Cornelles negres (Corvus corone) sobre Sant Andreu de la Barca

Aquest matí s'han localitzat dos exemplars de Cornella negra (Corvus corone) sobrevolant el carrer Anoia a Sant Andreu de la Barca. Aquesta espècie s'observa excepcionalment a l'hivern a la nostra població.

2on Cens simultani d'Ocells aquàtics hivernants al curs baix del riu Llobregat

Avui s'ha realitzat, per segon any consecutiu, el cens simultani d'Ocells aquàtics hivernants al curs baix del riu Llobregat.

Aquest cens es realitza abarcant tota l'àrea fluvial del riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. Diverses persones, individualment o en grup, ens hem distribuït en diferents àrees per quantificar les diverses espècies d'aus aquàtiques, dintre de les quals s'inclouen els ànecs, els ardèids, els ràl·lids, les aus rapinyaires (no es poden considerar aquàtiques però són espècies d'interés) i alguns passeriformes (cueretes, titelles, repicatalons, etc...), i fer així un balanç de les seves poblacions al llarg dels anys.

Aviat pujaré el resultat del cens d'avui. Afegiré la taula comparativa de l'any 2008 amb la d'aquest dins dels límits de Sant Andreu de la Barca, començant el cens desde la riera de Corbera fins al Congost de Martorell. Per a qui vulgui pot consultar els resultat del cens de l'any passat en aquest enllaç:

http://www.pamtomaket.com/usuaris/vistavui/0documents.htm

Sortida en barca per observar ocells marins per la Badía de Roses

Cada any, l'APNAE (Associació d'Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà), i de la qual sóc soci des de fa molts anys, organitza una sortida hivernal en barca per la Badía de Roses per observar ocells marins. L'hivern ès molt bona època per observar ocells pelàgics i d'altres provinents del nord d'Europa que passen aquesta època de l'any a les nostres aigües.

A les 8:45 tots els assistents (prop de 80 persones de totes les edats) ens trovabem al moll de Roses. A les 9:00 ja van començar a passar llista conforme anavem pujant al vaixell, un catamarà anomenat "Don Panxo", i poc després vam sortir del port.

Sortida del port de Roses

La ruta comença direcció sud, seguint de prop la costa, i passant primer per davant Santa Margarida, amb la observació del primer cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), que es va capbussar ràpidament espantat pel vaixell. Sobre unes boies, al costat d'unes muscleres, hi reposaven dos xatracs bec-llargs (Sterna sandvicensis). Continuem fins que passem per davant d'Empuriabrava, amb un magnífic rerefons del Canigó nevat. Ens criden l'atenció de l'altre costat de la barca per la presència d'un bon nombre de calàbries, entre les quals hi havíen calàbries petites (Gavia stellata) i calàbries agulles (Gavia arctica), més nombrosa aquesta darrera, en total vam comptabilitzar 10 individus. Poc després apareix un segon cabussó emplomallat.

Passem davant de la platja de Can Comes i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, amb la desembocadura del riu Fluvià al sud. Ràpidament detectem el primer i únic gavot (Alca torda) que veurem en tota la sortida.

Platja de Can Comes, amb el Canigó nevat al fons

Poc abans d'arribar a l'alçada de Sant Martí d'Empúries, el vaixell vira per endinsar-se en alta mar i així poder observar les espècies més típicament pelàgiques.

Per tal d'atraure aquestes espècies que es troben molt repartides i encara molt més endinsades al mar, els hi portem unes quantes caixes de peix que es tallen a trossos i es llençen al mar, i d'aquesta manera, com apareguts del no res començen a arribar ocells per alimentar-se'n. Aquest fet ès degut a que moltes espècies s'alimenten dels peixos que els hi cauen als pesquers de les xarxes.

Primer començen a arribar gavians argentats (Larus michahellis), amb alguna gavina vulgar (Larus ridibundus). Poc a poc el nombre de gavians va augmentant, volant molt a prop i llençant-se a l'aigua per agafar el peix.

Gavians argentats, mascarells i baldrigues menjant el peix que els hi tiravem

Després arriba el primer mascarell (Sula bassana), un preciòs exemplar adult que començava a fer voltes a voltant de la barca, mentre vigilaba de prop el moviment dels gavians i així poder detectar el menjar. De mica en mica anaven apareixent més mascarells (ens van acompanyar en tot el trajecte més de 10 individus), que ens maravellaven amb els seus impressionants picats aeris, cabussant-se de cap a l'aigua. El cas es que era força fàcil saber quan anaven a fer el picat, ja que emitíen el seu característic reclam abans.

Aparegueren també les baldrigues, amb més quantitat de baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) que no pas de balear (Puffinus mauretanicus). Contrastaven entre els altres ocells que ens acompanyaven, amb la seva mida reduïda, cops d'ala ràpids i volant arran de les onades. Entre els gavians també i havía un jove de Gavina capnegra (Larus melanocephalus) i una mica més allunyada, ja que no té per costum seguir els vaixells, una baldriga cendrosa (Calonectris diomedea). Aquesta darrera va ser fàcilment detectada pel seu vol arran de l'aigua, gran com un gavià i el seu color fosc per sobre i blanc per sota.

Al cap d'una bona estona, ja es va acabar el peix i els ocells, poc a poc, marxaven mar endins.

Començavem la mitja volta de tornada a la costa pel sud del Cap de Creus, recorrent la Badía de Jóncols. En una esquerda d'una roca hi havía un niu de Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), però l'adult no era a dins covant. Més amunt ens sobrevolaba un Falcó pelegrí (Falco peregrinus), que es va aturar uns segons al penya-segat.

Badía de Joncols

Niu de Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)

Passem davant dels penya-segats calcaris de Cap Norfeu, amb la "l'illot de Gat" (per la forma que té de gat) a seu davant. Des d'allà s'observa la vegetació típica de la zona, destacant una llaterassa (Euphorbia arborea) endèmica del Cap de Creus. També es detecten algunes edificacions i búnquers. Un mascle de merla blava (Monticola solitarius) marxa volant paret amunt.

Illot del Gat (el més petit a l'esquerra), fixeu-vos que té forma de gat

Observem la Platja de Calitjar i la Badía de Montjoi, ressenguint altres petites cales fins arribar a la Punta Falconera, on ens aturem davant d'unes roques a l'alçada de l'Almadrava per observar uns gavians i uns corbs marins grossos i emplomallats.

Badía de Montjoi

Punta Falconera

Búnquers

Després vam desembarcar a Roses per marxar. La sortida va durar poc més de 4 hores i, com sempre, ha estat emocionant i molt enriquidora.

Espècies detectades:

- Calàbria petita (Gavia stellata)
- Calàbria agulla (Gavia arctica)
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
- Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
- Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
- Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
- Mascarell (Sula bassana)
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
- Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
- Falcó pelegrí (Falco peregrinus)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Gavina vulgar (Larus ridibundus)
- Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
- Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
- Gavot (Alca torda)
- Merla blava (Monticola solitarius)

Calàbries agulles (Gavia arctica) fugint

Mascarell (Sula bassana) i Gavià argentat (Larus michahellis)

Mascarells (Sula bassana) picant a l'aigua

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i desprès mascarells (Sula bassana) cabussant-se

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)

Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)

Les Orquídies de Sant Andreu de la Barca

A Sant Andreu de la Barca es coneixen fins ara fins a 3 espècies d'Orquídies. Totes elles localitzades a les zones forestals.

A continuació les presentem:
___________________________________________________________

BARRETET (Anacamptis pyramidalis)

Nom comú en castellà: Orquídea piramidal.

Época de floració: Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Geòfit.

Hábitat: Prats y llocs herbosos tant en pla com a la muntanya. Garrigues i pinedes.

Categoría IUCN: Poc preocupant

Característiques: Aquesta ès una de las orquídees més fàcils de trobar, perque ès força freqüent i molt visible, ja que a la part de dalt del peduncle desenvolupa una inflorescència cónica, plena de flors porpres o blanquinoses, que fan que destaqui entre els matolls de les garrigues; les flors tenen un pètal central con tres lóbuls més o menys de la mateixa mida i un llarg esperó que surt cap avall. Floreix a la primavera.

Abundància a Sant Andreu de la Barca: Freqüent.

___________________________________________________________

FLOR D'ABELLA (Ophrys apifera)


Altres noms en català: Abella apífera. Beiera. Flor de la Mare de Déu. Mosques d'ase. Sabatetes de la Mare de Déu.

Noms en castellà: Orquídea abeja. Flor de abeja. Abejera.

Época de floració: Maig. Juny.

Formas vitales: Geòfit.

Hàbitat: Boscos, matollars i zones humides.

Categoría IUCN: Poc preocupante

Característiques: Aquesta ès l'espècie del génere Ophrys més grossa que hi ha a Catalunya, ja que pot assolir el mig metre d'alçada. Les flors tenen els sèpals rosats, i el llaviol arrodonit amb un dibuix complex de línies concèntriques. Prefiereix els sóls una mica humits. Floreix a l'abril-maig.

Abundància a Sant Andreu de la Barca: Escassa.

___________________________________________________________

ABELLERA ARANYOSA (Ophrys sphegodes)

Nom comú en castellà: Flor de araña.

Época de floració: Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Geòfit.

Hábitat: Prats secs, marges de camins, camps abandonats, matollars clars, etc.

Característiques: Planta bulbosa de fulles basals ovato-lanceolades. Les flors es disposes en una espiga laxa i paucciflora. El periant està format per dos verticils de tres tèpals cadascun. Els més externs són sepal·loides i solen tenir col·loracions verdoses, tot i que rarament poden ser purpuracis. Ès molt convex, sencer, de color marró rogenc, sense una pilositat lateral llarga, velluda i amb una taca d'un lila brillant al centre amb forma d'H.

Abundància a Sant Andreu de la Barca: Molt rara.

(Els textos s'han agafat de El Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental)

Dels Aiguamolls de Molins de Rei fins a Sant Andreu de la Barca seguint el riu - 11/01/2009

Aquesta ruta, que faig molt de tant de tant, té un recorregut d'aproximadament 7 kilómetres de distància. S'inicia als Aiguamolls de Molins de Rei i acaba, seguint el marge dret riu amunt , a Sant Andreu de la Barca.

Actualment aquest camí està força "remogut", degut a les feines que es van fer, i que es continuen fent en alguns trams, especialment a l'alçada de la riera de Rubí, on s'està construïnt el pont que enllaçarà la N-II amb l'A-2. Ès per aquest motiu, pel pas de maquinària i els moviments de terra, si a més sumen el trànsit de motocicletes i quadricicles, que el camí ha quedat gairebé impracticable per anar a peu, sobretot si han hagut díes de pluja, que acaba convertit en un veritable fangar.

Entre els ocells observats, cal destacar la presència de 2 Territs de Temminck (Calidris temminckii) al riu Llobregat a l'alçada de Molins de Rei.

Menys destacable però no per aixó menys interessant per ser molt escàs, ès la localització de 5 Passerells comuns (Carduelis cannabina) al riu Llobregat al seu pas per Sant Andreu de la Barca.

Aquest es el resum de les espècies d'ocells observades durant aquesta sortida:

- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Titella (Anthus pratensis)
- Pardal xarrec (Passer montanus)
- Bitxac comú (Saxicola torquatus)
- Repicatalons (Emberiza schoeniclus), un mínim de 2 exemplars als Aiguamolls de Molins de Rei
- Rossinyol bord (Cettia cetti)
- Garsa (Pica pica)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Gavina vulgar (Larus ridibundus)
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
- Fotja vulgar (Fulica atra), amb 3 exemplars als Aiguamolls de Molins de Rei
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), amb un total de 32 exemplars en tot l'itinerari
- Cotorra de Kramer (Psittacula krameri), un total de 7 exemplars als Aiguamolls de Molins de Rei
- Bernat Pescaire (Ardea cinerea), amb un total de 4 exemplars en tot l'itinerari
- Esplugabous (Bubulcus ibis), un exemplar al riu davant dels Aiguamolls de Molins de Rei. Es va observar un altre volant a baixa alçada sobre el nucli urbà de Sant Andreu de la Barca.
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Picot verd (Picus viridis), un mascle escoltat als Aiguamolls de Molins de Rei
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Xivita (Tringa ochropus), amb un total de 3 exemplars en tot l'itinerari
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
- Trist (Cisticola juncidis)
- Territ de Temminck (Calidris temminckii), 2 exemplars al riu a l'alçada de Molins de Rei
- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
- Xivitona (Actitis hypoleucos), amb un total de 4 exemplars en tot l'itinerari
- Fredeluga (Vanellus vanellus), un grup de 23 exemplars al riu a l'alçada del Papiol
- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), amb un total de 3 exemplars en tot l'itinerari
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Passerell comú (Carduelis cannabina), un grup de 5 exemplars al riu a l'alçada de Sant Andreu de la Barca
- Teixidor (Remiz pendulinus), 2 exemplars al riu a l'alçada de Sant Andreu de la Barca

Pinsà comú (Fringilla coelebs) femella

Una femella d'Ànec collverd (Anas platyrhynchos) i una Cuereta blanca (Motacilla alba), reposen en una illeta del riu.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)

Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) anellat (s'aprecia l'anella metàl·lica)

Territ de Temminck (Calidris temminckii)

Titelles (Anthus pratensis) i pinsans comuns (Fringilla coelebs) mascles

Nou blog sobre el Cens Hivernals d'Ocells Aquatics i Marins

S’ha creat un blog a nivell de Catalunya per penjar informació del cens hivernal d'ocells de gener, així com els resultats, fotografies o el que calgui sobre aquest esdeveniment.

L'he afegit a l'apartat de la columna de la dreta (Blogs afins).

Per visitar-lo fes click en aquest enllanç:

http://censhivernal.blogspot.com/

Picot garser gros (Dendrocopos major) i poca neu

Aquest matí s'ha localitzat un exemplar de Picot garser gros (Dendrocopos major) a prop del cim del Pi Tallat, al Serral de les Ànimes dins dels límits de Sant Andreu de la Barca. Primer s'ha detectat pel reclam però desprès ha estat observat directament uns pocs segons.

Aquesta espècie sol ser un hivernant força habitual en aquesta zona, tot i que ha disminuït darrerament (per altra banda hi ha més Picot verd (Picus viridis), fins al punt que ara s'observa molt de tant en tant. També ès sabut que aquesta espècie hi nidifica excepcionalment en aquesta àrea (nidificació durant dos anys consecutius: 2003 i 2004).

Encara hi quedava una mica de neu al voltant del cim, tot i que era més abundant en les muntanyes més altes del voltant, com ara a La Creu de l'Aregall.

Riu Llobregat (Sant Andreu de la Barca) - 06/01/2009

Un día amb poques novetats, per no dir cap. Tret de que havía presència de força Mallerenga carbonera (Parus major) i la localització d'un Becadell comú (Gallinago gallinago) que aquest any es molt escàs degut als treballs que es fan actualment al riu (tot i que ara sembla que el tema està força aturat).

M'agradaría posar fotos mes boniques, pero es que aquí, enfoquis on enfoquis sempre hi ha fums o ciment pel mig que embruta la imatge, i sembla ser que no en tenen prou. Sino mireu aquesta foto d'una canal de formigó en la que tenen intenció de fer un camí (també de formigó) per passejar pel riu, es vergonyós. El camí tot marcat de roderes de vehicles, que amb la erosió produïda pel seu pes, han acabat convertint el camí original en un fangar. Per aquest motiu em vaig quedar encantat quan vaig veure el que havíen fet a Cornellà.

Aquestes són les espècies observades en el dia d'avui:

- Pit-roig (Erithacus rubecula)

- Mallerenga carbonera (Parus major), amb 3 exemplars detectats en tot l'itinerari

- Titella (Anthus pratensis)

- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

- Gavià argentat (Larus michahellis), durant tot el matí s'observen desenes d'exemplars que volen riu amunt, superant de bon tros el total de 100 individus

- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

- Cadernera (Carduelis carduelis)

- Pardal comú (Passer domesticus)

- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), amb 2 exemplars detectats en tot l'itinerari

- Rossinyol bord (Cettia cetti)

- Cuereta blanca (Motacilla alba)

- Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), amb 6 exemplars detectats en tot l'itinerari (molt pocs)

- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

- Martinet blanc (Egretta garzetta), amb 2 exemplars detectats en tot l'itinerari

- Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

- Fredeluga (Vanellus vanellus), un grup de 10 exemplars

- Blauet (Alcedo atthis), amb 2 exemplars detectats en tot l'itinerari

- Bernat pescaire (Ardea cinerea), amb 4 exemplars detectats en tot l'itinerari

- Gavina vulgar (Larus ridibundus), petits grups sobrevolen el riu, un de 18 exemplars s'atura al riu

- Colom domèstic (Columba livia var. domestica)

- Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos), amb 1 exemplar detectat en tot l'itinerar

- Tord comú (Turdus philomelos)

- Teixidor (Remiz pendulinus), amb un total de 4 exemplars detectats en tot l'itinerari

- Bitxac comú (Saxicola torquatus), amb un total de 2 parelles detectades en tot l'itinerari

- Becadell comú (Gallinago gallinago), 1 exemplar detectat en tot l'itinerari

Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), l'exemplar de la dreta ja mostra el plomatge nupcial

Niu de Teixidor (Remiz pendulinus)

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) mascle

Fredelugues (Vanellus vanellus)

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Bitxac comú (Saxicola torquatus) mascle

Nevará demà?...

NOTA INFORMATIVA ELABORADA DILLUNS 05-01-09 A LES 12:00 h LA NEU EMBLANQUINARÀ FINS I TOT PUNTS DEL LITORAL

El dia de Reis obrirà les portes a quatre dies gèlids que portaran la neu intermitentment fins a punts del litoral, prelitoral i de les comarques del nord-est.

El reforçament de les altes pressions al voltant de les Illes Britàniques i l’aprofundiment d’una depressió a la Mediterrània afavoriran que una massa freda procedent del nord d’Europa es mobilitzi cap a Catalunya a partir del matí del dia de Reis. Serà, però, a partir de la tarda o del vespre quan la temperatura baixarà prou com perquè les precipitacions caiguin en forma de neu a totes les cotes. No s’esperen grans nevades però sí enfarinades, o gruixos de pocs centímetres, que no cauen sovint a l’àrea litoral.

Els dies següents serà el moviment de la depressió mediterrània el que determinarà la possibilitat de més neu, però sembla que el temps vindrà dominat per la nuvolositat variable, i que, en alguns moments, la depressió tornarà a injectar prou humitat com per tornar a donar nevades a punts del litoral, del prelitoral i de les comarques nord-orientals.

Les temperatures diürnes seran molt baixes tot i que les mínimes no baixaran excessivament fins a finals de setmana, quan l’entrada de l’anticicló donarà lloc a fortes glaçades nocturnes.

Arran d’aquest pronòstic el Servei Meteorològic de Catalunya ha activat un avís de Situació Meteorològica de Risc per neu.

Més informació a www.meteo.cat.

Servei Meteorològic de Catalunya
Barcelona, 5 de gener de 2009

Diumenge al Parc d'Olèrdola

No va gens malament fer una sortideta fóra del meu municipi, i ben a prop hi ha llocs molt atractius per passejar i amb una gran diversitat de flora i fauna.

En el dia d'avui, aprofitant que les plujes ja havíen marxat cap al sud, vaig anar al Parc d'Olèrdola, situat a l'Alt Penedès, molt a prop de Vilafranca, a tocar del Garraf.

La ruta comença a la població de Sant Miquel d'Olèrdola i girant per la dreta de l'Ajuntament s'arriba a un camí que travessa una vall, s'arriba a una pista i es segueix cap a la dreta i es va enfilant camí amunt seguint les senyalitzacions de GR que porten cap al Castell. La ruta es força variada pel que fa a hàbitats, començant pel fons d'una vall seguint una riera amb conreus al voltant, passant per una garriga amb molta roca calcàrica (paisatge típic del Garraf) i acabant en una bosquina humida de pi blanc amb algun roure barrejat. Vaig poder localitzar un mascle de Merla blava (Monticola solitarius) amb el telescopi i fer-li algunes fotos (tot i que només en una es veu amb prou claredat).

En total es triguen un parell d'hores en pujar i baixar. Hagués sigut maco visitar el castell, però ja era una mica massa tard (les 13:30 hores) i, el més greu, s'havía de pagar una entrada de 3,20 euros; li vaig fer fotos des del camí que prou bé han quedat.

Vista del Castell d'Olèrdola des del camí

Pimpinela morada (Lepista nuda) a la bosquina

La zona te una rica varietat d'ocells, però la majoría d'ells només els vaig poder identificar acústicament:

- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Titella (Anthus pratensis), al fons de la vall
- Lluer (Carduelis spinus), al fons de la vall
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
- Mussol comú (Athene noctua), 2 exemplars cantant
- Merla blava (Monticola solitarius), 1 mascle a les roques
- Verdum (Carduelis chloris)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Merla (Turdus merula), en la bosquina
- Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), 2 exemplars en vol

Merla blava (Monticola solitarius) mascle