Les imatges, textos i vídeos d'aquest blog són propietat del seu autor.
Si algú en volgués alguna/es mes les pot demanar escribint un comentari i els hi enviaré en format original i amb resolución de millor qualitat.

diumenge, 25 de gener del 2009

Després de la tempesta...arriba la calma?

Nota infornativa del Servei Meteorològic de Catalunya

Per tal de veure l'efecte del temporal sobre l'àrea forestal de Sant Andreu de la Barca, en companyía de dues actives sòcies de DEMASAB, vam endinsar-nos dins del límit municipal de Corbera de Llobregat, travessant urbanitzacions fins arribar a Can Déu (entre les urbanitzacions de Can Coll i Santa María de l'Avall), on hi ha una hípica i un restaurant.


Al llarg del camí les imatges eren tan repetitives, que a la tornada pràcticament les ignoravem.

Sino feu-hi un cop d'ull...

A Sant Andreu de la Barca, al carrer Rafael Casanova, els serveis municipals esporguen aquest gran cedre que, degut a la força del vent, va quedar recolçat en un edifici.

Inici del camí de Can Palet, ple d'arbres caiguts, la majoria dels quals sòn pins blancs (Pinus halepensis), que van ser tallats per tal de facilitar el trànsit de vehicles per aquesta pista. Tota la pista tenía el mateix aspecte.

Pi blanc arrencat de soca-arrel, a l'entrada de la urbanització de La Soleia.

Des de La Soleia s'obserbava aquest "caos" de pins caiguts. Observeu l'habitatge de l'esquerra, on ha quedat recolçat un d'aquests arbres.

Un altre tram del camí un cop passada la urbanització de La Soleia, completament tallat per la caiguda d'arbres. Vam haber de pendre un altre camí per poder continuar.

Diverses fotografíes dels efectes del temporal a la urbanització de Can Palet.

Tot i que no ho pugui semblar, aquí es mostra un altre tipus de catàstrofe. Ès la gran urbanització de les nostres masses forestal.

Impactant aspecte del Pont de Can Amigó, sobre la riera de Corbera.

Arbres caiguts sobre la vall de la riera de Corbera des del Pont de Can Amigó.

Malgrat totes aquestes destrosses, es va fer notar una gran activitat d'ocells, en que se-l's hi veia cercant aliment als arbres caiguts, d'altres cercaven invertebrats a les arrels dels arbres arrencants, així i tot es va localitzar una bona colla:

- Gaig (Garrulus glandarius)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs), observat en tota la ruta, però especialment nombrós als camps que envoltaven Can Déu
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Pit-roig (Erithacus rubecula)
- Tudó (Columba palumbus)
- Tòrtora turca (Streptopelia decaocto), a les urbanitzacions
- Pardal comú (Passer domesticus)
- Garsa (Pica pica)
- Gavià argentat (Larus michahellis), un estol sobrevolaba la urbanització de La Soleia
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
- Mallerenga blava (Parus caeruleus)
- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Picot verd (Picus viridis), una femella escoltada prop de La Soleia
- Merla (Turdus merula)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Cadernera (Carduelis carduelis)
- Cuereta blanca (Motacilla alba), a les urbanitzacions
- Gafarró (Serinus serinus), un grup d'uns 5-6 exemplars alimentant-se a la part alta de la urbanització el Mas Puig
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), 1 exemplar al Mas Puig
- Durbec (Coccothraustes coccothraustes), com a mínim 2 exemplars escoltats al Mas Puig, de camí a Can Déu
- Pardal xarrec (Parus montanus), diversos exemplars a l'entorn de Can Déu
- Pardal de bardissa (Prunella modularis), 1 exemplar a la urbanització de Can Palet

I també...

- Papallona dels raves (Pieris rapae), 1 exemplar a la carretera camí de Mas Puig
__________________________________________________________
Però sembla que no tindrem pas prou. Per demà es preveu que tornarà a haver temporal de vent.

Article de "La Vanguardia", a día d'avui, 25 de gener de 2009.


Los fuertes vientos obligan a activar el Plan de Protección Civil de Catalunya

La Generalitat ha activado la alerta ante el fuerte temporal de viento que se avecina, que a partir de mañana puede soplar a más de 160 kilómetros por hora, por lo que el gobierno catalán ha recomendado la máxima precaución al volante, en las casas y frente al mar.

Según ha informado el Departamento de Interior, el Centro de Coordinación Operativa ha activado la fase de alerta del Plan de Protección Civil de Catalunya por el riesgo de que a partir de mañana y durante todo el fin de semana haya vientos que pueden superar los 160 kilómetros por hora en las comarcas del Alt Empordà (Girona), Baix Ebre (Tarragona) y Baix Camp (Tarragona).

Ante esta situación, la Generalitat también ha pedido a los municipios que apliquen medidas de precaución específicas en relación al mobiliario urbano, el alumbrado público, las motos y coches aparcados, las grúas, los contenedores y los árboles, ante el riesgo de que sufran afectaciones por el viento.

En este sentido, el Departamento de Interior ha recordado que para evitar daños, es recomendable no dejar objetos móviles en terrazas y fachadas, así como recoger los toldos, cerrar las puertas y las ventanas y bajar completamente las persianas.

El viento también puede tener incidencia en el tráfico, por lo que el Servicio Catalán del Tráfico (SCT) ha recomendado a los conductores que extremen la precaución, especialmente si conducen vehículos de grandes dimensiones o remolques, que son más vulnerables.

Por este motivo, Tráfico recomienda en general ralentizar la marcha, ser muy prudente en los adelantamientos, ya que cuando sopla el viento se tiene que dejar una distancia de separación lateral suficiente a la hora de adelantar a un vehículo de grandes dimensiones.

Según el Servicio Meteorológico, el temporal de viento también puede alterar el estado del mar, de forma que frente al Alt Empordà las olas pueden superar los dos metros y medio. Por ello, el gobierno catalán ha recomendado precaución a los puertos, clubes náuticos y cofradías de pescadores y les ha pedido que adopten las medidas que crean oportunas para evitar daños en las embarcaciones y en la navegación.

Molt vent i poca llum, 24-01-2009

Ahir, dissabte 24 de gener de 2009, es va manifestar un fort temporal de vent amb ràfagues de fins a 160 km/h, causant moltes destrosses i provocant perllongats talls de llums i de telèfon. I, per desgràcia, en algunes poblacions, accidents amb víctimes humanes.

A Sant Andreu de la Barca, i concretament a la zona del Palau, ja que al centre del poble sí que n'hi havía, vam romandre sense llum des de les 9:00 de dissabte fins a les 10:30 d'avui. Més de 24 hores sense suministrament elèctric.

Moltes vivendes i grans superfícies (supermercats) van haver de fer servir grups electrògens. Tot i aixó la resta en havíem d'espabilar com podíem, amb espelmes a casa i llanternes al carrer.

Una imatge val més que mil paraules...

(Aquestes imatges van ser captades ahir)

Tanca de la part del darrere de l'IES El Palau (actualment s'han fet feines d'ampliació d'aquesta escola i aquestes tanques són provisionals)

Envoltant l'escola, es pot apreciar aquesta superfície que era plena de sorra i ara ha quedat sense

Fanal a terra (prop del punt anterior)

Al parc Mariana Pineda, els oms mostraven moltes branques, la majoría de grans dimensions, trencades i al terra

Al Camí Vell del Palau va quedar en aquestes condicions un jardí d'una vivenda, en que una caseta de fusta va estimbar-se contra el mur

Pujant pel mateix carrer de la imatge inferior, diversos arbres van ser arrencats del sòl, destacant aquest xiprer tombat enmig de la vorera

Així va quedar aquest immens cedre entre el carrer Maresme i l'avinguda Constitució

Degut a l'apagada, el supermercat Mercadona va haver de fer servir un grup electrògen per continuar funcionant normalment

Una garsa (Pica pica) manté l'equilibri sobre unes fines branques d'om, al parc Mariana Pineda

Temporal de vent, des del carrer Berguedà, a Sant Andreu de la Barca

divendres, 23 de gener del 2009

Reportatge sobre els pardals d'ala blanca a TV3

El dilluns 2 de febrer, a les 14:20h, al programa "El Medi Ambient" emetran un minireportatge sobre el seguiment dels pardals d'ala blanca (Montifringilla nivalis) hivernants que realitza el Grup de Natura PARUS prop de la collada de Toses (el Ripollès) des de l'any 2005.

PARUS - Grup de Natura del Vallès
carrer del Salze, 36 (Can Rovira Nou)
08186 Lliçà d'Amunt (Barcelona)

Serrat d'en Canals - 23/01/2009

Avui he sortit a fer una passejada pel Serrat d'en Canals, a Sant Andreu de la Barca, i com gairebé sempre que hi vaig hi descobreixo coses noves (de bones i de dolentes).


Aquesta tardor es va desbrossar la zona per on passa una línia d'alta tensió, tot i així han respectat petits arbres i grans matolls, però ha quedat sense herba, veurem si aquesta primavera s'omple de flors i d'insectes.

També cal destacar que en aquest sector hi surten moltes orquídies, sobretot Anacampatis pyramidalis, de les quals no es pot comfirmar la seva desparició, ja que ara els bulbs romanen sota terra i no ha sortit la part aèria de la planta.

En la fotografía inferior destaquen les petjades deixades per motocicletes que entren als camins forestals.

Aquestes marques de pas de motocicletes sempre han estat, ja que aquestes persones hi passen gairebé a diari des de fa força temps, però en els darrers mesos s'han manifestat forats a les vessants degut a la erosió produïda per la pluja al sòl, ja que gràcies a les vibracions d'aquests vehicles al passar esquerden el subsòl.

No cal esmentar tampoc el fort soroll que emeten i la falta de respecte que molt d'ells mostren de cara a les persones que passejen per la zona, sobretot passant ràpidament pel seu costat i aixecant gran quantitat de pols i, fins i tot, projecció de pedres.

Banyera de Senglar (Sus scrofa)

Una altra zona frecuentada per senglars (Sus scrofa), però també s'hi detecta Cuereta blanca (Motacilla aba) i Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

S'han detectat també vàries espècies d'ocells:

- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
- Cuereta blanca (Motacilla alba)
- Mallerenga carbonera (Parus major)
- Pinsà comú (Fringilla coelebs)
- Gafarró (Serinus serinus)
- Mallerenga petita (Parus ater)
- Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
- Tudó (Columba palumbus)
- Tord comú (Turdus philomelos)
- Garsa (Pica pica)
- Reietó (Regulus regulus), 4 exemplars
- Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

També s'ha detectat una papallona força primerenca (gairebé amb un mes d'antelació): un mascle de Pararge aegeria.

Cuereta blanca (Motacilla alba) probablement femella


Cuereta blanca (Motacilla alba)


Mallerenga carbonera (Parus major) cantant

dijous, 22 de gener del 2009

Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) sobre la riera del Palau

Aquest migdia han estat observats 5 exemplars de Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) sobre la riera del Palau, just al davant de les instal·lacions de la Guàrdia Civil.

dimarts, 20 de gener del 2009

Cornelles negres (Corvus corone) sobre Sant Andreu de la Barca

Aquest matí s'han localitzat dos exemplars de Cornella negra (Corvus corone) sobrevolant el carrer Anoia a Sant Andreu de la Barca. Aquesta espècie s'observa excepcionalment a l'hivern a la nostra població.

diumenge, 18 de gener del 2009

2on Cens simultani d'Ocells aquàtics hivernants al curs baix del riu Llobregat

Avui s'ha realitzat, per segon any consecutiu, el cens simultani d'Ocells aquàtics hivernants al curs baix del riu Llobregat.

Aquest cens es realitza abarcant tota l'àrea fluvial del riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. Diverses persones, individualment o en grup, ens hem distribuït en diferents àrees per quantificar les diverses espècies d'aus aquàtiques, dintre de les quals s'inclouen els ànecs, els ardèids, els ràl·lids, les aus rapinyaires (no es poden considerar aquàtiques però són espècies d'interés) i alguns passeriformes (cueretes, titelles, repicatalons, etc...), i fer així un balanç de les seves poblacions al llarg dels anys.

Aviat pujaré el resultat del cens d'avui. Afegiré la taula comparativa de l'any 2008 amb la d'aquest dins dels límits de Sant Andreu de la Barca, començant el cens desde la riera de Corbera fins al Congost de Martorell. Per a qui vulgui pot consultar els resultat del cens de l'any passat en aquest enllaç:

http://www.pamtomaket.com/usuaris/vistavui/0documents.htm

dissabte, 17 de gener del 2009

Sortida en barca per observar ocells marins per la Badía de Roses

Cada any, l'APNAE (Associació d'Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà), i de la qual sóc soci des de fa molts anys, organitza una sortida hivernal en barca per la Badía de Roses per observar ocells marins. L'hivern ès molt bona època per observar ocells pelàgics i d'altres provinents del nord d'Europa que passen aquesta època de l'any a les nostres aigües.

A les 8:45 tots els assistents (prop de 80 persones de totes les edats) ens trovabem al moll de Roses. A les 9:00 ja van començar a passar llista conforme anavem pujant al vaixell, un catamarà anomenat "Don Panxo", i poc després vam sortir del port.

Sortida del port de Roses

La ruta comença direcció sud, seguint de prop la costa, i passant primer per davant Santa Margarida, amb la observació del primer cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), que es va capbussar ràpidament espantat pel vaixell. Sobre unes boies, al costat d'unes muscleres, hi reposaven dos xatracs bec-llargs (Sterna sandvicensis). Continuem fins que passem per davant d'Empuriabrava, amb un magnífic rerefons del Canigó nevat. Ens criden l'atenció de l'altre costat de la barca per la presència d'un bon nombre de calàbries, entre les quals hi havíen calàbries petites (Gavia stellata) i calàbries agulles (Gavia arctica), més nombrosa aquesta darrera, en total vam comptabilitzar 10 individus. Poc després apareix un segon cabussó emplomallat.

Passem davant de la platja de Can Comes i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, amb la desembocadura del riu Fluvià al sud. Ràpidament detectem el primer i únic gavot (Alca torda) que veurem en tota la sortida.

Platja de Can Comes, amb el Canigó nevat al fons

Poc abans d'arribar a l'alçada de Sant Martí d'Empúries, el vaixell vira per endinsar-se en alta mar i així poder observar les espècies més típicament pelàgiques.

Per tal d'atraure aquestes espècies que es troben molt repartides i encara molt més endinsades al mar, els hi portem unes quantes caixes de peix que es tallen a trossos i es llençen al mar, i d'aquesta manera, com apareguts del no res començen a arribar ocells per alimentar-se'n. Aquest fet ès degut a que moltes espècies s'alimenten dels peixos que els hi cauen als pesquers de les xarxes.
Primer començen a arribar gavians argentats (Larus michahellis), amb alguna gavina vulgar (Larus ridibundus). Poc a poc el nombre de gavians va augmentant, volant molt a prop i llençant-se a l'aigua per agafar el peix.

Gavians argentats, mascarells i baldrigues menjant el peix que els hi tiravem

Després arriba el primer mascarell (Sula bassana), un preciòs exemplar adult que començava a fer voltes a voltant de la barca, mentre vigilaba de prop el moviment dels gavians i així poder detectar el menjar. De mica en mica anaven apareixent més mascarells (ens van acompanyar en tot el trajecte més de 10 individus), que ens maravellaven amb els seus impressionants picats aeris, cabussant-se de cap a l'aigua. El cas es que era força fàcil saber quan anaven a fer el picat, ja que emitíen el seu característic reclam abans.

Aparegueren també les baldrigues, amb més quantitat de baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) que no pas de balear (Puffinus mauretanicus). Contrastaven entre els altres ocells que ens acompanyaven, amb la seva mida reduïda, cops d'ala ràpids i volant arran de les onades. Entre els gavians també i havía un jove de Gavina capnegra (Larus melanocephalus) i una mica més allunyada, ja que no té per costum seguir els vaixells, una baldriga cendrosa (Calonectris diomedea). Aquesta darrera va ser fàcilment detectada pel seu vol arran de l'aigua, gran com un gavià i el seu color fosc per sobre i blanc per sota.

Al cap d'una bona estona, ja es va acabar el peix i els ocells, poc a poc, marxaven mar endins.

Començavem la mitja volta de tornada a la costa pel sud del Cap de Creus, recorrent la Badía de Jóncols. En una esquerda d'una roca hi havía un niu de Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), però l'adult no era a dins covant. Més amunt ens sobrevolaba un Falcó pelegrí (Falco peregrinus), que es va aturar uns segons al penya-segat.

Badía de Joncols

Niu de Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)

Passem davant dels penya-segats calcaris de Cap Norfeu, amb la "l'illot de Gat" (per la forma que té de gat) a seu davant. Des d'allà s'observa la vegetació típica de la zona, destacant una llaterassa (Euphorbia arborea) endèmica del Cap de Creus. També es detecten algunes edificacions i búnquers. Un mascle de merla blava (Monticola solitarius) marxa volant paret amunt.

Illot del Gat (el més petit a l'esquerra), fixeu-vos que té forma de gat

Observem la Platja de Calitjar i la Badía de Montjoi, ressenguint altres petites cales fins arribar a la Punta Falconera, on ens aturem davant d'unes roques a l'alçada de l'Almadrava per observar uns gavians i uns corbs marins grossos i emplomallats.

Badía de Montjoi

Punta Falconera

Búnquers

Després vam desembarcar a Roses per marxar. La sortida va durar poc més de 4 hores i, com sempre, ha estat emocionant i molt enriquidora.

Espècies detectades:

- Calàbria petita (Gavia stellata)
- Calàbria agulla (Gavia arctica)
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
- Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
- Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
- Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
- Mascarell (Sula bassana)
- Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
- Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
- Falcó pelegrí (Falco peregrinus)
- Gavià argentat (Larus michahellis)
- Gavina vulgar (Larus ridibundus)
- Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
- Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
- Gavot (Alca torda)
- Merla blava (Monticola solitarius)


Calàbries agulles (Gavia arctica) fugint

Mascarell (Sula bassana) i Gavià argentat (Larus michahellis)


Mascarells (Sula bassana) picant a l'aigua


Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i desprès mascarells (Sula bassana) cabussant-se

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)

Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)

dimecres, 14 de gener del 2009

Les Orquídies de Sant Andreu de la Barca

A Sant Andreu de la Barca es coneixen fins ara fins a 3 espècies d'Orquídies. Totes elles localitzades a les zones forestals.

A continuació les presentem:
___________________________________________________________

BARRETET (Anacamptis pyramidalis)


Nom comú en castellà: Orquídea piramidal.

Época de floració: Maig. Juny. Juliol.


Formes vitals: Geòfit.

Hábitat: Prats y llocs herbosos tant en pla com a la muntanya. Garrigues i pinedes.

Categoría IUCN: Poc preocupant

Característiques: Aquesta ès una de las orquídees més fàcils de trobar, perque ès força freqüent i molt visible, ja que a la part de dalt del peduncle desenvolupa una inflorescència cónica, plena de flors porpres o blanquinoses, que fan que destaqui entre els matolls de les garrigues; les flors tenen un pètal central con tres lóbuls més o menys de la mateixa mida i un llarg esperó que surt cap avall. Floreix a la primavera.

Abundància a Sant Andreu de la Barca: Freqüent.

___________________________________________________________

FLOR D'ABELLA (Ophrys apifera)


Altres noms en català: Abella apífera. Beiera. Flor de la Mare de Déu. Mosques d'ase. Sabatetes de la Mare de Déu.


Noms en castellà: Orquídea abeja. Flor de abeja. Abejera.

Época de floració: Maig. Juny.

Formas vitales: Geòfit.

Hàbitat: Boscos, matollars i zones humides.

Categoría IUCN: Poc preocupante

Característiques: Aquesta ès l'espècie del génere Ophrys més grossa que hi ha a Catalunya, ja que pot assolir el mig metre d'alçada. Les flors tenen els sèpals rosats, i el llaviol arrodonit amb un dibuix complex de línies concèntriques. Prefiereix els sóls una mica humits. Floreix a l'abril-maig.

Abundància a Sant Andreu de la Barca: Escassa.

___________________________________________________________

ABELLERA ARANYOSA (Ophrys sphegodes)

Nom comú en castellà: Flor de araña.

Época de floració: Març. Abril. Maig.


Formes vitals: Geòfit.

Hábitat: Prats secs, marges de camins, camps abandonats, matollars clars, etc.

Característiques: Planta bulbosa de fulles basals ovato-lanceolades. Les flors es disposes en una espiga laxa i paucciflora. El periant està format per dos verticils de tres tèpals cadascun. Els més externs són sepal·loides i solen tenir col·loracions verdoses, tot i que rarament poden ser purpuracis. Ès molt convex, sencer, de color marró rogenc, sense una pilositat lateral llarga, velluda i amb una taca d'un lila brillant al centre amb forma d'H.

Abundància a Sant Andreu de la Barca: Molt rara.

(Els textos s'han agafat de El Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental)