientos en el centro, por lo que el lugar que ocupaban las filas de coches acoge ahora un entorno más natural. Muchos de los problemas del desarrollo urbano vienen motivados por la eclosión los últimos 30 años de un urbanismo disperso (casas pareadas o adosadas) y equipamientos, que han creado "un gran número de espacios vacantes", lo que ha dado lugar a una vegetación desordenada y espontánea.
Orive argumenta que si estas áreas verdes se gestionan con los criteriosaplicables a un parque de tipo inglés(siegas periódicas, uso de insecticidas, gasto de iluminación...) su manejo se hace caro, insostenible. Por eso,Vitoria ha puesto en marcha una gestión "más silvestre, ambiental y sostenible" para naturalizar los espacios vacantes con especies autóctonas, que consuman menos agua, adaptadas al terreno, para favorecer la biodiversidad, de manera que a la vez se reduzca la huella ecológica de la intervención humana.

El ejemplo de Santander: Convivir con aves y reptiles

La Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife) ha puesto en marcha, en colaboración con el Ayuntamiento de Santander, un ambicioso plan ( Jardines para la Biodiversidad ) para "detener la pérdida de especies" y conseguir que "el territorio urbanizado incremente sus tasas de biodiversidad", en palabras de Felipe González, presidente de SEO en Cantabria. El documento aprobado persigue marcar las reglas sobre la gestión de los espacios naturales o la planificación urbana. Incluso concreta el tipo de vegetación que se debe usar y hace recomendaciones para los edificios (para evitar las colisiones de las aves con sus cristales o favorecer que tengan agujeros donde andan los vencejos). El plan propone, por ejemplo, reducir el ritmo de la siega de la vegetación para que haya flores silvestres, lo que permite atraer a los insectos polinizadores (mariposas y otros invertebrados) y aves (algunas de las cuales están en recesión en la ciudad: el carbonero o el gorrión).
A la par, se propone favorecer la presencia de arbustos con frutos, para facilitar la alimentación de las aves migratorias. También se ha iniciado la creación de lagunas y charcas para acoger anfibios y reptiles. El proyecto incorpora la presencia de voluntarios (para hacer el seguimiento de aves, como el autillo) y cursos para instalar cajas nidos o hacer censos de mariposas.

Experiencias de Barcelona: Menos coches y más huertos

Salvador Rueda, director de la Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, sostiene que la tendencia a reducir el número de coches en circulación que promueven algunas ciudades permitirá liberar espacios, lo que dará paso a otros usos, como los que puede ofrecer la naturaleza."La reducción de la motorización va a ir acompañada de un incremento de los espacios verdes", señala."Durante décadas, la ciudad ha concentrado la calle para la motorización, pero la consecuencia son miles de muertes prematuras por contaminación y ruidos insoportables, entre otros efectos", dice. Rueda promueve la creación de supermanzanas, para concentrar el tráfico en las vías periféricas, de forma que en las calles interiores se relegue el uso del coche para permitir esos otros usos (mercadillos, juegos para niños, espacios arbolados y vegetación).

La eliminación de una intersección viaria (cruce) en el Eixample de Barcelona permite ganar 1.900 m2 de espacio público, dice. Reverdecer la ciudad inspira los planteamiento de los gestores municipales en Barcelona, que preparan normas para favorecer las terrazas vegetales. "El nuevo discurso ambiental reivindica una ciudad saludable, donde la gente se organiza, se autogestiona y pide que se reduzca la contaminación", dice Francesc Magrinyà, profesor del Institut de Sostenibilitat de la UPC. No es casualidad que ocho de los doce proyectos que el Ayuntamiento barcelonés ha cedido a las entidades sociales para su autogestión incorporen huertos urbanos. Todas estas iniciativas tienen en común el deseo de proteger la naturaleza y a la vez reforzar los lazos sociales y vecinales. Aunque sea entre bloques de edificios y coches.

http://www.lavanguardia.com/natural/20140708/54410861290/ciudades-refugio-naturaleza.html

dilluns, 7 de juliol del 2014

Naixement de tortugues marines a la platja de Malgrat de Mar

Una entrada interessant donat que avui a causa de la pluja no hi haurà sortida de camp.


Una trentena de tortugues marines com aquesta han nascut al llarg dels darrers dos dies a la platja de Malgrat de Mar. Es tracta, sens dubte, d'un fet poc habitual a la costa del Mediterrani espanyol, però que durant la nit de dissabte un veí del municipi va poder captar amb la seva càmera de vídeo. Són imatges que potser no es podran tornar a veure fins d'aquí a uns anys.

Dani Fontrodona ha explicat a malgratconfidencial.cat que en adonar-se'n dels fets de seguida ho va posar en coneixement de la Policia Local, qui va avisar a tècnics especialitzats perquè prenguessin les mesures corresponents i vetllar per la seguretat d'aquesta espècie.

De moment, una trentena de tortugues marines ja han sortit dels seus ous. Un fet que es pot seguir repetint almenys una setmana més.

Tècnics del CRAM són els encarregats de custodiar el nius i tornar les tortugues al mar.

dissabte, 5 de juliol del 2014

Falciot negre (Apus apus)

Falciot negre (Apus apus) entrant i sortint del niu en la façana d'una casa al carrer Muntanya.


dijous, 3 de juliol del 2014

Riera del Palau - 03/06/2014


Espècies d'ocells detectades:

- Garsa (Pica pica)
- Tòrtora turca (Streptopelia decaocto)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Falciot negre (Apus apus)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Oriol (Oriolus oriolus): un mínim de 2 exemplars
- Merla (Turdus merula)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes): 1 mascle cantant
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Gratapalles (Emberiza cirlus)
- Tudó (Columba palumbus)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Abellerol (Merops apiaster): uns 3 exemplars
- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli): 2 mascles cantant
- Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
- Picot verd (Picus viridis): 2 exemplars
- Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Estornell negre (Sturnus unicolor)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Mallerenga petita (Periparus ater)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs): 1 exemplar
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)


Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) mascle
Oriol (Oriolus oriolus) mascle
Oreneta vulgar (Hirundo rustica) jove
Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)

dimecres, 2 de juliol del 2014

Serrat d'en Canals - 02/07/2014

Suposo que deu ser més còmode que portar-ho a un contenidor

Espècies d'ocells detectades:

- Garsa (Pica pica)
- Abellerol (Merops apiaster): uns 5 exemplars en vol alt
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
- Mallerenga petita (Periparus ater)
- Colom roquer (Columba livia var. domestica)
- Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Falciot negre (Apus apus)
- Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Merla (Turdus merula)
- Tudó (Columba palumbus)
- Mallerenga carbonera (Parus major): destaquen 2 joves
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Gaig (Garrulus glandarius)
- Gratapalles (Emberiza cirlus): 1 mascle cantant
- Picot verd (Picus viridis): almenys 2 exemplars
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos): uns 6 exemplars com a mínim
- Bruel (Regulus ignicapilla)
- Cargolet (Troglodytes troglodytes)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Ballester (Apus melba)
- Tord comú (Turdus philomelos): 1 exemplar
- Estornell negre (Sturnus unicolor)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)


Gaig (Garrulus glandarius)
Coloms roquers (Columba livia var. domestica)
Mallerenga carbonera (Parus major) jove
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) jove
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) jove
I també...

- Conill (Oryctolagus cuniculus): 1 exemplar
- Esquirol (Sciurus vulgaris): uns 2 exemplars
- Papallones vàries


Bruna boscana (Pararge aegeria)
Margera comuna (Lasiommata megera)
Angelet (Leptidea sinapis)
Blanqueta de la col (Pieris rapae)
Escac ibèric (Melanargia lachesis)

dilluns, 30 de juny del 2014

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) i basses de Ca n'Albereda - 30-06-2014


Espècies d'ocells observades al riu Llobregat:

- Garsa (Pica pica)
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Corriol petit (Charadrius dubius): 2 exemplars adults
- Xivita (Tringa ochropus): 1 exemplar
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos): 21 exemplars
- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
- Estornell negre (Sturnus unicolor)
- Bec de corall senegalès (Estrilda astrild): 2 exemplars
- Blauet (Alcedo atthis): 1 exemplar
- Roquerol (Ptyonoprogne rupestris): 2 exemplars vora el pont de l'AP-7
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Colom roquer (Columba livia var. domestica)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Teixidor (Remiz pendulinus)
- Verdum (Carduelis chloris)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus): 1 exemplar
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): 1 exemplar
- Falciot negre (Apus apus)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 1 exemplar volant riu amunt
- Rossinyol (Luscinia megarhynchos): 1 jove
- Gafarró (Serinus serinus)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Blauet (Alcedo atthis)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Espècies destacables observades a les basses de Ca n'Albereda

- Ànec mut (Cairina moschata): 1 exemplar blanc a un braç lateral del riu
- Bernat pescaire (Ardea cinerea): 1 exemplar
- Bec de corall senegalès (Estrilda astrild): uns 9 exemplars
- Blauet (Alcedo atthis): 1 exemplar
- Puput (Upupa epops): 1 exemplar
- Corriol petit (Charadrius dubius): 1 adult
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos): destaca 1 femella amb 4 polls

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Ànec mut (Cairina moschata)
Corriol petit (Charadrius dubius)